dijous, 10 de juliol de 2014

Coca de crema

Si, ja ho sé, aquesta recepta l'hauria d'haver publicat fa un mes, quan la gent encara podia haver fer la seva coca per Sant Joan o Sant Pere, però un no sempre fa les coses quan vol, sinó quan pot.

A banda d'això, avui us volia fer una pregunta més que interessant (almenys per a mi)... obteniu beneficis econòmics del vostre bloc? Us heu plantejat mai fer negoci d'ell? Pel que a mi respecta, i crec que a la majoria dels que em llegeixen i tenen bloc pensen igual que jo, quan el vaig crear, ni em plantejava que del bloc pogués fer negoci. Avui en dia encara ho penso, però el que si m'he trobat és que, molts cops sense ni voler-ho, li pots trure rendiment. Us dic això justament avui, i amb aquesta recepta, perquè és amb la que ha sorgit aquesta divagació. Quan a la feina vaig dir que per Sant Joan les coques les feia jo a casa, el primer que van fer molts va ser sorprendre's (senyors, si tinc un bloc de cuina vol dir que m'agrada cuinar!), i després, quan mig en broma mig de veritat, vaig deixar caure que per un mòdic preu, si volien els feia a ells també, la reacció va ser (considero) curiosa: molts em van dir que en volien, així que ja em veieu a mi des de la matinada de diumenge 22 fins al dilluns 23, i els dies previs, fent càlculs de les quantitats d'ingredients, llistes de la compra, i organització horària per quadrar els 'tempos' de preparació de totes les coques.

Si us soc sincer, no en vaig treure gaire benefici, ja que al preu que les venia, i fent números posteriorment, he arribat a la conclusió que he pagat els ingredients, i les coques de la família han sortit gratis. No gaire més, us ho asseguro.

Casos com el que us explico avui hi ha molts, i el resultat és normalment el mateix, ho fas molt de gust, i el benefici és mínim, així que, o canviem la nostra manera de fer negocis, o un bloc no dona diners. I si és per mi, que continui així, no m'agradaria que un 'divertimento' com és el de tenir un bloc de cuina, una de les meves passions, es converteixi en una obligació. Diferent és que m'agradaria guanyar-me la vida entre fogons, però això és una altra història.

Per últim, us deixo amb una altra pregunta... vosaltres, acostumeu a rebre encàrrecs de menjar?

Ingredients:

Per al preferment:
- 125gr. de farina
- 75ml. d'aigua
- 2gr. de sal
- 4gr. de llevat fresc

Per la massa:
- tot el preferment
- 2gr. de sal
- 28gr. de llevat fresc
- 35ml. d'aigua tèbia
- 35ml. de llet tèbia
- 85gr. de mantega a temperatura ambient (vigileu amb l'ambient que fa molta calor!)
- la pela ratllada de mitja llimona
- la pela ratllada de mitja taronja
- 38gr. de sucre
- 10ml. de rom (o unes gotes més...)
- 10ml.d'aigua de tarongina (azahar)

Per fornejar:
- crema pastissera
- fruita confitada
- pinyons o ametlla filetejada
- 1 ou per pintar

Per la crema pastissera:
- 150ml. de llet
- 30gr. de sucre
- 1 beina de vainilla
- 1 ou
- 15gr. de maizena

Preparació:

Mare meva, la llista d'ingredients sembla interminable, oi? Suposo que per això la gent no les fa a casa... bé, no us espanteu, que comencem. Però abans, dir-vos que la recepta està extreta, com crec que la majoria de receptes de coques que us trobareu per la xarxa, del bloc que tan bé gestionen la Neus i la Sònia, pienso... luego cocino, i em va agradar tant el resultat obtingut que no vaig tenir més remei que fer-li las fotos tal qual va sortir del forn.

El primer de tot serà preparar el preferment, posant tots els ingredients a un bol i barrejant-ho tot bé.
Tapem amb paper film i deixer fermentar un mínim de tres hores. El que vaig fer jo va ser deixar el bol de preferment 'dormint' a la nevera durant tota la nit, i l'endemà al matí treure'l perquè atemperés i anés despertant.

Mentres el preferment va pujant, o 'despertant', prepararem la crema pastissera. Portem a infussionar la llet amb la vainilla, a foc mig-baix, i a un bol batem l'ou, amb el sucre i la maizena, fins obtenir una barreja blanquinosa. Com un cop tinguem la barreja llesta, la llet ja estarà calenta, ho aboquem al foc amb la llet, i amb una espàtula, cullera.. el que us vagi millor, aneu remenant fins que hagi espessit, moment en el que ho retirarem del foc i taparem amb paper film, en contacte amb la crema per tal que no faci crosta, i ho deixem refredar, mínim una hora, o si la fem el dia abans, a la nevera.

Bé, ja tenim... un terç més o menys, de feina feta. Els següents passos els podeu fer a ma, però us recomano que si en teniu, feu servir un robot amb funció de pastar (Kitchen Aid, panificadora...).

A un bol, batem la mantega amb el sucre, les peles de taronja i llimona ratllades, l'aigua de tarongina i el rom.
Al bol del robot, posem els ingredients en aquest ordre: farina, sal, llevat, llet, aigua, preferment i barreja de mantega, i ho pastarem tot durant uns 12 minuts aproximadament. Amb la farina que estic fent servir ara, vaig necessitar uns minuts extra, però també perquè vaig doblar quantitats per fer les coques de dues en dues.

