dimecres, 6 de maig de 2015

Cake de fruits vermells

Aquests últims dies m'he adonat d'una cosa molt interessant... no sóc un bon foodie. I personalment no és un tema que em preocupi o em molesti, simplement és una realitat, he anat descobrint poc a poc que no sóc un autèntic foodie. És així. Si ens centrem en la definició de foodie de la wikipedia (copiat i enganxat sense més ni més): 

"Aunque los dos términos a veces se usan como sinónimos, los foodies se distinguen de los gourmets en el sentido de que los gourmets son aficionados con gusto refinado que pueden ser profesionales de la industria de comida, mientras que los foodies son amateur, amantes de la buena mesa, a los que simplemente les encanta la comida por su consumo, estudio, preparación y noticias.1 Los gourmets simplemente quieren comer la mejor comida, mientras que los foodies quieren aprender todo lo posible acerca de la comida, tanto lo mejor como lo común, y de la ciencia, industria y personajes que rodean a la comida.2 Por ello, los foodies a veces se consideran interesados de forma obsesiva con todo lo que tiene que ver con asuntos culinarios."

Crec que aquesta definició s'ajusta bastant al que jo tinc al cap del que és un foodie. I per tant, un servidor no pot dir que en sigui un. No he visitat (i no sé si ho faré mai) un restaurant amb estrella Michelin (de fet, molts cops quan surten cuiners reconeguts per televisió, com per exemple a MasterChef, jo no sé qui són, i no m'avergonyeixo), i no m'estic centrant en termes estrictament econòmics, que consti. Quan faig un viatge, no busco llocs reconeguts on poder menjar els àpats típics d'allà, ni em preocupo de comprar ingredients de la zona. Tampoc investigo tècniques culinàries ni estic al dia del que és 'tendència' gastronòmica, ni el meu bloc es pot considerar de referència en aquest sentit (o en algun altre), ja que normalment faig receptes senzilletes i que qualsevol amb quatre nocions de cuina (encendre el forn i agafar un ganivet pel mànec) podria fer. I no em fa vergonya dir que algun cop vaig a un McDonalds o un Burguer King (un autèntic foodie no va a aquests llocs...).
Tampoc sóc una persona innovadora a l'hora de cuinar. No tinc idees brillants, ni se m'acudeixen coses per donar-li una volta a un plat i fer-lo més meu que no pas del seu autor. Potser això últim si que m'importa/em preocupa més que no pas la resta, ja que m'agradaria poder tenir aquesta capacitat creativa que veig a la majoria de blocs que segueixo. Però cadascú té les seves limitacions...
Ja no entro en el tema de veure programes culinaris, comprar-se llibres, revistes, gadgets per la cuina... aquí em guanyaria qualsevol, us ho asseguro.

I que consti que ni dic, ni penso, que la meva manera de ser foodie (semi-foodie, podríem dir) sigui millor que la dels autèntics foodies, ni que el que fan els autèntics foodies sigui pitjor que el que faig jo... són maneres diferents de fer/veure les coses. Sense més ni més. Tinc amigues (no virtuals) que són autèntiques foodies, i m'encanta compartir estones amb elles, és tot un plaer veure com en saben, i poder aprendre ni que sigui una mica d'elles (si tietes de Sants, parlo de vosaltres, sou fantàstiques!).

El que si tinc clar és que m'agrada cuinar, i m'agrada menjar, I jo, amb això, en tinc prou (bé, remarco lo de tenir més creativitat a la cuina, si algú amb una vareta màgica em concedeix aquest do, no li diré que no...). 

I vosaltres, sou foodies, o sou semi-foodies, com jo?

Després d'aquesta senyora parrafada que us he fotut per compensar el meu paron blogueril, anem a, com no podia ser d'una altra manera, una recepta ben senzilleta, però no per això menys bona, un cake amb fruits vermells que és ideal per acompanyar el café, o el té de les cinc, el que preferiu...

Ingredients:

- 200gr. de farina de rebosteria
- 8gr. de llevat químic (Royal o similar)
- 3 ous M
- 100gr. de sucre
- 80gr. de mantega
- 1 iogurt natural (o de fruits vermells, per reforçar el gust)
- 120gr. de fruits vermells (jo sempre tinc una bossa de fruits vermells congelats)

Preparació:

Tamissem la farina i el llevat i reservem, i encendrem el forn a 180ºC, a dalt i a baix amb opció ventilador, si en teniu.

