Si, ja ho sé, estic molt desaparegut. Fa dues setmanes que no em veieu, i no tinc excusa. Bé, en realitat si, no he tingut temps per pràcticament res, així que si això serveix d'excusa, la tinc. Espero que a partir d'ara pugui ser més constant en les meves aparicions bloguerils.
Estem controlats. A tot arreu. Constantment. És una situació que ja sabia/intuia, però no fins a segons quins extrems. No és que em preocupi excessivament que em tinguin controlat, tot i que considero que com en tot, s'han d'establir uns límits, i el problema és que penso que ningú (ni controladors ni controlats) sabem quins són aquests límits, si és que existeixen. I si existeixen, haurien de ser ben definits, i sempre dintre d'un marc étic.
Com a exemple, el que em va passar farà un parell de dies. Estava jo amb el meu pc buscant uns motllos de torró per amazon, ja que com cada any per époques nadalenques, un servidor és el que els fa, i volia currar-m'ho una miqueta amb uns motllos més 'pro', i no amb el típic que fem servir tots, o hem fet servir algun cop, que no és més que un brick de llet obert per la meitat.
Doncs servidor fa la cerca, mira preus, tanca la finestra corresponent, i s'oblida del tema. I deu minuts més tard, rebo un spam de ves a saber quina agència d'aquestes captadora de dades, on promocionava els increibles preus dels motllos de torró que hi havia a amazon. Coincidència? Ho dubto molt, la veritat. I si en una cosa tan tonta com una cerca concreta en una web poden ser tan exhaustius, perquè no ho són (qui sigui que hagi de ser) en temes més seriosos i delicats? I aquí ja parlo, per exemple, de delictes cibernètics, perquè no em crec que si una agència captadora de dades, on la seva infraestructura a nivell tecnològic, per molt que vulguin vendre, no deu ser de les més espectaculars, què no es pot fer si es dediquen recursos per aprofitar justament aquestes tecnologies i posar-les al servei del 'bé'.
A vosaltres us ha passat algun cop res semblant? Estic convençut que si.
Del que no dubto, és que aquest pastís que us porto avui, si sou fans de la xocolata, us encantarà. La versió 'maligna' de l'Angel food cake, que encara no he fet, però que caurà, i que és tot un pecat digne del mateix belcebú. La veritat és que a mi, només el nom, ja m'agrada...
Ingredients:
Per al pa de pessic de xocolata
- 240ml. d'aigua molt calenta
- 65gr. de cacau en pols
- 230gr. de farina
- 1 pessic de sal
- 1 tsp de bicarbonat sòdic
- 7gr. de llevat químic (o l'equivalent per a 250gr. de farina, depenent de la marca)
- 350gr. de sucre
- 150gr. de mantega a temperatura ambient
- 3 ous
- 1 cullerada d'extracte de vainilla (opcional)
- 290ml. de llet
Per a la ganache de cacau
- 150gr. de nata
- 390gr. de sucre llustre
- 125gr. de mantega a temperatura ambient.
- 75gr. de cacau en pols
Preparació:
Molts ingredients, però no us espanteu, que no és per tant.
Barregem el cacau en pols en l'aigua calenta (molt calenta), i deixem que vagi refredant.
Un cop tinguem el cacau fred, encenem el forn a 180ºC, amb opció ventilador si la teniu, i continuem amb les bases. Dic les bases perquè per aquestes quantitats he fet servir dos motllos rodons de 18cm., per obtenir un pastís amb les capes ben marcades i alt (per això és un layer cake...).
A un bol barregem la farina, el bicarbonat, la sal i el llevat, i reservem.
A un altre bol, batem la mantega amb el sucre, fins a obtenir una consistència de crema. Afegim els ous un a un, no afegirem el següent fins que l'anterior no s'hagi incorporat totalment a la barreja.
Seguidament afegim el cacau, l'extracte de vainilla, i finalment la llet. Un cop els ingredients líquids estiguin homogeneitzats, és moment d'afegir els ingredients secs, i barrejar (no batre), fins que la farina (i la sal, i el llevat i el bicarbonat) s'hagi incorporat completament.
Dividim la barreja en dos, la repartim als motllos que tindrem prèviament engreixats, i directe al forn uns 40 minuts. Aneu punxant la massa per comprovar el punt de cocció. Recomano que, tot i que això comporti una mica de dificultat a l'hora de muntar el pastís, els deixeu una mica humits. Més pecaminòs serà.
Mentre deixem refredar els pastissos, és moment de preparar la ganache de cacau.
A un bol barregem sucre i cacau, i incorporem la mantega. Jo l'he treballat amb les mans, i us ho recomano que ho feu així. Quan tinguem una textura de molles, és moment d'afegir la nata, i anar barrejant fins obtenir una ganache amb la que es pugui treballar i us sentiu còmodes per estendre-la. Depenent de la resta d'ingredients, potser necessitareu una mica més, o una mica menys, però uns 150gr. és el terme mig.
Ara només ens queda muntar el pastís. Amb una lira o un ganivet, obrim els pastissos per la meitat.
Triarem la meitat més maca per que sigui la part de dalt del pastís, i la lletja la base, tot i que amb la ganache no es veuran.
Omplirem cada capa del pastís amb una porció generosa de ganache, i finalment, recobrirem tot el pastís amb la ganache, fent encara més delictiu aquest pastís.
Es pot menjar tal qual, amb la ganache encara tova, o deixar-ho refredar i esperar una miqueta per delectar-nos quan la ganache hagi endurit una mica. Nosaltres no vam poder esperar i vam caure ràpidament en la temptació.
Feliç (i pecaminosa) setmana!!
