dimecres, 23 d’abril de 2014

Hummus de remolatxa

Si, ja ho sé, us tinc una mica abandonats. La setmana passada no us vaig avisar que faria un descans, i a més, últimament no estic gens actiu a les xarxes, tant pel que fa a publicar coses com pel que fa a comentar-les, però és per un bon motiu, i és que aquestes últimes setmanes a la feina, estic tenint feina! Entenc que és una redundància, però com molts de vosaltres sabeu, havia afluixat bastant el ritme de feina on treballo. I clar, això comportava que estigués ociòs i tingués temps de fer una mica la meva.
Però ara això ha canviat (i espero que duri), i sortosament o desgraciàdament, segons el punt de vista de qui ho llegeixi, no tindré molt temps per dedicar a comentar totes les vostres publicacions i seguir-vos la pista per les xarxes. Però no us penseu que deixaré de visitar-vos!! Que tenir gairebé dues hores de trajectes diaris per anar i tornar de la feina donen de si...

Seguint amb les reflexions de l'altre dia, i justament avui que és un dia tan maco com és la Diada de Sant Jordi (no penseu que hauria de ser festiu? fem festa de tantes coses que no celebrem, que em sembla fins i tot insultant que un dia que si celebrem, no el puguem gaudir com cal), i el dia del llibre, em preguntava quin de tots els llibres que teniu a casa és el que més us agrada (i perquè), i quin és aquell que us agradaria tenir però encara no el teniu al vostre poder.

I per donar exemple, respondré jo primer. Que consti que no us he demanat que parleu exclusivament de llibres de cuina, però jo ho faré així. En el meu cas, com tinc pocs llibres, és fàcil decidir-se, el que més m'agrada dels que tinc és Hecho a mano, de Dan Lepard, i és el que més m'agrada perquè penso que a més de ser un llibre que està molt ben escrit, és un llibre que transmet aquesta passió per fer pa a casa, per fer un bon producte, i que ens acosta a les tradicions 'panarres' europees. I clar, és el primer llibre sobre pa que vaig tenir, i amb el que m'agrada fer pa, li tinc també un carinyo especial. I quin m'agradaria tenir? En aquest sentit, la resposta és molt difícil, ja que precisament com precisament tinc pocs llibres, són tants els que literalment vull tenir a la meva llibreria personal, que no seria capaç de decidir-me per un de sol. Però va, no seré jo el primer que no doni resposta! I tot i que tinc molts llibres en ment, i segur que més d'un ni tan sols el tinc al cap, fa temps que tinc ganes de que arribi a les meves mans el llibre de Daniel Jordà, Panes Creativos. És un llibre que estic convençut que m'agradarà, ja que ja he fet algunes de les seves receptes, totes ben bones, i totes molt ben explicades, així que dubto que em decebi.

I vosaltres, què em dieu?

I sense més, anem a per la recepta, un dip senzill, que ja feia temps que tenia entre la llista de pendents, i que s'ha anat postergant fins que aquest cap de setmana vaig trobar unes remolatxes ben maques (si és que aquest terme es pot associar a remolatxes) de cultiu ecològic i de proximitat, amb unes fulles que feien molt goig, i no m'ho vaig pensar, van ser meves de seguida per complir la seva funció. Ja veureu quin color!

Vaig fer la recepta una mica a ull, però vaig pesar les quantitats per poder-vos-les donar, i aquí les teniu:

Ingredients (per a dols bols com els de la foto):

- 280gr. de remolatxa, un cop cuita
- 400gr. de cigrons cuits
- el suc d'una llimona
- una cullerada de tahini
- comí
- un all sense el germinat central
- sèsam torrat per decorar

Preparació:

El primer de tot serà coure la remolatxa. Jo la vaig preparar al forn. Les tallem en quarts i les posem al forn prèviament escalfat a 180ºC amb una mica d'oli i sal, durant aproximadament 35 minuts. Però penseu que la podeu fer al vapor, bullida, deixar-la crua... és molt versàtil!

Quan la remolatxa hagi cuit, avoquem tots els ingredients a la batedora, thermomix... el que feu servir per triturar, i triturem tots els ingredients fins obtenir una pasta homogènia, que servirem en un bol, decorant amb sèsam torrat i un rajolí d'oli per sobre. I el més important, acompanyar de torradetes, o pa de pita, lavash, naan... però penseu que el complement ideal per gaudir-ho com cal, i més el dia d'avui, és en bona companyia, i un bon llibre!

Feliç Diada de Sant Jordi!!! 




14 comentaris:

  1. Deliciosa!! He tastat una cosa semblant a un libanès que hi ha a Gràcia de Barcelona, ens va encantar!

    ResponElimina
  2. Ha de tenir un punt especial de dolçor que no tenen els altres hummus. A mi m´encanten. Molt original. Ptons

    ResponElimina
  3. Quin hummus, un color fantàstic per aquest dia ple de roses!
    Doncs un dels llibres que més m'agraden (poc conegut) és un que em va regalar mon pares fa moooooooooooolts anys: Ellas son chefs. PArla de diferents cuineres d'arreu del món, expliquen una mica la seva història, els seus restaurant i la seva cuina. Em fascina!
    I m'agradaria l'últim del Roca :P

    Petonets guapo
    Sandra

    ResponElimina
  4. Un dip genial!!! I Víctor, se't troba a faltar...ara que si és perquè hi ha feina...se't perdona! Amb tot jo també penso que Sant Jordi hauria de ser festiu...Pel que fa al llibre, la meva millor amiga m'ha regalat el què volia (i no li havia dit).. el de l'Analfabeta que era un geni dels números d'en Jonas Jonasson! Petons i fins aviat!

