divendres, 1 de juliol del 2016

Frigo Pie

Com porteu l'estiu? Bé? O sou dels que a l'estiu es queixen de la calor i a l'hivern es queixen del fred? Jo reconec que a l'estiu no m'ho passo gaire bé. No enganyaré dient que no m'agrada l'estiu (no conec a ningú que no li agradi: terrassetes, platja, cervesa, sangria... difícil que no agradi, no?), però soc molt i molt calurós, així que no és una de les meves époques preferides de l'any. L'hivern si que m'agrada, i no em sentireu mai queixar-me i preguntant que quan s'acaba. També us dic que si fa molt fred ho diré, perquè si fa fred, fa fred, però m'encanta abrigar-me, posar-me capes i sentir l'escalforeta, o la sensació d'arribar a casa amb un fred intensíssim al carrer i notar que et vas treient capes i estar ben agust... 

I vosaltres què preferiu, estiu o hivern? O tardor o primavera?

Avui per donar la benvinguda a l'estiu, un gelat que s'està posant de nou de moda, i que els de la meva edat recordaran amb nostàlgia. I més senzill impossible! Hi ha moltes versions per fer-ho, jo us dono la meva, i espero que us agradi.

Ingredients:

- 150ml. de llet
- 6 petit suisse de maduixa (o 3 grans)
- 30grs. de sucre
- 6 cullerades soperes de nesquik de maduixa
- 400ml. de nata per muntar

Preparació:

Pocs ingredients, i una fàcil preparació. L'ingredient més difícil de trobar és el nesquik de maduixa. A mí m'ha costat bastant trobar-lo, teòricament a grans superfícies el tenen, però jo després de molt voltar, ho vaig trobar al Dia.

El primer que farem serà escalfar la llet amb el sucre, per tal que aquesta es desfaci. La llet no ha de bullir, només escalfar el suficient per desfer el sucre.

Quan el sucre s'hagi disolt en la llet, afegim els petit suisse i el nesquik fins a integrar-ho tot, i ho deixem refredar, a poder ser, a la nevera.

Mentrestant, el que farem serà muntar la nata. Aquí no afegirem més sucre, amb el de la llet, els petit suisse i el nesquik, hi ha de sobres.

Un cop tinguem la nata muntada, la incorporarem a la nostra barreja anterior, que ja estarà freda, i a partir d'aquí tenim dues maneres de fer-ho:

Amb geladora:
- reservem un parell d'hores a la nevera
- mantequem el gelat seguint les instruccions de la geladora
- ho posem en els motlles que vulguem, o en un recipient, i a congelar

Sense geladora:
- ho posem als motlles o recipients que vulguem, i ho posem al congelador
- passada una hora, amb una forquilla, trenquem els cristalls de gel que s'hagin format
-repetim aquesta operació almensy dos cops més


I ja només ens quedar gaudir d'aquest deliciós gelat (molt aconseguit el gust a l'original), i recordar vells temps, almenys en el meu cas...

Sigueu feliços!




divendres, 17 de juny del 2016

Bundt cake de Toblerone

Buf, no sé ni per on començar... fa tant de temps que no escric res, que em costa i tot.

Suposo que molts de vosaltres ja sabeu que he tornat a ser pare, amb el que ara ja tenim a casa dos mini Pumukys. Els que no ho sabíeu, ara ja esteu informats.

Aquest és un dels motius pels quals he estat tan inactiu durant gairebé quatre mesos. Un altre dels motius és que volia demostrar-me a mi mateix que el bloc no era pas una obligació, i que publicava per diversió, perquè m'agrada cuinar, i la veritat és que és tan cert que fins ara no havia sentit la 'necessitat' de publicar res. Però no només he desconectat dels blocs, he desconectat gairebé al 100% de les xarxes socials en general. I puc dir que no m'ha anat gens malament, tot s'ha de dir.

Per a la meva reentrée, he preparat un pastís per celebrar-ho. Us haig de dir que, com ja sabeu, estic molt locu, i a mi a l'estiu no em fa gens de por encendre el forn, així que aquí va...

Ingredients:

Per al bundt:
- 225grs. de mantega
- 50grs. de cacau en pols
- 75grs. de Toblerone
- 240ml. d'aigua
- 1 pessic de sal
- 270grs. de farina
- 400grs. de sucre
- 1,5 culleradetes de llevat químic
- 2 ous
- 1 iogurt grec
- 1 cullerada d'essència de vainilla

Per a la cobertura:
- 100grs. de nata per muntar
- 250grs. de Toblerone
- 20-25grs. de mantega

Preparació:

Primer de tot escalfarem el forn a 180ºC, calor a dalt i a baix, i engreixem el nostre motlle de Bundt.
A un pot, posem la mantega, el cacau, el Toblerone i l'aigua, i ho escalfem fins que tinguem tot fos.

A un bol gran, posem la farina, el sucre, el llevat i la sal. Ho barregem una mica i afegim el líquid anterior, en dos vegades, i ho barregem bé.

Ara incorporem els ous d'un en un, batent amb suavitat, però procurant que quedi tot ben integrat.

