divendres, 11 de maig de 2018

Pollastre al curry

Ara que el 'MàsterGate' de la sra. Cifuentes està quedant en l'oblit... a vosaltres us han reclamat mai el vostre títol universitari i/o el màster?

Perquè siguem sincers, el títol universitari us ha servit mai d'alguna cosa? Jo sóc llicenciat en Matemàtiques, com ja he dit alguna vegada, i a més, tinc un Màster en Formació Pedagògica (però de veritat, he assistit a les classes, he fet els exàmens... tot el que et demanàven fer), i l'únic que puc dir és que el títol, o al menys haver cursat aquesta carrera, m'ha servit per la meva entrada al món laboral, ja que com a matemàtic, en teoria (i dic en teoria perquè això no és garantia de res), sóc un bon analista, cosa que ha afavorit que em contractessin on treballo.

Però clar, com deia abans, tenir un títol universitari no és garantia de res. Pots tenir quatre llicenciatures i que siguis un negat en les especialitats de les carreres que has fet. Com a exemple, jo mateix. Amb el meu Màster puc dedicar-me a la docència en secundària, i ara que diuen que hi ha places per donar i vendre (almenys això diuen), podria sol·licitar una plaça, i aspirar a obtenir una plaça fixa i treballar a prop de casa, en un horari molt més raonable del que tinc ara... però no ho faré, perquè jo mateix no em considero capacitat per plantar-me davant d'un grup de nois i noies, i començar a intentar que entenguin el que els estic explicant. La natura no m'ha donat la vocació (o paciència, digueu-li com vulgueu), per fer-ho. I que consti que m'agrada molt ensenyar, però em sembla a mi que no ho faria gens bé.

I vosaltres, què em dieu, us han servit els títols obtinguts?

Avui recepta salada, un pollastre al curry on se li hauria d'afegir al nom 'súper fàcil', perquè realment és molt senzill.




Ingredients:

- 5/6 estrelles d'anís estrellat
- 4/5 llavors de cardamom
- 1/2 tassa de cafè de llavors de mostassa
- 1 branca de canyella
- grans de pebre al gust
- bitxo (opcional)
- 2 llaunes de llet de coco (uns 800ml.)
- 900grs. de pit de pollastre
- curry en pols
- sal i pebre
- oli de girasol

Preparació:

A una paella (preferiblement un wok), hi posem un rajolí d'oli de girasol, i quan agafi escalfor, saltegem les espècies (el bitxo com dic, opcional, i de pebre he posat un grapadet de grans de diferents colors).

Després d'un parell o tres de minuts saltejant, afegim la llet de coco, i que es vagi escalfant.

Mentrestant, tallem el pollastre a daus i el salpebrem.

Una vegada la llet de coco és calenta, posem al wok unes quatre o cinc cullerades generoses de curry en pols, i barregem bé.

Finalment, incorporem el pollastre, i anem remenant de tant en tant, deixant-t'ho al foc fins que el pollastre estigui cuit.

Servim amb una generosa quantitat de salsa, i acompanyat d'arròs basmati que haurem cuit amb unes llavors de cardamom per aromatitzar-ho.

Recomanacions:

- És un plat que només ho fareu picant si en poseu el bitxo. El pebre només us donarà gust, no pas picantor, igual que la mostassa. A no ser que us ho mengeu!

- Agafeu pa per sucar!!

- Si voleu podeu saltejar primer el pollastre, i després posar-ho al wok, però no és necessari.

Sigueu feliços!!

divendres, 4 de maig de 2018

Brioix

Us agraden els jocs de taula? A mi sempre m'han agradat, recordo quan era petit, sobretot els caps de setmana, moltes tardes de dissabte les passava jugant a Pictionary, Scattergories, Scrabble... i com no, al que més jugàvem, era al Parxís. No em cansava de jugar.

Després, més de gran, uns amics d'Alemanya ens van descobrir el Carcassonne, i em vaig reenganxar a una afició que gairebé havia desaparegut. Tant va agradar que el vam comprar i en tenim tres expansions, per allargar les partides i fer-les més dinàmiques. Gràcies a aquest joc també vaig descobrir que hi havia tot un món fora dels jocs que coneixem. I no precisament jocs bons, no. Jocs genials!!

I ara que els minis comencen a ser grans, no us enganyaré, intento introduir-lo en aquest món, amb jocs, evidentment, per nens, o bé adaptant les normes dels que tenim a casa per poder jugar tots, com Dixit, El Laberinto Mágico, Dobble... el problema és que crec que m'estic enganxant jo més que ell!

Què em dieu, fem una partideta? Quins jocs de taula us agraden més (si és que us agraden, clar)?

Avui farem un clàssic de la cuina francesa, el Brioche, o Brioix, un pa dolç enriquit amb sucre, llet, mantega, ous... i que és bastant laboriós, però també una delícia. Comencem!




Ingredients:

Per a l'esponja
- 75grs. de farina de força
- 120grs. de llet
- 5grs. de llevat sec de forner (o 15grs. de llevat fresc)

Per a la masa final:
- l'esponja anterior
- 410grs. de farina de força
- 235grs. d'ous (aproximadament 5 ous)
- 60grs. de sucre
- 5grs. de sal
- 250grs. de mantega a temperatura ambient


Preparació:


Tingueu en compte que necessitarem un parell de dies per a elaborar el brioix, així que penseu bé quan el voleu consumir, perquè haureu de començar almenys un dia abans...

El primer de tot és preparar l'esponja. Barregem tots tres ingredients, i els deixem reposar tapats fins que hagi pujat i comenci a fer bombolletes.

Afegim a l'esponja la farina, els ous i la sal, i pastem fins que la masa comenci a estar elàstica (millor amb robot), i després afegim el sucre.

Incorporem la mantega a daus de manera progressiva. No patiu perquè és molta mantega i al principi serà impraticable, però poc a poc es convertirà en una masa suau i elàstica.

Fem una bola amb la masa i la deixem fermentar a un bol untat d'oli, ben tapat, durant aproximadament hora i mitja.

Desgasem la masa amb les mans, i la disposem estesa sobre una safata de forn folrada amb paper de fornejar untat d'oli. Ho tapem, i deixem reposar tota la nit a la nevera. Així es farà una fermentació lenta, i a l'endemà la podrem manipular amb més facilitat (recordeu que porta molta mantega).

Enrotllem la masa sobre ella mateixa, generant tensió superficial,de manera que tindrem una masa enrotllada, ben tensa, que disposarem al motllo on farà l'últim llevat. També podeu fer boletes de brioix, i anar-les col·locant en motlles de magdalenes, per exemple.

Enfornem el brioix amb el forn preescalfat a 190ºC, durant aproximadament 40 minuts (sempre a la part baixa del forn. Si veiem que es comença a torrar per sobre, el taparem amb paper d'alumini, per tal que es continui coent però no es cremi.

Els deixem refredar uns 10 minuts, i seguidament els desmotllem i deixem que acabin de refredar-se a una reixeta. I a gaudir!!

A casa ens encanta amb una mica (més) de mantega i melmelada.

Sigueu feliços!!


divendres, 27 d’abril de 2018

Caipirinha

No fa gaire la sra. Pumuky i un servidor anàvem passejant, i vam veure un restaurant molt maco, que tenia molt bona pinta, i amb un cartell que es promocionava com "Restaurant gastronòmic". Després d'això, se'm va plantejar un dubte...

Heu anat mai a un restaurant gastronòmic? Sigui quina sigui la resposta, jo us haig de confessar una cosa: sempre he anat a restaurants gastronòmics... i és que són dos conceptes que han d'anar junts, peti qui peti, no? Perquè, existeix algun restaurant que no sigui gastronòmic? Suposo que si, i són els que surten als programes del Gordon Ramsay o l'Alberto Chicote, perquè si no, no m'ho explico.

Anem per parts. Gastronòmic vol dir relacionat amb la gastronomia, i gastronomia vol dir, en una de les seves acepcions, art de preparar un bon àpat. Amb aquestes definicions, considereu que algun restaurant amb dos dits de seny diria que no és un restaurant gastronòmic? Tot s'ha de dir que, potser alguns dels restaurants als que he anat al llarg de la meva vida no es poden considerar gastronòmics, però potser és que no es poden considerar ni restaurants...

I vosaltres, què en penseu d'aquesta nova auto definició d'alguns restaurants?

En fi, una de les meves reflexions que no porten enlloc, per presentar-vos una... recepta, per dir-ho d'alguna manera. Ara que arriba el bon temps, us vull ensenyar, com si no ho sapiguèssiu fer, a preparar unes caipirinhas, i alguna variant. Si, és un combinat clàssic i fàcil, però penso que no està de més fer coses senzilles, oi?

Però abans de començar, anem a enrotllar-nos una mica amb una introducció sobre la caipirinha, i les seves variants...

La caipirinha és el combinat brassileny per excel·lència, i es composa de cachaça, llima i sucre. La cachaça o cachaza és la beguda alcohòlica més popular de Brasil, i s'elabora a partir de destilar la canya de sucre, a diferència del rom, que s'obté a partir de la destilació de la melassa. Per això en més d'una ocasió ens poden servir una caipirinha amb rom. No és el més habitual, però pot passar. Eh, i si no sou gaire sibarites, com és el meu cas, cap a dintre!

Partint de la caipirinha, és quan s'obtenen les seves variants, segons el licor que utilitzem:

- Rom, seria una caipirissima
- Vodka, tindrem caipiroska
- Pisco (licor típic peruà), serà un caipirisco
- Vi blanc, prepararem un caipivi

Després, si anem canviant/afegint ingredients, com per exemple afegint puré o sirop de maduixes, tindrem una caipirinha de maduixa.




Ingredients (per dues caipirinhes):

- 10cl. de cachaça
- 1 llima tallada en 8 trossos
- 4 cullerades soperes ben plenes de sucre
- gel picat

Variants:

Caipiroska de maduixa (per dues persones):

- 10cl. de vodka
- 1/2 llima tallada en 4 trossos
- 4 cullerades soperes ben plenes de sucre
- gel picat
- de 4 a 6 maduixes en puré, o sirop de maduixa

Només hem canviat la cachaça per vodka, i la meitat de la llima pel puré de maduixes

Preparació:

A un got ample, posem 1/2 llima neta (o sigui, 4 trossos), i dues cullerades de sucre. Amb un matxacador, ma de morter, el que tingueu més a l'abast, apretem la llima per extreure el suc i que es barregi amb el sucre, fent així un almívar ràpid.

Seguidament omplim el got fins dalt de gel picat, i completem amb 5cl. de cachaça. Amb l'ajut d'una cullera per remenar, barregem una mica els ingredients del nostre còctel, per tal que tots tres quedin barrejats. I ja només ens queda servir, i gaudir d'aquesta beguda en un caloròs dia primaveral (o estiuenc).

Molt important, s'ha de beure amb canyeta per anar agafant el sucre que acostuma a quedar al fons. Sinó, serà una beguda ben forta!

I després de preparar-les, a gaudir!

Sigueu feliços!!

P.D.: A les fotos teniu quatre còctels, que us els detallo a continuació, començant d'esquerra a dreta: caipirinha, caipiroska de maduixes (vodka i sirop de maduixes), caipirissima de mango (rom i puré de mango) i capirinha de maduixes (cachaça i puré de maduixes).

divendres, 20 d’abril de 2018

Pastís porquets al fang

Ara que arran dels aconteixements d'aquests últims dies el feminisme ha pres més importància (però encara no la que realment li correspòn), m'ha vingut al cap una anècdota de fa uns quants anys, quan anava a la Universitast (o sigui, fa temps...). Jo combinava els estudis amb una feina de cambrer de caps de setmana, com molts estudiants, i uns clients habituals del restaurant eren coneguts meus, i sabien que jo estudiava matemàtiques. Una de les vegades que van venir a sopar, em van demanar un favor: la seva filla havia de fer el treball de recerca de Batxillerat, i em van comentar que li agradaven molt les matemàtiques i volia que la seva temàtica fos aquesta, però no tenia clar què fer. Necessitava una idea, poder estirar del fil, i se li va ocòrrer que jo podia proporcionar-li el punt de partida. Just per aquelles dates jo feia una assignatura d'aquelles optatives, per 'omplir' expedient, Història de les Matemàtiques, però que realment hauria de ser obligatòria, almenys des del meu punt de vista. Just per aquella assignatura, i just pel tema que estava fent, ho vaig tenir clar: la rellevància de les dones en les matemàtiques. Perquè tots coneixem a Newton, Euler, Descartes... però poc sabem sobre Hipàtia, Ada Lovelace (filla de Lord Byron, poca broma), o Emmy Noether, la reina de les ciències del segle XIX, i els estudis de la qual encara serveixen per al desenvolupament de física teòrica i matemàtiques.

No m'enrotllo més, només dir-vos que la filla d'aquesta parella va fer el treball sobre dones matemàtiques, i va ser tot un éxit. I serveixi això per fer-vos reflexionar que comencem tots a donar més importància a les dones a tots els àmbits de la vida. O simplement la importància que mereixen, que amb això ja farem molt.

Després d'aquesta anècdota/reflexió, anem directes a la recepta, el pastís que li vaig fer al mini gran quan va fer 5 anys, i que portava temps demanant-me: el ja conegut a les xarxes pastís de porquets al fang.

No és un pastís amb molt misteri, però visualment és molt xulo, i als nens (i no tan nens) els encanta.





Ingredients:

Per al pa de pessic (3 en total):

- 360grs. de farina
- 360grs. de sucre
- 9 ous
- 3 cullerades petites d'essència de vainilla
- colorant alimentari (opcional)

Per a la ganache de xocolata blanca:

- 800grs. de xocolata blanca
- 250grs. de nata per muntar
- colorant blanc (opcional)

Per a la ganache de xocolata negra:

- 300grs. de xocolata de cobertura
- 300grs. de nata per muntar

Per la decoració:

- fondant rosa
- fondant verd
- flors de sucre
- kit-kat's per avorrir

Preparació:

Com veieu, no és un pastís que tingui gaires secrets, però si una bona preparació i muntatge.

El primer de tot, serà preparar el pa de pessic. Batem sucre i ous amb l'essència de vainilla fins  que dobli el volum, moment en el que afegirem la farina i barrejarem de manera suau, per incorporar-la i que el volum aconseguit baixi el mínim possible.

Repartim la massa en 3 motlles de pastís, i enfornem durant 30-45 minuts al forn preescalfat a 180ºC. Abans d'enfornar, si voleu, repartiu la massa en 3 bols i amb colorant alimentari, donem el color que més ens agradi a totes tres masses. Després és quan toca enfornar.

Mentre es fa la base, podem anar preparant la ganache de xocolata blanca. A un pot posem a escalfar la nata fins que arrenqui el bull. Seguidament aboquem la nata a un bol on tindrem la xocolata blanca trossejada. Deixem reposar 30 segons i batem fins que la nata i xocolata estiguin totalment integrades. Si teniu i voleu, podeu afegir colorant blanc per obtenir un color més blanc que no pas el groguenc que queda. Ho filmem i deixem refredar.

Quan pans de pessic i ganache estiguin fredes, començarem a muntar l'estructura principal. Al que serà la base del pastís, posem una nou de ganache i posem el primer disc. Això ens farà de cola i que no se'ns mogui l'estructura. Posem una bona capa de ganache sobre el primer disc, i a sobre posarem el segon. El mateix farem amb el tercer disc. Ara és moment de repartir tota la ganache restant per tot el pastís (laterals inclosos), fent que quedi ben cobert de ganache. No ens preocupa si queda o no llisa, només que estigui ben cobert tot.

Un cop tota l'estructura estigui coberta de ganache, forrem literalment els laterals del pastís amb els kit-kat. Jo ho he fet barra a barra, i aprofitem la ganache, que igual que a la base, ens farà de cola per tal que aquests quedin enganxats.

El fondant verd el tallarem simulant herba, i envoltarem els kit-kat, cosa que ens donarà un punt extra de subjecció dels mateixos.

Decorarem l'herba de fondant amb les flors de sucre.

Ara toca preparar la ganache de xocolata negra, el nostre fang, i farem exactament igual que hem fet amb la ganache de xocolata blanca. Deixarem refredar i començarem a preparar els nostres porquets.

No us diré exactament com heu de fer els porquets, jo he anat mirant i remirant fotos d'internet per inspirar-me, i he anat fent. I la sra. Pumuky també em va ajudar (els porquets més xulos són els seus...).

Un cop la ganache negra estigui freda, l'escampem per la superfície del pastís, simulant així el fang, que queda frenat per les 'tanques' de kit-kat, i abans que endureixi, coloquem els nostres porquets per tal que gaudeixin del fang.

Després d'això, només queda presentar-ho, que es bufin les espelmes si és el cas, i gaudir-ho!!

Sigueu feliços!!

divendres, 16 de febrer de 2018

Galetes de mantega

Després de la recepta tan elaborada de la setmana passada, avui farem una molt més senzilla, amb només quatre ingredients, i a més molt bàsics. Unes galetes de mantega, que l'únic afegit de dificultat, i només si en voleu, és afegir colorant a la masa per donar-li un toc de color.

Ingredients:

- 200grs. de sucre
- 300grs. de mantega
- 500grs. de farina
- 2 ous
- colorants alimentaris (opcional)

Preparació:

Batem lleugerament els ous, i els barregem amb el sucre i la mantega a temperatura ambient.

Incorporem la farina, i pastem fins a obtenir una masa homogènia. En aquest punt és quan hem d'afegir el colorant o colorants que vulguem. Jo vaig dividir la masa en dos i vaig fer ser vir colorant verd i vermell.

Seguidament ho estenem amb el corró, amb un gruix d'un centímetre, aproximadament. Amb un tallapastes, anem tallant les galetes amb la forma que més ens agradi. Jo vaig posar la masa de color vermella sobre la masa de color verda, i les vaig enrotllar. Després aquest rotllo el vaig tallar en discos d'un centímetre.

Anem disposant les galetes a sobre d'una safata de forn, i les enfornem durant 15 minuts amb el forn preescalfat a 180ºC. No les deixeu més temps que quedaran massa cuites i dures.

Les deixem refredar a una reixeta, i a gaudir! Sigueu feliços.





divendres, 9 de febrer de 2018

Semifred de xocolata

No sé quant temps fa que vaig fer aquest pastís. De fet, el vaig fer poc després d'un taller que va impartir l'Ettore a Barcelona, però per coses de la vida, no sé ben bé perquè, no l'havia publicat. I per fi us el porto. N'he fet algun altre com el d'avui, i en breu faré una variant per a l'aniversari del mini gran (ara que hi ha dos minis a casa, un és el mini gran, i l'altre, el mini petit). No us espanteu per la quantitat d'ingredients, és un pastís que es fa per etapes, i s'ha de reconèixer que és laboriós, però gens difícil si t'ho expliquen bé, i espero que les meves explicacions siguin prou bones.

Ingredients:

Per a la mousse de maduixa:
- 175grs. de maduixes, ja netes
- 50grs. de sucre
- 2grs. de gelatina (en fulles o en pols)
- 100grs. nata mínim 35%m.g.

Per a la mousse de xocolata:
- 140ml. de llet sencera
- 3 rovells d'ou
- 30grs. de sucre
- 150grs. de xocolata negra mínim 65% cacau
- 4grs. de gelatina
- 280grs. de nata semi muntada

Per a la planxa del pa de pessic:
- 3 ous
- 125grs. de sucre llustre
- 125grs. de farina d'ametlla
- 2 clares d'ou
- 1 pessic de sal
- 20grs. de farina
- 20grs. de mantega fosa

Per al glassejat:
- 50ml. d'aigua
- 100grs. de sucre
- 100grs. de xarop de glucosa
- 65grs. de llet condensada
- 100grs. de xocolata blanca
- 6grs. de gelatina
- 36ml. d'aigua molt calenta
- colorant hidrosoluble (el color que vulgueu)

Preparació:

Bé, anem per parts, que hi ha moltes coses a fer. El primer que farem serà la planxa de pa de pessic. Batem els ous amb el sucre i les farines, fins que doblim el seu volum, i a un bol apart muntem les clares a punt de neu amb el pessic de sal. Seguidament, a la barreja d'ous incorporem la mantega fosa, i finalment incorporem aquesta barreja a les clares muntades, amb moviments suaus, procurant que no baixin.

Preescalfem el forn a 180ºC, i mentrestant estenem la masa de pa de pessic sobre una safata de forn, coberta aquesta amb paper de forn, fent que quedi uniforme per tota la safata. Enfornem durant uns 10-12 minuts, i quan ho tinguem fet, girem la safata i retirem amb compte el paper de forn. Deixem refredar i tallem a la mida que necessitem i reservem. La resta, ho podem congelar, o menjar-nos-ho tal qual, que està molt bo.

Ara farem la mousse de maduixa. Posem la gelatina a hidratar (si són fulles de gelatina), i posem les maduixes netes i tallades a foc amb el sucre, com si anessim a fer una melmelada. Quan comenci a fer bombolles, ho triturem per obtenir una textura fina, i incorporem la gelatina prèviament escorreguda, remenant fins que s'hagi integrat per complert.

Anem deixant refredar i mentrestant semi muntem la nata (no ens interessa que quedi dura i ferma), i quan el puré de maduixes estigui a 35ºC o menys (més d'aquesta temperatura no és gens recomenable), incorporem la nata semi muntada en dues vegades.

Preparem un aro d'uns 14cm. que haurem folrat amb una tira d'acetat, ja que ens facilitarà desmotllar la mousse. Aboquem la moussse a l'aro, més o menys un centímetre de gruix, i ho congelarem durant almenys una hora.

Mentres la mousse de maduixa es va congelant, és hora de preparar la mousse de xocolata, que és bàsicament una base de crema anglesa amb xocolata.

Hidratem primerament la gelatina en aigua freda, i piquem la xocolata negra. A un bol barregem els rovells d'ou amb el sucre, i a la barreja de rovells i sucre afegim en fil la llet calenta (a punt de bullir), sense parar de remenar. Aboquem aquesta barreja a un pot i coem uns minuts a foc mig, sense parar de remenar i controlant que no superi els 85ºC. Quan tinguem aquesta crema anglesa la posem al bol on tenim la xocolata picada, i barregem fins que aquesta es desfaci.

Escorrem la gelatina, la incorporem a la crema, i finalment quan s'hagi refredat prou, incorporem la nata semi muntada, igual que abans, en dues o tres tandes.

Procedirem ara a muntar el pastís. Disposem un motlle de 18cm. i uns 5cm. d'alt. Ho col·loquem sobre un plat pla, forrat amb paper film, i com abans, a l'interior posem una tira d'acetat.

Farcim la base de amb una bona capa de mousse de xocolata, desmotllem la mousse de maduixa ja congelada i la disposem sobre la mousse de xocolata, tan centrada com puguem, i pressionem. Farcim amb més mousse de xocolata, i per últim posem a sobre de tot un disc de pa de pessic, pressionant una mica, i procurant que entre el pa de pessic i l'aro, estigui tot ben cobert de mousse. Congelem el pastís, per després poder-lo cobrir amb el glassejat mirall.

Per al glassejat mirall, el primer que farem serà hidratar la gelatina en aigua ben freda. Escalfem l'aigua fins que gairebé bulli, i disolem la gelatina en aquesta aigua.

A banda, a foc mig escalfem aigua, sucre i xarop de glucosa, controlant molt bé la temperatura, ja que quan aquest xarop arribi a 103ºC (exactes), el retirem del foc i l'aboquem sobre la llet condensada, remenant contínuament per barrejar-ho bé.

Seguidament afegim la xocolata blanca ben picada, i seguim remenant fins que aquesta es desfaci completament, i per últim afegim la gelatina disolta, barrejant completament fins que no quedin grumolls.

Incorporarem finalment el colorant que vulguem, afegint-lo en petites dosis i barrejant enèrgicament fins que s'integri completament.

Passem el glassejat a un recipient alt, i ho batem amb la túrmix a velocitat mínima durant uns dos minuts, sense moure a penes la batedora per evitar la formació de bombolles, i ho passem per un colador, deixant-lo reposar per que espesseixi una mica.

Quan el glassejat estigui a 35ºC, abans no, cobrim amb aquest el pastís que haurem desmotllat i disposat a una reixeta amb un recipient a sota.

I ja està, només ens queda gaudir-ho, que bona feina ens ha portat.

Sigueu feliços!