dimecres, 29 d’abril de 2015

Anna Brunch Weekend

Tinc canes. Si, ja sé que això no és excusa pel temps que porto sense publicar (un mes ja!!!), però és que fa poc que ho he vist. El pas del temps és per tothom, és així. I no és que em molesti, almenys de moment, perquè tinc dues o tres contades, i tinc molt clar que quan se'm notin més, si no em queden bé, em tenyiré, i ja està. Hi ha amics més joves que jo que ja gairebé tenen el cabell gris, i a l'inrevés, amics més grans que no tenen ni una. També tinc amics que no se'ls veu el pèl, i no parlo en sentit figurat, sinó literal, perquè el seu cap sembla més aviat una bola de billar... i és que tot i que em consideri jove, els anys passen per a tots, i jo no seré una excepció: canes, menys resistència quan surto de nit... què us haig d'explicar que no hagueu patit (els i les menys joves, que no pas més grans que jo, clar!), i és que la llista de símptomes és molt llarga...

Com ja us vaig dir pel facebook, amb l'organització del casament anem de cul, si mai us caseu, penseu-vos-ho molt bé, abans de fer-ho, i no pas perquè no us recomani que us caseu, sinó perquè organitzar-ho pot arribar a ser tot un maldecap impressionant. La de coses que s'han de tenir en compte abans de la data, i quan penses que s'estan acabant, apareixen més i més... feu-me cas, si us caseu, contracteu un organitzador! Potser és un gasto més, però val la pena!! Un company de feina que es va casar m'ho va recomenar, i no li vaig fer cas, gran error!

Aquesta si és l'excusa per la qual estic desaparegut de manera gairebé total. Feina, nen petit que últimament està de manera constant malalt, i un casament a la vista fa estralls en el teu temps lliure, però això no em va impedir que aquest dissabte assistís a la primera edició de l'Anna Brunch Weekend organitzat per Anna de Codorniú, a diferents restaurants de Barcelona de manera simultània, amb una proposta molt interessant: el maridatge de diferents menús (els dels diferents restaurants adherits a la proposta) amb el cava Anna de Codorniu. I és que tot i anar completament saturats de feina amb el bodorrio, sempre s'ha de treure algún moment per desconnectar, no creieu?

Deu locals s'han apuntat a aquesta proposta, on durant tot l'estiu proposaran un menu brunch maridat amb Anna de Codorniu, i on la base d'aquest esdeveniment és promoure el brunch 'de tota la vida', fusionant-lo amb la cuina actual, i tot això amb bona música que ho acompanyi. I cava!

Els locals que s'han adherit a la proposta han estat Bartreze, Duquesa de Cardona, Fishop, Chez Cocó, Carmelitas, Umo, Ten's, Can Xurrades, Labarra i Bananas.

En el meu cas la invitació va ser al restaurant Can Xurrades, on la seva especialitat és la carn de bou, però de bou de veritat, no el que habitualment és 'vaca vella' però es pot vendre com a bou per la legislació vigent. Que no vol dir que la vaca vella sigui una carn dolenta, ni molt menys, però no és bou. És així.

I el menú proposat pel xef, Rafa Martínez, evidentment va ser a base de bou:

  •  nigiri de bou amb ou de guatlla
  • caneló de bou amb beixamel de porros
  • l'steak tartar de bou del xef
  • cua de bou a la cervesa
  • coulant (aquest no era de bou...) de xocolata
Per mi, tot va estar molt bo, però el millor de tot considero que va ser el caneló i l'steak tartar.
Tot això regat amb Anna de Codorniu, i a sobre en bona companyia (això molt millor que el menjar), ni més ni menys que l'Adriana (The Sugar Palace), la Isa (Recetas y Sonrisas), la Eva (Cake punt com), la Bea (Mamá de dos) i la Marina (La rosquilla de la tía Laura).

Com us dic, una gran vetllada, amb bon menjar, una copa de cava a la ma i una gran companyia, no es pot demanra més, oi?

Us deixo amb algunes fotos del moment, que com sempre em despisto i no faig gaires quan assisteixo a algun event, així que ja us dic, són poquetes, i a sobre amb el mòbil... i com tenia poquetes l'Adriana m'ha cedit alguna de les seves.

Fins la setmana vinent, prometo nova recepta, i a la bodega, una nova cata!! Sigueu feliços!


