Tagliatelle nero di sepia alle vongole

Sou unes persones apresurades? Espereu que m'explico... soc una persona bastant tranquila, alguns fins i tot dirien que estic fregant la 'patxorra' (que no sé ni com s'escriu...), i que es pren gairebé tot amb molta calma. I desde que estic treballant desde casa, veig les coses d'una manera més calmada encara.

Evidentment tot depèn molt de la teva personalitat, el lloc on visquis, la feina que desenvolupis, el teu moment personal... i en mi, tot suma, personalitat calmada (no sempre!), visc a una ciutat que no és estressant, treballo desde casa i a més la meva feina ratlla el nivell d'estrès zero, i personalment, ja us he comentat que em caso? A vegades les situacions són totalment contràries, però no és l'habitual. I cadascú té la seva vida i les seves coses, és clar.

Us comento això perquè l'altre dia, de camí a buscar al mini Pumuky a la guarderia (perdò, escola bressol), veia com tothom m'adelantava, com si arribessin tard a algun lloc, els cotxes semblava que competissin per arribar primers, i fins i tot als conductors dels autobusos feia la sensació que els hi cremaven els peus quan estaven més de 10 segons a la seva parada de bus, i la única manera de calmar el mal de peus era trepitjar l'accelerador. Estic segur que sabeu de què parlo.

És clar que hi ha de tot, i jo he passat époques de tal nivell de feina (per posar un exemple), que no havia arribat a casa després d'una setmana de viatge i ja estava demanant bitllets per tornar a marxar a visitar un altre client, i em feia la sensació que no arribava mai als llocs en el moment que tocava, que sempre havia fet tard. Però ja fa un temps, farà dos anys, potser, que vaig decidir prendre'm la vida amb una altra filosofia (reconec que no sempre es pot, tornem al que comentava abans, la situació també ho permet), i m'estic adonant que respecte a la resta de persones, vaig 'a càmera lenta'. Us posaré un exemple que ho reflecteix molt bé, seguint amb el tema d'anar a recollir al mini. Desde l'escola a casa, és un trajecte de cinc minuts. Durada del trajecte: 40 minuts. El motiu: al migdia va ploure, i se'm va ocòrrer que era un bon dia perquè el mini estrenés les botes d'aigua que li havien portat els reis. Us asseguro que no ens vam deixar cap bassal sense trepitjar. Ni ell ni jo!!

Ara us repeteixo i reformulo la pregunta... com us preneu la vida? Sé que molts, com a mínim, intenteu passar-ho bé, dintre de com pot ser d'agobiant en certs moments la nostra vida, així que gaudiu al màxim sempre que pogueu!! I que consti que no pretenc filosofar ni donar lliçons de moral a ningú; com he dit abans, cadascú se sap lo seu, com diem, i tothom (m'incloc) ho fa tan bé com pot i sap, oi? 

I per gaudir d'aquest dimecres com cal, amb o sense presses i estrès, us porto uns tagliatelle alle vongole (o sigui, amb cloïsses), amb una petita variant, els tagliatelle són nero di sepia. La gent tan maca de Cosasdepasta em va enviar conjuntament amb la lassanya i els gnocci aquest paquet de tagliatelle, i se'm va ocòrrer que seria una bona proposta, no us sembla? Aleshores, anem a cuinar!

Ingredients:

- 500gr. de tagliatelle nero di sepia de Cosasdepasta
- 550gr. de cloïsses
- un rajolí oli d'oliva
- un gra d'all
- julivert fresc
- bitxo
- un got de vi blanc
- sal

Preparació:

Jo penso que hi ha mil maneres de preparar uns tagliatelle o spaguetti alle vongole, jo només us proposo una de tantes. He vist receptes amb pebrot, sense, amb gambes... així que aquí teniu la meva versió.

Primer de tot posarem a bullir l'aigua per coure la pasta tal i com se'ns indica al paquet.

I mentrestant, preparem les cloïsses, que vaig a suposar que són netes. Jo les vaig comprar ja netes, per estalviar temps i feina.

A una paella escalfem l'oli, i saltegem a foc lent l'all amb el bitxo i el julivert. Quan l'all comenci a estar daurat, afegim les cloïsses amb una mica de sal. Seguidament incorporem el vi blanc. El vi s'anirà evaporant i les cloïsses s'obriran. No fa falta que us digui que les que no s'obrin, s'han de descartar...

I quan ja tinguem totes obertes, aboquem la pasta i deixem un parell de minuts al foc, perquè s'impregni al màxim del gust de les cloïsses.

Servim, jo en aquest cas acompanyat d'unes fulles d'alfàbrega fresca,i a gaudir!!

I demà trobareu al bloc de vins, una bona proposta per acompanyar aquests deliciosos tagliatelle...