Batem els ous amb el sucre fins que blanquegin i doblin el volum. Això ens portarà entre 5/10 minuts, no és un procés gaire ràpid.

Un cop estiguem en aquest punt, incorporem la farina a poc a poc, la mantega que la tindrem fosa, i el iogurt. Es tracta d'incorporar els ingredients, no pas de batre.

Ara tenim dues opcions: la primera, quan tinguem els ingredients barrejats de manera homogènia, afegir els fruits vermells, barrejar una mica, i al motlle de cake, bé folrat amb paper de forn o engreixat. La segona, amb el motlle preparat, posem una mica de massa, avoquem uns quants fruits vermells, i així fins acabar amb una capa de massa.
Les dues opcions són vàlides, però amb la primera tenim la possibilitat que els fruits ens els trobem al fons del motlle, i gairebé assegurat que el cake quedi tenyit pel color dels fruits (enfosquit, per ser més exactes).

Enfornem durant uns 40 minuts, controlant sempre la cocció interna del cake amb un pal de broqueta (opció barata), o si sou uns autèntics foodies, amb un cake tester. Si surt net, ja ho tenim a punt.

Deixem que refredi una mica abans de desmotllar, i que acabi de refredar a sobre d'una reixa abans de poder-lo devorar.

Sigueu feliços!




13 comentaris:

  1. Molt bona la introducció sobre els foodies, i després de llegir-te em sento molt identificada amb tu i per tant sóc una semi-foodie. No m'interessa anar a grans restaurants ni cuinar coses complicades i súper sorprenents, sinó que m'agrada la cuina i m'agrada menjar, tal qual tu! per tant, amb aquest cake de fruits vermells estic més que satisfeta, senzill i deliciós, no necessito més ;). Un petó!

    ResponElimina
  2. Holaaaa! Em dic Silvia, soc foodie i m´agrada el teu cake...jajajajajaja Que siiii que vull un tros pel meu té de la tarda, que m´agraden molt els fruits vermells i en un cake estàn de mort.
    En serio Pumi (per mi Pumi), m´agrada viatjar molt i visitar ,mercats, conèixer productes i comprar...vinc amb les maletes plenes. M´agrada anar al restaurant conegut del lloc i probar de nous, m´agraden algunes estrelles Michelin (totes no, alguna m´ha decebut). M´agrada fer fotos als plats i com no ferme alguna amb algun chef reconegut (tinc dues nomes jajajaja ) tampoc soc de les que li agrada molestar ni montar show per tenir la foto, si es pot si sino em dona igual. M´agrada investigar, probar inventar i convidar a la gent a casa. Ala!!! avui rotllet del bo. Muakssss

    ResponElimina
  3. Quina mania la de ficar-li etiquetes a tot que tenim els èssers humans... cadascú és el que és, a cadascú li agrada el que li agrada, cadascú menja el que menja i cadascú cuina com cuina, home ja! :)
    Jo tampoc dóno el perfil de cap maleïda definició, però amb tenir clar el que compro, el que cuino i el que m'agrada, tinc suficient :)
    I tens tota la raó del món, aquest tipus de cakes són molt sencills però deliciosos, i jo si que m'emporto un tros per acompanyar el cafè. Ah, i també el continuaré punxant amb una broqueta per veure si esta llest ;)
    Bon dimecres!!

    ResponElimina
  4. Yo no lo se lo que soy ja ja supongo que mas foodie, que gourmet o un poco de las dos en distinto %,no se.Tampoco me obsesiona.
    Un cake que siempre apetece meterse un trocito o dos en boca.
    una abraçada

    ResponElimina
  5. Pumukyyyyyy, estic aplaudint...siiii, aquesta sóc jo, nosaltres viatgem i quan tenim gana busquem on dinar, si veiem menjar pel carrer i ens entra per la vista ho comprem. Si per casualitat pasem per un mercat interessant entrem, sino passem de llarg. Sóc de Mc Donal's, m'agrada el Big Mac, el Burguer no tant, pero manies, pq toooots són lents per morir-se jajaja.
    M'agrada cuinar coses senzilles, tu que em segueixes sempre, saps com es la meva cuina, sense innovacions, sense complicacions.

    A mi m'agrada menjar, fer els diumenges el meu vermut acompanyat d'unes braves, un pop, unes bombes...ummmm.

