Sisi, com llegiu, tres anys fa ja que corro oficialment per la blocosfera gastronòmica, tres anys que m'han passat més que volant, la veritat. Un 17 d'agost de 2010 va veure la llum la meva primera recepta publicada, i va ser ni més ni menys que un risotto.
En aquests tres anys hi ha hagut époques de més activitat, on he arribat a publicar una recepta diària, i époques com l'actual, en la que el meu ritme diari només em permet una publicació setmanal, i hauria de dir que sort que tinc temps de fer-ho.
Però ho hem d'acceptar, i com ja vaig dir anteriorment, crec que és el millor, prendre distància, mirar les coses amb uns ulls renovats, i fer el que et demana el teu cos, i la teva vida.
Us dic que fa tres anys oficials perquè anys abans mantenia un bloc, i aquell si que era més de divagacions pròpies que no pas de cuina, el qual vaig tancar i deixar en l'oblit, tant, que ningú sap on pot estar ja.
Fins que em vaig decidir per obrir aquest, per plasmar les meves aventures i (sobretot) desventures a la cuina, i com comecem la majoria, tenir un repositori on guardar, recopilar, emmagatzemar... aquelles receptes que anem fent, i poder-les consultar quan les volem tornar a fer i no recordem com reproduir-les.
Aquest ha estat un any bastant intens, a tots els nivells: personal i familiar, amb el naixement del nostre petit Pol; professional, pels canvis laborals (bons i dolents) tant de la meva parella com meus; i gastronòmic.
Pel que fa al gastronòmic, a més, podríem desglossar-ho també en subnivells: intern, amb les receptes aconseguides, i els intents de moltes altres, i extern, fent-me més actiu en les xarxes, participant en reptes i algun concurs, assistint a un que d'altre taller, i el que per mi ha estat el millor, desvirtualitzant a alguns (en realitat han estat només algunes...) bloggers, coneixent-les en persona.
És el que té la temàtica de la gastronomia, almenys el que m'he trobat, el companyerisme i bon rotllo (real, paraula) entre bloggers amb els que inicialment descobreixes el seu bloc, després els segueixes i comences a deixar comentaris i te'ls deixen, establint així un primer vincle, i finalment, i si tens una mica de sort, coincideixes amb ells a algun event, taller... o fins i tot a la parada del bus, i els treus del particular anonimat d'una pàgina web.
Haig de dir que cap de les persones que he conegut personalment m'ha decebut, al contrari, m'ha suposat una experiència realment enriquidora, i que a més anima a continuar, tant a cuinar, com a conèixer més i més 'cuiners i cuineres anònims'. Poca cosa més es pot afegir de les persones que he conegut fins ara, només bones paraules: que ha estat un plaer coincidir amb vosaltres, i que espero tornar-vos a veure aviat, perquè sou totes fantàstiques!! Les podria nomenar sense deixar-me cap ni una, però no crec que sigui necessari, saben perfectament que estic parlant d'elles.
I als que no us conec encara, temps al temps, que tot arriba!
Tres anys donen molt de si, sobretot per fracassos culinaris, com els primers croissants que vaig fer amb pasta de full casolana, o la ceba cruixent tipus Ikea que no era cruixent, o unes gominoles de caipirinha que vaig veure a la Judith, i sort van tenir (tant les gominoles com nosaltres) que de gust eren molt més que bones, perquè visualment no hi havia qui les salvés. Aquests només són uns exemples dels molts desastres culinaris que he tingut, i que segur tindré, en un futur. I perquè us feu una idea, aquí teniu les proves que ho demostren...
Se suposava que havien de ser de la mateixa mida,
però van sortir com els tres ossos de la Rínxols d'Or...
Ceba... ¿cruixent? Sort que no l'heu tastat...
Si, això havien de ser gominoles,
en motlles de mini bundt-cake...
Aquest bloc perdura per moltes raons, però les dues principals sou, per un costat, vosaltres, els que em visiteu periòdicament, tant si deixeu comentaris com si no, i la Marta, que no em cansaré de dir, és, tot i no ser partícep del bloc, un dels pilars sobre els quals es manté i perdura.
No vull estendre'm més del que ja ho he fet. Ara arriba el moment de retirar-se temporalment per agafar un bon descans, recarregar piles, agafar noves idees... i celebrar els tres anys de bloc cuinant pels meus, gaudint d'unes setmanes de (crec) merescut i necessari descans.
Absolutament a tots, bloggers i no bloggers, visitants ocasionals i seguidors, gràcies per haver arribat fins aquí amb mi, i dir-vos que us espero a tots el 31 d'agost! A partir d'aquell dia seguiré donant canya a la cuina, i aniré introduint petits canvis al bloc, per intentar-ho millorar tant com es pugui.
Fins aleshores, aquesta cuina tanca per vacances, només seguirà activa (a mig gas) per facebook, twitter i instagram. I a la tornada també em podreu seguir per bloglovin i feedly.
Per últim, recordar-vos que tots (i quan dic tots vull dir tots) els comentaris són benvinguts, i els suggeriments són escoltats.
Bon estiu a tots, i feu bondat!!
