Ja fa molts dies que no publico, i m'haureu de disculpar, però com va sent habitual últimament, se m'escapa el temps de les mans, entre la feina, el curs de programació que estic fent, i el monstruito de la casa, poc temps per res més que tinc. I un avís per als blocs que visito: estic deixant comentaris a entrades que feu que després no apareixen, blogger està fent de les seves. Us ho dic perquè sapigueu que tot i tenir poc temps, us continuo visitant, ok?
Avui és la última entrada del bloc per aquest 2013 que no està programada, perquè hi han dos més per venir, la de Bake the world i el Asaltablogs, però aquestes ja estan fetes, programades i esperant el moment per veure la llum, així que com aquell qui diu, no compten tant com aquesta. La recepta d'avui és especial, i no pas per la recepta en si, sinó més aviat pel dia en el que la publico.
I dic que és especial per més d'un motiu. El primer, que ja val per tots, és que és divendres, i què millor que començar el divendres, que ja estas pensant en el cap de setmana, que amb una recepta, i a més dolça?
El segon, és que a més de ser divendres, és el divendres previ a Nadal, així que segur que molts de vosaltres avui comenceu merescudes vacances i no tornareu a la guerra fins l'any vinent (no és el meu cas, jo pringo tots els dies excepte els festius, què hi farem... però no em queixo!!). Un tercer motiu, és que avui és el meu aniversari, i he volgut compartir-lo amb vosaltres amb aquest dolç tan típic Nadalenc, a mode de celebració i pastís diferent (us he dit mai que estic molt 'locu'?), així que si per casualitat em veieu pel carrer, feliciteu-me, ok?. Hi ha un motiu extra, almenys per a mí, que fa d'aquesta una entrada especial, i és que comparteixo dia d'aniversari amb una persona que s'ha convertit en una bona amiga virtual, i no és ni menys ni menys que la Juana, de La cocina de Babel. Juana, un besazo enorme desde aquí, que pases un día muy feliz con los tuyos, y disfrutes mucho! Si la coneixeu, feliciteu-la, i sinó (cosa que dubto), ara ja no teniu excusa per visitar-la i fer-ho!
Va, que ja que estic posat, tot i no ser cap motiu que faci especial aquesta entrada, des d'aquí vull enviar-li molts ànims i molts petons a la meva parella un cop més, que m'aguanta cada dia la meva dèria culinària, i en certa manera també fa possible que pugui compartir moments com aquest amb vosaltres.
I ja per acabar, i us deixo en pau i començo la recepta, us desitjo molt bones festes a tots, que passeu un molt bon Nadal, que gaudiu les vacances aquells que en tingueu, i que els reis es portin bé amb vosaltres! Molts petons i abraçades a tots!!
La recepta està adaptada d'un altre gran bloc, Dit i Fet, feta en thermomix.
Ingredients:
Per la massa:
- 1 rovell d'ou
- 300 gr. de farina de força
- 15 gr. de llevat fresc
- 30 gr. de mantega
- 30 gr. de sucre en pols
- 120 gr. de llet (si, grams!)
- la pell d'una llimona sense la seva part blanca (que ja sabeu que amarga!)
- 1 pessic de sal
Per al farcit:
- 50 gr. de mantega
- 60 gr. de sucre
- 2 cullerades de canyella en pols (de postres)
- 50 gr. de gotes de xocolata (l'original 60 gr. de nous picades)
Per pintar:
- la clara de l'ou
- 50 gr. de sucre
Preparació:
Al got de la picadora moldrem la pell de la llimona amb el sucre, si no el tenim ja en pols. Escalfarem la llet, i desfarem en ella la mantega i el llevat (atenció, he dit escalfar, no bullir, només que agafi temperatura justa per poder desfer la mantega i el llevat), i afegirem a la barreja de llimona i sucre, fins a integrar-ho tot. Feu tots aquests pasos a un bol gran.
Un cop feta la barreja, afegim el rovell de l'ou, i continuem amassant uns minuts. Seguidament, quan l'ou estigui integrat, afegim la farina i la sal, i acabem d'amassar. Si tenim amassadora, o robot de cuina, fantàstic, això que sortiu guanyant. Si no en teniu, a fer braços i amassar de manera manual, quin remei!!
Després de cinc minuts amassant aproximadament (a ma), donarem forma de bola a la massa, i deixarem reposar fins que dobli el volum, tapada amb paper film.
Mentrestant, podem preparar el farcit, desfent la mantega al microones, i afegint el sucre i la canyella fins a obtenir una pasta de color marró, i reservem. Sembla mentida com coloreja la canyella...
Quan tinguem augmentada de volum la massa, l'estendrem amb el corró a sobre de la superfície de treball, donant-li forma de rectangle, de mig centímetre de gruix més o menys. No us dic tamany del rectangle perquè depenent del que hagi pujat, us sortirà més gran o més petit.
Ara que tenim la massa estirada, repartirem el farcit de mantega, sucre i canyella per tota la superfície, i les gotes de xocolata. La recepta original, com us he dit, porta nous farcides, però jo he preferit fer-ho amb xocolata. Per (quasi) finalitzar la preparació, anem a preparar la nostra trena: enrotllem la massa sobre ella mateixa donant-li forma de tub. Amb un ganivet esmolat, tallem el rotllo de massa per la meitat, deixant una de les puntes unides un parell o tres de centímetres. Separem els dos extrems i els enrotllem a mode de trena, i una vegada trenat, unim els extrems finals amb l'extrem que no hem tallat, donant-li forma de corona. No patiu si s'escapen els xips de xocolata (o les nous si heu posat nous), és normal, les poseu on més us convenci, que d'això es tracta, que no perdem res!
I ara toca enfornar, durant 30 minuts amb el forn preescalfat a 180ºC. En el meu cas va estar menys temps, uns 23 minuts, perquè el vaig posar amb funció ventilador.
Mentres el nostre kringle es fa al forn, prepararem el glassejat, batent lleugerament la clara d'ou barrejada amb el sucre, fins a obtenir un líquid blanquinós i una mica pastós.
En el moment que estigui fet, ho treiem del forn i pinzelem amb el glassejat per tota la superfície, tot esperant que refredi per poder menjar-ho!
Sigueu feliços, i passeu molt bones festes!