    Menjo tranquila, sense fer fotos als restaurants, vaig a gaudir del menjar i de la companyia, si realment es interesant faig una foto i guardo el mobil, no acabo d'acostumar-me a aquesta moda de fer fotos a tots els plats.
    Jo ni sóc foodie, ni bloguer ni res de res...sóc una "zampaina de cuidaoooo"", m'agrada menjar i acompanyar-lo d'una cervesa freda...mooolt freda.

    I a aquest cake ... dema voldria tenir un tros per esmorzar, senzill pero bo..

    Un petonet guapo

    ResponElimina
  6. Bona reflexió... jo no ho acabo de tenir clar del tot però... no sóc un gourmet, em sembla... però m'agrada cuinar, menjar, tinc un munt de llibres (i quan dic un munt vull dir UN MUNT), no vaig a restaurants cars i sofisticats però m'agrada buscar aquells restaurants on es menja bé. 'Bé' per mi vol dir bo de gust! Senzill, no cal res complicat per impreviosar-me. I sóc una enamorada de les receptes amb història i carinyo familiar. Deixo que em recomanin vins i productes i si m'he de gastar algun € però la cosa s'ho val, ho faig de gust... una foodie? Semi-foodie o 1/4 de foodie... NO HO SÉ però tinc clar que aquest cake teu no duraria 5 minuts davant meu!!! :)
    Petons

    ResponElimina
  7. Bona reflexió! jo crec que soc una mica de tot, m'agrada buscar els ingredients i els plats tipics de la zona que visite, compre llibres a dojo, m'agrada fer fotos del que menge ...però no m'obsesione, no em moc per les tendències, simplement m'agrada disfrutar de la cuina i del menjar! Marta

    ResponElimina
  8. Oiii Victor! quina bona pinta per favor!!! el temps que fa que no en menjo ....i ara m'està venint un record al gust de mantega amb la fruita vermella que ufff....no se si demanar-te'n un tros per via express o m'espero a fer-lo demà, que és el dia de fer esmorzars bojos! jaja petons

    ResponElimina
  9. Ey Victor vaya corte tiene ese plum cake!!!! No sabes lo que me ha gustado y que te quede claro que quiero mi parte!!! Jejejeje

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  10. Vuelves por todo lo alto compi, que rico ese plum cake, guardame para merendar un cachito anda sii :) . Pues mira yo no sé en qué parte de uno u otro estoy, amo cocinar con lo que voy aprendiendo por el camino solita que me encanta, me encanta fotografiar lo que como o preparo que ya no sé si me gusta incluso más que lo primero el Mc Fronals no porque no me gusta nada, pero el Burguer Queen pues claro que lo piso, ¿quién no? me encanta la big queen xxl (tonterías las justas, caballo grande ande o no ande XD ) , pero nadie lo dice, todos con la boca callada.

    Es lo de siempre, nos ocupamos más de ponernos etiquetas que de disfrutarlo sin más.

    ¡Un besazo guapo y buen finde!

    ResponElimina
  11. Merda... sóc foodie!! I visca... sóc tieta de Sants! jejejeje

    No m'agraden les etiquetes, però m'he sentit molt identificada amb la majoria de coses, encara que el meu dia a dia és cuina de subsistència, que estigui bo, sa i equilibrat són les meves màximes per passar la setmana, pel cap de setmana ja és una altra cosa... l'esperit foodie em poseeix!

    Aquest cake tremendo!

    Petonets guapo
    Sandra

    ResponElimina
  12. Víctor, molt bona reflexió! Jo també penso com tu, encara que si m'agrada provar nous ingredients i quan veig al gun caxatrro de cuina que no tinc... se'm van el ulls :)
    De moment em quedo amb el teu cake de fruits... molt bona pinta!!!
    petons

    ResponElimina
  13. Quin color marronet-daurat tan maco que té el teu cake!!! I quan he vist el tall ja m' he acabat d'enamorar, jeje. :-) Quin contrast tan bonic que fan els fruits vermells amb l'interior del cake.
    Doncs jo tampoc em considero una foodie al 100% per què a mi m'agrada cuinar allò que em ve de gust i no perquè estigui de moda o ho faci un cuiner famós. No m'agraden gaire els programes tipus Masterchef i les poques vegades que he anat a un restaurant 'de moda' he sortit bastant decebuda. Així que jo diria que tinc una mica de gourmet i que vaig a la meva bola. XD

    Petons!

    ResponElimina