dimecres, 13 de maig de 2015

Pastela

Quin és el vostre estil a l'hora de vestir? Aquesta pregunta em vaig fer no fa gaire, quan feia el canvi d'armari 'gràcies' a aquesta calor que ens ha arribat tan de cop.

No sé si realment jo tinc un estil definit, o se li pot posar nom, perquè a més en els últims mesos/anys el meu estil ha anat canviant una mica.

Sempre m'ha agradat vestir bé, i no em malinterpreteu, no dic que a la resta del món no li agradi vestir bé, em refereixo a que m'agrada (o m'agradava) anar elegant, fins i tot podríem dir que tirant a clàssic (però no 'viejuno', que consti). Fins fa aproximadament dos anys, a la feina anava practicament sempre o bé amb traje i corbata, o bé amb pantalons de pinces i camisa. Estiu i hivern inclosos. I no és que m'ho exigissin, simplement m'agrada anar així. Amb el temps, i després de molts anys així, vaig 'afluixar' les meves normes pròpies de vestimenta, i els trajes han caigut una mica en l'oblit. Ara porto més aviat texans (i pantalons de pinces també), però les camises continuo portant-les. A l'estiu vaig més amb polos i texans, però si haig de baixar a l'oficina, m'agrada portar una camisa (reitero que no m'obliguen pas...). Suposo que tinc al cap allò que diuen que la primera impressió és la que queda, així que intento causar bona impressió, a la feina i fora d'ella. Després (sobretot fora de la feina) arriba el moment en que parlo i em deixo anar, i la bona impressió decau (ja podeu riure). Per tot això us deia que no sé si tinc un nitxo d'estil concret. Suposo que es podria dir que vesteixo clàssic-informal-casual, si aquests tres estils es poden donar a la vegada.

I vosaltres, quin estil us definiria més a l'hora de vestir? 

I per oblidar-nos una mica de com vestim, que cadascú evidentment vestirà com li vingui més de gust i se senti més còmode, us porto una pastela, un pastís salat amb un puntet dolç, i que els seus aromes et transporten directament al Marroc, Tuníssia, Argelia, el destí és vostre!!

Ingredients:

- 10 làmines de pasta filo
- 4 pits de pollastre
- 1 ceba vermella
- 1 culleradeta de gingebre en pols
- 1 culleradeta de canyella en pols
- 1 cullerada de sucre
- 100gr. d'ametlles en làmines (opcional, no vaig posar, al·lèrgies de la família...)
- 250ml. de caldo de pollastre (he fet servir Aneto)
- 1 cullerada de comí
- 1 culleradeta de cúrcuma
- 20gr. de mantega fosa
- pebre, sal i oli

Preparació:

Aquest és un plat que, si bé no és difícil, i realment no és llarg de fer, necessita dos dies de preparació. Un dia per al farcit, i un segon per a l'elaboració de la pastela en si.

A una paella amb una mica d'oli, sofregim la ceba tallada ben petita. Salpebrem, i quan comenci a estar daurada, afegim el pollastre en trossos petits i el gingebre.

Quan el pollastre comenci a fer-se, afegim les espècies i el sucre. No he posat quantitats exactes perquè penso que ha d'anar una mica al gust. Com veureu per les fotos, jo li vaig posar més cúrcuma i canyella que no pas una culleradeta, i va quedar bastant més fosc del desitjat.

Afegim el caldo i deixem que redueixi copletament. Ha de quedar sec però melòs (si, una definició una mica estranya, ho sé). Afegim les ametlles (si les voleu posar), i barregem bé abans de parar el foc.

Ho deixem refredar almenys un parell d'hores, i si podem, fins al dia següent.

Un cop fred, és el moment de preparar la pastela. Estirem la pasta filo, i pintem totes les làmines amb la mantega fosa. Hem de procurar ser ràpids perquè la pasta filo s'asseca amb rapidesa. Mentrestant, encenem el forn a a180º a dalt i a baix, que es vagi escalfant. 

A un motllo per forn (un de pastissos rodó és ideal, de 18-22cm. aprox.), coloquem una a una quatre de les làmines de pasta filo. Seguidament, posem la meitat del farcit, i repetim el procès de les làmines de pasta filo. Acabem de posar el que ens resta del farcit, i coloquem les dues làmines que ens han quedat.

