dimecres, 18 de juny de 2014

Coca de Llardons

Avui, si em permeteu, parlaré de dues (o tres) coses... que torno a estar inspirat, jeje!

Com veieu, avui la recepta és una entre les moltes que us trobareu aquests dies per la xarxa, estic ben segur, i sovint no publico aquest tipus de receptes perquè podeu fer-vos amb d'altres receptes sense passar per aquesta, però, tot i que les fotos (i l'aspecte) no li fan justícia, estic molt satisfet amb el resultat d'aquesta recepta, i per això la volia compartir. Penseu que a mi la coca de llardons fins fa ben poc no em deia gran cosa, i ara s'ha convertit en la meva preferida! Ja tenim una cosa dita.

La segona cosa que us volia comentar, i que personalment em fa molta ràbia... jo sóc molt torracollons tiquismiquis amb les faltes d'ortografia. Que això no vol dir que no en faci, en faig, més habitualment del que m'agradaria, però m'enprenyo molt quan veig que he comès algun error ortogràfic. I reconec que sóc dels que li fan mal els ulls quan veu faltes d'ortografia, però ningú és perfecte, incloent un servidor, així que assumeixo que ens podem equivocar, i ja està. Si amb la persona en qüestió tinc prou confiança, li dic, i tan amics. I aquí s'acaba tot. Però oh! sorpresa quan ahir al vespre rebo un comentari covard anònim, dient que en una de les meves receptes, he posat, en comptes de gra d'all, dent d'all. Tota la raó del mon, "en català no diem mai dent d'all sinó gra d'all", com textualment diu el comentari.
Necessari? Jo crec que no. A la persona que ha fet el comentari, li estic agrait per fer-me saber que m'he equivocat, però que sàpiga que hi ha maneres i maneres de fer les coses. Ja tenim la segona cosa dita (segur que amb alguna falta d'ortografia), i m'he quedat més descansat.

El tercer tema, i amb això ja us deixo amb la recepta, és que ja farà uns quants dies (gairebé un mes, el temps se m'escapa literalement de les mans! però com sabeu no he pogut explicar-vos-ho abans), vaig ser convidat per la gran Margot a una nova entrega de les seves Meriendas, i aquest cop l'esdeveniment es va fer a l'Obrador, situat a l'Av. República Argentina de Barcelona, un forn de pa/cafeteria on fan el pa allà mateix, i l'olor a pa t'envaeix només entrar. Aquell dia, ens van ensenyar  com feien el pa de quinoa, mentres al voltant d'una taula degustàvem una deliciosa llimonada, i unes coques d'escalivada i de tomàquet d'escàndol (entre d'altres delícies, és clar!). Després d'una molt bona tarda en millor companyia d'altres bloggers, l'Obrador ens va obsequiar amb un pa de quinoa per a cadascun de nosaltres, la casa Lékue amb una panera per fer pa (no per guardar-lo), i Castey va fer un sorteig amb molts dels seus productes que li va tocar a la Nuni. A més Larousse també va sortejar el llibre en el que participa la Margot, La mesa del pecado, que va anar a parar a les mans del forner que ens va instruir. Us recomano que us passeu pel bloc de la Margot, ella millor que ningú per transmetre aquella tarda tan bona que vam passar. Amb això ja tenim la tercera i última cosa que us volia explicar avui. Us deixo primer amb unes fotos de l'event cedides per la Margot, i seguidament amb la recepta.







Ingredients:

- una làmina de pasta de full quadrada
- 100gr. de llardons
- 150gr. de sucre (aprox.)
- pinyons a discreció
- ou per pintar la coca
- farina

Preparació:

Enfarinem una mica la superfície de treball, i estenem la nostra pasta de full. Dividem la pasta de full mentalment en tres, i repartim els llardons pel centre de la pasta de full, triturant-los abans si no els tenim triturats. Jo els compro a la mateixa Terrassa, al 4unces, on ja els venen triturats, i des de ja us dic que són molt bons.
Pleguem la pasta de full fent que les dues parts que no hem cobert amb llardons, quedin a sobre de la part que si en té, com si fos un llibre. Enfarinem la pasta de full i amb el corró l'aixafem fins obtenir una làmina fina. Veurem que els llardons s'han fos amb la pasta de full.
Tornem a plegar la pasta de full, tornem a enfarinar, i repetim el procés. Aquests passos els farem tres cops en total. Ja veureu com no costa gens fer-ho.
Seguidament, amb la punta d'un ganivet donem forma a la nostra coca, i la passem a la safata de forn.
Pintem la coca amb l'ou batut, i repartim els pinyons per sobre. L'ou ajudarà a que els pinyons s'enganxin.
Ensucrem amb generositat la coca, ja que fins ara no tenia cap ingredient dolç, i directa al forn que haurem preescalfat a 200ºC, durant 10-12 minuts aproximadament, fins que veieu que ha quedat torradeta.
Jo la vaig tenir 10 minuts amb el forn encès, i com passat aquest temps ja estava torrada, però no acabava d'estar cuita, la vaig tenir cinc minuts més amb la calor residual del forn, i va quedar de luxe!
Ja us he dit que les fotos no li fan justícia, però tasteu-la, i ja em direu!

I a vosaltres, quina és la coca que més us agrada?

Feliç setmana, i quan arribi el dia, feliç revetlla!!



