dimecres, 19 de febrer de 2014

Xips de carbassa

Bon dia! Sembla que el meu ritme de vida torna a ser l'habitual, els malalts ja gairebé no ho estan, vaig tenint (una mica de) temps per cuinar, i les coses, ens agradi o no, continuen com abans. A mi personalment m'agrada tornar a estar com abans, arribar a casa, i trobar-me a la família Pumuky en plenes condicions. Bé, a vegades la Sra. Pumuky no ho agraeix, perquè, com és normal, després de tot el dia aguantant (si, hi ha ocasions el que es pot dir aguantar) al mini pumuky, l'únic que té ganes és que me'n faci càrrec jo i pugui tenir el seu moment, que també se'ls mereix.
Avui, tot i estar ociós, no m'enrotllaré gaire, aniré directe a la recepta, ja tindreu temps de suportar les meves divagacions, jajaja!!

Només una coseta, de la qual us estaré molt agrait. Estic buscant canviar la imatge del blog, i us ho reitero, us estaré molt agrait si em feu arribar els vostres suggeriments (logo, canvi de capçalera, un fons més suau (o més vistós!), més fotos del pas a pas, o més fotos del final...). De moment, si us heu fixat, teniu un formulari de contacte per si em voleu dir el que vulgueu, a part de tenir absoluta lliberta per deixar els vostres comentaris, com sempre! Animeu-vos, que és gratis!

La recepta d'avui, que d'això tracta aquest bloc, de cuina, és una versió d'una delícia que vaig veure a la Patrix, del fantàstic bloc dimequeesviernes, i que ella feia amb albergínia i poma. Jo tenia una carbassa per casa a la qual no sabia donar-li sortida, fins que una de les meves neurones va decidir entrar en acció, i vaig fer el que us presento avui.

Ingredients:

- Carbassa

Preparació:

Com us heu quedat? Quina quantitat d'ingredients, eh? No sempre tot han de ser receptes amb llistes interminables d'ingredients, o ingredients que per trobar-los has de fer d'Indiana Jones del menjar. Així que una recepta amb un únic ingredient, i del que només us cal una mandolina o un pols de cirurgià cardiovascular i un ganivet. Jo no tinc una súper mandolina, més aviat al contrari, però fa la seva funció. Estic en procés de renovació de tots aquells estris de cuina que són de mediocre baixa qualitat per altres que si valguin la pena, com per exemple aquesta mandolina, i la meitat de les paelles de cuina que tinc, així com un bon robot de cuina. Això últim és per més endavant, quan l'economia sigui millor, que segur serà en breu (teniu permís per riure). A les empreses que es dediquen a vendre/comercialitzar algun dels productes que he esmentat, no tinguin por de fer-me arribar els seus productes que jo prometo donar-los un bon ús, paraula. Amb un lot de paelles BRA, una mandolina de qualitat, i una Bosch MUM em conformo, com veieu de seguida estic complagut... però si se'm vol fer arribar més coses, no posaré pegues, d'acord?

Va, ja paro! És que si no fos per aquests rotllos, aquesta entrada només tindria dues línies!

El primer que farem serà pelar la carbassa, amb l'ajuda d'un ganivet ben esmolat, i adaptar-la al tamany de la nostra mandolina. La meva carbassa no era molt gran, amb el que només amb pelar-la ja em va quedar adaptada. Ara, amb decisió, passem la carbassa per la mandolina per obtenir el que finalment seran les nostres xips, i les anirem col·locant a una safata de forn folrada amb un silpat o similar. Les xips no han de tocar-se, i depenent del tamany de la carbassa necessitareu un parell de safates.

Quan tinguem tota la carbassa tallada, safata (o safates) al forn, que tindrem pre escalfat a 100ºC, sense ventilador, durant una hora.

Passada la primera hora, donarem la volta a totes les xips, i si teniu dues safates les intercanviarem d'alçada, i una hora més al forn. Ja veieu que no és una recepta difícil, però si de tenir paciència. Com sempre, controleu els temps, que cada forn és un món, i les meves xips no van arribar a estar dues hores, 'només' 1h45minuts.

Quan s'han acabat les interminables dues hores d'espera, les deixem refredar, i ja les tenim llestes per degustar! La Patrix acompanya les seves xips d'albergínia amb mel, i les de poma amb sucre i canyella, però a mi em van agradar aquestes de carbassa tal qual, notant el puntet dolç que et deixa a la boca per si sola.

Bona setmana!







17 comentaris:

  1. Qué ricos, tengo que prepararlos, son un aperitivo sano y delicioso. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  2. muy buena idea y ademas asi en el horno se secan solos y quedan tambien crujientes y sin nada de grasa, y ademas seguro que no eres capaz de comerse solo una chip,sera un empezar y no parar hasta que se acaben.
    una abraçada

    ResponElimina
  3. Fantàstica la recepta...te la pillo. Els xips alternatius em "xiflen"!!!
    Pel que fa la teva petició de suggeriments...em sap greu però sóc força dolenta en tema imatge, colors i demés qüestions gràfiques. Fins i tot les nenes diuen, respecte la combinació de colors i peces, que a vegades sembli que m'hagi assessorat el meu pitjor enemic! A més, el teu bloc m'encanta com està! De totes maneres, ànims per iniciar la renovació!
    Petons!

