dimecres, 9 de setembre de 2015

Baileys Cheesecake (ii)

Quants cops heu fet una recepta d'un bloc, revista, llibre... i no us ha sortit? Segur que més d'un i més de dos. Que no surti, pot ser degut a diverses causes: que no sigui el teu dia, que la recepta sigui complicada i no sempre a la primera s'aconsegueix fer, que faltin/sobrin ingredients o quantitats a la recepta (això fa ràbia), que directament tu t'oblidis de posar un ingredient o quantitats equivocades sense adonar-te, temps de cocció i d'espera... factors hi ha molts, i crec que tots aquests que us descric són comprensibles i acceptables, fins i tot el fet que una recepta estigui equivocada en ingredients o passos a seguir, perquè som humans i ens equivoquem a l'hora de la redacció, per molt que revisem.

Però hi ha un motiu que encara no us he dit, i que probablement molts de vosaltres ja hi esteu pensant en ell, que és el pitjor de tots, i a més, imperdonable: que la recepta sigui un frau. Però no em refereixo a que nosaltres ho convertim en un fiasco, sinó que la recepta és mentida. Que per molt que la facis, no sortirà, perquè no té rao de ser. Que aixequi la ma a qui no li ha passat, si us plau. Personalment me'n faig creus que hi hagi gent que publiqui receptes que són mentida, perquè això fa que desvirtui la feina que fem molts altres currant-nos les receptes, per senzilles que siguin, i intentant fer-les accessibles a tothom, és a dir que qualsevol que la llegeixi i es posi a fer-la, aconsegueixi uns resultats com a mínim acceptables. Però el més preocupant és que normalment aquest tipus de coses passen a blocs de renom, d'aquells que el seu comptador de visites no para mai d'augmentar, per la fama que tenen. No sé si és precisament per la fama que tenen, cosa que provoca que el temps que puguin dedicar al bloc disminueixi, i conseqüentment per no deixar-lo de banda fan això d' "inventar-se" la recepta, o ben bé perquè, però passa. En més d'una trobada de bloggers ha sortit el tema i curiosament els blocs que s'esmenten dintre d'aquesta categoria són sempre els mateixos, que jo aquí no diré perquè si us ha passat ja sabeu quins són. A part que són blocs amb legions de fans incondicionals que com se t'acudeixi dir alguna cosa dolenta del bloc o el seu autor, et crucifiquen. I que consti que no em preocupa gaire que em crucifiquin, però prefereixo no fer-ne publicitat d'ells, encara que sigui dolenta.

I a vosaltres, us ha passat mai? Confeseu-vos, que segur que si, i no us cal dir noms, només si us ha passat.

La recepta d'avui, és justament el cas contrari. És d'un bloc el qual sempre que he provat de fer una recepta seva, m'ha sortit. Millor o pitjor, però ha sortit. Això és el que busquem a un bloc, oi?

El bloc en qüestió, i aquí si que faig publicitat perquè vull, i perquè la mereix, és el de la Carmen, Dulces Bocados, i com us he dit abans, totes les receptes que he fet, sempre m'han sortit, i aquest pastís de formatge amb Baileys no podia ser una excepció.

Una delicadesa que no necessita forn, i que agradarà tant als fans com als no fans del Baileys, perquè és molt suau. L'únic canvi, si es pot dir així, respecte l'original, és que no vam fer la ganache de xocolata amb Baileys, i que personalment a casa haguessim posat més Baileys, però això ja va a gustos, oi? De fet la ganache si la vam fer, però la vam fer servir per fer trufes... i així teníem un 2x1!!

Carmen, gràcies per les teves receptes, i no només per aquesta!

Ja prou de xerrameca, i anem per feina!!

