Us haig de confessar una cosa... no m'agrada en Woody Allen. A veure, matissaré: no m'agraden totes les seves películes. Potser amb la primera frase ja us heu quedats impactats, com li passa a tot 'entés' en cine, ja que pel que sembla si t'agrada el cine, el bo, t'ha d'agradar Woody Allen. I punto. Això va a missa. Doncs ho sento (bé, no ho sento), però a mi no m'agraden totes les seves películes. Algunes m'agraden, d'altres m'agraden molt, i hi ha unes quantes que no em diuen res. També és veritat que no he vist totes les seves películes, però amb les que he vist penso que ja puc tenir una opinió formada al respecte.
És un d'aquells casos que passa sovint, en el que en una conversa entre amics/coneguts, deixes anar "doncs a mi això si que m'agrada", o, "doncs a mi això no em diu res", i en aquell moment tothom et mira com si fossis un ésser estrany vingut d'un altre planeta. No acabo d'entendre perquè si, en el cas que ens ocupa, t'agrada el cine, t'ha d'agradar si o si Woody Allen. En cas contrari, no tens ni punyetera idea de cine, que ho tingueu en compte.
I posats a confessar, parlant de temes cinèfils, m'agraden Star Wars i Star Trek. També és veritat que si em feu triar, Star Wars guanya per golejada, i amb molta diferència, però Star Trek no està gens malament. Sembla que en això també has de triar, o t'agrada Star Wars o Star Trek, però no et poden agradar les dues sagues. Són com lleis no escrites que tothom ha de seguir al peu de la lletra, sinó, ets el bitxo raro del grup. I no parlem de restaurants de moda... però això és una altra història, que ja tractarem un altre dia.
I a vosaltres, us ha passat algun cop això de dir que us agradava o no alguna cosa i us han mirat com si estiguèssiu bojos? No necessàriament parlem de cine i Woody Allen, per descomptat...
La recepta d'avui és senzilla no, senzillíssima, i amb un resultat espectacular, unes tartaletes de xocolata que es preparen en un moment, i que són més que bones. Ah! D'això no podeu dir que no us agraden, ok?
Ingredients (per unes 6 tartaletes):
Per les tartaletes:
- 125grs. de mantega salada
- 250grs. de farina
- 30grs. de sucre
- 4 cullerades soperes d'aigua
Per al farcit:
- 150grs. de xocolata fondant negra
- 150ml. de nata
- un grapat de festucs
Preparació:
Escalfem el forn a 220ºC, calor a dalt i a baix.
A un cassó fonem la mantega amb l'aigua, i seguidament afegim el sucre y la farina i ho pastem fins que obtinguem una massa homogènia. La mantega no cal que estigui totalment fosa, només el necessari per tal que es pugui barrejar amb la farina.
Coloquem la nostra massa en els motllos de tartaletes individuals, o un motllo d'uns 20cm. si voleu fer una única tartaleta, ho cobrim amb paper d'alumini (perquè es facin i no es cremin), i ho coem durant uns 15minuts al forn. Passat el quart d'hora, traiem el paper i ho deixem coure entre 2 i 5 minuts més, que les tartaletes quedin ben cuites.
Mentres deixem refredar les tartaletes, preparem el farcit. Tan senzill com escalfar la nata, i quan estigui a punt de bullir, la posem a un bol on tindrem la xocolata a trossos. Ho deixem reposar un minut, i barregem fins obtenir una crema de xocolata.
Repartim la nostra crema de xocolata sobre les tartaletes, i directes a la nevera durant almenys dues hores.
Abans de servir, triturem els festucs i els empolvorem per sobre de les tartaletes.
I a gaudir! Feliç setmana!!