    ResponElimina
  4. A casa també ens agrada molt, fer xips de carbassa, i de moniato, que queden de color semblant! Hi afegim una mica de sal gruixuda quan ja són fora del foc i... cap a dins!! he he he. Que són un vici!!

    ResponElimina
  5. Què bones que han d'estar aquestes xips!! i a més molt més sanes que les que acostumem a menjar, oi?? i sobre l'aspecte del blog... jo sóc molt "patata" amb aquestes coses... així que esperem que algú altre et sigui més útil, un petó!

    ResponElimina
  6. Víctor!!! Para este post solo tengo una palabra; impresionante!!!! Me ha encantado el post!!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  7. Vaya, así que los bichejos se han apoderado de los Pumukys de tu casa. Esos bichejos asaltan por los agujeros más recónditos y ni tapándolos evitas que no entren. Volver a la normalidad siempre es bueno, sobre todo cuando se trata de dejar atrás contratiempos.

    Nos pides consejo sobre un cambio de imagen. Yo, sinceramente, no sabría que recomendarte porque creo que es muy personal y que el blog refleja la personalidad de quien lo gestiona y de su cocina. Pero una vez que tengas una idea, ahí estaremos para lanzarte ideas ;)

    Así que chips de calabaza. Me gusta mucho la idea, sobre todo para un picoteo tipo dip.

    Besos

    ResponElimina
  8. Unes xips que poden substituir les patates fregides, i molt més sanes! Sobre el canvi d'imatge, tampoc no sabria què dir-te... Simplement que millor pecar per poc que per massa, és a dir, buscar coses simples. L'estil d'ara ja ho és :) per cert, si acabes tenint over-booking d'aparells, paelles i gadgeds, m'ofereixo com a "provadora" addicional ;)

    ResponElimina
  9. Un exemple perfecte de que les coses senzilles són moltes vegades les millors. T'han quedat ben macos aquests xips i com han dit abans molt més sanes que les patates fregides (que a sobre de portar molt d'oli tenen també molta sal).
    Jo he probat abans amb el moniato i una mica de canyella.
    Respecte el canvi de disseny del bloc...potser el fons totalment blanc o amb un color claret quedaria bé. :)


    ResponElimina
  10. Qué idea más buena Víctor, estos chips tienen que estar bien ricos. Lo único, que no podrás parar una vez que empiezas con ellos verdad?
    Bueno, no importa porque son verdaderamente sanos.
    Besos.

    ResponElimina
  11. Me'n alegro de que mica en mica tot vagi tornant a la normalitat ;)

    La recepta d'avui m'agrada molt, no n'he fet mai, però les vegades que ho he provat m'ha agradat moltíssim, és un vici, és d'aquelles coses que vas picant i picant fins que s'acaben! hehehe

    Petonets!

    ResponElimina
  12. A primera vista semblen petals! jejej Que bo deu estar, no he provat mai la carabassa així.... Pel que fa al canvi de look del bloc a mi m'agrada com el tens i no sabria dir-te més idees perquè fa que estic pensant amb el canvi del meu pot ser fa més d'un any i entre que no sóc manetes amb el tema informàtic i no m'aclaro....doncs segueixo igual jejejj petons

    ResponElimina
  13. T'han quedat de maravella, jo en vaig fer però crec que massa gruixudes, tot i així estaven bonissimes. Volia disculparme doncs ahir vaig fer neteja al facebook y alhora estava parlant per telèfon y vaig treure a mes d'un que no volia treure. Soc un desastre total.
    En quant al bloc, ja que ho preguntes, potser una capçalera mes lluminosa i un logo, els fons blancs ajuden molt a la lectura, no se hi ha moltes plantilles gratuites i xules que et poden ajudar i simplificar la feina. Si necesites ajut soc una experta (ja ho puc dir) en html. En disseny no gaire, però qualsevol ajut val ¿No?

    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Yo sin duda apostaría en el cambio por la sencillez, un diseño limpio. Cualquier cosita dime aunque como te respondí en el blog wordpress me ayudó mucho y lo puso muy fácil.

    Con las herramientas de cocina te entiendo perfectamente, pueden regalarnos y podemos comprar mil cosas que siempre nos faltará algo, es una locura! :p

    La receta tiene muy buena pinta e ideal para un picoteo diferente.

    Un besete Sr.Pumuky !

    ResponElimina
  15. M'alegro que ja esteu millor a casa.
    Mai he testat els xips de carbassa, pero tenen una pinta estupenda.
    T'envio un mail ;)
    petons

    ResponElimina
  16. Víctor, de la mateixa manera has de provar els xips de moniato i els de remolatxa... fantàstics!!!! És tot un descobriment això dels xips de verdures, oi? A mi m'encanten!!! I són una variable un pèl més saludable a les "patates de bossa" :)
    Petons guapo!!

    ResponElimina
  17. I m'he oblidat del tema bloc. Doncs no ho sé... a mi m'agrada tal i com és. Tinc la sensació que el bloc és com tu: auster i eficient! Senzill, sobri, sense presumir però rigurosament ajustat a allò que ens vols presentar. No et conec en persona Víctor així que si tu no ets veus així... jajajaja... fes els canvis necessaris perquè SI sigui com tu!! jajajajajaja

    ResponElimina