Panets de xocolata i taronja confitada

Bones! Com va la setmana? Bé? Està sent llarga? Animeu-vos que ja és dimecres!! Crec que haurieu de fer com faig jo sovint, quan és dilluns me n'alegro perquè 'només' queden quatre dies pel divendres. No és una manera dolenta d'afrontar la setmana, no creieu?

Abans de res, volia agrair tots els comentaris que heu anat deixant a l'entrada anterior, ja que el que més agraeix un blogger són els comentaris, m'heu alegrat molt dient-me que us llegiu tots els rotllos que us vaig fotent! El que sento dir-vos és que continuaré enrotllant-me!!

Avui no m'extenc més, aniré més directe a la recepta, uns deliciosos panets de xocolata i taronja confitada, extrets del llibre de'n Daniel Jordà, Panes Creativos. Són tan bons sols, com acompanyats d'una melmelada de taronja, o perquè no, una crema de cacau.

Ingredients:

- 500gr. de farina de força

- 2 ous

- 10gr. de sal

- 100gr. de llet (vigileu, que són grams!)

- un rajolí de Cointreau (opcional, jo li vaig posar extracte de vainilla)

- 40gr. de llevat fresc

- 100gr. de mantega

- 100gr. de taronja confitada (a trossos)

- 50gr. de gotes de xocolata congelades (jo, 100gr.)

- ou batut diluit en aigua per pincelar els panets

Preparació:

Tot i ser un pa, és una massa molt fàcil i realtivament ràpida de fer, i més tenint en compte els pans que acostumo a ensenyar-vos, ja veureu.

Pastem tots els ingredients excepte la mantega, la taronja i la xocolata, i els integrem. Afegim la mantega (jo la vaig afegir a daus, i a temperatura ambient), i continuem pastant, fins que obtinguem una massa elàstica i que no s'enganxi a les mans, potser al principi sembla que costa una mica, però ja veureu que poc a poc aneu obtenint la consistència desitjada.

Quan veieu que ja gairebé la teniu al punt que volem, afegiu la taronja i la xocolata, i acabem de pastar.

Ara toca deixar reposar la massa, a un bol tapat amb un drap de cotó, durant aproximadament 45 minuts. Ja veieu que el temps de fermentació és més curt, donat que la quantitat de llevat és superior a les masses habituals.

Tallem la nostra massa en peces de 100gr. i les deixem reposar deu minuts més, que es relaxin de nou tapades.

Ara amb cada peça, fem boles a les que donarem tensió superficial, que anirem deixant a la safata de forn, i les deixarem fer la segona fermentació, aquest cop fins que doblin el volum. Aproximadament uns 20 minuts, tenint en compte com us he dit abans la quantitat de llevat que porten. Mentres esperem, encenderm el forn per pre escalfar-ho, a 180ºC.

Per últim, pincelem les boles amb l'ou batut rebaixat amb aigua (una mica només), i les enfornem durant uns 12 minuts, o fins que veieu que estiguin daurades.

I ja tenim els nostres panets! Vosaltres com us els menjaríeu, sols, amb més xocolata, amb melmelada... espero la vostra opinió!

Gelat de mostassa

Us llegiu els blocs que seguiu? Vull dir, us llegiu la totalitat del que s'escriu? Jo personalment si, quan entro a un bloc a mirar quina nova recepta em trobaré, em llegeixo tot el que la persona escriu. Perquè? Doncs principalment perquè m'agrada, penso que qui escriu sempre té alguna cosa a dir, i soc dels que, si tinc temps, fins i tot em vaig llegint els comentaris previs al que deixo jo. Perquè també deixo comentaris, i, tot i que això ja no ho faig tant, ho reconec, procuro respondre a tots els comentaris que deixeu. A més, tot i tenir poc temps per llegir, tinc la sort de llegir molt ràpid, així que no llegeixo una de cada dues línies, me les llegeixo totes. Entenc que el ritme de vida que portem/ens fan portar, no dona per poder dedicar el temps que hauríem/voldríem a llegir-nos, i per això entenc que hi hagi molta gent que no ho fa, faltaria més, però a mi, personalment, m'agrada fer-ho, i llegir les històries i anècdotes que envolten la recepta i les persones que l'elaboren. Ja ho vaig dir farà un temps, però ho repeteixo, les històries al darrera, fan el bloc 'més humà'. Ja deixo de divagar, que com veieu, això de trencar el meu ritme habitual de publicacions, em fa pensar, i això no és bo! I que consti que el que us acabo d'explicar no és cap declaració d'intencions, i ara m'enfado com un nen petit i deixo de llegir-vos si vosaltres no ho feu! Al contrari, cadascú fa el que vol i pot, i com us acabo de dir, no deixen de ser divagacions meves de les quals no heu de fer gaire cas...

Per cert, i ja per últim, als que deixeu comentaris, sabeu que alguns de vosaltres sou no-reply? Si no ho sabieu, i voleu deixar de ser-ho perquè us contesti directament i no us hagi de contestar per aquí, obligant-vos a tornar (cosa que us agraeixo) a mirar si us he respost, us recomano aquest enllaç on explica com deixar de ser-ho. Us adverteixo que no sempre funciona, jo ho vaig estar provant i com blogger és com és , a vegades no ha funcionat, fins que funciona i aleshores ja ho tens. Per cert, el bloc que us indico el segueixo en secret, no li digueu a ningú, perquè sembla molt enfocat a dones... un altre dia ja us parlaré dels blocs que es pensen que només el visiten dones, i la tendència a dirigir-se a la gent és amb articles personals femenins (vosotras, algunas...), perquè és un tema que dona per molt.

I per fi anem a per la recepta. La vaig veure a un bloc que m'encanta, Mi Gran Diversión, i que té infinitat de receptes que segur que us venen de gust preparar a casa. Ja feia temps que em rondava pel cap fer aquest gelat, i quan el vaig veure, em vaig animar, fins al punt que li vaig copiar la presentació i tot!

Ingredients:

- 150gr. de nata

- 50gr. de llet

- 50gr. de mostassa en gra

- 10gr. de sucre

- 1 cullerada de café de whisky (a mi se'm va anar la mà una mica i després es va notar)

- sal (jo no l'hi vaig posar, però si ho feu, poseu-la)

Preparació:

Ara no us descobriré res a aquells que acostumin a fer gelats, però anem a preparar-ho!

A un pot escalfem la nata i la llet (si us heu fixat, està en grams no en mililítres, vigileu!), i quan estigui a punt d'ebullició, sense que arribi a bullir, afegim la resta d'ingredients, retirem del foc, i removem bé per integrar-los.

Tot i que tinc geladora, i m'hagués facilitat la feina, el gelat el vaig fer de manera 'tradicional'. Quan la barreja hagi refredat, la posem a un recipient apte pel congelador, i cap a dintre amb ell. Cada mitja hora, durant les properes 4 hores, el treurem del congelador per remoure-ho tot i trencar els possibles cristalls de gel, i tornem a desar al congelador.

Com us he mig dit abans, us recomano que vigileu amb el whisky, i si a sobre poseu un que sigui potent, poseu-ne menys del que indico. Amb la sal, no us la oblideu perquè tendirà, encara que no us ho creieu, a estar soso.

Ara només ens queda gaudir d'aquest sorprenent gelat, amb, per exemple, un bon steak tartar. Penso que és de les millors maneres de menjar-ho!

I vosaltres, amb què ho acompanyaríeu?

Pa de vi negre

La recepta d'avui semblava que no volia sortir a la llum. I no perquè no la hagués pogut fer fins avui, que no, ni perquè es tracti d'una recepta complicada, que tampoc, sinó perquè tenia previsió d'ensenyar-vos-la dijous, però fins avui, no he tingut ocasió d'acabar d'editar l'entrada i preparar-la com cal per publicar-la. Per això la setmana passada no va haver-hi recepta, ni us he pogut visitar com faig habitualment. De fet, ha estat avui mateix quan he pogut començar a respondre als correus dels comentaris, i no a tots.

Bé, anem al que ens interessa. Aquesta recepta de pa de vi negre és una lliure adaptació del pa de vi negre amb figues i pinyons que apareix al llibre Hecho a mano de Dan Lepard.

I dic lliure adaptació perquè com el seu nom diu, porta figues i pinyons, que jo no li vaig posar, i al llibre és un pa pla i allargat, i jo he fet un pa rodó i de pla no en té res. O sigui, em vaig llegir la recepta, i vaig fer el que em va donar la gana, bàsicament...

Però tot i així, seguint les indicacions del llibre (i saltant-me el que no m'interessava i que no perjudicava la recepta) vaig obtenir un pa d'una crosta cruixent i una molla d'un color violeta (si algú em diu que no és violeta, que disculpi el meu daltonisme masculí) molt i molt maca.

Ingredients:

- 300ml. de Viña Pomal (segur que amb Don Simon es pot fer, però millor si és un vi d'una mica de qualitat)

- 150gr. de massa mare al 100% d'hidratació (la mateixa proporció d'aigua que farina)

- 500gr. de farina de força

- 7gr. de llevat fresc

- 10gr. de sal

Preparació:

Barregem el vi amb la massa mare, reservant una mica, fins que aquesta última es disolgui.

Afegim la farina, barregem bé fins que absorveixi tot el líquid, i deixem reposar durant una hora per tal que ella soleta faci l'autòlisi. Això ens facilitarà posteriorment el pastat.

Desfem el llevat amb el vi que hem reservat, i la incorporem a la nostra massa, pastant durant com a molt cinc minuts, el que trigarà a absorvir-se, i seguidament afegim la sal. Pastem durant cinc minuts més, i és moment de fer una bola generant tensió superficial, i la deixarem reposar a un bol untat amb oli, que taparem amb un drap de cotó, durant el temps necessari perquè la massa estigui relaxada. Jo ho vaig fer un dia de fred i el temps se'm va allargar tres hores.

Un cop passada l'espera, posem la massa a una superfície lleugerament enfarinada, i li donarem forma al nostre pa, que deixarem fer un últim repòs d'uns 60 minuts. En aquest cas, jo vaig fer dues boles ben rodones, que van descansar tranquilament sense que ningú les molestés.

Mentres fan el repòs, encendrem el forn a 250ºC (el meu no dona per tant, només arriba a 240ºC, així que al màxim que us doni si no us arriba) perquè vagi escalfant-se, amb una safata plena d'aigua al fons, i un cop passi el temps necessari, enfornem el pa a aquesta temperatura durant 5 minuts, i seguidament baixem a 210ºC i continuem coent-lo durant 25-30 minuts. Si amb aquesta baixada de temperatura el forn té molt vapor, obrirem la porta uns segons per extreure-li l'excés d'humitat.

Abans del pas al forn, s'hauria d'haver fet la grenya, però jo no li vaig fer, no per descuit, sinó perquè em vaig 'arriscar' a veure com quedava, però us recomano que la feu. Amb un ganivet de serra és com millor ho faig jo.

Quan ja estigui fet, el deixem reposar unes hores sobre una reixa perquè s'assenti i es refredi. Tingueu en compte que és un pa bastant més dens que el pa blanc, i millora al dia següent. A casa el vaig fer un dissabte per un dinar de diumenge al que estàvem convidats, uns amics grans amants del vi i residents al Penedès, i van quedar molt satisfets.

I a vosaltres, us agrada el torrat de la crosta i el color de la molla?