dijous, 22 de desembre del 2011

Pebrots del piquillo farcits de roquefort

Sí, ja sé que aquests dies estic espaiant molt el temps entre recepta i recepta, però tinc excusa, i és que estan sent uns dies de molta feina, i no estic tenint temps per pràcticament res, ni tant sols per cuinar. És el que hi ha quan vols/has de fer moltes coses i tens poc temps, però...
La recepta d’avui no és de dolços, que això ja és notícia, és d’un plat que perquè t’agradi, t’ha d’agradar el formatge, ja que és l’ingredient principal, i clar, té un regust molt marcat, però espero que als que els agradi el formatge, valorin la recepta.

Ingredients:

- Pebrots del piquillo (6-8 unitats)
- Crema de roquefort (abaix us dic com fer-la)
- Formatge ratllat per gratinar

Preparació:

He posat com a ingredient crema de roquefort, perquè aquí tenim diverses possibilitats... una seria per exemple la crema que vaig utilitzar per les tartaletes de roquefort, un altra la beixamel de les croquetes... hi ha on triar! En aquest cas he fet una beixamel de roquefort, igual que per les croquetes. Només hem de desfer uns 100 grs. de formatge roquefort en 100ml. de llet, i un cop fet això, cal coure (=fregir) una cullerada de farina amb una cullerada de mantega, i anar incorporant la barreja de llet i formatge a poc a poc, sense parar de remoure-ho per anar-ho lligant. Si utilitzeu més farina, us quedarà una crema més densa, potser més apropiada per aquest farcit. Si us queda molt liquada, pot ser una tasca bastant complicada farcir els pebrots...
Ok, ara, com us he dit, hem de farcir els pebrots. Suposo que per això no necessiteu indicacions... o si? Amb una culleradeta anem omplin a poc a poc i amb paciència els pebrots, anant amb compte no se’ns trenquin. Hem d’intentar que quedin tant sencers com puguem, i els anem col•locant segons els anem farcint, a una safata de forn, o bé a una cassola de fang, que queda molt bé.
Quan tinguem tots farcits, els cobrim amb una capa de formatge ratllat, i els gratinem al forn fins que el formatge s’hagi fos. Aquí no hi ha ni temps ni temperatures. L’ideal seria uns 180º, i el temps variarà en funció de com us agradi de gratinat el formatge. Les fotos corresponen a uns piquillos gratinats aproximadament 5 minuts (poc per al meu gust, que consti).






Print Friendly and PDF

dimecres, 14 de desembre del 2011

Palmeretes

Seguim amb postres!!! Bé, més que unes postres, podríem dir que són pastes de té, i seria més correcte, siguem realistes.
Podeu pensar: ostres, potser necessito un motllo especial per fer la forma de les palmeres, i bla bla bla... no!! més fàcil impossible, ja ho veureu.

Ingredients:

- Una làmina de pasta de full (les del Mercadona o del Lidl són perfectes)
- Sucre a discreció
- xocolata blanca i/o negra (opcional)

Preparació:

Ja heu vist quants ingredients necessitem, oi? Doncs comencem.
Estenem la làmina de pasta de full a sobre d'un paper de forn (el mateix que ve amb el paquet de pasta de full ja serveix), i posem una bona capa de sucre a sobre. Amb l'ajuda d'un rodet apretem una mica perquè el sucre quedi adherit a la pasta.
Fet això, pleguem els dos extrem de la pasta cap al centre. És a dir, dividim imaginàriament la làmina en quatre parts, i pleguem les dues parts exteriors cap al centre. Repetim l'operació del sucre, i de nou també repetim l'operació del plegat. Altra vegada sucre, i ara pleguem per la meitat. Tot i que sembli complicat, no ho és pas, és qüestió d'anar plegant.
Per tenir les nostres palmeretes, hem de tallar el que hem obtingut a talls d'aproximadament 1cm. de gruix.
Preescalfem el forn a 200ºC, i mentres anem col·locant les nostres palmeres a una placa de forn. Jo vaig posar-hi una mica de sucre a cada palmereta abans de ficar-les al forn. Les introduim al forn durant uns 10-12 minuts, i passat aquest temps, les hi donem la volta i les tornem a ficar al forn, aquest cop només dos minutets.
Si voleu, un cop fet tot això ja podem gaudir de les nostres palmeres. I si voleu anar més enllà, jo el que vaig fer va ser, per etapes, fondre xocolata blanca, i cobrir la meitat de cada una de les palmeres de xocolata blanca. Quan es va refredar i endurir la xocolata, vaig fer el mateix amb les meitats 'nues', aquest cop amb xocolata negra.

