Us llegiu els blocs que seguiu? Vull dir, us llegiu la totalitat del que s'escriu? Jo personalment si, quan entro a un bloc a mirar quina nova recepta em trobaré, em llegeixo tot el que la persona escriu. Perquè? Doncs principalment perquè m'agrada, penso que qui escriu sempre té alguna cosa a dir, i soc dels que, si tinc temps, fins i tot em vaig llegint els comentaris previs al que deixo jo. Perquè també deixo comentaris, i, tot i que això ja no ho faig tant, ho reconec, procuro respondre a tots els comentaris que deixeu. A més, tot i tenir poc temps per llegir, tinc la sort de llegir molt ràpid, així que no llegeixo una de cada dues línies, me les llegeixo totes. Entenc que el ritme de vida que portem/ens fan portar, no dona per poder dedicar el temps que hauríem/voldríem a llegir-nos, i per això entenc que hi hagi molta gent que no ho fa, faltaria més, però a mi, personalment, m'agrada fer-ho, i llegir les històries i anècdotes que envolten la recepta i les persones que l'elaboren. Ja ho vaig dir farà un temps, però ho repeteixo, les històries al darrera, fan el bloc 'més humà'. Ja deixo de divagar, que com veieu, això de trencar el meu ritme habitual de publicacions, em fa pensar, i això no és bo! I que consti que el que us acabo d'explicar no és cap declaració d'intencions, i ara m'enfado com un nen petit i deixo de llegir-vos si vosaltres no ho feu! Al contrari, cadascú fa el que vol i pot, i com us acabo de dir, no deixen de ser divagacions meves de les quals no heu de fer gaire cas...
Per cert, i ja per últim, als que deixeu comentaris, sabeu que alguns de vosaltres sou no-reply? Si no ho sabieu, i voleu deixar de ser-ho perquè us contesti directament i no us hagi de contestar per aquí, obligant-vos a tornar (cosa que us agraeixo) a mirar si us he respost, us recomano aquest enllaç on explica com deixar de ser-ho. Us adverteixo que no sempre funciona, jo ho vaig estar provant i com blogger és com és , a vegades no ha funcionat, fins que funciona i aleshores ja ho tens. Per cert, el bloc que us indico el segueixo en secret, no li digueu a ningú, perquè sembla molt enfocat a dones... un altre dia ja us parlaré dels blocs que es pensen que només el visiten dones, i la tendència a dirigir-se a la gent és amb articles personals femenins (vosotras, algunas...), perquè és un tema que dona per molt.
I per fi anem a per la recepta. La vaig veure a un bloc que m'encanta, Mi Gran Diversión, i que té infinitat de receptes que segur que us venen de gust preparar a casa. Ja feia temps que em rondava pel cap fer aquest gelat, i quan el vaig veure, em vaig animar, fins al punt que li vaig copiar la presentació i tot!
Ingredients:
- 150gr. de nata
- 50gr. de llet
- 50gr. de mostassa en gra
- 10gr. de sucre
- 1 cullerada de café de whisky (a mi se'm va anar la mà una mica i després es va notar)
- sal (jo no l'hi vaig posar, però si ho feu, poseu-la)
Preparació:
Ara no us descobriré res a aquells que acostumin a fer gelats, però anem a preparar-ho!
A un pot escalfem la nata i la llet (si us heu fixat, està en grams no en mililítres, vigileu!), i quan estigui a punt d'ebullició, sense que arribi a bullir, afegim la resta d'ingredients, retirem del foc, i removem bé per integrar-los.
Tot i que tinc geladora, i m'hagués facilitat la feina, el gelat el vaig fer de manera 'tradicional'. Quan la barreja hagi refredat, la posem a un recipient apte pel congelador, i cap a dintre amb ell. Cada mitja hora, durant les properes 4 hores, el treurem del congelador per remoure-ho tot i trencar els possibles cristalls de gel, i tornem a desar al congelador.
Com us he mig dit abans, us recomano que vigileu amb el whisky, i si a sobre poseu un que sigui potent, poseu-ne menys del que indico. Amb la sal, no us la oblideu perquè tendirà, encara que no us ho creieu, a estar soso.
Ara només ens queda gaudir d'aquest sorprenent gelat, amb, per exemple, un bon steak tartar. Penso que és de les millors maneres de menjar-ho!
I vosaltres, amb què ho acompanyaríeu?