Ingredients:

Per la base:

- 280grs. de galetes digestive
- 150grs. de mantega fosa
- 20grs. de cacau en pols
- 40grs. de sucre llustre (jo no li vaig posar)

Per al pastís:

- 400grs. de formatge crema (Philadelphia o similar)
- 100grs. de Baileys
- 100grs. de sucre llustre
- 200grs. de nata 35% M.G.
- 4 fulles de gelatina neutra

Preparació:

Prepareu-vos perquè en l'explicació us comentaré un parell de coses que jo vaig fer, i que podrien haver estat motiu de fracàs de la recepta, però que en aquesta ocasió per sort no va ser així, perquè van ser errors mínims.

El primer que farem serà preparar la base. Triturem les galetes, que quedin ben esmicolades, i les barregem amb la mantega fosa, el cacau en pols, i el sucre, si en voleu posar. A casa som canyeros amb la xocolata i vaig preferir notar més el gust del cacau. No, aquest no va ser un error, només una opció. Com si no li voleu posar el cacau, però a nivell sobretot visual és molt més maco el contrast. A part que està molt bo.

Seguidament disposem la barreja a la base del motllo, i la distribuim i l'aixafem amb una cullera, per que quedi compacte i uniforme. Un cop fet això, la deixem refredar a la nevera. Les quantitats són per un motllo de 27x19. Jo vaig fer servir un motllo rodó de 22cm. perquè no tinc motllos rectangulars petits (els haig de renovar), i també em va anar bé. Val a dir que després, com veureu a les fotos, el vaig tallar quadrat perquè m'agradava més.

Mentres la base refreda, que m'enrotllo jo sol, preparem el pastís en si.
Hidratem la gelatina en aigua freda, i anem batent el formatge crema amb la meitat del Baileys. Aquí el meu primer error, tot i que és un error petit: vaig posar ml. en comptes de grs. Suposo que com que la diferència és mínima, no va suposar cap catàstrofe.
Seguidament escorrem bé la gelatina i en un bol apart, i apte per al microones, escalfem uns 10-15 segons la gelatina amb la resta de Baileys. Desfem la gelatina amb el Baileys i ho incorporem a la barreja inicial de formatge.
Finalment, muntem la nata (recordeu que ha d'estar ben freda per tal que munti bé), i la incorporem a la nostra preparació, de manera suau. Segon error: de nou vaig posar ml. en comptes de grs. de nata, però sortosament, igual que amb el Baileys, com es tracta de quantitats petites, no vam haver de lamentar cap desgràcia.

Quan tinguem tota la barreja feta, és moment de distribuir-la per sobre de la nostra base de galeta, procurant que quedi ben llisa, i deixar quallar a la nevera unes quantes hores. Jo normalment quan faig pastissos d'aquests, els preparo d'un dia per l'altre.

Al dia següent, o quan ja tinguem el pastís quallat, només ens queda desmotllar-ho, tallar-ho si ho considereu addient, i degustar-ho.

No us agradarà, us encantarà!!

Sigueu feliços!

P.D.: No us explico com vaig fer la ganache, perquè no l'he fet servir en el pastís. Això li deixo a la Carmen, que a més li va quedar de luxe!



5 comentaris:

  1. Ostres Víctor moltíssimes gràcies per les teves paraules, m'alegra que us hagi agradat :-)
    Un petó

    ResponElimina
  2. Aquest el tinc falti però se que està bonissim!!!! petonets!!!!

    ResponElimina
  3. Mmmmm deu estar boníssim, només d'imaginar-me'l i veure la foto se'm fa la boca, el baileys m'encanta!!!
    Petons
    Anna

    ResponElimina
  4. Un pastel tremendo de los buenos Víctor, un placer para el paladar irresistible.Y de buena fuente.Yo, tengo una versión diferente y aun no la he publicado.
    Buena semana

    ResponElimina
  5. Hi ha blocs que saps que les seves no fallen, sempre surten i el de la Carmen es un d'ells, ademés he tingut la sort de tastar la seva cuina i els seus dolços de la seva ma i sempre son éxit.
    Un petonet guapo

    ResponElimina