dimecres, 16 de setembre de 2015

Galetes de parmesà

Us heu plantejat mai assegurar-vos una part del vostre cos? Sisi, tipus els famosos, que s'asseguren el cul, el cabell, els peus, la cara, la veu... no sé, entenc que viuen d'això, i no dic jo que no sigui mala idea, perquè és el seu mètode de vida. Puc comprendre que, per exemple, Bruce Springsteen s'hagi assegurat la veu, per trencada que la tingui, que Keith Richards hagi assegurat els seus dits, i fins i tot que Cristiano Ronaldo o Iker Casillas hagin assegurat els seus peus i mans, respectivament. De fet, hi ha una asseguradora britànica (es diu Lloyds, per si esteu interessats) que s'hi dedica i és la pionera en aquest àmbit, i es diu que dintre dels seus clients hi ha llengues de crítics gastronòmics i nassos de grans enòlegs. Però el que no m'acaba de quadrar és que, per exemple, Jennifer Aniston tingui el seu cabell assegurat (el cabell!!), que Tom Jones s'hagi assegurat els pels del pit (si, com llegiu), o, i prepareu-vos, David Lee Roth (cantant de Van Halen), hagi assegurat el seu esperma!!! Hi ha coses que són fins a cert punt acceptables, però d'altres que freguen l'extravagància i l'absurd, no creieu?

I vosaltres, us assegurarieu alguna part del cos? A mi em costa pensar en aquesta opció, per molt destacat que fos en la meva feina. Penso que encara que arribés a ser un gran cuiner, se'm faria molt estrany assegurar els meus dits... us imagineu a Ferran Adrià o els germans Roca, per exemple, assegurant el seu cervell (per allò de la capacitat creativa i innovadora a la cuina...)? Jo, personalment, no ho veig, tot i que ves a saber, potser ja ho han fet.

Avui us porto una recepta en la que cap part del vostre cos patirà, sempre i quan no sigueu uns despistats amb el forn, cosa que dubto, unes galetes de parmesà i pebre vermell que com a aperitiu pre-àpat són fantàstiques. O per picar entre hores...

Ingredients (per unes 18 galetes):

- 100grs. de farina
- 100grs. de parmesà en pols (o grana padano, també val)
- 80grs. de mantega fosa (no líquida)
- 1 ou
- 1 culleradeta de café de llavors de rosella
- 1/2 culleradeta de café de pebre vermell dolç

Preparació:

A un bol barregem la farina, el parmesà, les llavors i el pebre vermell. Seguidament, afegim la mantega fosa i l'ou, i ho integrem tot. Ho deixem reposar a la nevera, tapat amb paper film, durant mitja hora.

Seguidament, amb la nostra masa, fem un cilindre (que podrem formar perquè la barreja en fred és més manipulable) que taparem amb paper film i ho deixarem reposar de nou a la nevera, mentres que pre escalfem el forn a 180ºC.

Quan el forn estigui calent, treiem el cilindre de la nevera, i amb un ganivet esmolat fem talls d'1cm. de gruix aproximadament, que anirem disposant a una safata de forn, i directe al forn fins que les galetes estiguin dauradetes (uns 10 minuts). Si voleu podeu pintar les galetes amb clara d'ou abans d'entrar al forn, però no és necessari.

Deixem refredar sobre una reixeta, i a degustar-les!!

Bona setmana!





6 comentaris:

  1. ummm ahora me has hecho plantearme que parte de mi cuerpo me aseguraría... ummmm no sé.. quizá las manos que las tengo siempre haciendo cosas, o la boca que siempre estoy hablando, o quizá los ojos para ver las cosas bonitas de la vida, o el oído para escuchar la música que me da media vida, o quizá las piernas porque.... ayyyy me voy a asegurar yo toda entera y acabo antes jajajajajajaja.
    Oye estas galletas con parmesano me encantan, las galletas saladitas están riquísimas y con ese queso genial. Besotes!!

    ResponElimina
  2. Ostres...com en són d'estrambòtics els famosos...en fi..pel que fa les galetes que ens presentes...et prenc la idea del pebre vermell...i ha de donar un toc especial!!! Petonarros!

    ResponElimina
  3. Mare meva!!!! Quina feina pensar com pensa aquesta gent.
    Cada vegada son mes dificils d´entendre encara que si visqués realment de les meves mans per dir un exemple, però quan dic viure es viure be, pot ser m´ho replantejaria, però anem a les galetes, jo les he fet i gairebé no les menjo el primer dia que les vaig portar a casa dels meus pares. Per cert les tornaràs a fer moltes vegades, son molt bones. Petons

    ResponElimina
  4. Los famosos y yo vamos por vías diferentes y no sigo sus "manías".Unas galletas que triunfan donde las pongas y vuelan enseguida.
    A lo mejor tendrías que asegurar la receta por si acaso la pierdes jaja¡
    una abraçada

    ResponElimina
  5. no crec que m'assegurés res, mai m'ho havia plantejat! asseguraria aqeustes galetes!! jo també les he fet i he de dir que són bonissimes, tot i que d'aspecte t'han quedat molt millor! petons

    ResponElimina
  6. Ummmm, las hice una vez y están buenísimas! Me has recordado que debo volver a hacerlas :P

    ResponElimina