dimecres, 27 de maig de 2015

Mousse de maduixa light

Avui, més que una recepta, ja que és tan senzilla que gairebé no es pot dir que ho és, us volia parlar d'un tema molt particular: les col·laboracions.

Ja fa una temporada que en alguns blocs (sobretot blocs de renom) he llegit articles en el que parlen precisament sobre les col·laboracions. O més aviat, sobre empreses que 'ofereixen' la seva marca perquè la publicitin el seu bloc, a canvi de... res, bàsicament. En general, acostumo a estar d'acord amb tots els articles que he llegit, ja que, com bé diuen, tu quan fas una feina la cobres, i en el moment que un hobby (tenir, i mantenir, un bloc, de la temàtica que sigui) està apunt de travessar la línia que separa el hobby de la feina, hem de posar el fre i rumiar bé si la proposta val la pena. Està clar que hi ha nivells de col·laboracions igual que hi ha nivells de blocs (i nivells de bloggers). I és molt comprensible que si tu tens un estatus assolit com a blogger, és més fàcil rebutjar segons quines 'col·laboracions' t'ofereixin, i que si no gaudeixis d'aquest estatus, caiguis més ràpid en la temptació. Ningú treballa (o ningú ho hauria de fer) gratis, això està clar, però penso que dintre del ventall de possibilitats, no és necessari que et donin diners per tal que colaboris amb algú, existeixen moltes maneres de pagament, i tot depèn del que estiguis disposat a acceptar. La meva manera de pensar, amb el tema de les col·laboracions, és que (de la manera que sigui, bé amb diners, bé amb productes, bé amb publicitat...) totes dues parts puguin treure un benefici de la mateixa. A vegades el benefici serà més gran, a vegades menys, això ja és qüestió personal.

Que consti que no soc ningú per criticar, ja se sap allò que diuen que qui estigui lliure de pecat... només vull donar el meu punt de vista, i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Ep, i que si algú no està d'acord amb el que dic/opino, per això estan els comentaris, ok? Sense manies!

Us passo a detallar les col·laboracions que m'han ofert, així que amb aquestes parlo amb coneixement de causa.

Hi ha les 'col·laboracions', que ja poso entre cometes, que són aquells correus que reps de l'estil 'Querido blogger, hemos visto tu blog y se ajusta mucho a lo que buscamos, con lo que queremos ofrecerte...'. Aquests són els millors, t'ofereixen que possis publicitat seva al teu bloc, venent-te que gràcies a això, guanyaràs visites. Perdona? que jo guanyaré visites perquè posi publicitat teva al meu bloc? Jo de màrqueting no hi entenc gaire, però d'aquí a que em prenguis per tonto... com que no. O arriben a oferir-te un intercanvi d'enllaços. Personalment, no m'interessa, i això que probablement depenent de la 'marca' que et contacta tu puguis sortir guanyant.

Després estan, les que podríem encabir més o menys dintre de les anteriors, en les que realment si volen col·laborar amb tu, però tampoc tenen gaire tacte a l'hora de transmetre-ho, i tu, sense saber ben bé perquè, en un moment de ràbia, podríem dir, et dona per respondre'ls (amb totes les bones maneres que pots en aquell moment) i els hi preguntes que quin benefici treus tu de fer-lis publicitat gratuita. Aquí no esperes resposta, simplement desfogar-te del cabreig que t'ha entrat, i resulta que et responen que si els hi passes una adreça et faran arribar una mostra dels seus productes perquè els puguis provar. En aquest moment se't passa (una mica) l'emprenyada, i és quan valores si val la pena fer-ho o no. Aquí ja entrem en tot un món de possibilitats, si acceptes: els que t'envien les restes del que els hi sobra, i els que realment tenen voluntat en la col·laboració i s'hi esforcen perquè quedis content. Un tema a part és que els productes que t'enviin t'agradin i consideris que val la pena parlar-ne d'ells. En el meu cas, si acabo acceptant, però el producte no m'ha convençut, no parlo d'ell, i ja està. Segurament així aconsegueixo que no tornin a contactar amb mi, però si no m'ha agradat el que ofereixen... hi ha qui si no els ha agradat, ho diuen obertament, cosa que trobo perfecte.
Aquí és on després realment apareixen les col·laboracions de veritat. Fins aquest punt, una empresa t'ofereix els seus productes, i si tu acceptes, els proves, els fas publicitat gratuita, i totes parts queden més o menys satisfetes. A partir d'això, si el teu bloc té caché, és quan l'empresa realment s'interessa per una col·laboració, ja que aquest enviament de productes es converteix en periòdic, i l'associació entre empresa i bloc perdura en el temps. Torno a insistir, no és una crítica, és la realitat, i com a tal, hi ha gent que ho fa, i hi ha gent que no.

