Bocadillo Suculento

Crec que aquest és un d'aquests dies en els quals, per molt que ho hagis de fer, no publiques amb l'alegria que fas habitualment. Tot i que, com soc un despistat, aquesta recepta hauria d'haver vist la llum diumenge passat, espero em disculpeu, la publico amb una setmana de retard, però crec que amb les mateixes paraules amb les que l'hagués escrit la setmana passada.

Avui toca recepta del repte Asaltablogs, la primera de l'any, però que té un regust amarg. El passat mes de novembre ens deixava una de les 'lladres' més veteranes del repte, Carolina, del bloc Bocadillo Suculento, o Moriarty pels amics. Una dona entregada a la seva família, i al seu amor per la cuina, coses que ens feia veure en cada una de les seves receptes. Jo la vaig conèixer (virtualment) a través del repte, i sempre tenia una estona per dedicar-te bones paraules, tant al teu bloc, com per respondre a algun comentari que li fessis en el seu. Crec que parlo en nom de tots els seus seguidors quan dic que, tot i no haver tingut gaire temps de conèixer-la més en profunditat, va ser un cop dur per a nosaltres. I és per això que, a més de l'homenatge que tots els que pertanyem al grup Asaltablogs li dediquem aquest mes fent una de les seves receptes, el millor homenatge és intentar ser una miqueta com era ella. Sempre ens engoleix el dia a dia que ens envolta, deixem passar de llarg infinitat de coses que tenim al nostre voltant, i molts cops només sabem gaudir de les coses que decidim (o ens fan decidir) que toca gaudir. Molts cops ens queixem (no és el meu cas) d'aquells blogs (siguin de cuina o no) que al principi de cada entrada, t'expliquen una mica de la seva vida, el que els agrada, el que els envolta, el que viuen, el que senten, i penso que aquestes petites històries, més enllà del que és després la recepta, són l'ànima del bloc, les que el fan viure, les que fan que la persona que hi ha darrera t'interessi, i tinguis ganes de tornar a saber més d'aquella persona, a desvirtualitzar-la poc a poc, a considerar-la, per estrany que sembli a tots aquells que són 'només' (disculpeu la paraula, ja que no té cap tipus de mala intenció) lectors del bloc, com a un amic. I això és en el que es va convertir la Carolina per a molts de nosaltres, una amiga que no deixarà d'estar amb nosaltres, ja que ens deixa als seus seguidors un llegat del qual podrem gaudir per sempre. Va per tu Carolina.

Respecte a la recepta, i com es tracta d'un homenatge, i no pretenc que estigueu més melanconiosos del que segurament ja us he fet posar-vos amb les meves paraules, després de donar voltes, voltes i més voltes al bloc de la Carolina, i no saber quina de les seves receptes podia ser la millor per dir-li adeu. Podria haver fet moltes de les magnífiques receptes que té, receptes fàcils, receptes no tan fàcils, receptes dolces, receptes salades, vegetarianes, per carnívors..., totes amb un denominador comú, gaudir-les amb els éssers estimats; i finalment em vaig decidir per aquest brownie tan bo, ja que per molt que no us ho creieu, mai n'havia fet cap, i aquest era un bon moment per ser el primer. Molts potser penseu que he anat a lo fàcil, que no m'he volgut complicar la vida, però realment avui el que importa no és la recepta, i el més difícil no era triar i fer una recepta, sinó el motiu pel qual ho feia.

Ingredients:

- 200 gr. xocolata de cobertura
- 180 gr. mantega en pomada
- 150 gr. sucre
- 3 ous
- 60 gr. farina de rebosteria
- 125 gr. ametlles o nous trossejades (jo no n'hi vaig posar)

Preparació:

El primer que farem serà preescalfar el forn a 180ºC, amb calor a dalt i a baix. Desfem la xocolata com preferiu (microones amb tandes de 30 segons, al bany Maria...), i quan la tinguem desfeta, la posem a un bol.
A aquest bol, afegim la mantega en pomada i removem fins que s'integri.
Seguidament, incorporem el sucre i batem fins que el sucre no es noti. No us suposarà gaire temps, i no us cal cap aparell electrònic, jo ho vaig fer amb les varilles manuals.
Amb el sucre integrat, afegim els ous, un per un, i els anem barrejant amb la barreja de xocolata, mantega i sucre.
Quan tinguem els ous incorporats, aboquem la farina de rebosteria, i continuem barrejant.
Finalment, afegim els fruits secs, cosa que jo no vaig fer perquè la meva germana és alèrgica i existia la possiblitat que en mengés. Ja sé que sense ells no és tan brownie, però a vegades ens hem d'adaptar a les circumstàncies...

Enmotllem a un motlle preferiblement quadrat o rectangular, que prèviament haurem engrassat amb mantega i empolvorat amb farina, i hi posem la nostre barreja d'ingredients. Enfornem durant uns 25 minuts aproximadament. Per comprovar si està cuit, aquest pastís va a l'inrevés que la resta, punxem, i si surt humit, és perfecte. D'això es tracta, que no quedi completament cuit per dintre, i per fora es faci la crosta característica.

Deixem refredar, el tallem a quadradets, i a menjar!

Salut Carolina!