    ResponElimina
  5. Acabando San Jordi ,te diré que no me he comprado ningún libro de los más vendidos ,me he decidido por " Todo lo que era sólido " ,Operación dulce" y el de la Cocina de los Roca ... Los más vendidos me los acabarán prestando , ja ja.
    Este hummus tan original tiene que estar bien rico.
    Feliz final del día de San Jordi.
    Un beso
    Lourdes

    ResponElimina
  6. Perfecte!!!
    Has tornat i ha tornat la teva cuina! :)
    i quina recepta
    un petonet!

    ResponElimina
  7. Que bo de remolatxa aquest hummus! Quin color més bonic i quina textura, ha d'estar boníssim!

    I pel que fa a les preguntes que ens has fet, doncs dir que el meu llibre preferit, sobretot a partir d'aquest últim any, és un llibre de dolços, que ens van recomanar a Hofmann i que realment m'encanta! Es diu "Respostería" i l'autor és en Christophe Felder, està molt ben explicat i fotografiat del pas a pas de tot i pels que ens agrada el món del dolç, val la pena tenir-lo ;) I la veritat és que el que tenia moltes ganes d'adquirir és el de "Cuina amb Joan Roca" i me'l van regalar ahir, així que estic ben contenta! hehehe

    Espero que passessis una feliç diada! Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Que bé que tinguis més feina, i que duri. Sobre llibres doncs no sé que dir-te, preferit no tinc cap, els llibres m'agraden molt i molts m'han fet passar moments inoblidables, però et donaré alguns títols que si he gaudit, per variar no seran de cuina, que d'aquests tinc molts i cap és el meu preferit ja que si el resultat és deliciós a mi em val. Però dels que m'han fet passar moments bons puc nomenar a El último catón, o tots el de Harry Potter (Si ho sé però la màgia d'aquests llibres m'agrada) o els llibres de n'Elsa Punset ;)
    Bé, però la recepta també m'agrada, que al final me n'aniré i no et diré res, jajaja, un deliciós hummus per picar entre llibre i llibre està molt bé.
    Un petó

    ResponElimina
  9. ostres quina versió tan bona!! m'agrada molt la idea! petons

    ResponElimina
  10. Olé, que colorcito!!!! Tiene que estar la mar de rico Víctor!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  11. El hummus es veu boníssim. El provaré sergur.
    Jo tinc ganes de comprar el llibre Hecho a mano de Dan Lepard... li tinc moltes ganes.
    És veritat que la diada de Sant Jordi deuria ser festa a Catalunya... el que es disfrutaria!!!
    petons

    ResponElimina
  12. M'encanta el color que ha quedat! I que original, com totes les teves receptes jejejje Ahhh són molts els llibres que m'agraden i que ara no acabaria d'enumerar i de cuina en tinc molts també i tots tenen coses que m'agraden, en fi.... petons

    ResponElimina
  13. Pues yo echo de menos leerte más a menudo, pero soy de las que se alegra de que haya trabajo. Que si estuvieras más con nosotros por no tener trabajo ninguno acabarías no teniendo ganas ni de cocinar... Así que cuando puedas y tengas ganas y tiempo, estaremos encantados de leerte, al menos yo.
    Además me hace gracia que nos hemos leído un poco el pensamiento porque en estos días yo he estado preparando mi próxima entrada que también es de hummus!
    En cuanto a libros, bufff, yo tengo muchísimos, los devoro desde que era pequeña. Soy una lectora apasionadísima y creo que mi vida no hubiera sido igual de feliz sin libros. Así que me gustaría tener todos los del mundo, y más. Bueno, menos los libros de autoayuda, en ese tipo de libros no creo mucho y he leído un par por quitarme el prejuicio y no lo he conseguido... No me gustan. Lo demás, lo leo todo.
    Y ahora tu hummus. Pues a parte del color, que me parece precioso, creo que de sabor tiene que estar estupendo. La remolacha asada en el horno, en vez de cocida, me parece que tiene que conservar mucho sabor.
    Muy rico!
    Besitos

    ResponElimina
  14. És increïble com s'està posant de moda la remolatxa!!!! :) Ha de fer més de 13 o 14 anys que vaig anar a veure un "metge" naturista per tal de reforçar les meves defenses i el va fer fer un suc natural de poma, pastanaga i un 1/4 de remolatxa i recordo que la meva mare havia d'anar a una botiga de les "cares" a buscar la remolatxa perquè no es trobava pas a tot arreu i ara... és genial perquè està boníssima i amb receptes com la teva se li està donant categoria!
    Petons guapo!!

    ResponElimina