dijous, 29 de gener de 2015

Pa de soda

No us ha passat mai estar alguna temporada on teniu la sensació d'estar en perill? Ara us semblaré una mica paranoide, però quan us ho expliqui entendreu perquè ho dic.

En el meu trajecte d'anar a portar i anar a recollir al mini a la guarderia, tot i ser cinc minuts i escaig de trajecte caminant, haig de creuar tres semàfors, depenent del trajecte que faci. Doncs bé, en qüestió de dues setmanes aproximadament, he estat a punt de ser atropellat quatre cops!! Des de cotxes que se saltaven el semàfor quan estava acabat de canviar a vermell, fins als conductors que ni tan sols estaven mirant la carretera, sinó el seu preciòs mega mòbil mentres escrivien un missatge. Si senyores i senyors, no és que estiguessin parlant per telèfon, que ja té delicte, és que estaven whatsapeant (o com s'escrigui!)!!!

A part que durant les dues setmanes que m'ha passat això m'he sentit qual Cary Grant a 'Perseguit per la mort' (traducció al català de 'Con la muerte en los talones'...), m'he plantejat seriosament implantar la pena de mort al país. Si, segur que considereu que estic exagerant, però quan has de fer-te enrera en un semàfor que està en verd pels vianants, enretirar el més ràpid possible el cotxet del mini perquè no te l'embesteixin, i a sobre comprovar que el conductor no només no s'ha adonat que se l'ha passat en vermell, sinó que ni t'ha vist, fa que pensar, i molt.

A vosaltres us ha passat mai res semblant? Llàstima que no hi hagi un Hitchcock a la meva vida, li suggeriria una seqüela, canviant l'escena de l'avioneta per una camioneta...

Bé, després d'aquestes aventures peliculeres que esperon no es repeteixin, us porto un pa d'allò més senzill i ràpid de fer, un pa de soda, del llibre 'Pan Casero', del gran gurú del pa Iban Yarza. Un pèl diferent al conegut pa de soda irlandès, però que us encantarà, ja que no necessita grans (ni petits) esforços, i el resultat és espectacular.

Ingredients:

- 245gr. de farina integral de blat
- 105gr. de farina panificable
- 3 culleradetes de postre de llevat químic (Royal)
- 280-300gr. d'aigua (dependrà de la farina)
- 35gr. de mel
- 7gr. de sal

Preparació:

Com és un pa que no necessita llevats ni fermentacions prèvies, el primer que farem serà encendre el forn a 220ºC.

A un bol, barregem tots els ingredients amb la ma, fins a obtenir, com diu textualment l'Iban al llibre, una textura de fang.

Aboquem la barreja a un motllo de plum cake prèviament engreixat i enfarinat, empolsinem bé de farina la superfície del pa i directe al forn a mitja alçada durant 40 minuts a mitja alçada, i si veieu que comença a quedar molt daurat, el podem tapar amb paper d'alumini. Jo quan portava 30 minuts ho vaig haver de fer. Passat el temps de forn, l'enretirarem i el desmotllarem.

És un pa que no necessita humitat al forn, ni condicions especials, ni res de res que ens pugui complicar l'existència, només paciència per tal que refredi un cop surti del forn.

Un pa amb un suau regust dolç, que si voleu us ho podeu estalviar no posant-li la mel, o posant-li alguna mel o sirop que no sigui molt endolcidor.




Recordeu que avui és dijous, farem una nova cata de vi a la nostra bodega particular... últimament estem tastant molts blancs!

11 comentaris:

  1. Ha ha! m'has fet riure molt amb això d'implantar la pena de mort, però jo reconec que momentàniament també ho he pensat algun cop ;). La veritat és que tela amb els conductors i els mòbils, fa por veure a la gent aquest poc sentit de la responsabilitat... però, canviant de tema, el pa aquest semba molt interessant, sense llevat ni fermentacions! potser m'hauré de tornar a remirar el llibre, que el tinc allà oblidat i hi ha petites joies! un petó!

