dimecres, 30 de setembre de 2015

Scotch Pie

Us enrecordeu quan éreu petits i havieu de fer els deures de l'escola? O ja més grandets els de l'institut, o fins i tot els de la Universitat?

Sembla que va ser ahir, que tornava de classe, i abans de mirar els dibuixos o sortir a jugar, el primer que feia eren els deures que ens posaven. El que no recordo és que mons pares haguessin de fer deures amb mi. No vull dir que no recordo si m'ajudaven o no a fer-los, sinó que no recordo que ells haguessin de fer deures. I és justament el que m'ha passat a mi ara. Resulta que, estant el mini encara a la guarderia (escola bressol pels puritans), als pares ens toca fer deures. Sisi, com ho llegiu, en una etapa en la que els nens encara no han de tenir obligacions pures i dures, resulta que els deures els hi posen als pares.

A veure, que no ens estan demanant que resolem problemes de física quàntica, ni que demostrem la Conjectura de Hodge, però em sobta que els pares tinguem 'deures' dels fills. No sé, a mi em va sorprendre, però ens aplicarem i farem els deures que les professores ens han posat per fer.

I vosaltres, heu hagut de fer deures als vostres fills (repeteixo, fer deures, no ajudar-los a fer deures...)?

Avui us porto una recepta que ja feia temps em rondava pel cap, però en una versió més fàcil, per si la original no ho és prou, que espero us agradi. Ideal per dinar, animeu-vos a fer-la!

Ingredients:

- 1 placa de pasta de full
- 150grs. de cansalada
- 150grs. de carn picada de porc
- canyella
- nou moscada
- 1 copa de conyac
- sal
- pebre

Preparació:

El primer pas serà encendre el forn a 200ºC.

Seguidament, si no tenim la cansalada picada, la piquem a trossos petits. A un bol, barregem tots els ingredients a excepció de la pasta de full. La canyella i la nou moscada, un pessic, per donar-li el punt, i sal i pebre per a salpebrar de manera normal.

Estenem la pasta de full sobre un paper de forn, i al mig hi posem la nostra barreja de carn i cansalada.

Anem tapant la barreja amb la pasta de full, com si fos un paquetet, i mirem de donar-li forma rodona. Un cop fet el paquet, posem la part lletja cap avall, i al forn durant uns 30-40 minuts, fins que la pasta de full estigui ben cuita (mireu les instruccions del fabricant). Si voleu, podeu pintar la pasta de full amb una mica d'ou batut, per tal que quedi més brillant. Jo no ho vaig fer.

Un cop cuit el nostre paquet, només cal deixar refredar una mica i menjar-ho quan encara està calent!




11 comentaris:

  1. té una pinta brutal! és com una empanadilla gegant però amb el gustet a pasta de full! que boo ha de ser! jo deures no he fet pels meus fills, encara no m'ha arribat aquest moment. Però si que recordo muns pares ajudant-me a fer deures com a desesperats, perquè no se'n sortien! jejej petons

    ResponElimina
  2. supersabroso ese relleno y una cena de lo más buena. un besote guapa.

    ResponElimina
  3. Esta combinación esta siempre muy buena, apetece mucho¡
    Ya hace tantos años que pase por lo que tu estas pasando que ya ni me acuerdo jaja
    una abraçada

    ResponElimina
  4. Mi chikitin..ya estás dandole al coco!!! ;)
    Pues si, yo he pasado por eso y sentí lo mismo que tu...pero esto no es nada, espera a que vaya al cole..ahí si que te vas enterar! no es que tengas que ayudarles, es que los profesores te mandan trabajo o lo que es peor, les mandan a casa sin haber hecho a veces su trabajo..en fin. mis padres no tuvieron que hacerlo, pero los tiempos cambian y a veces creo que en vez de avanzar, vamos hacia atrás!!
    Tu pastel/empanada es la tipica cosa que a mi me seduce..masa, carne y la Juanita ya está babeando ;)
    Miles de besos Victor chikitin!!!!!!

    ResponElimina
  5. Jo tinc dos fills, el més gran és molt gran i no, no em van enviar deures, tampoc ho van passar als meus pares amb mi, però amb el petit, ai, el petit, és un altre cantar, aquestes classes d'adaptació en infantil amb els pares allà , aquests deures que bé, com bé dius no són resoldre problemes però... sí, t'entenc, els temps canvien, i molt.
    D'altra banda si els deures els puc acompanyar amb aquest deliciós Pie, bé, ben mirat ja seria una altra cosa, jeje
    petons

    ResponElimina
  6. Mare meva, tenen una pinta ESPECTACULAR!! Semblant a les empanadilles, no? però amb el gust de la pasta full, molt molt molt millor.
    Una recepta sencilla y molt bona, he de tastar-la :)

    ResponElimina
  7. Sí, sí..
    Avui en dia a les escoles posen "deures" als pares i segons a quines fins i tot pots anar algun dia, com o pare o com a mare, a fer classe...noves metodologies heheh
    Aquest pastís de carn el trobo genial!!!!
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  8. Sens dubte no he escollit una bona hora per visitar el teu blog, són les 14'30 passades i no he dinat... aquest scotch pie té una pinta boníssima!! jo a Escòcia no em vaig atrevir a provar-los perquè no hi havia manera de saber què havien ficat dins i com que mengen coses que jo no menjaria... no em vaig atrevir! però l'hauré de fer a casa que triomfaré segur! un petó!

    ResponElimina
  9. Ja no m, enrecordo dels deures els meus estan molt crescuts jajajaj però si que ho recordo mare meva! Aquests plat es fantàstic, molt bo! Petons

    ResponElimina
  10. HAHAHA! El racó de la tardor, informació "que tinguem per casa sobre els víkings"... I tant que si!
    M'encanta aquesta empanada. Em fa salivar...
    Marta

    ResponElimina
  11. huy no se si dirt-te que la gran sempre feia els deures mai en deia ni mu era casi la nena perfecta , la chochona que tot ho fa soleta la reina del manbo , ja va neixa autodidacta jajaja ara el petit ancare no se si será autodidacta mai . no ha fet els deures en la seva vida i ja en te 18 m'estresso sols pensar en ell jajaja si si es que som molt mala mare . per cert te una pinta boniima aixi que m'e enporto la recepta
    mes basades

    ResponElimina