Pastís 'huesitos'

Aquest cap de setmana passat va ser data de publicació del repte Asaltablogs, al qual jo aquest mes no he arribat. Estic tenint molt poc temps per res, visitar-vos, cuinar... així que crec que em podreu disculpar per anar amb retard.

Però tenia en ment una de les moltes receptes que em van agradar del blog que havíem de robar, Postres Originales, i tot i no haver-la pogut presentar quan tocava, aquí va la meva aportació, que he vist han fet molts dels meus companys assaltants, cosa que vol dir que és una recepta d'éxit. Us recomano el bloc, perquè hi ha moltes propostes, i totes molt bones! Pilar, acabaré haciendo tu Goxua!

Algú de vosaltres no ha menjat mai els típics huesitos? Que aixequi la ma qui no ho hagi fet mai! Així m'agrada, que feu els deures!

Avui un pastís més que senzill (no, avui no toca cap massa de pa), amb dos únics ingredients, i que es fa en un moment. Recorda als huesitos de tota la vida, i el millor de tot és que és en format gegant, com si fos un pastís. Si els heu tastat, no podeu deixar de fer aquest pastís, i si no ho heu fet, ja trigueu perquè us encantarà!

Ingredients:

- Pa d'àngel en format 'torta' (o sigui el que tots coneixem com oblees, jo les he trobat al Mercadona)

- 750gr. Crema de cacau (Nocilla, Nutella...)

- Topping al gust per decorar

Preparació:

Pocs ingredients, poca dificultat, oi? Escalfem la crema de cacau al microones, per tal que es quedi més líquida i sigui més tractable. 

I ara ve el més difícil... posem a una superfície plana, que serà on finalment servirem el pastís (una base per pastissos...), una oblea, i a sobre estenem una capa de crema de cacau, més aviat prima (tingueu en compte que seran unes quantes capes), i repetim el procés fins que ens quedem sense oblees o sense crema de cacau. 

Reservem una mica de crema per cobrir el nostre pastís, per tal que ens quedi tot ben cobert i maco, i decorem amb el topping que més ens agradi. En aquest cas he triat unes boles de xocolata blanca, negra i amb llet.

I a gaudir! Feliç setmana! Demà estaré per Alimentaria, intentaré anar pujant fotos a instagram!

Semla - Bake the world

De nou un mes més amb el repte que ens proposen les noies de Bake the world, un repte especial, que conmemora un any i mig de reptes, i a més ho fan amb un sorteig, on regalaran a l'afortunat (o afortunada) el fantàstic llibre PAN CASERO de l'Iban Yarza, què més es pot demanar?

I per a aquest nou repte, ens proposen visitar terres sueques i que gaudim d'aquest panet dolç de nom estrany, i una delícia on les hi hagi! Semla, o semlor, és un panet, com ja he dit, d'origen suec, i que és molt similar al brioix, però amb la particularitat que va farcit de massapà, i cobert per una capa de nata, rematats amb sucre llustre. El que us he dit, una delícia!!

La recepta que he seguit és la de la Pam, d'unodedos, i pel massapà m'he guiat pels consells de l'Iban a La memoria del pan.

Tasteu-los i repetireu!

Ingredients:

Per als panets

- 50gr. de mantega

- 150ml. de llet

- 50gr. de sucre

- 1 pessic de sal

- 1 ou

- 1 culleradeta de cardamom

- 25gr. de llevat fresc

- 1/2 culleradeta de llevat químic tipus Royal

- 400gr. de farina de força

- una mica de llet per pintar els panets

Per al massapà:

- 100gr. de farina d'ametlla

- 100ml. de llet

- 50/75gr. de sucre

Per rematar la feina:

- nata per muntar (al gust del consumidor)

- sucre llustre

Preparació:

Escalfem la llet, per tenir-la tèbia, i desfem en ella la mantega i el llevat. A un bol on tinguem aquests ingredients, afegim el sucre, l'ou batut, el cardamom, la sal, i barregem, incorporant poc a poc la farina conjuntament amb el llevat químic.

Ho anem pastant fins que obtinguem una massa llisa i suau, que deixarem reposar tapada amb un drap de cotó humit, fins que dobli el volum. Jo la vaig tenir gairebé dues hores, que diumenge va fer fred i costava que pugés.

Desgasifiquem la massa i la dividim en porcions d'uns 70gr., les quals donarem forma de bola que anirem colocant a una safata de forn. Deixem ara reposas els panets altre cop tapats fins que de nou doblin el seu volum. Per a això tindrem la precaució de deixar una bona separació entre els panets, per tal que no s'enganxin en crèixer.

Un cop hagin pujat, els pintem amb una mica de llet i els enfornem amb el forn preescalfat a 200ºC, calor a tot arreu, i si teniu funció aire, és el moment d'aprofitar-la, durant 12 minuts. Jo els vaig tenir només 10 minuts amb el forn encès, i 3 minuts més dintre amb el forn apagat.

Ara ve la part divertida. Preparem el massapà barrejant els tres ingredients fins a obtenir la massa desitjada.

Obrim els panets per la part de dalt, i els buidem una mica. La molla la barregem amb el nostre massapà i una mica de llet, i farcim amb aquesta barreja tots els panets.