Fem una bola amb la nostra massa, i la deixem reposar a un bol tapat amb un drap de cotó humit, durant 90 minuts.

Després d'aquest repòs, estenem la bola a la superfície de treball, donant-li la forma característica de coca (o la forma que vulgueu), i la deixem a la safata de forn coberta amb paper sulfuritzat, i la tapem de nou amb el drap humit, durant 90 minuts més.

Quan quedi poc per acabar la segona fermentació, pre escalfem el forn a 180ºC, i passats els 90 minuts, pintem la massa amb la clara d'ou batut, i la decorem al gust amb la fruita i la crema, o com més ens agradi.

Enfornem durant 20 minuts, que estigui dauradeta, i la deixem refredar a una reixeta.

I després de tot aquest procés, que és molt més llarg d'explicar de que fer, només ens tocaria guadir de la nit màgica de Sant Joan, o com ja ha passat, fer-la màgica nosaltres amb aquesta coca, una copa de cava i bona companyia.

Salut!!



8 comentaris:

  1. más vale tarde que nunca...i amb aquesta pinta havia de publicar-se si o si!! fantastica coca! petons

    ResponElimina
  2. Doncs jo la veritat no m'ho he plantejat mai.. cuino i tinc un bloc perque m'agrada... i res mes. :-)
    Que m'has de dir, jo he publicat avui despres de quasi un mes sense fer-ho!!! la coca, deliciosa. Segur que els companys repeteixen ! Petons

    ResponElimina
  3. La coca de crema té una pinta fantàstica. Enveja sana que em dones.
    En quant a la teva pregunta. Jo vaig obrir el meu per recopilar les receptes que volia testar. Després, vaig veure que molts tenien publicitad, i ho he intentat jo també, pero els guanys són de céntims si no tens moltíssimes visites. En quant a encàrrecs de menjar, doncs no, no he tingut mai cap. I si el tingués, de segur que en faria els càlculs. Més que res perque el meu temps també té un valor.
    petons

    ResponElimina
  4. Una súper coca... Jo també n'he fet però ja havia passat St. joan i St. Pere. El que dius, es fan les coses quan es pot, i no quan es vol.
    Jo vaig tenir el gust de ser convidada a la fira del llaminer de l'any passat i vaig pagar una novatada considerable. Finalment vaig recuperar justet tot el que havia invertit. Sé que ho faria millor el següent any. Després he rebut algun encàrrec, sobretot per Nadal, però amb tot, no, no faig negoci amb el blog. Crec que es pot aconseguir diners (sponsors, publicitat, col·laboracions...) però cal invertir molt temps i esforç per aconseguir-ho. Jo aspiro a rebre algun detall de marques, com et passa a tu en alguna ocasió!
    Marta

    ResponElimina
  5. Vale guay!! me has dejado babeando delante de la pantalla. Es una de las cosas que mas me gusta del mundo mundial, y te has salido de lujo.... y yo con una tendinitis y sin poder amasar grrrrr, envidia que me da arggg. jjjjjj. Un pasote! bsss

    ResponElimina
  6. Hola!! Tenía este post en remojo porque quería contestarte con tranquilidad. Lo que cuentas de lo que te pasó en San Juan es exactamete lo que me pasó a mí en Reyes. Me pasé la noche de reyes haciendo roscones para vecinos de la urbanización. Y llegué a la conclusión de que ser autónomo es un infierno porque no tienes horario. Además gané muy poco dinero porque vendí los roscones a dos perras y además no soy capaz de hacer el cálculo de cuánta electricidad gasté en el horno porque claro, no tengo un sistema de contabilidad analítica. Con lo que, claramente podría arriesgarme a decir que no cubrí los costes. Pero me hizo ilusión hacerlo.
    En cuanto a los encargos, hay una web que se llama Compartoplato.es que tiene un concepto de encargo de comida muy curioso. Yo estoy apuntada y alguna vez he preparado algo.
    Mira aquí http://www.rtve.es/alacarta/videos/espana-directo/espana-directo-30-05-14/2591196/ a partir del min 51 lo explican y puede que la cocinera te suene ;-)
    La coca espectacular por cierto. Prepárate porque el año que viene te piden más!! Así que a contratar una tarifa industrial de electricidad ya!
    Jajaja.
    Besitos

    ResponElimina
  7. Unes coques espectaculars..els teus companys devien flipar!!! I tant se val si no hi vas guanyar gaire...segur que tens un munt de seguidors més... com a mínim tothom que la va tastar!!! Una abraçada!!!

    ResponElimina
  8. Un resultat fantàstic Víctor! I quina feinada amb tots els encàrrecs!

    Jo la veritat és que en alguna ocasión també hi he pensat, perquè quan en parles amb la gent i amb altres bloggers veus que existeix aquesta possibilitat, però de moment encara el segueixo com sempre, perquè és això, si s'ha de convertir en una obligació, val més que no, però si en pots treure alguna cosa sense que deixi de ser el que des del començament volies, perfecte... I pel que fa als encàrrecs, m'agradaria molt fer-ne, però de moment tampoc ha sorgit l'ocasió, el temps ho dirà... ;)

    Petons!

    ResponElimina