dimarts, 4 de març de 2014

Pa de vi negre

La recepta d'avui semblava que no volia sortir a la llum. I no perquè no la hagués pogut fer fins avui, que no, ni perquè es tracti d'una recepta complicada, que tampoc, sinó perquè tenia previsió d'ensenyar-vos-la dijous, però fins avui, no he tingut ocasió d'acabar d'editar l'entrada i preparar-la com cal per publicar-la. Per això la setmana passada no va haver-hi recepta, ni us he pogut visitar com faig habitualment. De fet, ha estat avui mateix quan he pogut començar a respondre als correus dels comentaris, i no a tots.

Bé, anem al que ens interessa. Aquesta recepta de pa de vi negre és una lliure adaptació del pa de vi negre amb figues i pinyons que apareix al llibre Hecho a mano de Dan Lepard.

I dic lliure adaptació perquè com el seu nom diu, porta figues i pinyons, que jo no li vaig posar, i al llibre és un pa pla i allargat, i jo he fet un pa rodó i de pla no en té res. O sigui, em vaig llegir la recepta, i vaig fer el que em va donar la gana, bàsicament...

Però tot i així, seguint les indicacions del llibre (i saltant-me el que no m'interessava i que no perjudicava la recepta) vaig obtenir un pa d'una crosta cruixent i una molla d'un color violeta (si algú em diu que no és violeta, que disculpi el meu daltonisme masculí) molt i molt maca.

Ingredients:

- 300ml. de Viña Pomal (segur que amb Don Simon es pot fer, però millor si és un vi d'una mica de qualitat)
- 150gr. de massa mare al 100% d'hidratació (la mateixa proporció d'aigua que farina)
- 500gr. de farina de força
- 7gr. de llevat fresc
- 10gr. de sal

Preparació:

Barregem el vi amb la massa mare, reservant una mica, fins que aquesta última es disolgui.

Afegim la farina, barregem bé fins que absorveixi tot el líquid, i deixem reposar durant una hora per tal que ella soleta faci l'autòlisi. Això ens facilitarà posteriorment el pastat.

Desfem el llevat amb el vi que hem reservat, i la incorporem a la nostra massa, pastant durant com a molt cinc minuts, el que trigarà a absorvir-se, i seguidament afegim la sal. Pastem durant cinc minuts més, i és moment de fer una bola generant tensió superficial, i la deixarem reposar a un bol untat amb oli, que taparem amb un drap de cotó, durant el temps necessari perquè la massa estigui relaxada. Jo ho vaig fer un dia de fred i el temps se'm va allargar tres hores.

Un cop passada l'espera, posem la massa a una superfície lleugerament enfarinada, i li donarem forma al nostre pa, que deixarem fer un últim repòs d'uns 60 minuts. En aquest cas, jo vaig fer dues boles ben rodones, que van descansar tranquilament sense que ningú les molestés.

Mentres fan el repòs, encendrem el forn a 250ºC (el meu no dona per tant, només arriba a 240ºC, així que al màxim que us doni si no us arriba) perquè vagi escalfant-se, amb una safata plena d'aigua al fons, i un cop passi el temps necessari, enfornem el pa a aquesta temperatura durant 5 minuts, i seguidament baixem a 210ºC i continuem coent-lo durant 25-30 minuts. Si amb aquesta baixada de temperatura el forn té molt vapor, obrirem la porta uns segons per extreure-li l'excés d'humitat.

Abans del pas al forn, s'hauria d'haver fet la grenya, però jo no li vaig fer, no per descuit, sinó perquè em vaig 'arriscar' a veure com quedava, però us recomano que la feu. Amb un ganivet de serra és com millor ho faig jo.

Quan ja estigui fet, el deixem reposar unes hores sobre una reixa perquè s'assenti i es refredi. Tingueu en compte que és un pa bastant més dens que el pa blanc, i millora al dia següent. A casa el vaig fer un dissabte per un dinar de diumenge al que estàvem convidats, uns amics grans amants del vi i residents al Penedès, i van quedar molt satisfets.

I a vosaltres, us agrada el torrat de la crosta i el color de la molla?




24 comentaris:

  1. hummm pues m'encanta , el farem perque segur que es deliciós
    petonets

    ResponElimina
  2. Veo que le has cogido gusto a hornear pan, no?!? Tiene una miga increíble Víctor!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  3. Seguro que es un pan de lo mas rico. Es la primera vez que lo veo.
    Bss

    ResponElimina
  4. Ha de ser ben bo, aquest pa! Ja només ens falta posar-hi el sucre i tenim aquell berenar d'abans del pa amb vi i sucre, però amb el vi integrat! he he he.

    ResponElimina
  5. M'encanta la teva versió lliure!!! Ara que amb pinyons i figues seques també ha d'estar...

    ResponElimina
  6. Nos encanta, tanto la miga como la corteza.
    El aspecto es espectacular, aparte de que la receta nos parece super original...
    Un beso.

    ResponElimina
  7. Oleee pan!!! per pendre amb formatge genial. Li tinc l´ull fa un munt i veure el teu m´ho ha recordat! Fantàstic!!! Petonets

    ResponElimina
  8. Qué pinta!! esa miga tiene un aspecto estupendo y la corteza se ve perfecta. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  9. Te dije que vendría y aqui estoy!!!!!!!!!!!!!...yuhuuuuuuuuuu, me guardaste, verdad??? ;)
    Mira, yo ya tenia mirada la receta de Dan Lepard y ya te imaginaras que yo, que todo lo raro o sorprendente..estaba loca por probarla..nunca me acabé de animar y ahora que mi lindo amiguete me la pone asi de bien puesta, creo que ya no esperaré más..eso si..será tu adaptación..que me caes mucho mejor que Dan ;) así son las cosas!!! jiji!!!
    Miles de besitos amigo!!!!!!! y feliz semana!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  10. Doncs jo havia vist una recepta de pa de vi però utilitzant farina de vi, és una recepta americana, i clar! allà es veu que és fàcil aconseguir aquesta farina cosa que aquí no, així que m'ha agradat molt això de barrejar el Pomal amb la massa mare, bona idea. Veig que la molla és molt sucosa, però no imagino el gust, i amb què es pot menjar, formatge potser? ah! i el torrat de la crosta i el color de la molla m'encanta.
    Petons

    ResponElimina
  11. amb el que m'arriba a agradar el vi negre, aquest te una pinta escandalosa! petons

    ResponElimina
  12. Ostres tu...com t'ha quedat guapo! No l'he tastat mai aquest pa...i no em sé imaginar el sabor que deu tenir...però com que m'agrada el pa i el m'agrada el vi...visca la mare que et va parir!!!
    Petons guapo!!
    Gemma de Food&Cakes by GB

    ResponElimina
  13. Ooooh!! A mí me encantan tanto la corteza como la miga! Qué tonalidades más bonitas para una cosa de comer. Eso sí, te diré que yo esa miga la veo más malva que violeta. Pero dado que eres un chico con una genética limitada por la naturaleza en cuestiones cromáticas te aceptaré lo de violeta ;-) De hecho hasta me sorprende gratamente que lo identifiques como un color. Mi marido no sabe lo que es el morado. Claro que así viste a las niñas si me descuido...
    Muy rico pan. Con qué lo has comido? Que igual lo has explicado pero no lo he entendido (te confieso que he tenido que llegar hasta leer lo de Viña Pomal para darme cuenta de que "vi negre" no era "vinagre"... Hola, me llamo aznar y leo blogs en catalán en la intimidad...

    ResponElimina
  14. Mai he testat pa de ví. Encara que la meva besavia sí que algun cop ens havia fet el famós pa remullat en vi i sucre (el que feien les besavies d'abans!!! avui dia les denunciarien... jajajaja). Doncs això, que mai l'he testat i no m'imagino con ha de ser... pero es veu bonic :)
    petons

    ResponElimina
  15. Caram quin pa més oportú...estic pensant de fer-lo aquest dissabte proper, 8 de març. Un color molt apropiat per aquell dia, no et sembla? Hahahaaaa!!!....M'encanta que et saltis les receptes al teu aire Víctor, els resultats són espectaculars! Petonets

    ResponElimina
  16. Què xulo queda! El color és preciós i segur que sorprens a tothom qui el tasta. Les figues i pinyons que has suprimit també deuen anar-hi la mar de bé..
    Marta

    ResponElimina
  17. .....ya de paso me vengo por aquí a ver qué nos traes tú. Pan de vino jope!! esto en La Rioja sería lo más. Alguno he probado en algún restaurante pero no es frecuente. Tomo nota de esta receta porque seguro que en alguna ocasión me quedo con alguien. ;)

    ResponElimina
  18. Caram! Que bé que et va quedar!! Quina molla que té!! Segur que estava boníssim!

    Petons!

    ResponElimina
  19. Que original! M'encantaria provar-lo! petons

    ResponElimina
  20. jajajajajajaja I així s'ha de fer: llegir i fer el que un vol!! A la que comences a fullejar llibres de pa, cada fleca i cada mestre té la seva teoria: per para boig jajajajajajajaja Tu a la teva que t'ha quedat molt eixerit :)
    Petons

    ResponElimina
  21. Víctor, com deia Marina, un pa que concentra el berenar dels estius al poble, t'ha quedat perfecte. No fa gaire vaig fer uns brezelns amb cervesa, així que ja queda menys per coure una masa amb vi. Petons,
    Pilar

    ResponElimina
  22. ja ja cuando he visto el titulo tambien he pensado en el pan vino y azucar de mi infancia,como dice la Marina y Pilar.Te ha quedado estupendo y buena miga color violeta y corteza crujiente.Un fantastico pan Victor¡
    Una abraçada

    ResponElimina
  23. Nos ha dado por las masas alcoholicas, eh? ji,ji En mi casa esto se hacia a lo bruto, mojando el pan en el vino y espolvoreando con mucha azúcar...lo llamabamos "obispillos". Tendré que probar estos. Por cierto hice el guiness bundt cake que descubrí aquí y MADRE MIA, espectacular! Un abrazo.

    ResponElimina
  24. Tinc mitja botella de vi negre a la nevera...a veure si m'animo! Petons!

    ResponElimina