dijous, 30 de gener de 2014

Panna Cotta de torró de xixona

Bé, ja veieu que començo a agafar el meu ritme. Poc a poc estic acabant de recuperar-me del refredat al que, pel que estic comprovant, aquest hivern tots acabem caient tard o d'hora.
I què millor per agafar el ritme que aprofitant aquelles barres de torró que han caigut en l'oblit passades les festes perquè no ens les hem menjat? A casa no som gaire de torró, ho haig de reconèixer, habitualment faig el de xocolata (el típic de Suchard) i el de coco, que són els que més ens agraden, i la família sempre compra algun, o el porten dels lots que reben a la feina. Als afortunats que treballeu, us donen lot de Nadal? A la nostra empresa això no es porta. Bé, ni donar lot de Nadal, ni sopar d'empresa, ni pujada de sous, ni tractar bé al treballador, però aquesta és una altra història.

Aquest any, va quedar a casa una solitària barra de torró de xixona, i ràpidament, quan la vaig veure en la seva solitud, vaig saber quin seria el seu destí, que no va ser un altre que convertir-se en panna cotta. No n'havia fet mai, pensava que em costaria més, però ja veureu que és molt fàcil i a més està molt bona. Reconec que pel meu gust, potser massa dolça, però per a la llaminera de la casa, tenia la dolçor perfecta, jeje!

La recepta està basada en la recepta de la panna cotta original proporcionada per Sant Google.

Ingredients:

- Una barra de torró de xixona (uns 140-150 gr.)
- 400 ml. de nata per muntar
- 3 fulles de gelatina neutra
- 60 gr. de sucre
- canyella en pols per decorar

Preparació:

El primer que farem serà hidratar la gelatina submergint-la en aigua freda.
Mentrestant, triturem el torró de la manera que més ens convingui: turmix, amb les mans, thermomix... segons l'estri que tingueu a casa i la quantitat de trossets que us vulgueu trobar a la panna cotta.

Un cop fet això, posem a coure a un pot el torró esmicolat, la nata i el sucre, fins que comenci a bullir, removent de tant en tant. En aquest moment, retirem del foc, i afegim les fulles de gelatina ben escorregudes. Barregem bé per disoldre la gelatina en la barreja, i ja podem posar-ho als motlles que més ens agradi. Jop vaig aprofitar l'ocasió per estrenar un motllo de bombons que em vaig comprar no sé quan, i que ja li tenia ganes.

Ho deixem refredar, i seguidament ho reservarem a la nevera durant almenys tres hores perquè cualli la barreja. En el meu cas un cop cuallada, vaig posar-ho una hora al congelador per poder-ho desmotllar sense dificultat. 

Servim, decorat amb la canyella en pols, o cacau en pols, o sucre de llustre, què us agrada més?