Gnochis al pesto

Avui, tenint en compte que en just una setmana comença la ronda d'àpats interminables, i a més, sovint, molt elaborats, vinc amb una proposta d'allò més senzilla i ràpida, d'aquelles per sortir del pas.

Però abans de la recepta, comentar-vos un parell o tres de cosetes, avui res de reflexions, totes coses intrascendents i irrellevants. La primera, que com precisament ens fiquem en époques de festes i vacances, el bloc agafarà un descans merescut. Això no vol dir que no continuaré cuinant, i que participaré en els reptes mensuals habituals. Encara no sé si el bloc de vins descansarà, tot dependrà de l'organització a casa d'aquest cap de setmana, que és quan faig els tastos.

Us dic això de l'organització del cap de setmana, perquè just aquest dissabte és el meu aniversari, ho comento així de passada i disimuladament perquè us ho apunteu i em pugueu felicitar. Aquesta era la segona cosa que us volia comentar.

I la tercera, aprofitant que estic escrivint, donar-vos les gràcies a tots els que us acosteu a aquest raconet a visitar-me, s'agraeixen molt les visites i els comentaris, i desitjar-vos tot allò que es desitja en aquestes dates: bon Nadal, Feliç nou Any, que us portin moltes coses els Reis. I sobretot, el que us dic sempre, indepedentment de la data. Sigueu feliços!!

Ingredients:

- 500gr. de xuxes de patata de Cosas de Pasta

- Salsa pesto al gust

Preparació:

Ja veieu que estic en mode relax, oi? Bé, més que en mode relax, estic en mode notinctempspermes, però com em va dir una bona amiga, en resposta a la reflexió de la setmana passada sobre la campanya nadalenca d'Ikea, "lospadresquehacemosloquepodemosconelpocotiempoquetenemos". I raó no li falta, una cosa és que hi hagi pares que 'oblidin' els seus fills per fer altres coses, i una altra és que els pares, amb la vida que ens ha tocat viure (i com ens ha tocat viure-la), no donem per més.

Bé, crec que, per curta que sigui la recepta, millor que us l'expliqui, tot i que veient els ingredients, no fa gaire falta, oi?

Coem els gnochis tal i com ens indica el fabricant, i afegim la salsa de pesto. Si us voleu animar, podeu fer la salsa pesto vosaltres mateixos, variant les proporcions dels ingredients. En aquest cas, jo he fet una salsa pesto amb un punt d'all, per això la seva presència a les fotos.

I ja estem, ara a escalfar motors que ja va sent hora de dinar!

Feliç setmana!

P.D.: Pendent d'edició, si arribo a temps, demà a la bodega un vi blanc que us encantarà

Lassanya

Ja farà gairebé dues setmanes, els que em seguiu per instagram vau veure els productes que molt amablement em van fer arribar la gent de Cosas de pasta. Era un pack molt interessant, uns tagliatelle nero di sepia, uns gnocci, i unas plaques de lassanya fresca. Avui us ensenyaré la lassanya que faig jo a casa, i que probablement no difereix gaire de les que feu vosaltres, però aquesta és meva, i és molt bona (i punto!). Sense voler fer la pilota, perquè sabeu que en aquest bloc no faig publicitat (per molt que m'agradi), aquesta pasta l'he trobada molt bona, una mica més gruixuda que la que habitualment compro (i també que com l'acostumo a fer quan és casolana), però molt ben parida, així que aquest cop va sortir una lassanya rodona (bé, va sortir rectangular, però que va sortir molt bé, vamos!).

Però abans de passar a explicar-vos com faig jo la lassanya, permeteu-me que us pregunti una cosa... sou solidaris? Que consti que a mi la resposta no m'hauria d'importar, tot i que de fet m'agradaria que la resposta majoritària fos que si, però no és aquesta la resposta que vull saber, sinó... si ho sou, ho sou tot l'any, o només per Nadal? Tampoc és que n'hagi de fer res amb les repostes, però aquesta pregunta em va venir al cap farà un parell de dies, quan em van trucar del banc de sang per demanar-me que anés a donar-ne, ja que del meu grup sanguini quedava poc plasma, i per aquestes dates era molt important la donació. Potser no ho hauria d'haver fet, però em vaig emprenyar molt. I de seguida us explicaré perquè. Casualment, el meu grup sanguini és escàs, i jo cada 3 o 4 mesos, en la mesura del possible, dono sang. També colaborem amb Oxfam mensualment, amb una petita donació, i sempre que pudem, a casa colaborem donant aliments i la roba, joguines... que a casa ja no fem servir. Amb això no vull dir que sigui la Mare Teresa de Calcuta, ni m'hi acosto, però fem el que bonament podem. Però el que em molesta, és que em truquin o m'enviin missatges per demanar-me que doni sang, o que faci donatius més elevats. I sobretot, el que més m'emprenya és que juguin amb la sensibloneria del Nadal. Per aquí no passo. Em sembla meravellòs que en la gent aflori l'esperit nadalenc i faci donacions, i sigui més solidària. Ho trobo fantàstic, però (i digueu-me raro, cap quadrat, el que vulgueu)... jo no vull ser solidari només al Nadal, jo ho vull ser, i ho intento ser, durant tot l'any, i no tinc cap necessitat de que em recordin que hi ha gent que passa gana, ni que els hospitals necessiten sang, ni que a poc més de 6h d'avió d'aquí, una malaltia tan insignificant per nosaltres com pot ser una ferida profunda, pot ser un infern al centre d'Àfrica, on els recursos no arriben. Desgraciàdament ho veig cada dia a les notícies, i a peu de carrer cada vegada més sovint. I que consti que entenc perfectament que han d'aprofitar aquesta época, i que mai de la vida que em truquin els diré cap paraula més alta que una altra, ni els parlaré malament, perquè considero que són feines totalment necessàries. Apa, ja m'he desfogat de gust, que consti que amb la lassanya que ve a continuació això de parlar de gent que passa gana pot semblar d'una hipocresia brutal, però us ho havia de dir.

