dimecres, 2 d’octubre de 2013

Musclos en escabetx

Avui em disculpareu que m'enrotlli una mica, perquè no sé ben bé el motiu, estic filosòfic i amb ganes d'explicar-vos coses. El Miquel em matarà, perquè just divendres parlàvem que hi ha gent que té molt de temps per esplaiar-se en les entrades, i el que conta és la recepta, i amb una breu introducció ja n'hi ha prou. Us entendré si passeu directament a les fotos, jajaja!!

Primer de tot, dir-vos una cosa que segurament molts de vosaltres ja sabeu, i és que divendres vaig participar al rodatge que Canal Cocina li dedicava a la MJ per haver guanyat el premi al millor vídeo blog de l'any passat en el seu concurs Blogueros Cocineros. Va ser una tarda fantàstica compartida amb la mateixa MJ (algú no la coneix? segur?), l'Olga de Nina's Kitchen, amb un bloc deliciós i unes fotos que ja m'agradaria a mi fer-les, la Gemma de Food and Cakes, gran blogger i energia pura, i el mestre Miquel, de Les receptes del Miquel, al qual ja feia temps que tenia moltes ganes de conèixer en persona, i per fi ho vaig aconseguir. Vaig gaudir molt de la seva companyia, i en un lloc molt ben triat per la MJ, la Bodega 1900, un gastrobar (per definir-ho d'alguna manera) que emula aquelles bodegues de tota la vida, que recentment han obert els germans Adrià, capitanejat per l'Albert. El menjar? Prima per sobre de tot la qualitat, i es nota en el preu, ja que no és barat, però pagues el que menges, això si, perquè tot boníssim!!

La segona cosa que us comentaré, és sobre el món dels blocs i els bloggers. No creieu que els bloggers tenim una mica perfil assetjador? Salvant totes les distàncies possibles, que consti. Vist des de fora, estic segur que una persona aliena a aquest món, es posaria les mans al cap i ens denunciaria per assetjaments els uns als altres. Us explico: tu comences visitant blocs, els tornes a visitar perquè t'agraden, i aleshores et fas seguidor. Després, et fas suscriptor per poder rebre les receptes al correu, i desde fa molt poc temps, l'afegeixes a facebook, el segueixes per twitter, instagram, foursquare, i totes i cadascuna de les xarxes socials a la que te'l trobis... no creieu que estem una mica malalts? Ja us responc jo: SI! Però és el que ens motiva, i en ocasions, i per molts d'ells, és el seu modis vivendi, així que, tot i que fora d'aquest 'mundillo' pot semblar malaltís, que ho és, per a nosaltres és ben normal.

I ja per últim, paraula que ja acabo d'enrotllar-me, us volia parlar respecte la recepta d'avui, i és que és una d'aquelles receptes que estas acostumat a fer, i no saps ben bé perquè no et passa pel cap 'posar-la' maca, fotografiar-la, i publicar-la, fins que un dia, sense motiu concret, et decideixes, et fas amb un 'prop' (palabro molt de moda que ve a ser un element decoratiu per millorar l'estilisme de la foto en una recepta), prepares la foto, dispares, i a escriure!

Us haig de dir que tot i que m'encanten tots els 'props' del mon mundial que veig a botigues i als blocs que visito, no soc jo molt donat a fer-los servir, perquè el meu sentit de l'estilisme podria provocar una hecatombe mundial de la qual només se salvarien els escarbats, jajaja!

Molt abans de començar a preparar-los així, pensava que els musclos en escabetx serien una recepta ben difícil de fer, amb un procés alquímic d'aquells incomprensibles, fins que un dia, ja fa un temps, vaig enterar-me de com es feien, i vaig dir, ¿ah si?, ¿tan fàcil és?, i des d'aleshores que no em costa gens posar-me, preparar-los, i el que és millor, menjar-los! No us sabria dir exactament d'on els vaig treure, perquè ja fa molt temps, però en podeu trobar moltes versions que varien quantitats, i que afegeixen/treuen algun ingredient.

I ara si, per fi em deixo de rotllos, i a per la recepta!

Ingredients:

- 500grs. de musclos cuits i nets (a La Sirena en teniu, i van de fàbula. Sinó, els haureu de coure i netejar vosaltres...)
- 5 fulles de llorer
- 4 dents d'all
- bitxo vermell (com a casa agrada el picant, no poso quantitats, a discreció)
- 1 cullerada de pebre vermell dolç
- 1 culleradeta (o cullerada) de pebre vermell picant
- 1 got d'oli d'oliva
- 1 got de vinagre (com més fort el vinagre, més potent l'escabetx, jo faig servir un de poma, perquè no m'agrada excessivament fort, i que hi poso extra de picant)


Preparació:

Primer de tot, si els musclos els heu comprat congelats, si us plau descongeleu-los!!

A una olla posem l'oli a escalfar, i afegim el bitxo i l'all tallat a làmines, per tal que agafi color. Un cop hagin daurat, retirem l'olla del foc.

Aboquem el llorer, i quan aquest deixi de 'saltar' (que voldrà dir que l'oli ha refredat una mica) afegim el pebre vermell dolç i el picant, i removem bé per integrar-los.