I per últim, dintre de l'apartat de mails col·laboratius entre blogger i empresa, hi ha els que ho fan perquè si (no ens enganyem, tots busquen arribar al màxim de gent possible amb el seu producte), i t'envien productes o et conviden a events sense esperar res a canvi. Evidentment, ningú és tonto (ejem...), esperen que amb aquest oferiment 'desinteressat', tu els hi facis publicitat del seu producte, però crec que és la millor manera de fer que un producte es publiciti: oferir i no demanar res a canvi, no pressionar a ningú. Al contrari, donar-li possibilitats i motius per a que el que ofereixen t'agradi, i en puguis parlar positivament.

Aquest seria un petit resum (molt personal) del que són i no són les col·laboracions entre bloggers i empreses. Segur que n'hi ha molts més exemples ben diferents als que us he explicat.

I després existeixen les col·laboracions entre blocs. Aquestes són més personals, i entra en joc el bon rotllo que habitualment (dic habitualment, no sempre) existeix entre bloggers. Està clar que som persones, i com a tals, no tothom et pot caure bé, evident, però també us dic que és molt fàcil que entre bloggers hi hagi bon rotllo. Tampoc us sabria dir perquè, però és així. Bé, al que anava que ja és prou llarg el que us estic explicant com perquè a sobre em despisti.

En les col·laboracions entre blocs ja no parlem de beneficis purament econòmics, que està clar que pot haver-hi, sinó com a molt, i dic com a molt, el que pots guanyar són un augment en el número de visites i de seguidors. Però a vegades aquestes són les millors col·laboracions, perquè ho fas perquè si, perquè no necessites cap extra per fer-ho i normalment no esperes res a canvi, com per exemple (en el tema d'empreses no he posat exemples, però aquí volia posar un molt clar i recent) la col·laboració de 38 bloggers (38!) en una edició d'un fantàstic receptari on-line de receptes sanes i divertides que la Gemma del blog Food & Cakes by GB va proposar a un munt de bloggers, i que ni s'ho van pensar per dir que si. A això em refereixo. Quan t'ho pregunten, és difícil que diguis que no, i quan dius que no, normalment és perquè no pots, no perquè no vols. Estic convençut que quan la Gemma els va proposar a tots els bloggers participants en el receptari la seva idea, la seva resposta va ser 'I tant!', o 'Perquè no?' Aquesta va ser la meva resposta quan l'Adri, del bloc The Sugar Palace em va comentar la seva idea... participar en el seu bloc com a col·laborador, amb una recepta mensual on parlés de còctels o gastroenologia, conjuntament amb altres bloggers que ens parlaran d'altres temes. M'ho va preguntar amb una mica inclús de por, perquè pensava que era una idea una mica esbojarrada i que era molt demanar, però la meva resposta va ser la que us he dit abans: 'I perquè no?' Un cop vam continuar parlant, va saltar a la llum la seva primera por: 'No et puc pagar, i el que et puc oferir és poca cosa'. I què? quan vaig dir que si no vaig pensar ni un sol moment en què em podia oferir ella, i de fet, no espero res a canvi, he acceptat perquè des del primer moment em va semblar molt bona idea, i perquè em venia molt de gust fer una cosa d'aquest estil. Ara que hi penso, en fred, mentre escric això, em fa la sensació que qui pot treure més benefici d'aquesta associació soc jo, i no pas ella, així de curiòs és aquest món.

Així que ja sabeu, a partir d'ara em podeu trobar, a part d'aquí i la meva bodega particular, a The Sugar Palace els dies 20 de cada mes, on intentaré, dintre dels meus coneixements, que no són molts, que us animeu a preparar còctels a casa, entre d'altres coses que anireu descobrint!!
A més d'un servidor, també trobareu:

I vosaltres, què n'opineu de les col·laboracions? Va, digueu la vostra, i participeu colaboreu (què bé m'ho he fet venir) deixant un comentari!!

Bé, després de la parrafada tan bèstia que us he deixat anar, anem a per una recepta que de tan tonta que és, no sé jo si valdria la pena dir-li recepta, ja que pràcticament és una barreja d'ingredients.