Foto propietat de The Sugar Palace



Foto propietat de The Sugar Palace 

Foto propietat de The Sugar Palace

Foto propietat de The Sugar Palace

12 comentaris:

  1. Sembla una vetllada molt interessant...
    Has explicat els motius pels quals encara no m'he casat... no sé si és per riure o plorar ;)
    Marta

    ResponElimina
  2. Qué interesante parece, seguro que lo pasateis genial,me hubiera gustado asistir... la próxima vez será. Bss.

    ResponElimina
  3. jajaj m'ha fet gràcia això de tic canes!! els plats els trobo escandalosament bons! qui hagués pogut anar...aiixx...!!! i els casaments ja ho diuen que moltes parelles trenquen abans de la data!! ánims als dos!! que quan arribi el gran dia tota la resta haurà desaparegut!! petons

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. A ver si sale puñetas..... Te decía que un placer... La comida, el local, el cava y la compañía!!!!!! Te espero uno de mis jueves eh????

    Mamadedos

    ResponElimina
  6. Víctor como no te van a salir canas, con el follón que llevas jaja.Ya veo que no estuviste solo en el evento.Me hubiera gustado estar, pero no pudo ser.
    una abraçada

    ResponElimina
  7. Ai sí, el temps, que passa tant ràpid... realment jo el que sí que noto, es que abans semblava que tot anés més a poc a poc i sobretot quan era petita, i en canvi ara, sembla que cada dia et falti temps per fer les coses, la sensació és molt diferent...

    Jo també hi havia d'assistir, però vaig tenir el cap de setmana força liadet i no va poder ser... quina enveja sana, pinta tot molt bé!!

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  8. Ohh vas poder anar-hi, què bé! jo vaig rebre la invitació però just arribada d'Escòcia el mateix dia... en fi, un altre dia serà i al final coincidirem a algun lloc, oi? i tema boda... enhorabona!! jo vaig casar-se amb setembre sense fer soroll i ho vaig tenir tot enllestit en qüestió d'hores, però està clar que cadascú ha de casar-se com més li ve de gust, oi?? un petó!

    ResponElimina
  9. ¡Bienvenido de nuevo pichón! jijiji

    Yo también tengo alguna canilla ya, en las cejas de momento, pero por ahí andan hasta que me las cargo :p de momento no se multiplican como dicen, son siempre las mismas.

    Oye que buena pinta el brunch de Anna, no? me ha encantado la idea.

    Respecto al tema bodrio, yo lo disfrute al máximo, pero también es verdad que en ese momento tenía mucho menos curro que ahora, pero lo recuerdo como algo precioso. Yo hice practicamente todo, hasta las invitaciones por esa obsesión que tengo de personalizar todo, pero ya te digo que me lo pasé pipa, pero es verdad que es tantíiiiisimo curro que si ya vas pillado de tiempo lo mejor es un buen organizador que os eche una manilla. :)

    Bueno espero que me dejes ver a los Pumuky bien guapos y reguapos en vuestro día, que cuanto os queda ya?

    ¡¡Besetes guapo!!

    ResponElimina
  10. T'estàs fent gran pero què be que vius :P jaajajajaja
    No recordava que havies dit que et casaves... enhorabona!!!
    Un petó

    ResponElimina
  11. Hola jovenet!! Quatre cabells blancs no fan mal a ningú, al contrari!! Tu no has vist l'èxit d'en Clooney? ;) I això dels casaments... mira, jo m'he casat dues vegades: la primera amb tot allò que cal i més i la segona en plan pantalons texans i carn a la brasa jajajajaja Tots dos van ser bonics però a nivell de feinada... ;)
    I això del "Brunch Weekend" sembla molt i molt interessant!! Aprofiteu-ho els que en teniu l'oportunitat!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Hola chikitiiiiin!!!!! que es eso de que tienes tres canas???? ;) jajaja...como bien dices, hay quien siendo joven tiene la cabeza llena y quien siendo viejecito no tiene ni una :)
    Aquí lo que cuenta es el espíritu con que se llevan..además, bien llevadas hasta dan cierta elegancia y hacen a las personas interesantes :)..si te consuela, yo soy más viejecita que tu y tb tengo tres o cuatro canas justo delante..en un lugar que es imposible esconder :) y mira, me da igual!!! jajjaa
    Lo de las bodas puede llegar a ser duro..yo me casé al vuelo y por lo civil..así que aunque no vivi ese estrés, se por otros amigos, que es durillo ;) perooooooooooo...merece la pena, no te quejes!!!!
    Me gusta que vengas a verme..siempre me haces sonreír, eres muy buen chaval!!!
    Muchos cariños Víctor!!! y a por esa boda!!!!!!!

    ResponElimina