dimecres, 19 de març de 2014

Pa de canyella amb panses i avellanes

Ja sabeu de la meva afició al pa. M'agrada molt, tant fer-lo com menjar-lo, i gaudeixo molt amb ambdues coses. L'altre dia la Sra. Pumuky em preguntava el perquè. En concret, la pregunta va ser aquesta: "I com és que t'agrada tant fer pa?". No li vaig saber respondre amb claredat. Crec que perquè no es pot explicar de manera exacta. Quan ho faig, em sento bé, i del que es tracta és, com molts llibres reflexen, el fet de poder obtenir amb només quatre ingredients bàsics (farina, aigua, sal i llevat), les teves mans, i un forn, un aliment com es el pa. Veure com es transforma, com agafa força, creix, canvia de color al contacte amb la calor del forn, i com s'expandeix el seu aroma per la cuina i la resta de la casa. I la varietat de matissos que té, inclús fent sempre la mateixa fórmula, sempre trobes un matís de gust diferent. Què poètic, oi? I és que fer pa, és una cosa molt propera a la màgia!

Ara que ja he fet la meva divagació setmanal amb vosaltres, us presento el pa d'avui, un pa que ve de la ma de Peter Reinhart i el seu gran llibre El aprendiz de panadero (que no de brujo!). Últimament estic fent moltes receptes de llibres, i és per una raó: si els tinc, els hauré d'aprofitar, no? I la millor manera és mirar de fer les receptes que en ells apareixen, així que 'en ello' estic. Això em porta a una altra reflexió, que potser tractem en la següent divagació: els bloggers gastronòmics i els llibres i revistes de cuina, que també és un bon tema de conversa. Us imagineu per on vaig?

I parlant de bloggers, ser un d'ells té coses molt bones, com conèixer d'altres bloggers i quedar per fer sopars com el que vam gaudir dissabte passat al Ten's, un servidor, en companyia de la MJ, l'Olga, la Gemma, la Margot, la Sandra i la Marta, amb les respectives parelles que es van poder apuntar. El menjar molt bo, i la companyia, insuperable. Des d'aquí donar les gràcies a la Gemma per la paciència infinita que té amb nosaltres a l'hora d'organitzar el 'cotarro'! I un petonet a l'equip vi blanc, som els millors!!

Bé, no m'enrotllo més, anem a pel pa. Un pa dolç (sense excés) de canyella amb panses i avellanes, que no et deixa indiferent, i que t'ho pots menjar igual de bé per esmorzar com si fos un pa de pessic, per un capritxet de mig matí, o amb el 'five o'clock tea'. Us ho deixo a la vostra elecció.

Ingredients:

- 450gr. de farina de força
- 5gr. de canyella en pols
- 20gr. de sucre
- 9gr. de sal
- 12gr. de llevat fresc
- 1 ou
- 30gr. de mantega fosa (l'original margarina)
- 120ml. de llet
- 180ml. d'aigua
- 255gr. de panses
- 110gr. d'avellanes (l'original nous)

Preparació:

A un bol, barregem la farina, el sucre, la sal, el llevat i la canyella. Fixeu-vos que dic barregem. Afegim seguidament l'ou lleugerament batut, la mantega, la llet i l'aigua, i tornem a barrejar-ho tot (segons el llibre fent-ho amb una cullera de fusta ja n'hi ha prou) fins obtenir una bola. 

Enfarinem lleugerament la superfície de treball i treballem aquí la massa, que ara si pastarem, obtenint una massa suau. Suposarà aproximadament uns deu minuts de pastat a ma. Per mi, el punt ideal és que puguis apretar la massa amb el dit, s'enfonsi, i puguis retirar el dit sense que se t'enganxi la massa, o almenys, que se t'enganxi el mínim. A mi així em funciona (de moment).

Quan comenci a agafar aquesta consistència que volem, afegim les panses i les avellanes, i les integrem.

Engrassem un bol i deixem reposar la nostra massa tapada amb paper film, fins que dobli el seu volum, unes dues hores aproximadament.

Dividim la massa en dos i els donarem forma de pa, creant tensió superficial, i les colocarem a dos motlles de pa que haurem engrassat prèviament. Pinzellem els pans amb oli i els tapem amb paper film. Els deixarem reposar durant una hora i mitja més o menys, quan la massa vulgui sortir del motlle, i anem escalfant el forn a 175ºC.

Quan doblin el volum, enfornarem els pans a mitja alçada durant 25 minuts, moment que estaran daurades per sobre. Retirem del forn, desenmotllem, i deixem refredar sobre una reixa.

Com a opció, podem empolsinar els pans amb una barreja de canyella i sucre, per fer-ho més aromàtic i dolç.

I vosaltres, feu pa? Us agrada fer-ho més que altres plats?



20 comentaris:

  1. Mira no seré tan poètica com tu perquè crec que fer pa té un concepte sexual molt potent, jajajja, no obris els ulls aixi, val me passat una mica, però crec que es una massa molt sensual sobre tot si la fas manualment (suposo que els flequers professionals no pensen lo mateix). Aparca el nen al llit i proposa a la Sra Pumuky fer pa amb tu, ja em contaràs, jejejje !!! M'agrada el teu pa i la opció de les avellanes en compte de nous l'adopto. Petons.