Es tracta d'una mousse de 'maduixa' light, i maduixa està entre cometes perquè no en porta... i és light, perquè és la mousse que em preparo sovint estant a dieta, per treure'm el cuquet de dolç, i que dona bastant el pego. Total, que més aviat és un succedani de mousse de maduixa... però la veritat és que està molt bona i és molt molt fàcil de fer, així que si com jo esteu a dieta, tasteu aquesta mousse i em dieu el què, penso que no us penedireu!

Ingredients:

- 3 cullerades soperes de formatge fresc batut 0% M.G.
- 1 iogurt de maduixa desnatat i 0% sucres
- 1 fulla de gelatina
- colorant vermell (opcional)
- edulcorant al gust

Preparació:

Ja veieu que aquesta recepta ens portarà poca feina, oi? El primer que farem serà posar en remull en aigua freda la gelatina, perquè s'hidrati.

Mentrestant, barregem tots els ingredients excepte el colorant, i anem tastant per saber si està al nostre gust de dolç. Escorrem bé la gelatina i la desfem en un parell de cullerades d'aigua molt calenta, i seguidament la barrejarem amb la nostra futura mousse, integrant-la molt bé.

Per finalitzar, li donem el toc de color amb una mica de colorant vermell. Així almenys semblara realment de maduxa, no? No em podeu dir que us ho poso difícil...

La disposem en els recipients que més ens agradi, i deixem refredar entre 3-4 hores.

Feliç setmana!!



12 comentaris:

  1. Doncs si que dóna el pego de mousse, si... I per treure el cuquet, bona idea :)
    Haig de confessar que sóc bastant "verge" en això de les col·laboracions... He rebut poques ofertes i bàsicament de les del primer tipus, el tipus-jeta, que no en faig cap cas. Error? No em sabria greu col·laborar en general, m'agrada la idea, especialment en els dos o tres últims casos que esmentes ;)
    Marta
    Marta

    ResponElimina
  2. Noi tu estas dins del meu pensament i jo sense saber-ho jajaja.

    Mira al principi de tenir el blog la inexperiència em feia acceptar algunes propostes , després vaig veure clarament que les empreses treuen bon partit de la nostra publicitat a un preu mínim i que aconsegueixen molta difusió.

    Ara només em limito a anar als esdeveniments que em semblen interessants i només els hi pujo alguna foto a les xarxes socials. Si tasto algun producte i m'ha agrada faig una recepta i la comparteixo al bloc. Com demà al matí que publicaré un sandvitx amb els pans Thins, el producte es acceptable i el taller va estar molt bè.

    I si compro alguna cosa al supermercat i m'agrada poso l'enllaç en els ingredients i punt, comparteixo lliurement sense esperar res a canvi.

    Jo no vull obligacions , com tu dius el bloc és un hobby i com a tal ho gestiono .

    I la recepta senzilla, però amb sabor i molt útil per quan no es tenen ganes de cuinar .

    Un petonet guapo

    ResponElimina
  3. Holaaaaa!!!
    la recepta es molt bona, rápida de fer i bastant light que per els temps que estem a mi em va molt be.
    El debat mes o meny com tu. Al principi no tenia ni idea de com funciona aquest mon, desprès veus que amb algunes marques t´estàs equivocan i que treballes molt per no obtenir res, i no parlo de diners. Ara faig el que vull i com vull, gaudeixo d´on vaig, escullo i sino m´interessa no faig recepta o no vaig directament i el producte que rebo a casa m´el miro amb lupa.

    Petonets guapo.

    ResponElimina
  4. OOixxx! en tinc una semblant al bloc, i és que és tan bona oi??! fa temps que no la faig. El meu proper postre serà una mousse de iogurt grec, que vaig comprar un kilo de iogurt grec al lidl i ara no se que fer-ne jaja! petons

    ResponElimina
  5. Buuuuf, sincerament no ho sé, no recordo que m'hagin fet cap proposta de productes, el meu blog es modest i en principi ho faig per hobby. Home si algunes marques que me encanta'n em proposa'n uns productes a canvi de un post perquè no !! Tots veiem blogs de renom que no paren de publicar i han aconseguit fer-se un nom en aquest petit mon virtual que està de moda i es veritat que de vegades fa una mica de enveja però si a mi de vegades ja em suposa un estres complir amb alguns reptes, no vui ni imaginar el que em pot suposar aquest tipus de col·laboració. Procuro respectar a tothom i si em molesta massa publicitat en un blog o no me interessa el seu escrit, passo pagina i tan amics. No me interessa obsessionar-me per les visites ni per el numero de comentaris o de seguidors, ja vaig passar per això fa uns quants anys en altre plataforma. Cuino perquè m'agrada i comparteixo perquè trobava a faltar fer-ho.
    La teva col·laboració em sembla bé, es un article en un altre blog i si tens que parlar de alguna cosa que t'agrada millor que millor. Compta amb mi per llegir-te, jajajja !! I desprès de aquesta parrafada que t'he fotut anem per la recepta, senzilla, rica i rapida, m'encanta.
    Petons.

