dimecres, 12 d’agost de 2015

Gelat de xiclet

Hola família, hi ha algú? Suposo que tornar a l'agost després d'un mes de desconnexió fa que el meu públic potencial estigui bastant desaparegut, oi? Però això no em desanimarà pas per intentar reprendre el ritme de fer i publicar receptes, que ja va sent hora.

Alguns us preguntareu el motiu de la meva absència... doncs pels que encara no ho sabeu, a finals de juny em vaig casar amb la sra. Pumuky, amb el conseqüent viatge de noces, que ens ha tingut desapareguts a tots dos durant una bona temporada. En propers episodis ja us fotré el rotllo del casament, no patiu, però avui volia parlar-vos d'una curiositat que ens passa a tots, segur, i que he constatat en el nostre viatge. Va, per fer-vos una mica d'enveja, us diré que hem anat fins a Illa de Pasqua, per després fer una ruta Maya per Guatemala, Hondures i Mèxic. Apa, ja ho he dit.

I el que he comprovat durant el viatge, és que som ben estranys. Quan som a casa (vull dir que no estem de viatge), ens tornem bojos per anar sempre que podem a un restaurant japonès, i qui diu japonès diu mexicà, thailandès, hindú, marroquí... i en canvi, anem a l'estranger, i el primer que ens ve al cap quan pensem en tornar a casa, és què menjarem perquè ho trobem a faltar (en el meu cas, aquest cop ha estat un entrepà de fuet). I és que siguem realistes, a gairebé tothom li agrada menjar coses noves, l'exotisme intrínsec d'altres països pel simple fet de ser llunyans, el conèixer la cultura a través de la gastronomia, tant anant de restaurant com fent cursos específics de cuina, però com el nostre menjar, res de res. On es posi un bon pernil, una escudella, una truita de patates (amb ceba o sense, us deixo triar), per molt que ho tinguem vist i menjat, no és comparable a uns makis, uns tacos, o un pollastre tandoori, per bo que sigui (que ho és). Està clar que si vas de viatge, o fins i tot si t'hi quedés a viure a un altre país, t'adaptes i menges el que hi ha i aquella gastronomia la fas teva durant el temps que duri la teva estança, però també està clar, sobretot si la teva estança és de llarga durada, que més d'un dia et prepararàs una truita de patates o un arròs (ja veieu que no dic paella), per recordar com de bo és el nostre menjar. I que consti que estic convençut que a l'inrevès passa el mateix... no hi haurà cap anglès que visqui per aquí, per posar un exemple sense necessitat de ser de terres llunyanes, que per molt que li agradi la dieta mediterrània, no s'hagi preparat de tant en tant un fish and chips, o si vol currar-s'ho, un scottish pie, no creieu?

Com sempre, després d'aquesta divagació meva tan interessant, passem amb la recepta, un gelat que fa potser dos anys que tinc ganes de preparar (no exagero, paraula), i que m'hai m'hi havia posat, sempre m'he decantat quan arribava época de gelats, per fer 'els de sempre': de pantera rosa, de xocolata, de vainilla... fins que aquest any he dit que ja anava sent hora, i així ha estat. Un gelat molt cremòs, i amb un gust a xiclet que no deixarà a ningú indiferent. Comencem?


Ingredients:

- 100gr. de sucre
- 4 rovells d'ou
- 300ml. de nata (35% M.G.)
- 100ml. de llet
- 3 cullerades soperes de sucre invertit (o mel)
- 80gr. de pasta de xiclet

Preparació:

He preparat el gelat seguint una recepta que, no sé exactament perquè, tenia apuntada en paper, així que no us puc dir l'autoria de la mateixa, i aquestes són les quantitats de l'original, però el que si us puc dir, és que si el torno a fer (que ho tornaré a fer, segur), faria servir almenys 3/4 parts del sucre indicat, o fins i tot menys, ja que pel meu gust, va quedar massa dolç. La pasta de xiclet, podeu trobar de diferents marques (no moltes), jo he fet servir la de la casa Home Chef, que sempre tot el que he comprat d'aquesta casa m'ha donat molts bons resultats. Ara a gairebé qualsevol botiga una mica especialitzada on venguin productes de menjar en trobareu, o per internet...

A un pot posarem la llet i la nata a foc mig fins que comenci a bullir, que retirarem del foc i afegirem el sucre invertit.

Mentre la nostra barreja de llet, nata i sucre invertit refreda, batrem els rovells d'ou amb el sucre, fins que obtinguem una crema esponjosa.

Seguidament, incorporem a aquesta crema de rovells i sucre la barreja anterior, a poc a poc, i sense parar de batre, amb una batedora elèctrica preferentment, a velocitat baixa.

Quan tinguem tot barrejat, posarem la nostra barreja al foc per tal d'obtenir una crema, així, ho farem a foc mig, remenant constament i controlant en tot moment que no bulli, ja que si no l'ou cuallaria i ens quedariem sense gelat.

En el moment que haguem aconseguit una crema un punt espesa, retirem del foc i afegim la pasta de xiclet, que barrejarem bé per homogeneitzar el color i gust.

Si tenim geladora, deixem refredar la barreja, i seguidament ho reservarem com a mínim durant un parell d'hores a la nevera. Després seguirem les instruccions de la nostra geladora, i a gaudir.

Si no tenim geladora, després de les dues hores de nevera, ho pasem al congelador, i cada hora aproximadament, batrem el gelat una mica per trencar els cristalls de gel. Aquest pas el repetirem almenys tres cops, idealment ho hauríem de fer quatre.

Per servir, el recomenable és treure-ho del congelador i deixar-ho a la nevera 10 minuts abans de degustar-ho, per tal que estigui suau, però no desfet.

Feliç estiu!!




2 comentaris:

  1. Hey, jo estic encara, jajjaja !! Tens tota la raó del mon, com a casa en lloc i això que un entrepà de fuet !! No sé si m'agradaria el gelat de xiclet però el color es fantàstic i segur que a casa algú s'ho menjaria bé a gust. Espero la crònica de la boda i t'ho tinc que dir, enveja de viatge. Petons.

    ResponElimina
  2. Roda el món i torna al Born...és el que la nostra gastronomia és genial!!! I el teu gelat molt original! Petonarros i felicitats per l'esdeveniment!

    ResponElimina