Quin és el vostre estil a l'hora de vestir? Aquesta pregunta em vaig fer no fa gaire, quan feia el canvi d'armari 'gràcies' a aquesta calor que ens ha arribat tan de cop.
No sé si realment jo tinc un estil definit, o se li pot posar nom, perquè a més en els últims mesos/anys el meu estil ha anat canviant una mica.
Sempre m'ha agradat vestir bé, i no em malinterpreteu, no dic que a la resta del món no li agradi vestir bé, em refereixo a que m'agrada (o m'agradava) anar elegant, fins i tot podríem dir que tirant a clàssic (però no 'viejuno', que consti). Fins fa aproximadament dos anys, a la feina anava practicament sempre o bé amb traje i corbata, o bé amb pantalons de pinces i camisa. Estiu i hivern inclosos. I no és que m'ho exigissin, simplement m'agrada anar així. Amb el temps, i després de molts anys així, vaig 'afluixar' les meves normes pròpies de vestimenta, i els trajes han caigut una mica en l'oblit. Ara porto més aviat texans (i pantalons de pinces també), però les camises continuo portant-les. A l'estiu vaig més amb polos i texans, però si haig de baixar a l'oficina, m'agrada portar una camisa (reitero que no m'obliguen pas...). Suposo que tinc al cap allò que diuen que la primera impressió és la que queda, així que intento causar bona impressió, a la feina i fora d'ella. Després (sobretot fora de la feina) arriba el moment en que parlo i em deixo anar, i la bona impressió decau (ja podeu riure). Per tot això us deia que no sé si tinc un nitxo d'estil concret. Suposo que es podria dir que vesteixo clàssic-informal-casual, si aquests tres estils es poden donar a la vegada.
I vosaltres, quin estil us definiria més a l'hora de vestir?
I per oblidar-nos una mica de com vestim, que cadascú evidentment vestirà com li vingui més de gust i se senti més còmode, us porto una pastela, un pastís salat amb un puntet dolç, i que els seus aromes et transporten directament al Marroc, Tuníssia, Argelia, el destí és vostre!!
Ingredients:
- 10 làmines de pasta filo
- 4 pits de pollastre
- 1 ceba vermella
- 1 culleradeta de gingebre en pols
- 1 culleradeta de canyella en pols
- 1 cullerada de sucre
- 100gr. d'ametlles en làmines (opcional, no vaig posar, al·lèrgies de la família...)
- 250ml. de caldo de pollastre (he fet servir Aneto)
- 1 cullerada de comí
- 1 culleradeta de cúrcuma
- 20gr. de mantega fosa
- pebre, sal i oli
Preparació:
Aquest és un plat que, si bé no és difícil, i realment no és llarg de fer, necessita dos dies de preparació. Un dia per al farcit, i un segon per a l'elaboració de la pastela en si.
A una paella amb una mica d'oli, sofregim la ceba tallada ben petita. Salpebrem, i quan comenci a estar daurada, afegim el pollastre en trossos petits i el gingebre.
Quan el pollastre comenci a fer-se, afegim les espècies i el sucre. No he posat quantitats exactes perquè penso que ha d'anar una mica al gust. Com veureu per les fotos, jo li vaig posar més cúrcuma i canyella que no pas una culleradeta, i va quedar bastant més fosc del desitjat.
Afegim el caldo i deixem que redueixi copletament. Ha de quedar sec però melòs (si, una definició una mica estranya, ho sé). Afegim les ametlles (si les voleu posar), i barregem bé abans de parar el foc.
Ho deixem refredar almenys un parell d'hores, i si podem, fins al dia següent.
Un cop fred, és el moment de preparar la pastela. Estirem la pasta filo, i pintem totes les làmines amb la mantega fosa. Hem de procurar ser ràpids perquè la pasta filo s'asseca amb rapidesa. Mentrestant, encenem el forn a a180º a dalt i a baix, que es vagi escalfant.
A un motllo per forn (un de pastissos rodó és ideal, de 18-22cm. aprox.), coloquem una a una quatre de les làmines de pasta filo. Seguidament, posem la meitat del farcit, i repetim el procès de les làmines de pasta filo. Acabem de posar el que ens resta del farcit, i coloquem les dues làmines que ens han quedat.
És moment de tancar la pastela amb totes les vores de la pasta filo. com si fos un paquetet.
Repartim una mica de la mantega sobrant per sobre de la pastela, i enfornem durant 10 minuts que es gratini, moment que taparem perquè no se'ns cremi i deixarem entre 10 i 15 minuts més, perquè s'acabi de fer, només amb calor a baix.
Deixem refredar una mica, i desmotllem. Boníssim calent, i boníssim fred. Paraula que repetireu!
Feliç setmana!
P.D.: Recepta mix de molts receptaris, que vaig animar-me a fer-la quan la vaig veure a La Dolce Gula... Mery, un lujazo de plato!
