Ja sabeu de la meva afició al pa. M'agrada molt, tant fer-lo com menjar-lo, i gaudeixo molt amb ambdues coses. L'altre dia la Sra. Pumuky em preguntava el perquè. En concret, la pregunta va ser aquesta: "I com és que t'agrada tant fer pa?". No li vaig saber respondre amb claredat. Crec que perquè no es pot explicar de manera exacta. Quan ho faig, em sento bé, i del que es tracta és, com molts llibres reflexen, el fet de poder obtenir amb només quatre ingredients bàsics (farina, aigua, sal i llevat), les teves mans, i un forn, un aliment com es el pa. Veure com es transforma, com agafa força, creix, canvia de color al contacte amb la calor del forn, i com s'expandeix el seu aroma per la cuina i la resta de la casa. I la varietat de matissos que té, inclús fent sempre la mateixa fórmula, sempre trobes un matís de gust diferent. Què poètic, oi? I és que fer pa, és una cosa molt propera a la màgia!
Ara que ja he fet la meva divagació setmanal amb vosaltres, us presento el pa d'avui, un pa que ve de la ma de Peter Reinhart i el seu gran llibre El aprendiz de panadero (que no de brujo!). Últimament estic fent moltes receptes de llibres, i és per una raó: si els tinc, els hauré d'aprofitar, no? I la millor manera és mirar de fer les receptes que en ells apareixen, així que 'en ello' estic. Això em porta a una altra reflexió, que potser tractem en la següent divagació: els bloggers gastronòmics i els llibres i revistes de cuina, que també és un bon tema de conversa. Us imagineu per on vaig?
I parlant de bloggers, ser un d'ells té coses molt bones, com conèixer d'altres bloggers i quedar per fer sopars com el que vam gaudir dissabte passat al Ten's, un servidor, en companyia de la MJ, l'Olga, la Gemma, la Margot, la Sandra i la Marta, amb les respectives parelles que es van poder apuntar. El menjar molt bo, i la companyia, insuperable. Des d'aquí donar les gràcies a la Gemma per la paciència infinita que té amb nosaltres a l'hora d'organitzar el 'cotarro'! I un petonet a l'equip vi blanc, som els millors!!
Bé, no m'enrotllo més, anem a pel pa. Un pa dolç (sense excés) de canyella amb panses i avellanes, que no et deixa indiferent, i que t'ho pots menjar igual de bé per esmorzar com si fos un pa de pessic, per un capritxet de mig matí, o amb el 'five o'clock tea'. Us ho deixo a la vostra elecció.
Ingredients:
- 450gr. de farina de força
- 5gr. de canyella en pols
- 20gr. de sucre
- 9gr. de sal
- 12gr. de llevat fresc
- 1 ou
- 30gr. de mantega fosa (l'original margarina)
- 120ml. de llet
- 180ml. d'aigua
- 255gr. de panses
- 110gr. d'avellanes (l'original nous)
Preparació:
A un bol, barregem la farina, el sucre, la sal, el llevat i la canyella. Fixeu-vos que dic barregem. Afegim seguidament l'ou lleugerament batut, la mantega, la llet i l'aigua, i tornem a barrejar-ho tot (segons el llibre fent-ho amb una cullera de fusta ja n'hi ha prou) fins obtenir una bola.
Enfarinem lleugerament la superfície de treball i treballem aquí la massa, que ara si pastarem, obtenint una massa suau. Suposarà aproximadament uns deu minuts de pastat a ma. Per mi, el punt ideal és que puguis apretar la massa amb el dit, s'enfonsi, i puguis retirar el dit sense que se t'enganxi la massa, o almenys, que se t'enganxi el mínim. A mi així em funciona (de moment).
Quan comenci a agafar aquesta consistència que volem, afegim les panses i les avellanes, i les integrem.
Engrassem un bol i deixem reposar la nostra massa tapada amb paper film, fins que dobli el seu volum, unes dues hores aproximadament.
Dividim la massa en dos i els donarem forma de pa, creant tensió superficial, i les colocarem a dos motlles de pa que haurem engrassat prèviament. Pinzellem els pans amb oli i els tapem amb paper film. Els deixarem reposar durant una hora i mitja més o menys, quan la massa vulgui sortir del motlle, i anem escalfant el forn a 175ºC.
Quan doblin el volum, enfornarem els pans a mitja alçada durant 25 minuts, moment que estaran daurades per sobre. Retirem del forn, desenmotllem, i deixem refredar sobre una reixa.
Com a opció, podem empolsinar els pans amb una barreja de canyella i sucre, per fer-ho més aromàtic i dolç.
I vosaltres, feu pa? Us agrada fer-ho més que altres plats?