Ingredients (per 4 racions generoses, o 6 normals):

- 1 paquet de lassanya fresca de Cosas de pasta

- 500gr. de carn picada barreja de vedella i porc

- 2 pastanagues

- 1 pebrot verd

- 1 ceba

- 1 gra d'all

- vi negre

- salsa de tomàquet casolana

- oli

- sal i pebre

- bitxo a dojo (si no han de menjar-ne nens, i evidentment, opcional)

- beixamel de boletus

- formatge ratllat

Per la beixamel de boletus:

- 30gr. de mantega

- 60gr. de farina (20gr. farina de boletus i 40gr. de farina de blat)

- 600ml. de llet

- nou moscada

Preparació:

El primer de tot serà preparar el 'farcit' de la lassanya. Tallarem totes les verdures molt picadetes, i les anirem sofregint a una paella amb oli, en aquest ordre: pastanagues i pebrot junts, seguidament ceba i all. 

Quan estiguin totes sofregides, a la mateixa paella (que tindrem totes les verdures), aboquem la carn, i quan comenci a agafar color, incorporem un rajolí (generòs) de vi negre, i deixem que evapori l'alcohol.

Seguidament, afegim 3/4 cullerades de salsa de tomàquet, i rectificarem de sal i pebre. En aquest punt, si sou canyeros del picant com la família Pumuky, a posar-hi bitxo!

Retirem el sofregit de carn del foc, i prepararem la beixamel.

Teniu en compte que les quantitats són aproximades, cadascú té la seva recepta. A una paella escalfem la mantega fins que fongui i estigui ben calenta, moment en el que afegirem la farina per fregir-la, literalment, ja que no pot quedar crua (donaria un gust gens agradable a la beixamel), remenant sense parar amb una cullera de fusta (si, la cullera de fusta és una mania meva, però sempre ho he fet així). Quan la farina hagi enrossit, i comenci a enganxar-se a la fusta, abocarem a la paella un got de llet calenta i una mica de nou moscada, sense parar de remenar, fins que s'hagi integrat totalment. Aquest procés el repetirem fins que se'ns acabi la llet.

I finalment, coem la pasta segons les indicacions de l'envàs, i ens disposarem a muntar la nostra lassanya.

A una safata de forn de vidre (perquè si, de vidre...), estenem una capa de beixamel, una placa de lassanya, i una capa de carn, i repetim fins que se'ns acabi la carn (o la pasta). Finalitzarem amb una placa de lassanya, que cobrirem amb la beixamel, i finalment de formatge ratllat (al gust).

Enfornem a mitja alçada durant uns 30minuts, a 180ºC, i només ens quedarà servir aquesta deliciosa lassanya, esteu preparats?

Sigueu feliços, i solidaris!!

P.D.: Demà tindrem la primera 'crítica' al nostre bloc de vins, us espero! Podeu accedir aquí, o amb la pestanya que trobareu a dalt a la dreta.

Mac & Cheese - Asaltablogs

Avui, després de dos mesos 'retirat' del repte, torno a participar a l'Asaltablogs, que ens proposa la nostra apreciada Conchy.

El bloc assaltat aquest mes ha estat el bloc de la Mara, Más dulce que salado, i com diu el seu propi nom, hi ha més coses dolces que salades. Però jo, com sembla que sempre vulgui portar la contrària, tot i tenir moltes receptes dolces al bloc, de les quals segons anava veient-les les anava arxivant a pendents, vaig trobar-me amb aquesta recepta, salada, a la que ja tenia moltes ganes, i ha estat l'excusa perfecta!

Els Mac & Cheese són un plat típicament americà, i pel nom ja veieu que no és un misteri el que és, uns macarrons amb formatge, això si, at the american way! Una bomba calòrica que està boníssima!

Jo no he fet servir la pasta típica, sinó que he aprofitat uns macarrons normals, i qualsevol pasta que us agradi servirà, però jo us recomano que siguin similars a uns macarrons.

Sense més, us deixo amb la recepta, recomenant-vos que feu un cop d'ull al bloc de la Mara, que no té desperdici!

Mara, un plaer robar-te aquesta recepta, i totes les que em vaig endur!

Ingredients:

- 250gr. de macarrons

- 60gr. de mantega

- 60gr. de farina

- 300ml. de llet

- 200ml. de nata per cuinar

- sal i pebre

- 200gr. de formatge ratllat que fongui bé. Jo vaig fer servir emmental

- pa ratllat

Preparació:

Abans de començar a fer feina, anem escalfant el forn a 200ºC, a dalt i a baix.

Començarem preparant els macarrons segons indiqui el paquet, i mentrestant preparem la salsa.

A una paella desfem la mantega, i quan estigui fosa, afegim la sal, el pebre i la farina, i coem aquesta última.

Seguidament, quan la farina agafi un color torrat (una mica, sense passar-se), afegim la llet, i removem fins que s'incorpori a la farina. Seguidament afegim la nata i ho mantenim al foc fins que comenci a bullir durant un parell de minuts. Com veieu, és més o menys una beixamel, enriquida amb la nata.

A continuació afegim el formatge ratllat, i barregem fins que el formatge hagi fos. 

Afegim els macarrons ja cuits a la nostra salsa/crema, i els integrem bé

Avoquem tota la barreja de crema i macarrons a una safata de forn, i els empolvorem amb pa ratllat per sobre.

Portem al forn durant 20 minuts, o fins que el pa comenci a torrar-se.

I ja està, servim, i ens homenatgem amb aquests macarrons que són molt bons, a casa han triomfat, i per demostrar-ho, no hi ha fotos de l'emplatat, perquè no vaig tenir temps!

Pasta fresca amb salsa de boletus - Asaltablogs invisible

I de nou aquí estic amb una proposta del repte Asaltablogs, del qual ja us he parlat un munt de cops.
Aquest mes és una mica diferent la dinàmica, per allò de que és Nadal, i no tots estan a casa o disponibles en general per asaltar un bloc. Aquest mes, els intrèpids asaltants que han volgut participar, hem fet un Asaltablogs invisible, de manera que a primer de mes vam rebre un correo amb el blog que ens tocava asaltar aquest mes. Cadascú un de diferent, i emoció fins al dia de la publicació.
Jo personalment ja tinc ganes de saber qui ha assaltat el meu blog, crec que això ho fa més divertit encara. Com? que voleu saber a qui m'ha tocat asaltar? Impacients... doncs he asaltat el blog Una física en la cocina, que com bé es descriu, és una física aficionada a la cuina (si és que on ens anem a juntar, jo que soc matemàtic, a la cuina, és clar!).
És un bloc relativament nou, nascut aquest 2013 que ja ens abandona, i de les últimes incoporacions al repte, però no per això deixa de tenir receptes molt bones, com la que us porto jo avui. Per mi és un plat fetiche, m'acompanya sovint amb els tuppers, ja que això de dinar cada dia fora de tupper, activa la imaginació, us ho asseguro! Es tracta d'un plat de pasta fresca amb salsa de boletus, un plat que m'agrada molt i des del primer dia que el vaig veure sabia que el 'robaria'.
Però prou de xarrera, i anem amb la recepta, no? Està una mica adaptada a com l'acostumo a fer jo, respectant els ingredients de l'original, excepte l'all.

Ingredients per 4 persones:

- 400 gr. de pasta fresca, en aquest cas tagliatelles
- 300 gr. de bolets variats
- 2 dents d'all (jo no li vaig posar)
- 300 ml. de llet evaporada
- un grapat de pernil picat
- 2 cullerades de parmesano ratllat
- oli d'oliva
- sal i pebre


Preparació:

Primer de tot farem la salsa. Com jo utilitzo bolets congelats, els triturem amb la picadora, fins obtenir no ben bé pols de bolets congelats, però quasi. Els aboquem a una paella amb oli, i quan comencin a deixar anar l'aigua, salpebrem i afegim el pernil picat. Quan els bolets estiguin fets, afegim la llet evaporada, rectifiquem de sal i pebre si és necesari, i mantenim a foc baix ifns que comenci a fer bombolletes, que serà quan afegirem el parmesano, i deixarem que es desfaci.

Mentres fem la salsa, bullirem la pasta segons les indicacions del fabricant (aquest cop no he fet la pasta jo, però tard o d'hora caurà), perquè quedi al dente, i un cop feta, jo l'he servida en un bol gran, afegint la salsa, per tal que tothom es serveixi la quantitat que vulgui!

I a gaudir!