    ResponElimina
  6. Hola Víctor.

    Que refrescante ha sido leer tu post. He estado sin tocar mi blog durante unos meses por decisión propia. Necesitaba respirar. Empecé otra vez ayer y hoy me encuentro con este debate que planteas.

    Me ha hecho gracia lo de los encabezados que empiezan por "Querido blogger". Con ese encabezamiento ya sabes que lo que viene después te va a parecer una tomadura de pelo. Una vez recibí un mail en el que me decían: "Querida Marisa" … ¡Mal empezamos!. Tuve que comenzar mi respuesta diciendo que, lor primero de todo, yo no me llamaba Marisa y que o bien me estaban enviando un mensaje equivocado, o se les había olvidado quitar el nombre de la anterior blogger. Te puedes imaginar como siguió el resto.

    Yo procuro no hacer colaboraciones de este tipo. Otra cosa es cuando me escriben de una marca directamente de forma directa, educada y sincera, y veo que que de verdad han buceado en mi blog y han valorado algo que puede ser positivo. Me tiene que gustar el producto, y lo hago por la profesionalidad y sinceridad con la que me hayan tratado. La educación y claridad en este tipo de cosas es esencial. Yo no he cobrado nunca por nada que haya hecho en mi blog, y me gusta sentirme libre para tomar mis propias decisiones. De esta forma no me siento obligada a nada.

    Vaya rollo te estoy dando.

    Que me ha encantado tu reflexión.

    Un besito

    ResponElimina
  7. Quines mousses més bones i refrescants, haurem d'aprofitar les últimes maduixes per provar-les!
    i sobre les col·laboracions... doncs jo el primer tipus les esborro tal qual, com tu dius no col.laboraré a canvi de res, no? i de les altres tampoc és que hagi rebut gaires ofertes, però vaja, respecto que si es treu un benefici mutu es tiri endavant. Ara, les millors les que es fan entre blogs, totalment d'acord! una abraçada!

    ResponElimina
  8. Bona reflexió, i estic bastant d'acord amb tu.
    Per el que fa a la mousse m'apunto la recepta, saps si funciona si es fa de xocolata? S' hauria d'afeguir una mica de cacao en pols? (sense dir marca, ja, ja, ja...)

    ResponElimina
  9. Bona reflexió, i estic bastant d'acord amb tu.
    Per el que fa a la mousse m'apunto la recepta, saps si funciona si es fa de xocolata? S' hauria d'afeguir una mica de cacao en pols? (sense dir marca, ja, ja, ja...)

    ResponElimina
  10. Que buenos, esos vasitos se ven con una textura perfecta y no tengo duda de que están riquísimos.

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  11. Pffff mundo colaboraciones, ese mundo. Como bien dices hay de todo.Yo muchas veces si la colaboración me gusta lo hago, pero ya siempre con algo a cambio porque como dice Mr. Dolce "gratis murió hace tiempo". Respecto a probar productos es que me chifla entonces de momento acepto en general casi todo. Pero los mejores y más graciosos son los que van de buen rolli, cruzas varios correos, pero cuando hablas de remuneración ni adiós te dicen, la educación ya si eso la dejamos para otro capítulo... en fins para libro nos da seguro :p

    Por cierto, deliciosa la pinta de la mousse y sencillita de las que me gustan a mí.

    ¡Un besazo guapo!


    ResponElimina
  12. Estupenda reflexió Víctor. El que aprens amb el temps de tenir un blog, és passar-t'ho bé...i això és el que faig.
    Si em contacten i m'agrada, m'hi tiro de cap...i m'ho passo pipa.
    La col-laboració entre bloggers és divertida perquè tothom en treu alguna cosa...no sempre tenim els mateixos seguidors (encara m'escriu gent dient que m'acaben de descobrir!)
    Gràcies per enllaçar la revista...espero que s'hi apunti molta gent!
    Una abraçada!
    Gemma

    ResponElimina