dimecres, 9 d’abril de 2014

Pa de vi blanc amb nous

Us enrecordeu del pa de vi negre de fa unes setmanes? Doncs avui us porto una nova versió, un pa de vi blanc, amb unes nous macerades en el mateix vi, que el fan més gustós encara.
Diumenge teníem convidats, curiosament els mateixos amics amb els que vam menjar-nos el pa de vi negre, i com aquest cop venien a casa, i se'ns va ocòrrer oferir-los una raclette, vaig pensar que una bona manera d'acompanyar aquest àpat era amb un pa com el d'avui.

Però abans de començar, una de les meves reflexions de quan tinc massa temps per pensar. A mi ja m'ho diuen això que pensar fa de burros, i intento fer cas i no pensar gaire, no sigui que tinguin raó!
Aquí va la meva pregunta d'avui.... us heu plantejat mai que és gairebé impossible que pugueu fer totes les receptes de tots els llibres i revistes de cuina que teniu? Això sense tenir en compte totes aquelles receptes que veiem per internet i que les guardem 'a la llista de pendents'...
Permeteu-me que exerceixi una mica de matemàtic, amb quatre números ràpids.
En el meu cas, tinc molt pocs llibres de cuina, us ho puc ben assegurar. Aproximadament uns 10-15 llibres. No acostumo a tenir revistes de cuina, per evitar que em facin fora de casa, així que si contem 15 llibres, a una mitja de 50 receptes per llibre. Això dona 750 receptes. Sumem les aproximadament 200 (sisi, 200) que tinc guardades d'internet, ens fa pujar la xifra a 950. Si us sembla bé, arrodonirem la xifra a 1000 receptes, ja que dec ser de les poques persones que té un bloc de cuina i no té revistes. Això pel cap baix, us asseguro que la xifra que us surt a cada un de vosaltres amb el material de casa vostre és molt més alt. I si, hi haurà receptes repetides, però considereu que estem fent una aproximació a la baixa. Tenint en compte que el meu ritme habitual de publicació és una recepta setmanal, sempre i quan no estic de vacances o de descans blogueril, anem a suposar que publico de manera regular 48 receptes anuals. Aquest càlcul ens dona que trigaria gairebé 21 anys a publicar-les totes. Clar, també hem de tenir en compte que la xifra de llibres, revistes, i receptes vistes per internet augmenta també exponencialment.
Si, és veritat, jo dino i sopo cada dia, i menjo postres i esmorzo, però per norma, les receptes que publico són les 'especials', les que no acostumo a fer en el dia a dia, perquè... em veieu anant a treballar amb un steak tartar o un gelat de donut dintre del tupper? Jo, sincerament, no m'hi veig.
I que consti que amb això que estic dient, no significa que deixaré de comprar llibres de cuina i recopilant receptes d'internet, això és un defecte i una satisfacció personal que no em traurà ningú!
Vosaltres, compreu molts llibres o revistes de cuina?

Després d'aquest ball de números, anem a per la recepta, us sembla?

Ingredients:

- 500gr. de farina de pa
- 300ml. de vi blanc, que completarem a posteriori amb aigua
- 150gr. de nous
- 10gr. de llevat fresc
- 10gr. de sal

Preparació:

El primer que farem, el dia abans de preparar el pa, deixar macerar les nous en el vi durant tota la nit, perquè agafin un regustet ben bo.
El dia següent, colarem les nous, i amb el vi que ens ha quedat, ho completarem amb aigua fins a obtenir els 300ml. totals que necessitem.
Ara, a un bol, o al robot de cuina, o el que tingueu, posem, en aquest ordre, els ingredients: llevat, vi, i farina, i pastem fins a obtenir una massa llisa. Poc abans d'obtenir la massa tal i com la necessitem, afegirem la sal, i per últim, les nous, per tal que no es trenquin més del necessari.
A la majoria de llibres de pa (no tots) ens diuen d'afegir el llevat al final. Jo m'he acostumat a fer-ho al principi, i els resultats no considero que siguin dolents.
El temps de pastat dependrà de amb què ho feu. Aquest cop jo tenia una mica de pressa i vaig optar per fer servir la panificadora, durant un temps aproximat de 8 minuts. Tampoc m'enrotllo gaire amb com s'ha de pastar, i els temps necessaris, perquè ja us ho he dit un munt de cops, i no cal que ho torneu a llegir, no?

Quan la massa estigui llisa i elàstica, la deixem reposar a un bol enfarinat, que taparem amb un drap humit, durant uns 90 minuts, o fins que hagi doblat el seu volum.