Tagliatelle nero di seppia

Avui vinc amb una recepta que té dues parts: la primera és la de preparar la pasta fresca, per aquells que s'animin a fer-la, clar, i la segona, el plat en si, que no té gaire misteri, ja veureu. De fet, el gruix de la recepta és la primera part, fer la pasta, ja que finalment m'he comprat una màquina de fer pasta, i d'alguna manera s'havia d'estrenar... 

I no és per fer publicitat, però l'he comprada al Lidl, per poc menys de 20€, i va de fàbula. De fet, diria que li van bé els accessoris de la màquina de la marca Ibili, i si és així, l'accessori de raviollis caurà en breu, i anireu trobant més receptes!

Posem-nos en marxa!

Ingredients:

Per la pasta

- 100grs. farina blanca

- 1 ou

- un pessic de sal

- 6grs. de tinta de calamar aprox.

Per la recepta

- Tagliatelle nero di seppia

- cues de gambes

- all

- bitxo

Preparació:

Penso que amb aquestes quantitats dona per dos plats de pasta ben bons, si voleu fer-ne més quantitat, la proporció sempre és 1 ou per cada 100 grams de farina, així que ja ho teniu.

Ja us vaig explicar a una recepta anterior com es preparava la pasta fresca, però avui seré repetitiu i ho tornaré a explicar, aquest cop amb el procés de la màquina: a un bol gran posem la farina, amb la que formarem un volcà, i al mig abocarem l'ou lleugerament batut amb la sal, i comencem a amassar amb la força de les nostres mans, fins a obtenir una bola de massa llissa i sense grumolls. Tingueu paciència que costarà una mica, penseu que és una massa molt seca. Quan la tinguem llesta, la deixarem descansar cinc minuts.

Passats aquests cinc minuts, toca fer braços un altre cop: posem al bol on tenim la massa la tinta de calamar, i amassem fins que tota la massa ens quedi del color negre uniforme que volem. I si no us convenç la pasta de color negre, us salteu aquest pas, i tots tan contents.

Amb la massa ja tota negra, la deixem reposar mitja horeta, per tal que agafi cos. I aprofitem per rentar-nos les mans, que ens hauran quedat molt maques després de trastejar amb la tinta...

Després d'aquest repòs, fem unes tres o quatre porcions amb la massa, i amb el corró ho aplanem, de manera que ens sigui més fàcil passar-ho per la màquina. I ja toca estrenar la màquina!

Comencem amb el gruix més gran (en el meu cas el número set), i anem fent passar la pasta per la màquina 3 o 4 cops, abans de canviar el gruix, fins arribar al gruix que més us agradi. Jo en aquest cas em vaig quedar en el número tres.

Ara amb la massa del gruix que ens interessa, acoplem l'accessori per fer tagliatelles, i anem passant la massa, que ens quedarà tallada perfecta, com si fos de professional.

Hem d'anar amb compte amb la massa un cop tallada, l'estendrem a un drap de cuina, separada entre si cada tagliatelle, perquè no s'enganxin. Aquesta fase és la més laboriosa, però és el que hi ha!

Quan tinguem tota la pasta preparada, i estesa i separada, la deixarem assecar una hora. Uns minuts abans no s'acabi aquesta hora, posarem abundant aigua amb sal a bullir.

I per bullir la pasta, el millor és fer-ho per tandes si heu fet molta quantitat, ja que si la feu tota de cop, encara que sembli impossible, la temperatura de l'aigua baixarà, i a més correu el perill que la pasta se us quedi enganxada. El temps de cocció són uns cinc minuts, més no, i tot dependrà també del gruix que hagueu deixat a la pasta. Si heu deixat els tagliatelle del gruix d'un entrecot, ja podeu anar sumant minuts...

Ara que després de tota aquesta parrafada tenim els nostres tagliatelle preparats, és moment de finalitzar el plat: a una paella amb una mica d'oli saltegem els alls laminats amb el el bitxo, les cues de gambes prèviament pelades, i quan ho tinguem tot ben rossadet, afegim la pasta, saltejant-la amb la resta d'ingredients.

Ja heu vist que la segona fase era molt més ràpida i fàcil que la primera, eh?

I a menjar! Si us animeu, un toc d'oli picant, li aniria perfecte (per mi, és clar...)

Yasai Yakisoba

Des del primer dia que vaig 'muntar' el bloc, ja tenia intenció de fer aquesta recepta. I després de dos anys i mig, que es diuen ràpid, m'he animat a fer-la. Estic segur que hi ha mil variants d'aquesta recepta, jo he agafat una mica de totes per fer la meva pròpia. Realment no es tracta d'una recepta difícil, només ens caldrà una mica de preparació prèvia, i acostar-nos al súper asiàtic més proper, per comprar els ingredients 'especials', però a part d'això, tot serà ben fàcil de fer, ja veureu. Al tema!

