Aquests últims dies m'he adonat d'una cosa molt interessant... no sóc un bon foodie. I personalment no és un tema que em preocupi o em molesti, simplement és una realitat, he anat descobrint poc a poc que no sóc un autèntic foodie. És així. Si ens centrem en la definició de foodie de la wikipedia (copiat i enganxat sense més ni més):
"Aunque los dos términos a veces se usan como sinónimos, los foodies se distinguen de los gourmets en el sentido de que los gourmets son aficionados con gusto refinado que pueden ser profesionales de la industria de comida, mientras que los foodies son amateur, amantes de la buena mesa, a los que simplemente les encanta la comida por su consumo, estudio, preparación y noticias.1 Los gourmets simplemente quieren comer la mejor comida, mientras que los foodies quieren aprender todo lo posible acerca de la comida, tanto lo mejor como lo común, y de la ciencia, industria y personajes que rodean a la comida.2 Por ello, los foodies a veces se consideran interesados de forma obsesiva con todo lo que tiene que ver con asuntos culinarios."
Crec que aquesta definició s'ajusta bastant al que jo tinc al cap del que és un foodie. I per tant, un servidor no pot dir que en sigui un. No he visitat (i no sé si ho faré mai) un restaurant amb estrella Michelin (de fet, molts cops quan surten cuiners reconeguts per televisió, com per exemple a MasterChef, jo no sé qui són, i no m'avergonyeixo), i no m'estic centrant en termes estrictament econòmics, que consti. Quan faig un viatge, no busco llocs reconeguts on poder menjar els àpats típics d'allà, ni em preocupo de comprar ingredients de la zona. Tampoc investigo tècniques culinàries ni estic al dia del que és 'tendència' gastronòmica, ni el meu bloc es pot considerar de referència en aquest sentit (o en algun altre), ja que normalment faig receptes senzilletes i que qualsevol amb quatre nocions de cuina (encendre el forn i agafar un ganivet pel mànec) podria fer. I no em fa vergonya dir que algun cop vaig a un McDonalds o un Burguer King (un autèntic foodie no va a aquests llocs...).
Tampoc sóc una persona innovadora a l'hora de cuinar. No tinc idees brillants, ni se m'acudeixen coses per donar-li una volta a un plat i fer-lo més meu que no pas del seu autor. Potser això últim si que m'importa/em preocupa més que no pas la resta, ja que m'agradaria poder tenir aquesta capacitat creativa que veig a la majoria de blocs que segueixo. Però cadascú té les seves limitacions...
Ja no entro en el tema de veure programes culinaris, comprar-se llibres, revistes, gadgets per la cuina... aquí em guanyaria qualsevol, us ho asseguro.
I que consti que ni dic, ni penso, que la meva manera de ser foodie (semi-foodie, podríem dir) sigui millor que la dels autèntics foodies, ni que el que fan els autèntics foodies sigui pitjor que el que faig jo... són maneres diferents de fer/veure les coses. Sense més ni més. Tinc amigues (no virtuals) que són autèntiques foodies, i m'encanta compartir estones amb elles, és tot un plaer veure com en saben, i poder aprendre ni que sigui una mica d'elles (si tietes de Sants, parlo de vosaltres, sou fantàstiques!).
El que si tinc clar és que m'agrada cuinar, i m'agrada menjar, I jo, amb això, en tinc prou (bé, remarco lo de tenir més creativitat a la cuina, si algú amb una vareta màgica em concedeix aquest do, no li diré que no...).
I vosaltres, sou foodies, o sou semi-foodies, com jo?
Després d'aquesta senyora parrafada que us he fotut per compensar el meu paron blogueril, anem a, com no podia ser d'una altra manera, una recepta ben senzilleta, però no per això menys bona, un cake amb fruits vermells que és ideal per acompanyar el café, o el té de les cinc, el que preferiu...
Ingredients:
- 200gr. de farina de rebosteria
- 8gr. de llevat químic (Royal o similar)
- 3 ous M
- 100gr. de sucre
- 80gr. de mantega
- 1 iogurt natural (o de fruits vermells, per reforçar el gust)
- 120gr. de fruits vermells (jo sempre tinc una bossa de fruits vermells congelats)
Preparació:
Tamissem la farina i el llevat i reservem, i encendrem el forn a 180ºC, a dalt i a baix amb opció ventilador, si en teniu.
Batem els ous amb el sucre fins que blanquegin i doblin el volum. Això ens portarà entre 5/10 minuts, no és un procés gaire ràpid.
Un cop estiguem en aquest punt, incorporem la farina a poc a poc, la mantega que la tindrem fosa, i el iogurt. Es tracta d'incorporar els ingredients, no pas de batre.
Ara tenim dues opcions: la primera, quan tinguem els ingredients barrejats de manera homogènia, afegir els fruits vermells, barrejar una mica, i al motlle de cake, bé folrat amb paper de forn o engreixat. La segona, amb el motlle preparat, posem una mica de massa, avoquem uns quants fruits vermells, i així fins acabar amb una capa de massa.
Les dues opcions són vàlides, però amb la primera tenim la possibilitat que els fruits ens els trobem al fons del motlle, i gairebé assegurat que el cake quedi tenyit pel color dels fruits (enfosquit, per ser més exactes).
Enfornem durant uns 40 minuts, controlant sempre la cocció interna del cake amb un pal de broqueta (opció barata), o si sou uns autèntics foodies, amb un cake tester. Si surt net, ja ho tenim a punt.
Deixem que refredi una mica abans de desmotllar, i que acabi de refredar a sobre d'una reixa abans de poder-lo devorar.
Sigueu feliços!