Finalment, afegim el iogurt i la vainilla, i acabem de barrejar.


Només toca abocar-ho al motlle, i enfornar-ho a mitja alçada durant aproximadament 50 minuts.

Quan estigui fet, ho deixem uns 10 minuts al motlle, i seguidament ho desmotllem deixant-ho refredar a una reixeta.

Per fer la cobertura, a un pot escalfem la nata, i la retirem del foc quan comenci a bullir.
Desfem el Toblerone una mica al microones, i aboquem la nata sobre el nostre Toblerone, homogeneitzant la barreja. Afegim seguidament la mantega i acabem de barrejar fins que estigui tot ben incorporat.

En el moment que la nostre cobertura estigui tèbia, la reaprtim per sobre de tot el Bundt, i sabeu què falta? Gaudir...

Sigueu feliços!!





divendres, 4 de març del 2016

Pa de Kamut

Us he plantejat mai si teniu un TOC? Per a aquells que per al motiu que sigui no saben què és un TOC, és un Trastorn Obsessiu Compulsiu, ja pot ser ordenar les películes o CD's per ordre alfabètic, alinear perfectament els refrescos dintre de la nevera fins al límit de fer servir un regle per tal que estiguin ben rectes, o qualsevol cosa per l'estil.

Jo crec que en tinc un, i no és un altre que la obsessió per la puntualitat. És superior a mi, necessito arribar a l'hora als llocs. És igual si és a una visita al metge, o anar a veure als pares. Si hem quedat o m'han dit a una hora, haig d'arribar a aquella hora si o si. I no em val arribar cinc minuts tard, ni tant sols un, haig d'arribar a l'hora. Fins al punt que em poden els nervis si veig que s'acosta l'hora i no arribaré quan hem quedat. Però molt. Puc arribar a ser insuportable si vaig acompanyat d'algú. I m'és igual si després jo haig d'esperar l'estona que faci falta, però jo necessito ser puntual. Ho reconec, és obssessiu, i per molt que ho intento no ho puc evitar. I em penso que serà sempre així, i no cambiaré.

I vosaltres, teniu alguna obssessió 'confessable'?

Avui m'he decidit a fer pa, després de mooolt temps sense fer-ne. Bé, més aviat hauria de dir sense fer-ne de nou per presentar-lo per aquí.

I no és un altre que un pa de Kamut, que he fet seguint les instruccions del llibre Pan Casero, tota una bíblia tant per als que s'inicien a fer pa com per als que ja han fet més d'un.

Ingredients:

Per a la biga:
- 140grs. de farina de Kamut
- 60grs. d'aigua
- 1gr. de llevat sec

Per al pa:
- la biga
- 360grs. de farina de Kamut
- 280grs. d'aigua
- 1gr. de llevat sec
- 10grs. de sal

Preparació:

Per començar, hem de fer la biga. Barregem tots els ingredients fins a obtenir una bola compacta, que deixarem reposar entre 3 o 4 hores a temperatura ambient, o un dia a la nevera. Jo vaig triar la primera opció.

Quan la biga hagi fermentat, barregem tots els ingredients, amb la biga trossejada, ja que és bastant compacta, menys la sal, i deixem reposar uns 30 minuts.

Un cop passats els 30 minuts, afegirm la sal i treballem la massa sobre la taula/marbre. La pastem una mica i li fem quatre plecs, com si fos pasta de full, i tornem a deixar reposar a un bol tapat durant uns cinc minuts, el matiex temps que l'hem pastat.

Repetirem aquest últim procés de pastat i repòs de dos a tres cops, i obtindrem una massa fina.

La desarem a un bol per tal que reposi durant unes 2h. Ha d'inflar-se bastant.

Passat aquest temps, la desgasifiquem, li fem uns plecs donant-li forma de bola durant uns minuts i el deixem reposar 15 minuts.

Ara és moment de donar-li forma al nostre pa. L'aixafem donant-li forma de rectangle, que plegarem com si fos un tríptic, i farem un rotllo amb la massa, segellant bé els plecs i les vores.

El deixem resposar un últim cop durant una hora més o menys sobre un drap enfarinat. Després d'una hora, haurà crescut el doble o el triple (a mi no em va crèixer tant, però vaig triar un dia de molt fred, i tot i deixar-lo més temps, no va haver-hi manera, i vaig enfornar-lo, perquè no volia que sobre fermentés).  És moment de fer-li la grenya amb un ganivet i enfornar-lo.

Ho farem a 250ºC, o el màxim que doni el forn, i tindrem una safata a la base, que omplirem d'aigua en el mateix moment de ficar el forn dintre, per crear vapor.

El tindrem 15 minuts a aquesta temperatura, i després treurem la safata amb aigua i baixem la temperatura del forn a 200ºC, uns 40 minuts, o fins que veiem que agafar un color ben maco.

Deixem refredar a una reixeta, i degustem, amb un bon embotit o formatge, o sol, que també està ben bo.

Com veieu a les fotos, en no haver pujat en la última fermentació, no té gaire alveolatura, però bo estava igual.

Bon cap de setmana, sigueu feliços!!