És moment de tancar la pastela amb totes les vores de la pasta filo. com si fos un paquetet.

Repartim una mica de la mantega sobrant per sobre de la pastela, i enfornem durant 10 minuts que es gratini, moment que taparem perquè no se'ns cremi i deixarem entre 10 i 15 minuts més, perquè s'acabi de fer, només amb calor a baix.

Deixem refredar una mica, i desmotllem. Boníssim calent, i boníssim fred. Paraula que repetireu!

Feliç setmana!

P.D.: Recepta mix de molts receptaris, que vaig animar-me a fer-la quan la vaig veure a La Dolce Gula... Mery, un lujazo de plato!



22 comentaris:

  1. Impresionante tarta salada, además me imagino el olor de tu cocina... Bss.

    ResponElimina
  2. T'ha quedat preciós! o preciosa? és igual, hi clavaria queixalada sense pensar-m'ho dues vegades. Estil en vestir? Què és això? ;)
    Marta

    ResponElimina
  3. Doncs jo no sé si tinc un estil, suposo que vaig a la moda ja que la roba que compro de temporada em porta a això, però també tinc un fons d'armari, encara que el que més sòl posar-me, per comoditat més que res, són texans , enrere van quedar els dies o nits de tacons i mini faldilla, vull anar còmoda i feliç, hahaha, i ja que estem una mica d'pastela em vindria molt bé, seria més feliç, hehe
    Petons

    ResponElimina
  4. M'has matat amb aquesta pastela, me encanta i mai en faig per mandra, tinc pasta filo en el congelador a veure si l'utilitzo aquest cap de setmana amb la teva inspiració. Quan a la teva pregunta em fa molta gracia, per sort avui en dia et pots vestir com vulguis sense tenir un estil marcat, ja no som adolescent i no cal posar-nos etiquetes, el meu armari no té estil concret, es més el pobre no té temps de tenir estil, em passo mitja jornada en uniforme i l'altre per estar còmoda a casa. Petons.

    ResponElimina
  5. Jo no sabria definir el meu estil... però si alguna cosa intento sempre és la d'anar còmoda ;). Veient els ingredients d'aquesta pastela m'he emocionat i ja tinc ganes de fer-la, seria una espècie d'empanada però amb una massa delicada i cruixent, oi?? segur que estava boníssima! un petó!

    ResponElimina
  6. crec que no l'he tastat mai, però de ganes no me'n falten! tots aquests ingredients em fascinen!!! quina pinta amb aquesta massa! és bonissima! petons

    ResponElimina
  7. Oh que bo que deu ser, i amb el punt cruixent de la pasta filo millor encara! A veure si m'animo i provo de fer-lo, tinc unes quantes làmines a la nevera q he de gastar i aquesta recepta és l'excusa perfecta ;)
    Una abraçada
    Anna
    http://amossegadetes.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  8. es una de les receptas que m'agraden molrisim els cruixents son ideals bona recepta victor . besades

    ResponElimina
  9. La primera vegada que la vaig fer em va sorpendre molt i ens va agradar molt. Ara fa temps que no la he tornat a fer. Ptons

    ResponElimina
  10. Hola guapissim!!!!!!

    Doncs a mí em perd la roba retro...entre setmana he de vestir més seriota per la feina (encara i així al meu estil) i els caps de setmana em planto taxans, camises de quadres i bambes.

    Em declaro fan de les calaveres (no rollo heavy), de los topos i dels llaçets. La meva samarreta preferida es la de la peli de Tim Burton Frankiewinie, la nena amb el serrell i el gatet d'ulls grossos.

    Sóc lo que generalment es diu...un maldita friky!!jajajaja

    Per cert, aquest pastís salat ha de ser bonissim!! :)

    Molts petonets

    ResponElimina
  11. Gualla si te ha quedao clavada a la mía, que artista y que buena, ¿verdad? Es un platazo diez.

