Jo no em considero una persona gaire imaginativa en l'àmbit culinari. És així. Probablement en altres aspectes de la vida tinc una imaginació desbordant (que tampoc ho considero), però el que és segur, és que a la cuina, no és que me'n sobri gaire, precisament. Suposo que per això la majoria (per no dir totes) de les receptes que trobareu per aquí, estan ja més que inventades, salvant alguna excepció, que tampoc sé dir-vos quina, ho reconec. Perquè estava pensant en el gelat de pantera rosa, però clar, d'aquest l'únic que vaig fer va ser apostar amb els ulls tancats per quantitats, però la idea la vaig treure d'una carta d'un restaurant... així que tampoc serveix com a exemple.
De fet, penso que a la cuina ja està tot inventat, que se sol dir, i segurament, a excepció dels 'grans' com Ferran Adrià i el seu germà Albert, els germans Roca, i companyia (si, la llista és bastant llarga, no ens enganyarem, però són només uns quants tocats per la vareta màgica de la cuina...), que si són capaços de crear, la resta de mortals que ens fiquem a la cuina normalment acabem fent alguna cosa que ja hem vist, o combinacions de diferents, o variacions d'aquestes. Que ningú s'ho prengui malament, però és la realitat. Si que és veritat que hi ha gent que hi posa molt més de la seva part, i aquests privilegiats i privilegiades estan dintre d'un selecte grup d'escollits que per mi són uns artistes a la cuina.
És per això que quan vaig fer aquest pastís, vaig quedar molt content. Per una banda, perquè va ser una 'idea pròpia' (segur que si busquem per internet hi ha 50mil pastissos més com aquest, però deixeu-me tenir la il·lusió, per efímera que sigui), i per una altra, perquè encara que no ho sembli, em va quedar com jo esperava. Ni el pastís és meravellòs, ni la presentació és digna de MasterChef (tot i que si el seguiu últimament, en presentació guanya a molts plats presentats en aquesta edició...), ni res semblant, però és el meu pastís i estic molt orgullòs d'ell, i punt.
I ja està, fins aquí la meva reivindicació, molts ànims als que sovint us sentiu i penseu com jo, i enhorabona als escollits que tenen imaginació a la cuina. Vosaltres en quin grup esteu? No sigueu modestos, que no m'enganyareu pas i jo sé en quin grup us situeu!!
Ingredients (per a un motllo de 18cm.):
Per al pa de pessic (genovès)
- 4 ous M
- 140grs. de farina
- 140grs. de sucre
- 3/4 cullerades de postres de pasta de toffee
Per al farcit:
- Melmelada de gerds (o de maduixes, o fruits vermells...)
Per a la cobertura:
- 160grs. de xocolata blanca de cobertura
- 150ml. de nata per muntar
- 1 fulla de gelatina
Preparació:
El pa de pessic és el típic genovès de tota la vida, al qual se li afegeix la pasta de toffee, que és el que li donarà el color i gust que busquem.
Primer de tot engrassarem el motllo i l'empolsinarem de farina, perquè no quedi enganxat, i escalfarem el forn a 180ºC, a dalt i a baix, amb opció ventilador si la teniu.
Amb una batedora muntem els ous amb el sucre (important els ous a temperatura ambient), fins que tripliquin el volum (això ens portarà uns 10 minuts ben bons).
Seguidament incorporem la farina poc a poc, però ara sense batre, es tracta d'homogeneitzar ingredients.
Finalment, afegim la pasta de toffee. No és per fer publicitat, jo he fet servir la de la casa Home Chef, però si us agrada més una altra marca, vosaltres mateixos, sense manies. La quantitat és una mica a ull, feu-ho en base a la potència de gust que volgueu donar-li al pastís. Jo amb 4 cullerades vaig trobar-ho correcte per com ho volia.
Passem la barreja al motllo, i enfornem entre 30 i 40 minuts, com sempre tot dependrà molt del forn. Quan estigui fet, deixem refredar uns 10 minuts, desemmotllem, i deixem que acabi de refredar sobre una reixeta.
Mentrestant, podem anar preparant la cobertura de xocolata blanca...
Hidratem la gelatina en aigua freda, i a un pot escalfem la nata fins que comenci a bullir, moment en el que la passarem a un bol on tindrem la xocolata blanca trossejada. Deixem reposar uns instants i barregem els dos ingredients, obtenint així una crema de xocolata blanca.
Escorrem la gelatina que teníem en aigua freda, i l'afegim a la crema de xocolata que encara està calenta, per desfer-la completament, i deixem que acabi de refredar.
I mentres refreda, anem muntant el pastís.
Li donem la volta al pastís (així la part de sota, que acostuma a quedar més maca, queda a dalt), l'obrim per la meitat, i l'untem bé amb la melmelada de gerds. Si la teniu cassolana, molt millor, perquè us quedarà molt més bo el pastís. Jo vaig empapar bastant el pastís, perquè em vaig despistar jugant amb el mini (culpa meva que no vaig posar el temporitzador) i se'm va passar de cocció, i una mica més i en comptes d'un pastís, faig un totxo carbonitzat amb gust de toffee...
Tapem el pastís, i amb la cobertura que ja estarà freda, l'anem cobrint. Aquí tenim dues opcions, cobrir-lo completament, superfície i vores, o només superfície, que és el que vaig fer jo, treient amb molta paciència la cobertura que anava caient pels cantons, donant-li d'aquesta manera l'efecte que volia que tingués. Us asseguro que no és que m'hagi quedat malament, em va quedar just com volia, i per això estic tan content amb el resultat.
Deixem refredar a la nevera un parell d'hores perquè la cobertura agafi consistència, i només queda degustar-ho... anava a dir-vos amb un vi dolç, però a la bodega encara no hem 'puntuat' cap, potser ja va sent hora, oi?
Feliç setmana, artistes!!
