dimecres, 25 de novembre de 2015

Torró de gin tonic

Avui no us explicaré cap divagació de les meves, avui us vull explicar 'la meva història'. Amb això, em refereixo a que vull explicar-vos com vaig demanar-li a la Sra. Pumuky que es casés amb mi, o més aviat com vaig aconseguir que em digués que si.

El primer cop, va ser a Amsterdam, en un dels nostres viatges a l'estranger. En un passeig en barca pels canals de la capital holandesa, el dia del nostre aniversari de nòvios, li vaig regalar un anell i li vaig demanar. Resposta: no. Això no em va desanimar, perquè us haig de reconèixer que cap dels dos era propens al casament, i el tema es va convertir en, per dir-ho d'alguna manera, un divertit joc, en el que jo li demanava, i ella em diria que no.

El segon cop que li vaig demanar, va ser a casa, d'una manera molt més senzilla, i la resposta, com podeu esperar, va ser que no.

El tercer, i últim cop, va ser més teatralitzat. També a casa, vaig preparar un vídeo amb un recull de fotos nostres, on de fons sonava 'Marry you' de Bruno Mars. Per rematar la feina, mentres vèiem el vídeo, jo tenia tot de cartolines amb la lletra de la cançó, que anava passant mentres sonava. Potser és una manera molt vista de fer-ho, però a mi, i a ella, ens va agradar molt.
Al final del vídeo, quan esperava la resposta habitual, la meva sorpresa va ser que si!

I això ens va portar l'any passat a casar-nos a un hotelet arran de platja, acompanyats de quatre familiars i amics (literalment), on un duet de corda va interpretar la que a partir d'aquell dia es va convertir en la nostra cançó.

Bé, i després del moment de cursileria que he compartit amb vosaltres, toca el moment de la recepta, pensada ja en les dates que arriben, com no podia ser d'una altra manera: un torró de gin tonic que farà les delícies dels adults de la família.

Ingredients:

- 300gr. de xocolata blanca de cobertura (150 + 150)
- 50ml. de nata 35%m.g.
- 25gr. de llard de porc
- 1/2 llima
- 2,5cl. de ginebra
- peta zetas de cola (opcional)

Preparació:

Desfem la meitat de la xocolata, i amb això recobrim amb una capa fina tot el motlle de torró. El sobrant ho reservem per cobrir la trufa de llima que serà el farcit del torró. Reservem el motlle a la nevera per tal que la xocolata endureixi més ràpid.

A un bol trossegem l'altra meitat de xocolata, i la reservem. A un cassó escalfem la nata amb la pell de la mitja llima ratllada i la llard de porc, i quan comenci a bullir, l'aboquem sobre la xocolata que teníem reservada. Deixem resposar uns 30 segons i acabem de desfer la xocolata. Un cop tinguem la xocolata desfeta, afegim el suc de la mitja llima (si és molt gran, no poseu tot el suc, només una part) i incorporem.

Quan tinguem incorporat el suc de la llima, és el moment d'afegir la ginebra (la que vulgueu, jo he fet servir Seagram's). En comptes d'afegir tota la ginebra de cop, feu-ho a poc a poc, i tastant la barreja fins que li trobeu el punt just de ginebra que més us agradi. Jo vaig posar el que indico als ingredients. Per acabar, incorporem un paquetet de peta zetas de cola. No patiu que el gust no es veurà alterat, i els trossos més grans donaran la sensació del carbònic del gin tonic (o sigui, del gas de la tònica).

Ara farcim el motlle amb la nostra trufa de llima amb ginebra, gairebé fins al límit del motlle i reservem de nou a la nevera per tal que la trufa agafi consistència. Si voleu anar més ràpid, podeu ficar-ho una estona al congelador.

Per finalitzar, tornem a desfer la xocolata blanca que ens havia sobrat, i cobrim el motllo, allisant-la perquè això sera la nostra base del torró.

De nou a la nevera perquè refredi, i quan la xocolata ja hagi endurit, a gaudir!

Feliç setmana!




13 comentaris:

  1. Ostres quina Sra. Pumuky més dura, ha fet que t'ho curressis eh!!?? Jo crec que una petició amb aquest torró també hagués tingut resposta positiva! un petó!

    ResponElimina
  2. Estoy alucinando, tanto por tu declaración como por esta receta,. ¡No sé que me gusta más! Felicidades!!

    ResponElimina
  3. Jajaja, va ser difícil de convèncer .Però t'ho vas currar molt!!!! El torro em sembla deliciós! Petons

    ResponElimina
  4. Whoah brutal el turrón, estoy segura que supera el del Albert A., además te ha quedado precioso, me encanta. La petición de lagrimita, tu si que sabes porque yo llevo 15 años diciendo que no, jajjaja !! Petons.

    ResponElimina
  5. I segur que ara sou molt molt molt feliços!! :)
    El torró te una pinta brutal.

    ResponElimina
  6. Ay lo que me gusta a mí una historia de éstas! Qué romántico! La Sra Pumuky es muy afortunada!
    Y encima le haces turrón! Y de gin tonic!
    Un mirlo blanco, que diría mi abuela, eso eres!

    Beso!
    Beatriz

    ResponElimina
  7. AAAAAY pues me lo apunto que segur que es genial
    que romantic tot
    besades

    ResponElimina
  8. Veo que la Sra Pumuk se te lo puso muy difícil, pero como dice el refrán "el que la persigue la consigue"Un turrón que seguro entra muy bien.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. La Sra. Pumuky és afortunada, i tu també, l'perseverança i l'amor et van portar a tres vegades, però la tercera va ser molt bonica pel que comptes, estàs fet un romàntic.
    Això del torró també m'agrada, per descomptat és innovador pel que fa a la carta de torrons clàssics, m'ho apunto que ha d'estar boníssim, i als festers segur els agrada.
    Petons

    ResponElimina
  10. El torró molt original! M'ha agradat molt! I la Sra. Pumuky... el bo es fa esperar!! ;)

    ResponElimina
  11. El torró molt original! M'ha agradat molt! I la Sra. Pumuky... el bo es fa esperar!! ;)

    ResponElimina
  12. Me parece la mar de original el sabor de turrón que has preparado!!! Que ganas me están entrando de probarlo!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  13. Ay chikitin!!!Qué linda historia la de la pedida de mano a ru chikitina!!!...os imagino en el canal de esa bella ciudad, tú con tu anillo y ella diciendo "no" entre risas de ambos!!! :)
    La verdad es que al final no es más que un papel y si hay amor, estar casados es lo de menos..aunque creo que a muchos nos llega a entrar el gusanillo en algún momento..será el deseo de reafirmar un sentimiento y compromiso??
    En fin, que me ha sacado una sonrisa tu historia y que decir del turrón!! con ese puntillo de noche de fiesta ;) Me encanta!!!!
    Miles de besos chikitin, feliz finde!!!! :)

    ResponElimina