Sí, ja sé que aquests dies estic espaiant molt el temps entre recepta i recepta, però tinc excusa, i és que estan sent uns dies de molta feina, i no estic tenint temps per pràcticament res, ni tant sols per cuinar. És el que hi ha quan vols/has de fer moltes coses i tens poc temps, però...
La recepta d’avui no és de dolços, que això ja és notícia, és d’un plat que perquè t’agradi, t’ha d’agradar el formatge, ja que és l’ingredient principal, i clar, té un regust molt marcat, però espero que als que els agradi el formatge, valorin la recepta.
La recepta d’avui no és de dolços, que això ja és notícia, és d’un plat que perquè t’agradi, t’ha d’agradar el formatge, ja que és l’ingredient principal, i clar, té un regust molt marcat, però espero que als que els agradi el formatge, valorin la recepta.
Ingredients:
- Pebrots del piquillo (6-8 unitats)
- Crema de roquefort (abaix us dic com fer-la)
- Formatge ratllat per gratinar
Preparació:
He posat com a ingredient crema de roquefort, perquè aquí tenim diverses possibilitats... una seria per exemple la crema que vaig utilitzar per les tartaletes de roquefort, un altra la beixamel de les croquetes... hi ha on triar! En aquest cas he fet una beixamel de roquefort, igual que per les croquetes. Només hem de desfer uns 100 grs. de formatge roquefort en 100ml. de llet, i un cop fet això, cal coure (=fregir) una cullerada de farina amb una cullerada de mantega, i anar incorporant la barreja de llet i formatge a poc a poc, sense parar de remoure-ho per anar-ho lligant. Si utilitzeu més farina, us quedarà una crema més densa, potser més apropiada per aquest farcit. Si us queda molt liquada, pot ser una tasca bastant complicada farcir els pebrots...
Ok, ara, com us he dit, hem de farcir els pebrots. Suposo que per això no necessiteu indicacions... o si? Amb una culleradeta anem omplin a poc a poc i amb paciència els pebrots, anant amb compte no se’ns trenquin. Hem d’intentar que quedin tant sencers com puguem, i els anem col•locant segons els anem farcint, a una safata de forn, o bé a una cassola de fang, que queda molt bé.
Quan tinguem tots farcits, els cobrim amb una capa de formatge ratllat, i els gratinem al forn fins que el formatge s’hagi fos. Aquí no hi ha ni temps ni temperatures. L’ideal seria uns 180º, i el temps variarà en funció de com us agradi de gratinat el formatge. Les fotos corresponen a uns piquillos gratinats aproximadament 5 minuts (poc per al meu gust, que consti).
Ok, ara, com us he dit, hem de farcir els pebrots. Suposo que per això no necessiteu indicacions... o si? Amb una culleradeta anem omplin a poc a poc i amb paciència els pebrots, anant amb compte no se’ns trenquin. Hem d’intentar que quedin tant sencers com puguem, i els anem col•locant segons els anem farcint, a una safata de forn, o bé a una cassola de fang, que queda molt bé.
Quan tinguem tots farcits, els cobrim amb una capa de formatge ratllat, i els gratinem al forn fins que el formatge s’hagi fos. Aquí no hi ha ni temps ni temperatures. L’ideal seria uns 180º, i el temps variarà en funció de com us agradi de gratinat el formatge. Les fotos corresponen a uns piquillos gratinats aproximadament 5 minuts (poc per al meu gust, que consti).