Passat el temps de repòs, desgasifiquem la massa, li donem forma (aquest cop no he fet dos pans, ni panets petits, he optat per un únic pa, de forma rodona), i el deixem descansar ja format fins que de nou gairebé dobli el volum. No ens convé que el dobli completament, o augmenti més encara, ja que aleshores al forn no pujarà i no obtindrem la grenya que tant ens agrada. Mentres el pa reposa, pre escalfarem el forn a 220ºC, i introduirem una safata amb aigua per anar generant vapor.

Quan tinguem el forn a la temperatura, amb un ganivet de serra li fem un parell de talls al pa, i directe al forn durant 40 minuts aproximadament. Tindrem en compte que passats els primers 10 minuts hem de baixar la temperatura a 200ºC i retirar la safata d'aigua.
Si veieu que la crosta agafa molt color, com em va passar a mi, el podeu acabar de coure tapat amb paper d'alumini, per tal que no se'ns cremi per fora.

Seguidament treiem del forn i el deixem refredar a una reixeta, fins el moment de degustar-ho.
Suau, delicat, i amb un aroma i un gust inconfusible a vi i nous macerades.

Feliç setmana!!



23 comentaris:

  1. òndia, t'estas tornant un especialista en pa bo de veritat! Això de la maceració de nous és tot un encert. Jo crec que els teus convidats devien quedar encantats!!

    ResponElimina
  2. Un pan de nuez excelente!
    Saludos Pumuky
    hoy desde
    http://siempreseraprimavera.blogspot.com.ar/2014/04/dijiste-alguna-vez-no-como-dulces-para.html

    ResponElimina
  3. Molt bona aquesta reflexió teva, jo a grans trets també l'havia pensat... però no puc fer-hi res i continuo guardant a preferits i comprant llibres i revistes... en fi, què hi farem!!
    El pa fa molt bona pinta, no n'he provat mai cap fet amb vi i estic segura que amb les nous macerades està realment deliciós! un petó!!

    ResponElimina
  4. Te ha quedado perfecto y lo jugoso que tiene que estar, se ve un corte estupendo. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  5. Jo no m'he parat mai a fer aquest càlcul però si que veig que la llista de pendents i els llibres cada cop augmenten més....llavors arriba quan em quedo bloquejada i no se quina recepta provar de fer!! jejejjej el pa m'ha semblat genial, igual que l'altra versió amb el vi negre. Doncs una recepta més cap a pendents.... ;) petons

    ResponElimina
  6. Esa misma reflexión me la he hecho en más de una ocasión y yo tengo bastantes más libros de los que tu dices más un montón de revistas, pero es que no me puedo resistir ante un buen libro de cocina!!!
    El pan bebe estar delicioso, la verdad es que se pueden preparar una variedad grandísima y todos con ganas de hacerlos. Más cosas a añadir a la lista y ... suma y sigue...

    Un beso,

    ResponElimina
  7. Doncs primer de tot..felicitar-te per aquests pans que fas, que són una joia! I segon...ja saps que sóc adicta als llibres de cuina i a les revistes..oi??
    Aviat hauré de fer neteja..jajajajjaja!
    Ep..ens ha encantat compartir aquesta tarda amb tu...guapo!
    Petons a la family!
    Gemma de Food&Cakes by GB

    ResponElimina
  8. Ostres... doncs revistes de cuina no però llibres... em sembla que ja arribo als 50 (NO exagero) així que si tu trigaràs 21 anys jo en trigaré 3 vegades més o sigui... no em queden prou anys!!!!! Nen quin panorama!!!! jajajajajaja M'estimo més gaudir del teu pa (fa una pinta increïble) i pensar que qui dies passa anys empeny!! Petons!!

    ResponElimina
  9. Ep! tens tota la raó, i jo també vaig a la biblioteca a documentar-me sobre cuina antiga, ja que se m'escapa aquesta etapa, no tinc vida per tanta recepta ni cos per menjar-la, però m'encanta, em desestressa i faig feliços als meus amics, ja em dono per contenta.
    Mira tu! la raclette fa mil que no la menjo, i amb pa de vi blanc és una elecció molt bona, m'agrada, suposo que els teus amics estarien feliços.
    Un petó

    ResponElimina
  10. Jajajajajajajaja, me ha encantado tu reflexión!! yo tengo como 150 libros de cocina, asi que necesitaria tres vidas, jajajaja, pero lo mejor de todo esto es el pedazo de pan que te ha quedado, y yo que no soy panarra ni nada, me encanta.
    Un abrazo
    Ettore

    ResponElimina
  11. Els càlculs que fas són la pura realitat, però com dius, no deixaré pas de comprar ni recopilar...ja sé que no podré provar totes les receptes que m'agraden, però moriré "en l'intent"!!!! Pel que fa aquest pa..ja sap que vaig provar el de vi negre i em va encantar...o sigui que ara també toca provar el de vi blanc! Petons!