Seguidament afegim el vinagre i remenem bé. Ja tenim el nostre escabetx.

Ara tenim dues opcions, o afegim els musclos a l'olla i deixem refredar, o afegim l'escabetx al recipient on tinguem els musclos. Sent sincers, tant fa una cosa com l'altra, com heu pogut pensar...

En el moment que l'escabetx estigui fred, ja podem gaudir dels nostres musclos amb una bona cerveseta!!







27 comentaris:

  1. No m'hi havia parat a pensar mai aquesta visio dels bloguers I la veritat si que sembla assetjament! Jejejj la recepta molt bona segur, no els he provat mai casolans I segur que son tota una delicia. Petons

    ResponElimina
  2. No m'hi havia parat a pensar mai aquesta visio dels bloguers I la veritat si que sembla assetjament! Jejejj la recepta molt bona segur, no els he provat mai casolans I segur que son tota una delicia. Petons

    ResponElimina
  3. Me encantan los mejillones de cualquier manera. La verdad que en escabeche hechos en casa nunca los he hecho, pero despues de leer tu post habra que empezar a plantearselo. Un abrazo!

    ResponElimina
  4. No Miquel, eso que tú dices no es acoso, es PASIÓN, así con mayúsculas (perdón por el grito..). Y hablo por nosotras, que pasamos una gran cantidad de tiempo brujuleando por los blogs que nos gustan y seguimos.
    Y la verdad es..., que es un auténtico placer.
    Ah, se nos olvidaba, la receta genial: nada como un escabeche de mejillones casero.
    Abrazos.

    ResponElimina
  5. Doncs tot i que has avisat que potser t'enrotllaves molt... m'he llegit tota l'entrada! i si, els bloggers tenim lo nostre... però els qui tenen altres aficions també! és allò de "cada loco con su tema" XD. I els musclos, doncs estic segura que molt més bons casolans que de llauna, no se m'havia acudit mai, però!

    ResponElimina
  6. Dons mira que aqui tens una que s'ha llegit el post sencer i la recepta també.m'agrada la teva visió positiva del mon blogger, i m'encanta el teu escabetx, pero jo soc de vinagre a mes de picant, així que tot i s'em acudeix fer-ho amb musclos de roca que m'agraden mes. Gràcies per la crònica i la recepta.

    Petons

    ResponElimina
  7. Aquest musclos diuen mengem...i si, els blocaires gastronòmics són una mica estranys però això crec que es bo!!! I quina enveja el divendres de canal cocina!!! Una gran abraçada!

    ResponElimina
  8. Mira nen, encara que t'enrrotllis et llegim tot, tot i tot! M'ha encantat la teva crónica y la teva recepta!
    Tens raó, som una mica una espècie a part oi???
    Amb el teu permís, et continuaré "assatjant"....jajajajjaja
    Petons rodons!
    Gemma de Food&Cakes by GB

    ResponElimina
  9. Rollo??? Para nada!!! Me encanta recordarlo! Y es que hay cosas que sólo pasan una vez en la vida y hay que aprovecharlas!!! Así que estos son los musclos que me han hecho babear hoy no??? ;)

    ResponElimina
  10. Pedazo bocata que me haría con tu receta!! Que ricos y que dolorcito tienen!!

    Un besito Víctor,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  11. ja,ja veo que el viernes no funciono mi tesis, dime el dia y la hora y te mato,me has hecho leer todo puñetero¡¡ Hombre un poco diferentes de la mayoria si somos,pero cada aficion tiene lo suyo,pero tranquilo que el tiempo lo vuelve a poner todo en su sitio.
    Unos buenos musclos en escabeche si señor¡ igual que los de la Bodega o no o si o si
    una abraçada

    ResponElimina
  12. No et preocupes......ens encanta llegir tot el que escrius i les teues receptes....Com pots vore ens tens als teus peus i façes el que façes ahí estem.....!!!!!!!!!

    ResponElimina
  13. Jeje, m'ha fet gràcia això dels kitchen props. Jo ja tinc una colecció de tassetes, draps, culleres de totes formes i colors, milers de papers per als cupcakes, etc etc. És una adicció! No puc entrar al Zara Home i sortir amb les mans buides. :-p
    Aquesta recepta és de les que agraden molt a casa meva, tot i que jo sóc més de postres intentaré cuinar aquests muclos.
    Per cert, a veure si t'animes amb les pastanagues! ;-)
    Una abraçada!
    PD: jo no puc soportar els blocs que tenen aquestes introduccions taaaan llargues!!! No cal explicar tots el detalls de la teva vida, vull dir...estem parlant de menjar!

