diumenge, 2 de febrer de 2014

Bocadillo Suculento

Crec que aquest és un d'aquests dies en els quals, per molt que ho hagis de fer, no publiques amb l'alegria que fas habitualment. Tot i que, com soc un despistat, aquesta recepta hauria d'haver vist la llum diumenge passat, espero em disculpeu, la publico amb una setmana de retard, però crec que amb les mateixes paraules amb les que l'hagués escrit la setmana passada.


Avui toca recepta del repte Asaltablogs, la primera de l'any, però que té un regust amarg. El passat mes de novembre ens deixava una de les 'lladres' més veteranes del repte, Carolina, del bloc Bocadillo Suculento, o Moriarty pels amics. Una dona entregada a la seva família, i al seu amor per la cuina, coses que ens feia veure en cada una de les seves receptes. Jo la vaig conèixer (virtualment) a través del repte, i sempre tenia una estona per dedicar-te bones paraules, tant al teu bloc, com per respondre a algun comentari que li fessis en el seu. Crec que parlo en nom de tots els seus seguidors quan dic que, tot i no haver tingut gaire temps de conèixer-la més en profunditat, va ser un cop dur per a nosaltres. I és per això que, a més de l'homenatge que tots els que pertanyem al grup Asaltablogs li dediquem aquest mes fent una de les seves receptes, el millor homenatge és intentar ser una miqueta com era ella. Sempre ens engoleix el dia a dia que ens envolta, deixem passar de llarg infinitat de coses que tenim al nostre voltant, i molts cops només sabem gaudir de les coses que decidim (o ens fan decidir) que toca gaudir. Molts cops ens queixem (no és el meu cas) d'aquells blogs (siguin de cuina o no) que al principi de cada entrada, t'expliquen una mica de la seva vida, el que els agrada, el que els envolta, el que viuen, el que senten, i penso que aquestes petites històries, més enllà del que és després la recepta, són l'ànima del bloc, les que el fan viure, les que fan que la persona que hi ha darrera t'interessi, i tinguis ganes de tornar a saber més d'aquella persona, a desvirtualitzar-la poc a poc, a considerar-la, per estrany que sembli a tots aquells que són 'només' (disculpeu la paraula, ja que no té cap tipus de mala intenció) lectors del bloc, com a un amic. I això és en el que es va convertir la Carolina per a molts de nosaltres, una amiga que no deixarà d'estar amb nosaltres, ja que ens deixa als seus seguidors un llegat del qual podrem gaudir per sempre. Va per tu Carolina.

Respecte a la recepta, i com es tracta d'un homenatge, i no pretenc que estigueu més melanconiosos del que segurament ja us he fet posar-vos amb les meves paraules, després de donar voltes, voltes i més voltes al bloc de la Carolina, i no saber quina de les seves receptes podia ser la millor per dir-li adeu. Podria haver fet moltes de les magnífiques receptes que té, receptes fàcils, receptes no tan fàcils, receptes dolces, receptes salades, vegetarianes, per carnívors..., totes amb un denominador comú, gaudir-les amb els éssers estimats; i finalment em vaig decidir per aquest brownie tan bo, ja que per molt que no us ho creieu, mai n'havia fet cap, i aquest era un bon moment per ser el primer. Molts potser penseu que he anat a lo fàcil, que no m'he volgut complicar la vida, però realment avui el que importa no és la recepta, i el més difícil no era triar i fer una recepta, sinó el motiu pel qual ho feia.

Ingredients:

- 200 gr. xocolata de cobertura
- 180 gr. mantega en pomada
- 150 gr. sucre
- 3 ous
- 60 gr. farina de rebosteria
- 125 gr. ametlles o nous trossejades (jo no n'hi vaig posar)

Preparació:

El primer que farem serà preescalfar el forn a 180ºC, amb calor a dalt i a baix. Desfem la xocolata com preferiu (microones amb tandes de 30 segons, al bany Maria...), i quan la tinguem desfeta, la posem a un bol.
A aquest bol, afegim la mantega en pomada i removem fins que s'integri.
Seguidament, incorporem el sucre i batem fins que el sucre no es noti. No us suposarà gaire temps, i no us cal cap aparell electrònic, jo ho vaig fer amb les varilles manuals.
Amb el sucre integrat, afegim els ous, un per un, i els anem barrejant amb la barreja de xocolata, mantega i sucre.
Quan tinguem els ous incorporats, aboquem la farina de rebosteria, i continuem barrejant.
Finalment, afegim els fruits secs, cosa que jo no vaig fer perquè la meva germana és alèrgica i existia la possiblitat que en mengés. Ja sé que sense ells no és tan brownie, però a vegades ens hem d'adaptar a les circumstàncies...

Enmotllem a un motlle preferiblement quadrat o rectangular, que prèviament haurem engrassat amb mantega i empolvorat amb farina, i hi posem la nostre barreja d'ingredients. Enfornem durant uns 25 minuts aproximadament. Per comprovar si està cuit, aquest pastís va a l'inrevés que la resta, punxem, i si surt humit, és perfecte. D'això es tracta, que no quedi completament cuit per dintre, i per fora es faci la crosta característica.