11 comentaris:

  1. Ostres que bona, m'encanta! n he fet mai cap coca! :P

    ResponElimina
  2. Hola guapo!!!

    Que guai ens ho vam passar. Ens vam possar com el kiko i vam riure una bona estona :)

    La coca genial, que bona!!!

    Petonets

    ResponElimina
  3. Qué suerte poder asistir a ese tipo de eventos, se ve que os trataron a cuerpo de rey.
    En cuanto a la coca, también por aquí se hace mucho: en casa gusta un montón y en invierno es un fijo.
    Las fotos no le harán justicia, como tú dices, pero es lo de menos: tiene que estar de buena....
    Abrazos.

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó, hi han formes, i formes, de dir les coses. Jo en català faig faltes d'ortografia perque el vaig aprendre de veritat quan ja estava a l'institut. El postfranquisme no va ser millor en el tema del català a l'escola i encara que vaig començar una mica a la bàsica, realment no vaig aprendre gran cosa.
    Escolta, tu que tens "endoll" amb la Margot, a veure si prepara un berenar quan jo pugui ser a Barna i em convida... avisaria amb temps :P jajajaja... no, que estic de broma.
    I amb la coca de llardons... que vols que et digui... fa uns anyets que no la tasto. El Sant Joan mai estic a Barcelona i em perdo aquestes delicies.
    petons

    ResponElimina
  5. Anem per parts, la coca fa tremolar de bona, el berenar ni t'explico, enveja pura!! i el tema dels anònims o no anònims dient segons què que sempre és negatiu.. doncs en fi, que si un no és seguidor per lo bo, tampoc cal que emprenyi, no?? un petó!

    ResponElimina
  6. Nos lo pasamos genial. A ver si encuentro un local grande para que quepamos todos los bloggers de las meriendas. Besos

    ResponElimina
  7. Ohhhhhh que rica coca Víctor!!! Y que bien lo habréis pasado!!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  8. Ains mira que faig un esforç amb el català però segur que faig moltes faltes, ho sento (em perdones, veritat, es que soc gabatxa i no l' he estudiat). Es bé curiós quan vaig arribar al poble que estic visquen la coca de llardons no es feia i vaig optar per fer la a casa, ara ni ha a tota arreu (igual l'he posat de moda, jajajja). Es la meva coca favorita i per molt que estigui una mica mossegada segur que esta de conya, ja es veu. Petons.
    P.D. : M'encanta que tornis a estar inspirat, jejejje!!! I si faig moltes faltes no dubtis en avisar-me (sense anònim).

    ResponElimina
  9. No sé qué pretendías con las fotos, pero si era dar ganas de tirarse a la pantalla con un hambre de lobo, entonces sí que le hacen justicia a tu coca.
    Por lo demás, pues te digo también dos o tres cosas. ;-)
    Yo soy maniática mortal de las faltas de ortografía. Me cuesta mucho callarme cuando las veo. Mis pobres hijas me van a sufrir mucho pero creo que será por su bien. Una cosa dicha.
    Ya puedes haberle dado la mayor patada al diccionario y a la ortografía en catalán, cosa que dudo enormemente, que aquí una servidora ni se entera porque yo leer lo leo y creo que me entero del 80% pero a más no llego. Ya van dos cosas.
    Por último, por muy maniático de la ortografía que se sea hay que saber discernir. Yo a un blog de cocina o de lo que sea vengo a aprender cosas de la vida, de la cocina, de otras formas de ver el mundo. Y lo demás es accesorio. Para mí un blog en catalán que leemos un montón de no catalanoparlantes tiene muchísimo mérito y además hace mucho más por la difusión de la cultura y del catalán que un blog histérico por la ortografía que no dice ni transmite nada. Y todo eso además teniendo en cuenta que estoy segura de que no hay faltas de ortografía en el tuyo porque se nota que te preocupas por lo que opinan tus lectores y para mí, escribir bien también es una muestra de respeto para los que te leen. "Contad si son TRES, y está hecho" que diría Lope de Vega ;-)

    ResponElimina
  10. Víctor! Tampoc siguis exagerat, les fotos no són les millors, però sí que té una bona pinta! A vegades a les pastisseries ja les fan una mica més deformades o amb desnivell, en demostració de que és fet manual i casolà, així sabem que la teva l'has feta tu sí o sí! jajaja
    Sobre lo dels comentaris, ja sabem que hi ha persones i persones i a vegades hi ha qui no té tacte o no sap comentar les coses. Jo fa res vaig publicar la 'Quiche Lorraine', y despistada com sóc havia fet una errada, un blogger va tenir la amabilitat d'enviar-me un mail dient-mo, evitant-se posar-ho al comentari que et deixa al descobert. S'agraeixen aquests gestos, però en fi, ens trobem de tot!
    Molts anims i un petó!

    ResponElimina
  11. A veure Víctor si no m'oblido res del que et vull dir...primer de tot...que ma germana va fer la teva coca per Sant Joan, i va triomfar...Segona cosa: el tema de les faltes a mi també em preocupa, i que se me n'escapin, i que a voltes empri barbarismes, també...però Déu me'n guard de fer de controlador filològic de la xarxa...on, a més, normalment, escrivim ràpid i sota pressió...I última cosa...quina enveja de trobada i de fleca...per això si que m'agradaria viure a Bcna!!! Petons!!!

    ResponElimina