    ResponElimina
  14. SAbes,nunca los hice,ni me he cruzado con la receta,con lo que nos gustan,Tienen un aspecto deseable,de verdad.Prometo hacerlos,te contaré.
    Y si este mundo es un poco loco...pero hay hobbys que no tengan algo de locura o pasíon?
    No me costó nada leerte,que lo sepas :))

    CAriños

    ResponElimina
  15. Gràcies! Ja conec un altre blog que no coneixia.... Ara el visitaré, em faré seguidora y després... cap al FB!!! jajajajajajjajaja
    Tens raó. La veritat, que mirat desde fora, semblem bojos... jajajajaa
    Els musclos es veuen súper bons!
    petons

    ResponElimina
  16. Pot ser que tingui una mica de raó, assetjar potser ho sembli, la força de les xarxes cada vegada és més gran.
    Encara recordo quan a casa escabetxabem peix, mai vaig caure que el marisc estaria igual de bo, molt bona aportació.
    Petons

    ResponElimina
  17. Ostres Víctor, no sóc gaire de musclos i m'han vingut unes ganes de provar-los! Tenen una pinta deliciosa i una presentació que ni el millor bar de tapes! un petonàs!

    ResponElimina
  18. Has hecho uno de mis picoteos favoritos Víctor! de hecho ha sido mi comida de hoy acompañada de un buen vinito!! pero así a la casera nunca los he probado y pintan genial!

    Abrazos salseros compañero!

    Tito

    ResponElimina
  19. Que si estem malalts? Oi tant!! Però totes les malalties fossin com aquestes: divertides, conéixer a gent fantàstica, compartir aficions... i a sobre comestible! Què més es pot demanar? Ah sí! Un prop d'aquests moníssims ple de musclos en escabetx! nyam!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  20. Víctor xulíssims!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I han de ser MOLT bons!! La veritat és que tinc pendent deixar de banda les meves receptes per una temporada i dedicar-me a fer-ne de les teves perquè tens un munt de coses que m'agradaria provar però em falta el temps (tot i això jo foto el rotllo a tot "cristu" al meu bloc: perdona :D)
    Per cert, la primera part de l'entrada em fa molt enveja: vosaltres teniu opció de trobar-vos i conèixer-vos i fer coses junts... No voleu venir a Suïssa??? ;)
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. que buena pinta tienen! la verdad es que estos siempre los compro hechos, que vaga soy, pero me apunto tu receta, que no esta de mas probar un dia..un beso

    ResponElimina
  22. Hola Victor!!!!! hace ya días y días que tengo ganas de venir a verte..pero uno de los problemas que tenemos los bloguers, además de seguirnos por todas las redes, acumular props como locos, cocinar sin descanso..algunos hasta asisten a grabaciones con famosos ;) jejee...bueno, el problema es que cada día conocemos más gente maja a la que visitar..y no llegamos cuando desearíamos llegar!!!!...
    Eres siempre muy amable conmigo y es un gran placer recibir en mi correo e tus comentarios..que lo sepas!!!!..y dicho esto, te diré que jamás hice mejillones en escabeche..más que nada porque en mi casa no somos muy escabecheros..pero ya me han dicho a veces que el casero no tiene nada que ver..así que tendré que probarlos, porque te quedaron de lujo Victor!!!!!
    muchos besitos amigo y feliz semana!!!!!!

    ResponElimina
  23. Hola Victor, primerament, disculpa'm per venir a saludar-te tan tard, pero la setmana passada vaig començar el master i la beca i diguem quee... surto de casa a les 8h i arribo a les 23.00h! Osigui quee.. m'està costant una mica adaptar-me, pero bueno, ja hi soc aqui! Un cop feta la disculpa, dir-te que m'ha agradat molt llegir-te, si, jo també crec que els que ens veuen des de fora pensen que estem bojos jajajajajaja Pero si et pares a pensar, jo abans de tenir blog i tal i buscava una recepta, mirava un blog (sense saber que era allò de blog) i sincerament no entenia perque explicava la seva vida, ni res de res jajaja Que curios jajaj Mira ara, explicant la meva vida i agraint a la blogosfera tota l'estima que a vegades dóna! És impressionant!!

    I res, que decir-te dels musclos que has fet, una verdadera delicia!! Sincerament, sóc una mica mandrosa i normalmente opto per comprar-los ja fets jajaja Pero reconec que he de provar la recepta i fer-la un dia!! M'ha agradat moltissim,

    Encantada de coneixe't :)

    Laura,

    ResponElimina
  24. jajaja, jo també forme part del club dels assetjadors sense cap dubte! però millor assegurar-se de què no ens perden res dels blogs que ens agranden!!
    Amb la recepta, per ser tu faria un acte de fe, però sols m'agaden al vapor si els fa mon tio, i des de fa 1 any! jajaja, tot i això pot ser m'anime perquè a la resta de la familia els encisen.
    una abraçada
    Angi

    ResponElimina
  25. Mai he fet l´escabetx, haure de posar-me perque m´encanten com aperitiu!
    Petons

    ResponElimina
  26. pues a ti te parecerá lo más normal del mundo hacer mejillones en escabeche en tu casa, en cambio yo solo abro la lata. Nunca se me ha pasado por la cabeza. Pero mira, me has tentado y los haré, que además son bien económicos.

    Así que lo pasaste bien con MJ y Miquel, no??? Eso, eso, tú dando envidia :(, buahhh, juas, juas

    Salu2. Paula

    ResponElimina