Deixem refredar, el tallem a quadradets, i a menjar!

Salut Carolina!



21 comentaris:

  1. Un brownie fet amb el cor!!!! He vist moltes de les receptes que li heu dedicat aquest mes, i ha sigut un homenatge espectacular i molt emotiu! Una abraçada
    Per cert...tinc una versió de les teves pannacottes refredant-se....a veure com queden...demà t'ho ensenyo! Petons!

    ResponElimina
  2. No hauriem de pensar mai que una recepta és "fàcil" i desprestigiar-la per aquest motiu. Les receptes senzilles, com aquest magnífic brownie igual com les persones "senzilles" i, pel que cometes, crec que la Carolina entrava dins aquest grup, són aquelles que més al cor arriben i sempre són allà per quan les necessitem. Una tria MOLT bona Víctor i unes paraules molt boniques. Petons!!

    ResponElimina
  3. A tiempo o no, Carolina tiene que estar super orgullosa de ver el pedazo brownie que has hecho en su honor. Delicioso Víctor!!!

    Un gran beso,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  4. Nen t'ha quedat un homenatge molt emotiu i sembla mentida però ens agafem "quiriñuuu", aquest món virtual no es tan fred com sembla i la proba es el homenatge a Carolina. Petons.
    P.D. : No em puc creure que no havies fet cap brownie, segur que ara ho repetiràs, jejjej !!!

    ResponElimina
  5. Caram Victor... no sabia res. Has fet una enrada molt emotiva i crec que es el millor homenatje possible. Petons!

    ResponElimina
  6. Qué post más difícil, Víctor.
    Este brownie está hecho con tanto cariño que se ve delicioso, aunque deja sabor agridulce.
    Un beso

    ResponElimina
  7. Segur que és un homenatge que li hagués encantat... i com ja t'han dit, sense dubte difícil. Potser per això ha arribat una setmana més tard, tot i que això a nosaltres ens és igual, perquè el que valoro és com ho has explicat, amb molt sentiment, sincer, i sense la llagrimeta excessiva. Sinó de cor. Petons, Víctor.

    ResponElimina
  8. Una entrada super emotiva y preciosa, esta maravilla de receta no podia ser mejor homenaje, tiene una pinta estupendisima.
    Un abrazo y feliz semana.
    Ettore

    ResponElimina
  9. Qué feliz estará Carolina de ver que tantas personas se acuerdan de ella, estupendo brownie para homenajearla. Bss.

    ResponElimina
  10. Es una de les entrades mes boniques i personals que he llegit, doncs tens raó, darrera un bloc hi ha persones, amb sentiments, amb il.lusions, que comparteixen un trocet de la seva vida en cada post. La Carolina estaria molt feliç amb aquest magnífic brownie i les teves paraules. Molts petons

    ResponElimina
  11. Una maravilla de receta Víctor,la verdad que creo que todos lo hemos pasado bastante mal redactacndo este post por mucho o poco que la conocieramos a Caro...

    Un besete guapo!

    ResponElimina
  12. menuda textura tiene! fantastico este brwonie de choco, tan dulce como era carolina, un gran homenaje! un besoo

    ResponElimina
  13. Té una pinta estupenda, tan "humit" i esponjós... És una bona recepta, i un bon homenatge :)

    ResponElimina
  14. Ha sido entrañable este homenaje, nos hemos unido mas gracias a Carolina, recordandola a traves de sus recetas para siempre. Has realizado una receta y un homenaje de lujo!! besitoss

    ResponElimina
  15. Una receta dulce para un momento amargo. Es perfecta.

    ResponElimina
  16. Jo no coneixia Carolina, la veritat l'he descoberta gràcies a aquest repte, i m'ha semblat un detall molt gran de part de tots haver-ho fet amb tanta cura. Per bon gust de boca les seves receptes, l'herència que ens deixa, i per sentiment l'homenatge de tots envers una persona i la seva família.
    Així que et aplaudeixo, han estat dies d'omplir la xarxa d'amor, i encara que una setmana més tard no importa, és igual de bonic.
    un petó

    ResponElimina
  17. M'han encantat les teves paraules i mai és tard per dedicar un post a una companya.
    El brownie t'ha quedat fantàstic.
    petons

    ResponElimina
  18. Precioso homenaje el que le estáis ofreciendo a Carolina...
    Y el brownie, perfecto.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  19. Ha valido la pena esperar, le has hecho un homenaje muy bonito y emotivo...Y la receta estupenda, rica y sencilla como era ella, seguro que le habría encantado...
    Molt petons..!!!

    ResponElimina
  20. no la conocia a Carolina ni la seguia,pero gracias a personas como tu he descubierto que era una gran blogger y excelente persona.
    Muy emotivo y generoso tu homenaje y ademas con un brownie rico rico
    una abraçada

    ResponElimina
  21. No conocía a Carolina ni a su blog, una pena porque por lo que cuentas era una gran persona. Seguro que allá donde esté estará feliz del homenaje que le estáis brindando. Un abrazo y mi más sentido pésame a la familia de Carolina.

    ResponElimina