dimecres, 9 d’abril de 2014

Pa de vi blanc amb nous

Us enrecordeu del pa de vi negre de fa unes setmanes? Doncs avui us porto una nova versió, un pa de vi blanc, amb unes nous macerades en el mateix vi, que el fan més gustós encara.
Diumenge teníem convidats, curiosament els mateixos amics amb els que vam menjar-nos el pa de vi negre, i com aquest cop venien a casa, i se'ns va ocòrrer oferir-los una raclette, vaig pensar que una bona manera d'acompanyar aquest àpat era amb un pa com el d'avui.

Però abans de començar, una de les meves reflexions de quan tinc massa temps per pensar. A mi ja m'ho diuen això que pensar fa de burros, i intento fer cas i no pensar gaire, no sigui que tinguin raó!
Aquí va la meva pregunta d'avui.... us heu plantejat mai que és gairebé impossible que pugueu fer totes les receptes de tots els llibres i revistes de cuina que teniu? Això sense tenir en compte totes aquelles receptes que veiem per internet i que les guardem 'a la llista de pendents'...
Permeteu-me que exerceixi una mica de matemàtic, amb quatre números ràpids.
En el meu cas, tinc molt pocs llibres de cuina, us ho puc ben assegurar. Aproximadament uns 10-15 llibres. No acostumo a tenir revistes de cuina, per evitar que em facin fora de casa, així que si contem 15 llibres, a una mitja de 50 receptes per llibre. Això dona 750 receptes. Sumem les aproximadament 200 (sisi, 200) que tinc guardades d'internet, ens fa pujar la xifra a 950. Si us sembla bé, arrodonirem la xifra a 1000 receptes, ja que dec ser de les poques persones que té un bloc de cuina i no té revistes. Això pel cap baix, us asseguro que la xifra que us surt a cada un de vosaltres amb el material de casa vostre és molt més alt. I si, hi haurà receptes repetides, però considereu que estem fent una aproximació a la baixa. Tenint en compte que el meu ritme habitual de publicació és una recepta setmanal, sempre i quan no estic de vacances o de descans blogueril, anem a suposar que publico de manera regular 48 receptes anuals. Aquest càlcul ens dona que trigaria gairebé 21 anys a publicar-les totes. Clar, també hem de tenir en compte que la xifra de llibres, revistes, i receptes vistes per internet augmenta també exponencialment.
Si, és veritat, jo dino i sopo cada dia, i menjo postres i esmorzo, però per norma, les receptes que publico són les 'especials', les que no acostumo a fer en el dia a dia, perquè... em veieu anant a treballar amb un steak tartar o un gelat de donut dintre del tupper? Jo, sincerament, no m'hi veig.
I que consti que amb això que estic dient, no significa que deixaré de comprar llibres de cuina i recopilant receptes d'internet, això és un defecte i una satisfacció personal que no em traurà ningú!
Vosaltres, compreu molts llibres o revistes de cuina?

Després d'aquest ball de números, anem a per la recepta, us sembla?

Ingredients:

- 500gr. de farina de pa
- 300ml. de vi blanc, que completarem a posteriori amb aigua
- 150gr. de nous
- 10gr. de llevat fresc
- 10gr. de sal

Preparació:

El primer que farem, el dia abans de preparar el pa, deixar macerar les nous en el vi durant tota la nit, perquè agafin un regustet ben bo.
El dia següent, colarem les nous, i amb el vi que ens ha quedat, ho completarem amb aigua fins a obtenir els 300ml. totals que necessitem.
Ara, a un bol, o al robot de cuina, o el que tingueu, posem, en aquest ordre, els ingredients: llevat, vi, i farina, i pastem fins a obtenir una massa llisa. Poc abans d'obtenir la massa tal i com la necessitem, afegirem la sal, i per últim, les nous, per tal que no es trenquin més del necessari.
A la majoria de llibres de pa (no tots) ens diuen d'afegir el llevat al final. Jo m'he acostumat a fer-ho al principi, i els resultats no considero que siguin dolents.
El temps de pastat dependrà de amb què ho feu. Aquest cop jo tenia una mica de pressa i vaig optar per fer servir la panificadora, durant un temps aproximat de 8 minuts. Tampoc m'enrotllo gaire amb com s'ha de pastar, i els temps necessaris, perquè ja us ho he dit un munt de cops, i no cal que ho torneu a llegir, no?

Quan la massa estigui llisa i elàstica, la deixem reposar a un bol enfarinat, que taparem amb un drap humit, durant uns 90 minuts, o fins que hagi doblat el seu volum.

Passat el temps de repòs, desgasifiquem la massa, li donem forma (aquest cop no he fet dos pans, ni panets petits, he optat per un únic pa, de forma rodona), i el deixem descansar ja format fins que de nou gairebé dobli el volum. No ens convé que el dobli completament, o augmenti més encara, ja que aleshores al forn no pujarà i no obtindrem la grenya que tant ens agrada. Mentres el pa reposa, pre escalfarem el forn a 220ºC, i introduirem una safata amb aigua per anar generant vapor.

Quan tinguem el forn a la temperatura, amb un ganivet de serra li fem un parell de talls al pa, i directe al forn durant 40 minuts aproximadament. Tindrem en compte que passats els primers 10 minuts hem de baixar la temperatura a 200ºC i retirar la safata d'aigua.
Si veieu que la crosta agafa molt color, com em va passar a mi, el podeu acabar de coure tapat amb paper d'alumini, per tal que no se'ns cremi per fora.

Seguidament treiem del forn i el deixem refredar a una reixeta, fins el moment de degustar-ho.
Suau, delicat, i amb un aroma i un gust inconfusible a vi i nous macerades.

Feliç setmana!!