dimecres, 10 de setembre de 2014

Recopilació de fakes per iniciar la temporada

Gairebé un mes i mig desde la última entrada, sembla mentida oi? Normalment no he estat més de tres setmanes sense publicar, però aquest cop, necessitava un descans d'aquells que quan ho reprèns no recordes ni la contrassenya del portàtil. Tant necessitava aquest descans, que he deixat passar el 4t aniversari del bloc sense pena ni glòria... quatre anys ja fa que la meva cuina intenta fer receptes per ensenyar-vos-les, com passa el temps, eh?

Suposo que necessitava aquest repòs per assimilar els canvis que han esdevingut últimament. Què quins són?  doncs us explico... des del dia 1 que estic treballant desde casa, per poder portar al mini a la guarderia (sort que m'ho deixen fer, perquè això d'horari flexible per poder conciliar la vida laboral i familiar, totes les empreses s'ho haurien de fer mirar... a banda dels horaris/preus de les guarderies, és clar!!), però això ho deixo per explicar-vos-ho un altre dia... i el principal canvi és que m'he posat a dieta. Suposo que us preguntareu perquè. Gràcies a un sobrepès que començava a ser preocupant (només us diré que per estar al meu pes ideal haig de baixar uns 18kg aproximadament), he decidit que, per una banda, el principal és la salut, i ja va sent hora de fer que desapareguin, i per una altra, no menys important, sinó més aviat el contrari, em fa molta ilusió comunicar-vos que a finals de juny de l'any vinent, un servidor i la Sra. Pumuky serem oficialment un matrimoni. Si, senyores i senyors, el 2015, després de molts anys de convivència, i amb un mini pel mig, hem decidit formalitzar-ho a través d'un paper.

A cap dels dos li convencia gaire la idea, però finalment, després de moltes nits de consultar-ho amb el coixí i de donar-li voltes, vam pensar que era la millor opció de futur (pensant en el mini), i aquí estem tots dos de preparatius amunt i avall. Perquè el que volem, més que un casament, és fer una festa amb amics i família per celebrar que estem junts... ja us aniré informant!!

I ara, per començar a agafar el ritme i pensant en que hauré de buscar receptes aptes per la meva dieta, i que puguin ser publicades (continuaré fent receptes 'normals' i participant als reptes, que per això continuo tenint conillets d'Índies), dues cosetes: la primera, que he actualitzat totes les etiquetes per tal que les pugueu localitzar molt més ràpid per temàtica; i la segona, us deixo amb un recopilatori del que jo anomeno fakes, és a dir, aquelles receptes que no hi ha hagut manera que vulguessin sortir guapes per la foto, a pesar de que estaven molt bones.

Hi ha tantes per ensenyar-vos que no sé ni per quina començar... va, començarem pels meus inicis 'panarres' amb aquestes francesillas extretes del llibre de Xavier Barriga 'Pan'. Com podeu veure no són com les del llibre...

Francesillas que es van quedar en intent

Continuem amb un intent, perquè només es pot dir d'aquesta manera, de pasta de full casolana amb aquests croissants, que sincerament quan els veus no saps ni quin nom posar-li, de lletjos, jajaja!!!

La pasta de full que volia ser croissant...

I finalment, el número final d'aquesta actuació, perquè pugueu marxar amb un somriure d'orella a orella, us presento al que va ser el meu primer intent de red velvet, que podeu comprovar va ser un autèntic desastre, tot i que la recepta que vaig seguir no podia donar peu a error, però ves, aquestes coses pasen. Prepareu-vos que la imatge pot ferir sensibilitats... us animo a que li poseu sobrenom a la massa/cosa/monstre que veureu a continuació.

Red... què?

De moment ja està per avui, hi ha moltes més receptes fallides, però per començar l'inici de temporada bloguera amb sentit de l'humor, n'hi ha prou. No hi ha res millor que riure's d'un mateix, oi?

Ens veiem la setmana vinent amb una recepta que segur que us agradarà, tant si esteu a dieta com si no.

Fins aleshores... suggeriments de plats de dieta i vistosos?