Ingredients:

- 250grs. de fideus soba
- 150grs. de col xinesa (part del tronc, i part de les fulles)
- 1 pastanaga
- 4-5 bolets shiitake
- 1 ceba petita
- 1 dent d'all
- 1 polsim de gingebre molt
- 3 cullerades de salsa yakisoba
- 2 cullerades d'oli d'oliva (l'original 1 d'oli de sèsam i 1 d'oli de girasol)
- 1 ceba tendra
- 10 cues de gambes pelades

Preparació:

Tallem les shiitake a làmines, i les reservem. Tallem també en juliana la ceba i la col xinesa (el tronc és el que més ens interessa). Fem el mateix amb la pastanaga, i l'all, i ho reservem tot.

També tallarem molt primeta la ceba tendra, i la reservarem que la farem servir al final.

Al wok (si no en teniu, aniria bé una paella fonda) posem 1 cullerada d'oli i ho posem el foc al màxim. Quan estigui calent, afegim la ceba i el tronc de la col, i comencem el procés de remenar. És molt important no parar de moure el contingut del wok, ja que aconseguim que tots els ingredients es facin de manera conjunta i homogèniament.

En el moment que la ceba comenci a canviar de color, afegim la resta de la col, la pastanaga, l'all i el gingebre, i continuem cuinant uns cinc minuts, com a molt. Dependrà de la potència del vostre foc i el tamany del wok/paella.

Aprofitant que estem a ple rendiment, bullirem els fideus segons les instruccions de la bossa. Als meus, només els hi calien 5 minuts en aigua bullint, així que va ser ràpid.

Quan les verdures estiguin, les reservem i saltegem els fideus a la mateixa paella, amb l'altra cullerada d'oli, durant un parell de minuts.

Passat aquest temps, afegim els bolets, les verdures, les cues de gambes i la salsa yakisoba. La salsa yakisoba tampoc és difícil d'elaborar, però requereix de molts ingredients, i la que he fet servir és comprada. Algun dia us ensenyaré a fer-la, paraula! 

Continuem barrejant tots els ingredients a la paella durant un parell de minuts més, i servim immediatament al plat, afegint per sobre la ceba tendra.

S'ha de menjar de seguida, ja que és un plat que com et despistis per tota la seva 'força' visual. A les fotos ho podreu comprovar, els minuts que vaig perdre per preparar el plat, engegar la càmera, enquadrar i disparar, van fer que els yakisoba semblessin ressecs...

Bon profit!

Nyoquis de patata

Avui us porto un plat molt fàcil de fer. Un primer per inaugurar el menjar, i que el podeu tenir preparat el dia abans, per quan sigui el moment només bullir la 'pasta' i servir-ho. 

Això si, us ha d'agradar la patata, com no!! Us animo a que la intenteu, que ja veureu com és fàcil de fer i surt molt bo.

Ingredients:

- 1kg. de patates
- 300grs. de farina
- 1 ou
- sal
- formatge ratllat (el que més us agradi)
- una mica de mantega fosa

Preparació:

Posarem a bullir les patates en aigua abundant amb sal. No us sabria dir el temps que triguen a estar cuites, la millor manera és punxar-les amb un ganivet i poder arribar al centre de la patata sense dificultats. Si us costa punxar-la, encara no està cuita. Per garantir que bullen totes al mateix temps, va bé que siguin totes del mateix tamany.

Un cop bullides, les pelem i amb l'ajuda d'una forquilla les aixafem i les deixem fetes puré. Posem el nostre puré a una superfície plana, i afegim la farina, si pot ser passada per un tamís.

Fem un volcà amb la farina i posem al mig del forat del volcà l'ou i un grapadet generós de sal, i comencem a barrejar tots els ingredients, fins obtenir una bola.

Dividim la nostra bola en porcions, i a cadascuna d'aquestes porcions li donarem forma allargada i rodona. Tallarem tots els cilindres otinguts en trossos petits, que finalment seran els nostres nyoquis.

Posem una olla amb abundant aigua salada a bullir, i anirem afegint els nyoquis per tandes, millor no fer-ho tots de cop, i a mesura que vagin pujant a la superfície els anem retirant amb una espumadora.

Tal i com els anem retirant i servint als plats, els podem pinzelar una mica amb la mantega si ens fa el pes, i amb el formatge ratllat.

Amb aquestes quantitats surten nyoquis per gairebé 8 persones, si ho penseu com un primer, i entre 4 i 6 si és un plat únic.

Què, us ha agradat?

Tagliatelle all'arrabbiata

I com no podia ser d'una altra manera, després de la salsa, què millor per fer-la servir que un bon plat de pasta, feta a casa, com no!

Fer pasta fresca no té secrets, només calen un bons braços, i si no teniu una màquina de fer pasta a casa, com és el meu cas, un bon rodet per fer pressió.

