divendres, 18 de juliol de 2014

Coca (o enreixat) de xocolata

He rescrit aquesta entrada molts cops. Suposo que he divagat tant aquests dies, que he tingut temps de fer-la i refer-la, i divagar sobre el que divagava, que al final s'ha quedat en res. No us passa que a vegades voleu dir quelcom i dieu i dieu (o escriviu i escriviu, en aquest cas), i un cop llegiu, us adoneu que el millor que podeu fer és esborrar-lo? Doncs això és el que m'ha passat a mi, que de tant embolicar-me amb les meves paraules, aquestes s'han quedat en res. És curiós com som i com pensem i raonem. De manera habitual a la nostra 'cocotera' tenim claríssim què volem dir, i fins i tot com ho volem dir, però quan les paraules surten del nostre cap a l'exterior, es perden en la traducció simultània. A vosaltres no us passa? A mi crec que massa sovint, suposo que és fruit de tenir una ment preparada per les matemàtiques (i suposo que una mica cuadriculada), que quan sortim de l'abstractisme (està ben dit això?) dels números, el meu traductor falla.

Bé, no em vull enrotllar més, que sinó, tornaré a haver de rescriure de nou el text, i per aquesta setmana ja he tingut prou. Us deixo amb una recepta senzilla, i que és un éxit desde que la vaig fer per primer cop un Sant Joan de farà ja dos anys. Si t'agrada la xocolata, no la deixis escapar.

Ingredients:

- 1 làmina de pasta de full
- crema de xocolata (sí, la Nutella/Nocilla de tota la vida)
- ou per pintar

Preparació:

Ja us he dit que era una recepta molt senzilla, com veieu, només necessitem tres ingredients, i l'últim tampoc és imprescindible.

A casa tenim l'eterna discussió Nocilla/Nutella, Cola Cao/Nesquik. La sra. Pumuky és de Nocilla i Cola Cao, i un servidor de Nutella i Nesquik. Però cap dels dos posa pegues quan es troba la marca 'enemiga' a casa.
De fet, crec que tampoc som tant sibarites com per distingir-ho a una cata a cegues (bé, potser amb el Cola Cao i el Nesquik si que podríem), així que totes dues opcions ens semblen bé. Suposo que és el que t'has trobat tota la vida a casa, t'hi acostumes, i que no t'ho canviïn, oi?
Aix que em torno a enrotllar!!

Total, que com la coca la feia jo, he fet servir Nutella, però si us agrada la crema de xocolata del Mercadona, no seré jo el que us digui que no la feu servir. I amb això ni molt menys vull dir que sigui dolenta, que consti!

Va, anem a cuinar! El primer de tot serà encendre el forn a 200ºC.

Disposem la placa de pasta de full al paper que acostuma a venir embolicada (en aquest cas del Mercadona, relació qualitat/preu molt bona), i la tallem en dos, però no per la meitat, fem una part una mica més gran que l'altre (d'uns dos dits aproximadament), i reservem la part petita a la nevera. 

Estemen la crema de xocolata per la superfície de la part gran de pasta de full, deixant un dit lliure per cada cantó. Quantitat? Aquí a gustos, a casa la farcim bastant, però cadascú que faci com cregui. 

Pintem les vores que han quedat amb ou batut, o amb llet, o amb una mica d'aigua, el que us faci més ràbia.

Amb un corró per fer enreixat, o amb un ganivet si no en teniu, farem la reixa a la làmina de pasta de full que havíem reservat, i amb compte l'obrirem i la disposarem a sobre de la làmina farcida, de manera que es mostri l'enreixat i es vegi la xocolata.

Pressionem les vores per tal que quedin enganxades (l'ou/la llet/l'aigua farà de cola), pintem amb ou batut tota la superfície, i al forn durant uns 12 minuts, fins que la massa quedi daurada.

Retirem del forn, i esperem ansiosament que es refredi per poder fotre-li queixalada!!

P.D.: No hi ha fotos de la coca tallada perquè no vaig tenir temps de fer-les, no em van deixar...