    Mmmm realmente no tengo un estilo muy definido. Pinceladas de lo que se lleve en el momento con toques vintage, los vestidos de corte años 50/60 y jeans no faltan en mi armario jamás y últimamente como calzado me he aficionado a "Las Ganso" porque visten mucho y son tannnn cómodas que no me las quito :p

    ¡Besetes rey, buen finde!

    ResponElimina
  12. Tremenda pinta que tiene, debe estar buenisima..
    jjaja lo muy buen adefinicion con clásico-informal-casual
    Bss

    ResponElimina
  13. Doncs jo Víctor sóc un desastre vestint...no m'agrada comprar roba, ni portar-ne gaire a sobre, ni anar massa arreglada...conseqúència...les meves filles diuen que m'aniran elles a comprar la roba...i estic per acceptar la proposta!!! El que si que m'encanta és la teva proposta!!! Genial..una de les meves preferides de la cuina marroquina!!! Petons!

    ResponElimina
  14. Arreglada, tirant a clàsica però còmoda. I crec , com tu, que la primera impressió ajuda molt i aquí és on entra la manera de vestir.
    I per això m'ha encantat la teva recepta, al primer cop d'ull ja m'ha fet pensar en totes les sensacions que tindté en veure-la
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volia dir que tindré en tastar-la!!!

      Elimina
    2. Volia dir que tindré en tastar-la!!!

      Elimina
  15. Arreglada, tirant a clàsica però còmoda. I crec , com tu, que la primera impressió ajuda molt i aquí és on entra la manera de vestir.
    I per això m'ha encantat la teva recepta, al primer cop d'ull ja m'ha fet pensar en totes les sensacions que tindté en veure-la
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  16. Ohhhhhh pero que ven mis ojos!!!!! Te ha quedado estupenda esa pastela!!!! No hay más que ver el corte!!!! Que ganas me han entrado por tomar un trozo!!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  17. Jo cada vegada vaig més casual hahaha....acabaré essent una hippie total...
    La pastela espectacular, la vaig fer fa molt temps i m´he de tornar a animar perquè ens va agradar molt la combinació de sabors.
    Un petó!!

    ResponElimina
  18. Qué rica la pastela, comía una que me encantaba en un restaurante árabe de Madrid al que hace siglos que no he ido! Si vienes por aquí te lo recomiendo, Arabia, en la C/ Piamonte.
    Y bueno, en lo de vestir, uff yo con eso tengo un dilema. Siempre he sido muy arriesgada. Si a mí me gusta y me queda bien, no me importa si se lleva o no. Es más, si se lleva a saco y lo ves en cada esquina, ya no me gusta. Pero desde hace unos años siento que ese espíritu "transgresor" en la vestimenta está un poco reñido con la edad. Es decir, según que "originalidades" no quedan igual de resultonas en alguien de 25 años que en alguien de 45. O al menos es lo que me parece a mí. Igual es que mi mente es menos transgresora de lo que yo creo y en realidad soy un poco carca. No sé.
    Igual si viviera en Londres donde da igual si sales en pijama y con los calzoncillos por encima de los pantalones, total, a nadie le va a llamar la atención....
    Conste que con mi hermana una vez en pleno centro de La City hicimos la prueba. Caminar por la calle con una pernera del pantalón subida por encima de la rodilla y otra bajada. Y con los zapatos intercambiados, yo uno mío y otro suyo y ella igual. No se giró a mirarnos ni el tato. Estábamos mimetizadas por completo con la población londinense.
    jaja. vaya rollo te he metido.!

    ResponElimina
  19. Víctor aquesta Pastela fa molt bona pinta! Mai he tasta aquest tipus de plat, però veient les teves fotos crec que no trigaré gaire i tant aviat tingui una miqueta de temps lliure ho faré!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. Hola Víctor!! Quina pedazo pastela! No la he fet mai però la veritat es que m'entra gana quan la veig. M'encanten les teves entrades, sempre treus un tema de polémica i a petar-ho! Jo sóc de vestir cómode. A casa sóc incapaç d'estar vestida amb roba de carrer, al día a día m'arreglo una mica més, pero sempre mirant més per la comoditat que no pas per l'aparença física... jo crec que no es tant difícil trobar un equilibri!!

    ResponElimina