Ingredients (per quatre persones):

- 200grs. de farina de blat (la que tenim tots a casa)
- 2 ous grandet (XL)
- 1 pessic de sal


Preparació:

Sisi, ja no hi ha més ingredients, la proporció és sempre la mateixa, 1 ou gran per cada 100 grams de farina, i una mica de sal. I com us he dit, uns bons braços.

Amb la farina fem un volcà al marbre de la cuina, i enmig del forat del volcà posem els ous i la sal. Comencem a amassar, atrapant els ous segons se'ns vulguin anar escapant del volcà, i anem formant una massa que finalment serà elàstica i gens enganxosa. Tingueu en compte que és un procés lent, parlem d'almenys 10 minuts d'amassat fins aconseguir la massa que volem, si no més.

Quan haguem aconseguit dominar la massa, la deixem reposar mitja horeta, tapada amb paper film, que descansi una mica, tant la massa com nosaltres.

Passada la mitja hora, és moment de tornar a donar-li canya als braços: amb l'ajuda d'un rodet i a una superfície lleugerament enfarinada, anirem estirant la massa, procurant amb cada passada que ens vagi quedant més i més fina. Tingueu en compte que a simple vista us semblarà que el gruix de la pasta ja és bo, però tractant-se d'una pasta fresca casolana, absorvirà més aigua del que us penseu. Per això, com més prima aconseguiu que sigui la massa, molt millor. Per als que teniu màquina de fer pasta a casa, què us haig de dir que no sabeu? Les mateixes màquines acostumen a venir amb un receptari, per tant, segur que en sabeu més que jo d'aquest tema...

Un cop tinguem la nostra pasta ben i ben prima, amb un ganivet ben esmolat, fem tires llargues, del gruix que més us agradi. Jo vaig fer tires d'entre mig i un centímetre d'ample, obtenint així els tagliatelle de la recepta.

Per coure-la, només necessitarà entre tres i quatre minuts en abundant aigua bullint, i com més gruixuda us hagi quedat, més temps de cocció, us aviso!

Un cop cuita la servim al plat, amb la nostra salsa arrabiatta que vam fer dilluns, i a menjar!!

No us podria dir de quin blog he extret la recepta, ja que trobareu infinitat de blogs gastronòmics que diuen com fer-la, em vaig quedar amb les proporcions d'ingredients, i a partir d'aquí, he començat a treballar. A partir d'aquí, se li pot incorporar tomàquet per fer pasta vermella, espinacs triturats per fer pasta verda, tinta de calamar per fer pasta negra... segons vagi fent, us aniré informant!

Crispetes de pasta

Sé que sona estrany el nom de la recepta, però és així, no té més, són unes crispetes fetes amb pasta seca.

La idea està extreta del bloc elmondelacuina, i no m'han quedat tan bé com l'original, però el resultat no va estar gens malament.

Ingredients:

- Pasta seca variada (macarrons, espirals..., que no sigui de 'colors', la normal, sense ou)
- Aigua i sal per bullir
- Sal, pebre, curry... per condimentar les nostres crispetes
- Oli per fregir

Preparació:

Doncs començarem amb el que us suposeu, i és bullint la pasta, seguint les instruccions del paquet, però no fent cas del temps que posa, i bullint-la el doble de minuts. Passat aquest temps, retirem del foc i escorrem l'aigua.

Encenem el foc a 40ºC, i escampem la pasta a una safata de forn (no us oblideu posar-hi paper de forn...), evitant que es toqui. El que toca ara és esperar, ja que hem de ficar la safata al forn i esperar que la pasta se sequi i sembli que no l'haguem cuit. A elmondelacuina la té unes sis hores al forn. En el meu cas va ser una mica menys, però no gaire.

I ja ens queda un últim pas, i és fer les nostres 'crispetes'. A una paella hi aboquem oli i l'escalfem, com si anessim a fer unes croquetes, per exemple. Quan estigui ben calent, hi anem posant la pasta, en tandes curtes, no us passeu i intenteu omplir la paella de pasta, ja que de seguida la pasta s'inflarà i pujarà a la superfície. Retirem la pasta i la deixem a un plat cobert de paper de cuina perquè absorveixi l'excés d'oli. Per condimentar, jo vaig triar sal i pebre per la meitat de les nostres crispetes, i curry per a l'altra meitat. Aquí va a gustos, ho heu de condimentar amb el que més us agradi. I com em va agradar molt la manera que vaig veure de presentar la recepta, me la vaig 'apropiar', i us la presento igual.

No és un súper plat, però us asseguro que sorprendreu!!

Fideua

Dijous, fideuà!!! Això diuen, no?
És costum als bars i restaurants que fan menú, que els dijous ofereixen paella i/o fideuà entre els seus plats a triar. I com a mi tots dos plats m'agraden molt, i avui és el dia que toca, us porto el que em sembla a mi és més senzill de tots dos. És un plat que quan ho menges fora fa de primer plat, però a casa, com fem quantitat de sobres, amb un petit aperitiu i un bon vermut, tenim de sobres, i ja ens fa les vegades de plat principal/únic. No té gaires complicacions, i difícilment surt malament.