Us ensenyo les tres versions... un té i unes pastetes?







Print Friendly and PDF

dimarts, 6 de desembre del 2011

Montaditos de xistorra i brie

Últimament quan convidem a gent a sopar, ens decidim per fer un sopar de pica-pica, ja que tens moltes possibilitats per oferir cada vegada un àpat diferent. Ja us he mostrat dos tipus de montaditos, croquetes varies, i els ous de guatlla amb pernil. També el camembert arrebossat, els bombons de philadelphia... uns quants, vaja!
Avui us porto l'última 'creació', que és tan fàcil com totes les altres.

Ingredients (per 8 montaditos):

- Quatre llesques de pa de motlle
- Formatge brie
- Xistorra

Preparació:

Bé, com podeu comprovar, amb només tres ingredients, la recepta no pot portar-nos molta feina.
Com en els altres montaditos, torren les llesques de pa, i fem quatre quadrats amb cada llesca. Tallem el brie a talls del tamany de cada quadrat, d'aproximadament mig centímetre de gruix, i els anem col·locant a sobre de cada quadrat de pa, cobrint-los tots. Posem una paella al foc i fem talls de xistorra de manera que siguin talls generosos per posar a sobre de cada montadito, i els passem una mica per la paella. Quan estiguin quasi feta, anem posant els talls a sobre del brie.
Per presentar, només els hem de ficar al forn cinc minutets, per escalfar el montadito i desfer una mica el formatge.
Un plat més per al nostre menú pica-pica, cada vegada tenim més on triar.





Print Friendly and PDF

dilluns, 5 de desembre del 2011

Coulant de xocolata blanca

Siii!!! Per fi ho he fet! Després de molts dies desde que us vaig proposar a l'enquesta de facebook quina recepta triar, i després de molts intents, us porto la mítica "muerte por chocolate", en aquest cas per xocolata blanca.
El que més m'ha costat ha estat trobar el punt de cocció, i tot i així us haig de dir que hauria de fer alguna altra prova per acabar de quadrar-ho. Però aquí us el porto, i espero que us agradi tant com a la gent que ho ha tastat.

Ingredients (per a uns 10 coulants):

- 200grs. de xocolata blanca
- 50grs. de sucre glacé
- 120grs. de mantega
- 4 ous
- 60grs. de farina de rebosteria
- 1 polsim de sal
- 1 polsim de pebre blanca

Preparació:

El primer que farem serà preparar els motllos. Els pincelem amb oli i els empolvorem amb farina. He fet servir uns motllos d'alumini de mida flam, que els podeu trobar a quasi tots els supers.
I comecem: separem les clares dels rovells, i muntem les clares a punt de neu, com si anèssim a fer merenga, amb el sucre glacé, i les reservem.
Ara batem els rovells amb una cullerada de sucre glacé fins que facin escuma. Afegim el polsim de sal i el polsim de pebre, i remenem amb una cullera. Al mateix bol dels rovells incorporem la farina i barregem fins que quedi incorporada i sense grumolls.
Afegim les clares muntades i ho barregem suaument per procurar que no baixin les clares.
Ens falta desfer la xocolata amb la mantega. Ho posem a un bol i ho deixem durant uns dos minuts al microones. Deprés ho anem desfent en tandes de 30 segons fins que estigui tot ben desfet. Amb l'ajuda d'una cullera ho batem fins que quedi una crema, i ho incorporem a la barreja que teníem reservada, també amb suavitat.
Un cop tinguem la nostra massa, hem d'omplir els motllos, sense omplir-los totalment, millor deixem un centímetre abans d'arribar a omplir-los.

I ara ve el que crec jo que és més complicat, i és el seu fornejat. Cada forn és un mòn, i cadascú sap millor que ningú com funciona el seu. Tot és qüestió de fer proves, com he fet jo. El que acostumo a fer quan faig coulants és congelar-los, i després, a l'hora de preparar-los, preescalfo el forn a 200º, i després el baixo a 180º cinc minuts abans de ficar els coulants al forn. El temps de forn dels coulants de les fotos és de 17 minuts, així que el temps ideal hagués estat de com a molt 16 minuts, perquè haguessin quedat cuits per fora i amb aquell punt desfet per dins, com un bon coulant. De totes maneres, estava molt bó. Per presentar-ho, què millor que una mica de coulis de maduixa (melmelada de maduixa i aigua per donar-li el punt líquid), i a menjar!!!



Print Friendly and PDF