    ResponElimina
  2. aaaaaaay que dius? mare de deu si et tropellen jhajaja no jo mai he tingut aquesta sensació pesrem que duri i no m'arribi jajaja viam si ara et cambiaras per el señor gran i no et direm señor pumuki jajaja
    eeeeeeeeey ves que be que et queda el pa a tu? quina pntarra panarra oh my goooooooooood te una pintassa nen
    una salutacio ben forta i besades señor Gary . he he he .. saaaaaaaaalut i força i vigilaaaaaaa

    ResponElimina
  3. Hola!!!! Jolín jo diria que tens una flor on ja saps!!!! La sensació no la tinc normalment però alguna vegada en carrers amb obres alguna cosa rara m´ha passat.
    Un pa delicios per esmorzars dels meus.Ptons

    ResponElimina
  4. Ostres...si que és fàcil aquest pa de soda...i vist els perills als que t'has vist sotmès darrerament, te'n mereixes un bon tall per haver sortit indemne!!! Petonarros!

    ResponElimina
  5. Ostres!!! La veritad que quan vaig a Barcelona noto molt que els conductors van sense mirar i sempre apurant el temps per pasar, o arrancant avans de temps... La veritat que aixís si que podría un dir que està en perill continuament.
    El pa de soda t'ha quedat súper!
    petons... i tingueu cuidat!!!

    ResponElimina
  6. Que buena pinta tiene ese pan y es la hora de la cena, no te digo nada y te lo digo todo! :p

    Pues mira retomamos un poco el tema de la semana pasada de que la gente va como loca. Antes se respetaban los pasos para peatones, ahora con suerte si te para alguien parece que tienes que hacerle la ola y ya lo que te ha pasado de los semáforos si me parece serio y preocupante. No sé en qué narices está pensando porque es una falta de respeto a todo tremenda.

    El otro día iba yo conduciendo en una calle de doble sentido y en el otro sentido veo una pelotera tremenda de coches y claro un tío aparcando,bien, te acercas y tiene el coche a medio meter porque está con el móvil hablando o mirando yo no se que *oño hablando mal y pronto. En fin, yo sacaría a Dexter a paseo de la mano de tu amigo Hitchcock y que den un sustito a algún que de estos personajes.

    Buen finde Pumuky, besetes corazón!


    ResponElimina
  7. Te estas convirtiendo en el rey de los panes!!!! Este de soda tiene muy buena pinta!!!! Tengo que retomar el tema del pan, jejeje.

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  8. Quina mala sort! o bona, segons com es miri... Respira fondo i molt de compte!
    Aquest pa el tinc a la llista de receptes pendents... una més! Bon cap de setmana!
    Marta

    ResponElimina
  9. Caram, quina por! Quatre vegades a punt de ser atropellat...! Vigila bé, Víctor! De moment, un bon pa per explicar!

    ResponElimina
  10. Te ha quedado fantástico y qué rico tiene que estar. El pan es una asignatura que tengo pendiente. Tomo buena nota. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  11. Tengo muchas ganas de hacer pan de soda! Me tengo que animar. A ver si para St. Patricks! El tuyo tiene una pintaza.

    Pues mira, para que flipes te contaré que cuando volví de la quedada en Granada del Asaltablogs, el viaje lo hice en autocar. Iba sentada en la primera fila junto a la puerta del autocar, es decir, que veía perfectamente al conductor, que se dedicó a enviar whatsapps la mayor parte del camino. Por supuesto le hice una foto que le envié a la compañia de autocares. Muy impresentables por cierto porque no me contestaron.
    Pero ahí tengo la foto y no descarto volver a usarla. Es muy tremenda la falta de responsabilidad de la gente. Pero en este país, como la mejor forma de no ir a la cárcel si te cargas a alguien es atropellarle con el coche....
    Y en mi barrio lo de cruzar por un paso de cebra sin semáforo es una misión imposile. Te va a parecer una macarrada pero yo he llegado a llevar piedras en los bolsillos del abrigo para tirárselas a los que me pasaban casi rozando los pies cuando iba además con el carrito de bebé y no se paraban en los pasos de cebra. Me sentía tan impotente cuando me quedaba atrás gritando que eran unos sinvergüenzas que decidí que al siguiente que me lo hiciera le tiraría un pedrusco y al menos me quedaba más a gusto.
    Besitos!
    Bea

    ResponElimina