Ingredients (4 persones):

- 400grs. de fideus prims, tipus 'cabellín'
- una sípia
- un bon grapat de gambes petites pelades
- 8 gambes per decorar
- 750 ml. aproximadament de caldo de peix
- oli, sal i pebre

Preparació:

Com hi ha llocs on a la fideuà els hi diuen fideus rossejats, el primer que farem serà rossejar els fideus. A la paella on farem la fideuà, posem una mica d'oli a escalfar, i afegim els fidues, fins que s'hagin torrat (sense passar-se, només que agafin una mica de color ja està bé). Hem de vigilar que no es cremin, si no anem amb compte, tindrem uns fideus negres que no seran recomenables per menjar.
Un cop els fideus estiguin torradets, els reservem, i comencem a preparar la resta d'ingredients. Tallem la sípia a quadrets petits, i la saltegem amb sal i pebre a la paella dels fideus. Reservem, i fem el mateix amb les gambes pelades, i per últim amb les gambes 'normals'.
Quan tinguem tot això, posem el caldo a escalfar, i en el moment que comenci a bullir, incorporem la sípia i les gambes pelades a la nostra paella, els fideus rossos, i anem afegint el caldo calent a poc a poc (apunt: la paella, evidentment, ha d'estar calenta, amb el que us recomano que tot això ho feu 'sincronitzat', és a dir, quan les gambes estiguin fetes, heu de tenir el caldo apunt, i en comptes de retirar la paella del foc, fer això que us he indicat abans).
Només ens queda esperar que el caldo vagi evaporant-se, i quan veiem que practicament no hi ha caldo, tenim dues opcions: la fàcil és baixar el foc al mínim i tapar la paella amb un drap net (obvi!), de manera que la concentració d'escalfor faci agafar als fideus aquesta forma característica de les fideuàs, que queden de punta. La difícil, si es pot dir així, és tenir preescalfat el forn, i ficar durant uns cinc minutets (més no) la paella al forn.
No m'he oblidat de les altres gambes... les utilitzem per decorar la paella just abans de tapar-la amb el drap o ficar-la al forn.

I et voilà!! Ja tenim la nostra fideuà llesta per degustar!!
Qui vulgui que ho acompanyi d'allioli, com he fet jo, i a menjar...

Salut!

Canelons de bolets

Aquest diumenge ha sigut un pèl estrany... t'aixeques amb intenció d'anar a la platja, per millorar el morenet que es comença a perdre precisament per no anar, i veus que el dia no acompanya: gris, gens calurós... total, que es fot a ploure, i et fot enlaire els plans que tenies.
I com no podíem sortir de casa, i havíem de fer-nos dinar (treient-nos del cap l'opció platja-entrepà), vaig currar-me aquests canelons. Opció ideal per a qui no són gaire de carn, perquè tot són verduretes.

Ingredients (per uns 15-16 canelons, aprox.):

- 2 porros
- 400grs. de bolets
- 16 plaques de canelons
- 1/2 litre de llet
- 3 cullerades soperes de farina
- 25 grs. de mantega
- sal i pebre
- oli per fregir
- formatge ratllat per gratinar

Preparació:

Tallem els bolets a la mida que més ens agradi, i piquem els porros a talls petits.
Sofregim primer el porro tallat, i el reservem. A la mateixa paella, fem els bolets, afegint la sal i el pebre que creiem convenient.
Quan els bolets estiguin fets, aquí tenim dues opcions: preparar la beixamel conjuntament amb els ceps, o fer-la per separat. Si els bolets no són excessivament petits, us recomano la primera opció.
Escalfem la llet, i a una paella desfem la mantega. Quan estigui desfeta i calenta, incorporem la farina (aquest cop he utilitzat farina per beixamel i croquetes Santa Rita, i el resultat m'ha agradat), i la sofregim. Un cop hagi agafat color daurat, anem afegint la llet sense parar de remenar, fins que agafi la consistència desitjada. Rectifiquem de sal i pebre, i si us ve de gust, una miqueta de nou moscada. Si no teníem els bolets, ara és el moment d'incorporar-los, així com el porro.
Ara li toca el torn a la pasta: la preparem segons indiqui el paquet (uns d'aquests que es fan sense bullir aniran perfectes), i els estenem a un drap de cuina. A cada placa hi posarem una cullerada de la barreja beixamel/bolets/porros, i els enrotllem donant-li la forma típica, desant-los a una placa de forn addient.
Quan els tinguem tots, només ens falta el formatge ratllat que més us agradi per sobre, i gratinar-los al forn.
Que us agradin!