divendres, 13 d’octubre del 2017

Monkey bread

Us ha agradat mai tant una sèrie, o una peli, o un llibre, que us el sabeu de memòria? Suposo que amb una peli és més fàcil, perquè fa menys mandra mirar una peli repetides vegades que fer-ho amb tota una sèrie, o tornar a llegir un llibre.

A mi em passa amb un llibre concret, del qual ja us he parlat alguna vegada. Es tracta del llibre "El joc d'Ender". Tinc com una petita obsessió amb ell. No m'atreveixo a dir que me'l sé de memòria, però gairebé. I tot i així, acostumo a llegir-lo un cop a l'any. I no me'n canso de fer-ho. Aquest, i el seu germà bessó, "L'ombra d'Ender", que funciona com un llibre independent, però guanya força en conjunt amb el primer, són (per mi), dues meravelles de la ciència ficció.

Tot va començar quan jo anava a l'institut (podeu comptar que ja fa molts anys d'això...). Jo sóc de dormir poc, sempre ho he sigut, i és estrany el dia que me'n vaig a dormir abans de les 12 de la nit. Doncs en les meves époques estudiantils, m'anava a dormir escoltant La nit dels ignorants, un programa que avui en dia encara existeix, i que és una joia de la ràdio.

En una d'aquestes nits, un oient demanava recomenacions de llibres de ciència ficció, i un altre oient donava com a resposta justament aquest llibre. Poc després, era l'aniversari d'un amic, molt cinèfil com jo, i gran fan de la ciència ficció. No se'm va ocòrrer cap altra cosa que comprar-li el llibre i regalar-li. I quan, després d'una setmana, se l'havia llegit, em va dir que li havia encantat. Evidentment, va passar després per les meves mans, i en dos calurosos dies d'estiu me'l vaig llegir. No podia parar de fer-ho, em va atrapar completament, i encara em té atrapat a dia d'avui. De fet, us haig de confessar que fa una setmana el vaig tornar a llegir. No hi puc fer més.

Sé que la ciència ficció no és un gènere que agrada a tothom, però realment ho recomano, tant si us agrada la ciència ficció com si no, perquè penso que val molt la pena (què us haig de dir jo?). Per tal que feu un tastet, aquí va el resum del llibre, extret de la contraportada.

La Terra es veu amenaçada per una raça extraterrestre que es comunica telepàticament i que considera no tenir res en comú amb els humans, als quals vol destruir. Per a vèncer-los, cal un geni militar, i per a això s’ha permés el naixement d’Ender

Si us animeu a llegir-ho, no ho feu amb la visió d'un llibre de ciència ficció, i ja em direu què tal.

I vosaltres, teniu alguna fixació semblant a la meva?

Després de la parrafada d'avui, que ja feia temps que no us feia cap discurs com aquest, anem a per la recepta, un pa que no és un pa, però si un dolç més que bo. Es podria dir que és una variant del pull apart bread, perquè no deixa de ser un pa dolç per capes, però en comptes de capes, tenim boletes. Comencem?

Ingredients:

Per a la massa:
- 420gr. de farina de força
- 250gr. de llet
- 5gr. de llevat sec (o 15 de llevat fresc)
- 45gr. de sucre
- 75gr. de mantega tova
- 1/2 culleradeta de sal (uns 5gr.)

Per a la cobertura:
- 200gr. de sucre (barreja de moré i blanc)
- 100gr. de mantega fosa
- 2 cullerades de canyella molta

Preparació:

El monkey bread, o pa de mico, és un pa que no és difícil de fer, però si que és laboriós, així que anem per feina.

A un bol barregem la farina amb la llet, el llevat, el sucre i la sal (només barregem), i ho deixem reposar uns 10 minuts (no passa res si són un parell més o menys).

Pastem la barreja (preferiblement amb robot, ara ja puc presumir que ho faig amb la meva Kitchen Aid...), i anem afegint la mantega a poc a poc, integrant-la completament. Un cop integrada la mantega, deixem que la massa reposi 10 minuts més, per tal que es relaxi (ella i nosaltres).

Ara l'anirem pastant en tandes d'un o dos minuts, amb reposos de 10 minuts, fins que obtinguem una massa fina i elàstica. Aleshores fem una bola, que posarem en un recipient prèviament engreixat, el tapem, i deixem fermentar fins que dobli el seu volum. Ara que encara fa una mica de calor no serà una estona eterna.

Un cop hagi doblat el seu volum, amb el corró estirem la massa fins que tinguem un quadrat d'aproximadament 40x50cm. No patiu pel gruix. Tampoc volem mesures exactes.

Amb un tallapastes, tallapizzes... tallem la massa en 10 tires al llarg i 10 tires a l'ample, obtenint així entre 90 i 100 quadradets (si al final en comptes de 10 i 10 tires, feu 10 i 9, no passarà res, paraula).

Ara és el moment de preparar la cobertura. A un bol barregem el sucre i la canyella, i a un altre desfem la mantega. Reservem tots dos bols.

Fem boletes amb els quadrats de massa, que els suquem anirem sucant en mantega primer, i arrebossem en sucre i canyella després. Les anem posant ja arrebossades en el motlle triat, que en el meu cas ha estat de bundt cake. No sigueu ordenats col·locant-les, no és necessari.

Un cop les tinguem totes col·locades al motlle, les deixem reposar tapades, fins que doblin el volum.

Preescalfem el forn a 180ºC, sense aire, important, i enfornem durant uns 35 minuts.

Ho deixem refredar una estona abans de desmotllar-ho. Compte perquè les boletes del monkey bread no estan enganxades i el pa podria desmuntar-se amb facilitat, per això és millor esperar a que es vegi ferm per fer-ho.

I ja només ens queda anar agafant boletes de pa i gaudir-ne. Sigueu feliços!!