Avui em disculpareu que m'enrotlli una mica, perquè no sé ben bé el motiu, estic filosòfic i amb ganes d'explicar-vos coses. El Miquel em matarà, perquè just divendres parlàvem que hi ha gent que té molt de temps per esplaiar-se en les entrades, i el que conta és la recepta, i amb una breu introducció ja n'hi ha prou. Us entendré si passeu directament a les fotos, jajaja!!
Primer de tot, dir-vos una cosa que segurament molts de vosaltres ja sabeu, i és que divendres vaig participar al rodatge que Canal Cocina li dedicava a la MJ per haver guanyat el premi al millor vídeo blog de l'any passat en el seu concurs Blogueros Cocineros. Va ser una tarda fantàstica compartida amb la mateixa MJ (algú no la coneix? segur?), l'Olga de Nina's Kitchen, amb un bloc deliciós i unes fotos que ja m'agradaria a mi fer-les, la Gemma de Food and Cakes, gran blogger i energia pura, i el mestre Miquel, de Les receptes del Miquel, al qual ja feia temps que tenia moltes ganes de conèixer en persona, i per fi ho vaig aconseguir. Vaig gaudir molt de la seva companyia, i en un lloc molt ben triat per la MJ, la Bodega 1900, un gastrobar (per definir-ho d'alguna manera) que emula aquelles bodegues de tota la vida, que recentment han obert els germans Adrià, capitanejat per l'Albert. El menjar? Prima per sobre de tot la qualitat, i es nota en el preu, ja que no és barat, però pagues el que menges, això si, perquè tot boníssim!!
La segona cosa que us comentaré, és sobre el món dels blocs i els bloggers. No creieu que els bloggers tenim una mica perfil assetjador? Salvant totes les distàncies possibles, que consti. Vist des de fora, estic segur que una persona aliena a aquest món, es posaria les mans al cap i ens denunciaria per assetjaments els uns als altres. Us explico: tu comences visitant blocs, els tornes a visitar perquè t'agraden, i aleshores et fas seguidor. Després, et fas suscriptor per poder rebre les receptes al correu, i desde fa molt poc temps, l'afegeixes a facebook, el segueixes per twitter, instagram, foursquare, i totes i cadascuna de les xarxes socials a la que te'l trobis... no creieu que estem una mica malalts? Ja us responc jo: SI! Però és el que ens motiva, i en ocasions, i per molts d'ells, és el seu modis vivendi, així que, tot i que fora d'aquest 'mundillo' pot semblar malaltís, que ho és, per a nosaltres és ben normal.
I ja per últim, paraula que ja acabo d'enrotllar-me, us volia parlar respecte la recepta d'avui, i és que és una d'aquelles receptes que estas acostumat a fer, i no saps ben bé perquè no et passa pel cap 'posar-la' maca, fotografiar-la, i publicar-la, fins que un dia, sense motiu concret, et decideixes, et fas amb un 'prop' (palabro molt de moda que ve a ser un element decoratiu per millorar l'estilisme de la foto en una recepta), prepares la foto, dispares, i a escriure!
Us haig de dir que tot i que m'encanten tots els 'props' del mon mundial que veig a botigues i als blocs que visito, no soc jo molt donat a fer-los servir, perquè el meu sentit de l'estilisme podria provocar una hecatombe mundial de la qual només se salvarien els escarbats, jajaja!
Molt abans de començar a preparar-los així, pensava que els musclos en escabetx serien una recepta ben difícil de fer, amb un procés alquímic d'aquells incomprensibles, fins que un dia, ja fa un temps, vaig enterar-me de com es feien, i vaig dir, ¿ah si?, ¿tan fàcil és?, i des d'aleshores que no em costa gens posar-me, preparar-los, i el que és millor, menjar-los! No us sabria dir exactament d'on els vaig treure, perquè ja fa molt temps, però en podeu trobar moltes versions que varien quantitats, i que afegeixen/treuen algun ingredient.
I ara si, per fi em deixo de rotllos, i a per la recepta!
I ara si, per fi em deixo de rotllos, i a per la recepta!
Ingredients:
- 500grs. de musclos cuits i nets (a La Sirena en teniu, i van de fàbula. Sinó, els haureu de coure i netejar vosaltres...)
- 5 fulles de llorer
- 4 dents d'all
- bitxo vermell (com a casa agrada el picant, no poso quantitats, a discreció)
- 1 cullerada de pebre vermell dolç
- 1 culleradeta (o cullerada) de pebre vermell picant
- 1 got d'oli d'oliva
- 1 got de vinagre (com més fort el vinagre, més potent l'escabetx, jo faig servir un de poma, perquè no m'agrada excessivament fort, i que hi poso extra de picant)
Preparació:
Primer de tot, si els musclos els heu comprat congelats, si us plau descongeleu-los!!
A una olla posem l'oli a escalfar, i afegim el bitxo i l'all tallat a làmines, per tal que agafi color. Un cop hagin daurat, retirem l'olla del foc.
Aboquem el llorer, i quan aquest deixi de 'saltar' (que voldrà dir que l'oli ha refredat una mica) afegim el pebre vermell dolç i el picant, i removem bé per integrar-los.
Seguidament afegim el vinagre i remenem bé. Ja tenim el nostre escabetx.
Ara tenim dues opcions, o afegim els musclos a l'olla i deixem refredar, o afegim l'escabetx al recipient on tinguem els musclos. Sent sincers, tant fa una cosa com l'altra, com heu pogut pensar...
En el moment que l'escabetx estigui fred, ja podem gaudir dels nostres musclos amb una bona cerveseta!!
