Coca de Llardons

Avui, si em permeteu, parlaré de dues (o tres) coses... que torno a estar inspirat, jeje!

Com veieu, avui la recepta és una entre les moltes que us trobareu aquests dies per la xarxa, estic ben segur, i sovint no publico aquest tipus de receptes perquè podeu fer-vos amb d'altres receptes sense passar per aquesta, però, tot i que les fotos (i l'aspecte) no li fan justícia, estic molt satisfet amb el resultat d'aquesta recepta, i per això la volia compartir. Penseu que a mi la coca de llardons fins fa ben poc no em deia gran cosa, i ara s'ha convertit en la meva preferida! Ja tenim una cosa dita.

La segona cosa que us volia comentar, i que personalment em fa molta ràbia... jo sóc molt torracollons tiquismiquis amb les faltes d'ortografia. Que això no vol dir que no en faci, en faig, més habitualment del que m'agradaria, però m'enprenyo molt quan veig que he comès algun error ortogràfic. I reconec que sóc dels que li fan mal els ulls quan veu faltes d'ortografia, però ningú és perfecte, incloent un servidor, així que assumeixo que ens podem equivocar, i ja està. Si amb la persona en qüestió tinc prou confiança, li dic, i tan amics. I aquí s'acaba tot. Però oh! sorpresa quan ahir al vespre rebo un comentari covard anònim, dient que en una de les meves receptes, he posat, en comptes de gra d'all, dent d'all. Tota la raó del mon, "en català no diem mai dent d'all sinó gra d'all", com textualment diu el comentari.

Necessari? Jo crec que no. A la persona que ha fet el comentari, li estic agrait per fer-me saber que m'he equivocat, però que sàpiga que hi ha maneres i maneres de fer les coses. Ja tenim la segona cosa dita (segur que amb alguna falta d'ortografia), i m'he quedat més descansat.

El tercer tema, i amb això ja us deixo amb la recepta, és que ja farà uns quants dies (gairebé un mes, el temps se m'escapa literalement de les mans! però com sabeu no he pogut explicar-vos-ho abans), vaig ser convidat per la gran Margot a una nova entrega de les seves Meriendas, i aquest cop l'esdeveniment es va fer a l'Obrador, situat a l'Av. República Argentina de Barcelona, un forn de pa/cafeteria on fan el pa allà mateix, i l'olor a pa t'envaeix només entrar. Aquell dia, ens van ensenyar  com feien el pa de quinoa, mentres al voltant d'una taula degustàvem una deliciosa llimonada, i unes coques d'escalivada i de tomàquet d'escàndol (entre d'altres delícies, és clar!). Després d'una molt bona tarda en millor companyia d'altres bloggers, l'Obrador ens va obsequiar amb un pa de quinoa per a cadascun de nosaltres, la casa Lékue amb una panera per fer pa (no per guardar-lo), i Castey va fer un sorteig amb molts dels seus productes que li va tocar a la Nuni. A més Larousse també va sortejar el llibre en el que participa la Margot, La mesa del pecado, que va anar a parar a les mans del forner que ens va instruir. Us recomano que us passeu pel bloc de la Margot, ella millor que ningú per transmetre aquella tarda tan bona que vam passar. Amb això ja tenim la tercera i última cosa que us volia explicar avui. Us deixo primer amb unes fotos de l'event cedides per la Margot, i seguidament amb la recepta.

Ingredients:

- una làmina de pasta de full quadrada

- 100gr. de llardons

- 150gr. de sucre (aprox.)

- pinyons a discreció

- ou per pintar la coca

- farina

Preparació:

Enfarinem una mica la superfície de treball, i estenem la nostra pasta de full. Dividem la pasta de full mentalment en tres, i repartim els llardons pel centre de la pasta de full, triturant-los abans si no els tenim triturats. Jo els compro a la mateixa Terrassa, al 4unces, on ja els venen triturats, i des de ja us dic que són molt bons.

Pleguem la pasta de full fent que les dues parts que no hem cobert amb llardons, quedin a sobre de la part que si en té, com si fos un llibre. Enfarinem la pasta de full i amb el corró l'aixafem fins obtenir una làmina fina. Veurem que els llardons s'han fos amb la pasta de full.

Tornem a plegar la pasta de full, tornem a enfarinar, i repetim el procés. Aquests passos els farem tres cops en total. Ja veureu com no costa gens fer-ho.

Seguidament, amb la punta d'un ganivet donem forma a la nostra coca, i la passem a la safata de forn.

Pintem la coca amb l'ou batut, i repartim els pinyons per sobre. L'ou ajudarà a que els pinyons s'enganxin.

Ensucrem amb generositat la coca, ja que fins ara no tenia cap ingredient dolç, i directa al forn que haurem preescalfat a 200ºC, durant 10-12 minuts aproximadament, fins que veieu que ha quedat torradeta.

Jo la vaig tenir 10 minuts amb el forn encès, i com passat aquest temps ja estava torrada, però no acabava d'estar cuita, la vaig tenir cinc minuts més amb la calor residual del forn, i va quedar de luxe!

Ja us he dit que les fotos no li fan justícia, però tasteu-la, i ja em direu!

I a vosaltres, quina és la coca que més us agrada?

Feliç setmana, i quan arribi el dia, feliç revetlla!!