divendres, 17 d’agost del 2012

Melmelada de cireres

Després de dues setmanetes de descans blocaire (desgraciadament no totes dues han estat de vacances), tornem a la guerra culinària, de moment amb calma, que estem a l'estiu, i amb una recepta que ens permetrà gaudir-la a aquells que encara estan de vacances, ja que qui no ha esmorçat mai unes torrades amb melmelada, acabat de llevar-se, mandrós per la calor estiuenca, i sense presses per fer res? Si, segur que hi ha algú, però la gran majoria ho hem fet...

I ja que hi som, us comunico que just avui fa dos anys que vaig publicar la meva primera recepta. Qui ho havia de dir, ja fa dos anys que volto per la blogosfera gastronòmica, buscant receptes, pensant en coses a fer, ampliant la llista de receptes pendents... i espero que la xifra vagi augmentant, tant en anys com en receptes (aquesta d'avui és la que fa 123), i que vosaltres continueu fent-me visites al bloc i a la pàgina de facebook, que és una cosa que em fa molta il·lusió. I res, ja deixo de posar-me sentimentaloide i vaig al tema, que és la recepta.

Ingredients: 

- 500grs. de cireres (ja sense pinyol)
- 250grs. de sucre
- 50ml. suc de llimona

Preparació:

Amb el primer que ens haurem de barallar serà amb les cireres. Les netejarem molt bé amb aigua, i les anirem traient el pinyol. Si teniu l'aparell per treure-li, fantàstic. Si no, haureu de fer com jo, i passar-vos una bona estona per fer-ho. Al final acabareu amb les mans vermelles, com si fessiu el protagonista de Dexter, us aviso.
Un cop tinguem les cireres netes, les posem a un bol a macerar amb el sucre, un parell d'hores com a mínim. Si voleu tenir-les tota la nit, això no és un inconvenient, ho podeu fer.

Passat el temps de maceració, aboquem les cireres i el sucre a un pot, afegirem el suc de llimona, i ho tindrem a foc mig durant aproximadament una hora. El temps dependrà molt de la quantitat de cireres que utilitzeu. Com més cireres, més temps necessitareu. Heu d'anar removent sovint perquè no se'ns cremi ni el sucre ni les cireres, i així tots tres ingredients aniran integrant-se, fins a obtenir la textura que volem. El temps és com el de la maceració, no hi ha temps màxim (tot i que no cal tenir-ho a foc 5 hores...), però el temps mínim si que considero molt important complir-ho. Com més temps tinguem a foc les cireres, en teoria serà millor.

Quan tinguem la nostra melmelada preparada, abans no refredi ho passem a pots de vidre (preferiblement esterilitzats) i tanquem, per fer el buit. Si sou dels meus i no us agrada trobar trossets a la melmelada, abans de possar-ho en pots de vidre, ho passarem per la batedora.

P.D.: En pot tancat aguanta molt de temps, i com més sucre feu servir, més temps se us conservarà en bon estat.