    ResponElimina
  2. humm molt bona pinta , jo la veritat es que fer pa en relaxa , m'anima a creixa i fins i tot m'estalvio anar a comprar-lo jajajajaja ,no enserio es el que dius els aromes a la cuina la creació propia que es com tenir un fill vaya jajajaja ... un pa bonisim enserio en queda pendent el pa dolç ancare , aixi que m'el apunto .. besades menorquines

    ResponElimina
  3. Doncs nen..es que et queden de conya els pans...jo que he tingut la sort de tastar-los....ets un CRACK!!!
    I ja saps que a mi em va la marxa i molt....així que com que us estimo moooolt no em fa res liar-la....costi el que costi!!!
    Petons guapo i fins aviat!
    Gemma de Food&Cakes by GB

    ResponElimina
  4. Mira que he fet pans però que portin canyella ha de ser un puntás, ara està reposant una massa parlant de pans, a veure que surt. Aquest amb mentega i mermelada ummmm. Petonarro

    ResponElimina
  5. A mi marido también le gustaba, ahora lo ha dejado un poco de lado porque la que pasa mas tiempo en casa soy yo. Le tengo que sorprender con esta receta!!!!!
    Bss

    ResponElimina
  6. Pumuki!!! Víctor :-) a mí també m'encanta el pa! M'he apuntat a uns cursos d'en Xavier Barriga però no hi havia places fins a l'octubre. En fi, lo bo es fa esperar. Per suposat hi faré un reportatge al bloc. Un petò

    ResponElimina
  7. Aquest pa és la bomba, i no em fa res que el portis al pròxim "cotarro" que organitzem! :P Entre tu i la Martona he fet un bon fitxatge, a mi el tema pa em mola però em fa més mandra jajajaja
    Un petonet d'una de l'equip vi blanc! ;)
    Sandra

    ResponElimina
  8. que delicios ha de ser aixo!! saps, avui he menjat pa de nous, pero comprat , i he pensat, n'he de fer! aquesta recepta teva m'aniria de perles! petons

    ResponElimina
  9. l'has encertat, per mi és el millor pa de tot el llibre!! :D M'encantaaaaa!!!!!!!

    ResponElimina
  10. otro buen pan Victor y ademas aromatico con la canela y las avellanas tambien dan mas sabor que las nueces.
    Buena cena el sabado con fantasticos blogers
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Te ha dicho alguna vez que me vuelve loca la canela y por tanto todas las recetas que lo lleven integrado!!!! Que requete bueno tiene que estar este pan!!!! Quiero una rebanada de esas tan sugerentes!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  12. Hola Víctor! Pues sí. A mi me gusta hacer pan, y mucho. Hace cosa de un mes estuve en un taller de pan impartido por Su, de Webos Fritos, y desde el segundo cero de terminarlo, quise hacer todos los panes y más. Es un tema que me encanta y que además engancha cuando vas viendo los resultados y que son buenos. Esto es siempre motivador en todos los ámbitos, sin duda. Pero no dispongo de tiempo como para hacer pan con frecuencia porque por trabajo y por estudios, ya sabes, mis paseos por la cocina son breves, pero de disfrute.

    Tu pan me parece de los ideales para desayunar. El toque de la canela, de los frutos secos ... no puede dejar indiferente. ¿A que no?

    Ya he visto por Facebook vuestra cena en Ten's. Qué envidia, pero más que nada por la compañía. Sé cómo se las calza nuestra MJ; he estado con Margot, y tiene un aura que te hace sentir tan cómoda ... y me encantaría conocer a Olga, a Gemma y a ti. Algún día se hará realidad. Estoy más que segura de ello. Mientras tanto, disfrutad mucho de estos encuentros que son tan, tan reconfortantes y te dan un subidón de energía, ¿a que sí?

    Besos y feliz jueves.

    ResponElimina
  13. Recuerdo hace años antes de no saber ni cómo se hacía el pan, que parecía un mundo y luego te das cuenta de que es tan fácil y una de las recetas más agradecidas que no puedes parar de hacerlo. El olor, amasar, el comerlo recién hecho calentito... todo son ventajas!

    Me encanta y más llevando canela! ;)

    Besitos Pumuky!

    ResponElimina
  14. Que vissscio de pan, Víctor! con lo que me gusta la canelilla!!!! esto tiene que tener su punto afrodisíaco y todo no??? me lo apunto jajaja!!!!

    Abrazos salseros amigo!!!

    Tito

    ResponElimina
  15. Poeta!!! A mi también me gusta el pan, sería feliz comiendo sólo eso! El problema es que, alguna vez lo he hecho, todavía me da mucho respeto, y si lleva masa madre más aún!!! Que bien lo pasamos el sábado! Estoy deseando que llegue la siguiente! Bona nit!!!!

    ResponElimina
  16. T'ha quedat molt bé, quina pinta tant deliciosa! Jo sóc de les que acumulo un munt de llibres i revistes de cuina... m'encanta. Petons

    ResponElimina
  17. Ja sabem que ets un panarra i un gran flequer casolà! Quina enveja (de la sana...) de la trobada de blocaires que expliques! Petons!

    ResponElimina
  18. Cada vez soy mas panarra, me encanta y este tiene una rica pinta...
    Bss

    ResponElimina
  19. Me encanta como te ha quedado este pan ,yo la verdad que voy aprendiendo con vosotros lo de los panes ,antes no los hacía y ahora me lanzo a todos.
    Un beso y te seguiré visitando.
    Lourdes

    ResponElimina
  20. M'encanta fer pa... però m'he posat un límit... dues vegades al mes ( però a vegades m'ho salto i en faig més, heheh)
    Aquest passa a la llista dels propers a fer. La casa deu quedar, a més de l'oloreta a pa oloreta a canyella... mmmmm ja m'hi trobo.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina