Gràcies a la cuina, i concretament al bloc, he pogut establir relació amb moltes persones afins a mi, a les quals tinc un carinyo especial, i elles ja saben qui són. Però avui vull concretar una miqueta.
Creieu en les casualitats? A mi m'agrada pensar que tot té un perquè, però sovint crec que les casualitats existeixen, que hi ha coses que passen perquè si, sense cap motiu aparent. I el millor de tot, és que acostuma a passar que aquestes casualitats, quan són bones, són molt bones (si, desgraciàdament les dolentes també solen ser molt dolentes, però avui no parlarem d'això). Diuen que la sort la busques, i estic molt d'acord amb aquesta afirmació, però coincidireu amb mi, en què per molt que busquis la sort comprant loteria, per posar un exemple ben tonto, si no t'ha de tocar, no et toca. Tema a part és que busquis la sort i no compris loteria!
Us dic això perquè per una d'aquestes casualitats de la vida, reconec que no buscades, vaig conèixer a dues grans persones, la Sandra i el Xavi, el tàndem que dona vida a Els Fogons de la Bordeta. Un dia us explicaré la curiosa història de com ens vam conèixer, però això serà en un altre capítol. Fruit d'aquesta mini primera trobada (tant mini que va ser d'apenes cinc minuts), va anar esdevenint mica en mica, el que ara molt fàcilment i de manera molt vanal utilitza la gent, una bona amistat. No ens veiem cada dia, ni tampoc parlem cada dia, però sé que estan, i quan ens trobem, habitualment amb la Sandra (amb el Xavi hem coincidit menys, casualitats de la vida coses que passen), i també conjuntament amb la Marta, segons algunes llengües (no seré jo qui digui males llengües) les dues siameses de Sants, sé que passarem una bona estona. Avui la Marta segur que em sap disculpar, ja que els protagonistes són la Sandra i el Xavi.
I després de dos... trobades? frustrades, en la última trobada l'equip Fogons em va obsequiar amb un pot de la seva famosa salsa brava Bordeta, i creieu-me si us dic que no us podeu imaginar quina va ser la meva cara de felicitat. Crec que qualsevol dels dos us la podria descriure.
Doncs bé, aprofitant que dilluns va ser festiu a Barcelona, un servidor va considerar que era el dia perfecte per preparar un plat amb el què gaudir aquesta salsa, i la meva opció va ser unes braves copiades inspirades en les del xef Sergi Arola, culminades amb la brava la Bordeta. Fregir unes patates per fer unes braves no té molt misteri, però tot i així... m'ajudeu a preparar-les?
Ingredients (per una tapa de 8 daus de patata):
- 4 patates petites, de forma regular
- oli per fregir
- sal
- all-i-oli
- salsa brava la bordeta
Preparació:
Podem preparar les patates de dues maneres: anar directamenta a fregir-les en abundant oli calent, o fer un pas previ, que és bullir-les en aigua amb sal, i un cop bullides deixar-les refredar i posteriorment fregir-les.
Sigui com sigui, tant si feu el pas previ com si no, jo us explicaré a partir d'haver-les bullit. Jo acostumo a bullir-les, i no és imprescindible però si recomenable per un bon resultat final.
Pelem les patates, i de cada patata fem dos cubs de 2cm. d'ample, i amb l'ajuda d'una punta, fem un forat a cada cub, fins a la meitat més o menys, de manera que cadascun dels nostres cubs es converteix en una caixa sense tapa.
Fregim les patates en abundant oli calent (no m'hi ficaré en l'oli que feu servir, jo recomano oli d'oliva, però com a vegades no predico amb l'exemple, millor no dic res...), fins que comencin a enrossir, i les anem reservant a un plat amb paper de cuina, per absorvir el possible excés d'oli. Les salem, i les anem col·locant al nostre plat, de manera ordenada, amb l'obertura de la 'caixa' cap amunt.
Per rematar la feina, dintre de cada patata posarem una mica d'all-i-oli, i una mica de la salsa brava, i només ens quedarà gaudir del dia acompanyant-les amb una bona cerveseta.
La Sandra em va preguntar que què m'havia semblat la salsa, i la meva resposta va ser, i ho dic públicament, que va passar sobradament el control de qualitat de la sra. Pumuky, així que poca cosa més es pot afegir, oi?
Feliç dimecres a tots!