Muntem la nata amb una mica de sucre (jo vaig fer servir uns 25gr. de sucre vainillat per 200ml. de nata), i amb l'ajuda d'una màniga pastissera la distribuim entre els panets. Si voleu donar-li consistència a la nata i que es mantingui fer-ma, afegiu una cullerada de postres de maizena diluida en una mica d'aigua quan la nata comenci a muntar-se.

Finalment, tapem els panets amb les seves corresponents tapes, i els posem macos empolsinant-los amb sucre llustre.

Així 'tal qual' estan brutals, però si feu cas a l'Iban i els mengeu amb plat, havent-hi posat mig got de llet calenta i que el panet es vagi banyant, no hi ha nom!!

I vosaltres, us animeu a caure en la temptació?

Pa de canyella amb panses i avellanes

Ja sabeu de la meva afició al pa. M'agrada molt, tant fer-lo com menjar-lo, i gaudeixo molt amb ambdues coses. L'altre dia la Sra. Pumuky em preguntava el perquè. En concret, la pregunta va ser aquesta: "I com és que t'agrada tant fer pa?". No li vaig saber respondre amb claredat. Crec que perquè no es pot explicar de manera exacta. Quan ho faig, em sento bé, i del que es tracta és, com molts llibres reflexen, el fet de poder obtenir amb només quatre ingredients bàsics (farina, aigua, sal i llevat), les teves mans, i un forn, un aliment com es el pa. Veure com es transforma, com agafa força, creix, canvia de color al contacte amb la calor del forn, i com s'expandeix el seu aroma per la cuina i la resta de la casa. I la varietat de matissos que té, inclús fent sempre la mateixa fórmula, sempre trobes un matís de gust diferent. Què poètic, oi? I és que fer pa, és una cosa molt propera a la màgia!

Ara que ja he fet la meva divagació setmanal amb vosaltres, us presento el pa d'avui, un pa que ve de la ma de Peter Reinhart i el seu gran llibre El aprendiz de panadero (que no de brujo!). Últimament estic fent moltes receptes de llibres, i és per una raó: si els tinc, els hauré d'aprofitar, no? I la millor manera és mirar de fer les receptes que en ells apareixen, així que 'en ello' estic. Això em porta a una altra reflexió, que potser tractem en la següent divagació: els bloggers gastronòmics i els llibres i revistes de cuina, que també és un bon tema de conversa. Us imagineu per on vaig?

I parlant de bloggers, ser un d'ells té coses molt bones, com conèixer d'altres bloggers i quedar per fer sopars com el que vam gaudir dissabte passat al Ten's, un servidor, en companyia de la MJ, l'Olga, la Gemma, la Margot, la Sandra i la Marta, amb les respectives parelles que es van poder apuntar. El menjar molt bo, i la companyia, insuperable. Des d'aquí donar les gràcies a la Gemma per la paciència infinita que té amb nosaltres a l'hora d'organitzar el 'cotarro'! I un petonet a l'equip vi blanc, som els millors!!

Bé, no m'enrotllo més, anem a pel pa. Un pa dolç (sense excés) de canyella amb panses i avellanes, que no et deixa indiferent, i que t'ho pots menjar igual de bé per esmorzar com si fos un pa de pessic, per un capritxet de mig matí, o amb el 'five o'clock tea'. Us ho deixo a la vostra elecció.

Ingredients:

- 450gr. de farina de força

- 5gr. de canyella en pols

- 20gr. de sucre

- 9gr. de sal

- 12gr. de llevat fresc

- 1 ou

- 30gr. de mantega fosa (l'original margarina)

- 120ml. de llet

- 180ml. d'aigua

- 255gr. de panses

- 110gr. d'avellanes (l'original nous)

Preparació:

A un bol, barregem la farina, el sucre, la sal, el llevat i la canyella. Fixeu-vos que dic barregem. Afegim seguidament l'ou lleugerament batut, la mantega, la llet i l'aigua, i tornem a barrejar-ho tot (segons el llibre fent-ho amb una cullera de fusta ja n'hi ha prou) fins obtenir una bola. 

Enfarinem lleugerament la superfície de treball i treballem aquí la massa, que ara si pastarem, obtenint una massa suau. Suposarà aproximadament uns deu minuts de pastat a ma. Per mi, el punt ideal és que puguis apretar la massa amb el dit, s'enfonsi, i puguis retirar el dit sense que se t'enganxi la massa, o almenys, que se t'enganxi el mínim. A mi així em funciona (de moment).

Quan comenci a agafar aquesta consistència que volem, afegim les panses i les avellanes, i les integrem.

Engrassem un bol i deixem reposar la nostra massa tapada amb paper film, fins que dobli el seu volum, unes dues hores aproximadament.

Dividim la massa en dos i els donarem forma de pa, creant tensió superficial, i les colocarem a dos motlles de pa que haurem engrassat prèviament. Pinzellem els pans amb oli i els tapem amb paper film. Els deixarem reposar durant una hora i mitja més o menys, quan la massa vulgui sortir del motlle, i anem escalfant el forn a 175ºC.

Quan doblin el volum, enfornarem els pans a mitja alçada durant 25 minuts, moment que estaran daurades per sobre. Retirem del forn, desenmotllem, i deixem refredar sobre una reixa.

Com a opció, podem empolsinar els pans amb una barreja de canyella i sucre, per fer-ho més aromàtic i dolç.

I vosaltres, feu pa? Us agrada fer-ho més que altres plats?