    ResponElimina
  12. jaj jajajaja!! jo aquests càlculs els he fet milers de vegades i necessitaria 3 vides per fer-ho tot però et ben assegure que amb moltíssims llibres que tinc, mai en tindré prou!! :-)
    Mai he fet un pa amb vi pero pinta molt bé! Marta

    ResponElimina
  13. Veo que le estas cogiendo el gustillo al pan Víctor!!!! Pedazo pan que has hecho y que buena miga!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  14. Que guai, aquesta recepta me la guardo i la faré molt aviat! :D

    ResponElimina
  15. Hola mi chikitinnnnnn..tú y tus reflexiones sesudas!!! ;) pues mira, yo tengo como 100 libros de cocina, eso sin contar revistas que se van sumando a la colección casi por meses..luego visito blogs de cocina cada dia, salvo fines de semana..en fin, creo que sin lugar a dudas..se que jamás haré todas las recetas que veo. Además como bien dices, yo no como currys y comida callejera todo el día, algunas cosas que hago no pasan nunca por la sesión de fotos por cuestión de pereza...brrrrrrrr..que eso! que nunca podré terminar con mis libros :)
    eso si...este pan queda apuntado a mi lista de deseos imposibles, que a veces se hacen posibles ;) solo basta que me pegue la ventolera y así, sin pensar me ponga con él :)
    Mi guapo amigo..nos vemos antes de que empiece la semana santa..yo aun estaré por la red unos días más!!! jaja
    besetes!!!!!!

    ResponElimina
  16. Holaaaa panarra,!!!! Que encara tin guardat el de vi negre per fer i ara em poses amb el blanc, m´hauré d´espabilar ja!!!! Que ve que et queden!!!! També el guardo... Petons

    ResponElimina
  17. Pff eso también se me ha pasado por la cabeza más de una vez, que no tengo suficiente vida para hacer todas las recetas de todos los libros que tengo (unos 30 serán es que no ando en casa ahora mismo para poder contarlos XD), pero también es verdad que no todas las recetas de todos los libros son iguales de apetecibles. Yo revistas no suelo comprar, tiro de libros, blogs y PINTEREST que es la casa de la magia :)))

    Seguro que tus amigos volvieron a quedar encantados con este pan, la sumo a esa lista interminable de recetas pendientes de la que tu hablas :p

    Un besaz guapi!

    ResponElimina
  18. Noi, m'has marejat i i pressionat, amb aquests càlculs! Prefereixo ni pensar en la quantitat de receptes (o ni tansols de llibres de cuina) que tinc per casa... I el que arrribem a sal·livar o a aprendre, mentres ens els mirem??
    Aquest pa, també, molt original... Tinc curiositat per tastar-los. Serà qüestió de fer-los, no? ;)
    Marta

    ResponElimina
  19. Con vino blanco nunca lo había visto y tiene una pinta deliciosa
    Bss

    ResponElimina
  20. Vaya panazo bueno que te ha quedado Víctor!! me encantan los panes así con frutos secos por medio! en tostas son geniales que le estás dando un muerdo y te encuentras un tropezón en medio de la miguita aydiossss ya paro!!

    Abrazos salseros amigo!

    Tito

    ResponElimina
  21. Quin pa més bo Víctor! Un altre que m'anoto... ;) Jo sóc de les que va col·leccionant llibres i revistes de cuina... hahaha i és cert que tinc ganes de fer moltes, moltíssimes! receptes... però és veritat que és impossible... i per no parlar de les que em vaig anotant a pendents de tots els blogs que visito, com és el cas del pa de vi negre que ens vas presentar fa unes setmanes i que ara també se li suma aquest... Però penso que això també és el que fa que anem provant, experimentant, aprenent... encara que no les puguem fer totes. Mica en mica em vaig atrevint a fer els meus propis invents o aportacions a les receptes i això suposo que és gràcies a l'experiència que poquet a poquet vaig agafant, però que també és gràcies a totes aquestes receptes que potser mai faré, però que com que les he mirat, llegit... m'han donat idees noves :)

    Una abraçada i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  22. Estas hecho un panarra!!! Y que razón tienes con tu reflexión de hoy... Con todos libros y revistas de cocina que tengo me faltará vida para hacer todas las recetas!!! :(

    ResponElimina
  23. Ondia Victor... jo ja asumia que mai faria totes les receptes dels llibres que tinc (també hi ha receptes que no m'agraden), de fet alguns llibres nomes els tinc perque m'agraden les fotos, pero veure-ho amb xifres espanta!!! I et puc asegurar que jo en tinc molts de llibres....
    El pa es tot un vici, i quan es comença ja estas perdut. I si a sobre et surt tan be com aquest que has fet, es tot un plaer!!! Petons

    ResponElimina