Rom Caramel

També per Nadal, a part del Bailey's casolà que ja us vaig ensenyar a fer, com sempre hi ha cava i ja sabeu que begudes amb gas i Bailey's no són bons amics, vaig fer una recepta de licor que vaig veure a 'El zurrón de los postres', on podeu trobar més d'una recepta licorera. És senzilla, només heu de tenir una mica de paciència, perquè requereix temps, i queda un licor suau, dolcet (no molt), i que fresquet passa molt bé com a xupito. Això si, no és per fer baixar, que consti!! D'aquests licors per fer baixar tinc pendent fer-ne un, que d'aquí a no gaire caurà, ja el veureu.

Ingredients:

- 500 ml. de rom negre
- 300 ml. d'aigua
- 300 grs. de sucre

Preparació:

A un cassó posem a quasi bullir l'aigua, i quan comenceu a veure-li les bombolletes típiques, a un altre cassó posem el sucre a foc baix, amb 20 ml. d'aigua, fins que es vagi formant el caramel. Aquí és on es posa a prova la vostra paciència, ja que a foc fluix és un procés molt lent, i heu d'anar vigilant constantment perquè en qualsevol moment es pot endurir i us quedeu sense recepta. Quan comenci a agafar la tonalitat marronosa característica, a poc a poc incorporeu la resta de l'aigua calenta, amb molt de compte no us cremeu, que pot esquitxar, i una cremada de sucre és molt fotuda!!!
I només ens queda deixar refredar, i un cop fred, incorporar el rom, barrejar, i el més important, posar-ho a una ampolla maca, per fer la presentació amb una mica de cara i ulls. D'on he tret la recepta, abans de passar-ho a l'ampolla final, ho passa per un colador. Jo no ho vaig fer, i no van quedar restes, així que potser a vosaltres tampoc us cal.
I a beure s'ha dit!!!

P.D.: Perdoneu les fotos, després d'un intens i calorífic dinar de Nadal, han quedat com han quedat...

Estrella de pa

M'heu de disculpar, perquè ja fa molts dies des de l'última recepta, però després d'un intens any a tots els nivells (gastronòmic, blogger, laboral...), aprofitant les festes Nadalenques, necessitava un bon descans, també a tots els nivells, tot i que alguna que altra recepta he fet, i una d'elles és aquesta que us porto avui, i que hem gaudit dintre dels àpats festius. És simple, ja que es tracta de fer pa, i la única dificultat és donar-li la forma característica per fer-ho diferent. La recepta és de la sempre inspiradora web de la Su, webosfritos, i ja que jo no acostumo a fer fotos del pas a pas (petit assumpte pendent, dintre de la llista de millores), us convido a que si us animeu a fer-la, us passeu per la seva web, que té unes explicacions gràfiques molt bones.
Ah! I també m'heu de disculpar que us feliciti amb tant retard les festes, que vaig tan tard que ja han passat!! Espero que us hagueu portat bé i els reis hagin estat generosos amb tots.

Ingredients (per unes deu estrelles):

- 500grs. de farina de força
- 320grs. d'aigua
- 10grs. de llevat fresc
- 10 grs. de sal
- llavors de sèsam per decorar

Preparació:

Posem a un bol la farina i el llevat esmicolat. Afegim la resta d'ingredients (excepte les llavors), i ens embrutem les mans una mica, per barrejar-los tots i formar la massa.
Ara enfarinem la zona de treball i posem la massa a sobre. Hem de treballar la massa una mica perquè agafi consistència. Per treballar-la, repetirem els passos següents un parell o tres de cops: agafem la massa per sota i l'aixequem; la deixem caure a la taula; l'estirem, i tornem a començar. Com ja us he dit, heu de repetir el procés unes quantes vegades.
Quan haguem fet això, fem una bola i la deixem reposar durant almenys una hora tapada amb un drap de cuina.
Un cop passat aquest temps, toca fer les nostres estrelles. Dividim la massa en deu, i fem boles que tornem a deixar reposar cinc minuts.
Les aixafem una mica, humitegem una cara i la passem per les llavors de sèsam, que tindrem a un plat preparades, i anem col·locant les boles a la nostra superfície de treball enfarinada.
Ara ve el moment que li treiem un profit diferent a la nostra targeta de crèdit (que s'ho mereix, amb el que ha treballat aquests dies). Amb la part més curta de la targeta, fem un tall al mig de la massa, sense arribar al final. Fem dos talls més diagonals al primers, de manera que li donem als tres talls forma d'estrella. Per finalitzar, i com per art de màgia, agafem amb compte la nostra boleta tallada ficant els dits per sota de la massa, i l'aixequem ficant els dits per l'interior, fent que les puntes surtin per sobre i vagin a parar a l'exterior. I et voilà! Ja tenim la nostra estrella de pa preparada per ficar-se al forn. Us torno a recordar que el document gràfic de webosfritos val molt la pena per saber com es fa.
Anem col·locant les nostres estrelles a una placa de forn, que preescalfarem a 200ºC, i les tornarem a tapar, perquè reposin 45 minuts més.
Les fornegem durant 10 minuts al forn, prèviament vaporitzat amb aigua, i les deixem escalfar a una reixa.

I ja podem sorprendre als nostres convidats amb aquest pa diferent. Jo els vaig sorprendre als dinars i sopars de Nadal, va agradar molt!

Pebrots del piquillo farcits de roquefort

Sí, ja sé que aquests dies estic espaiant molt el temps entre recepta i recepta, però tinc excusa, i és que estan sent uns dies de molta feina, i no estic tenint temps per pràcticament res, ni tant sols per cuinar. És el que hi ha quan vols/has de fer moltes coses i tens poc temps, però...
La recepta d’avui no és de dolços, que això ja és notícia, és d’un plat que perquè t’agradi, t’ha d’agradar el formatge, ja que és l’ingredient principal, i clar, té un regust molt marcat, però espero que als que els agradi el formatge, valorin la recepta.

Ingredients:

- Pebrots del piquillo (6-8 unitats)
- Crema de roquefort (abaix us dic com fer-la)
- Formatge ratllat per gratinar

Preparació:

He posat com a ingredient crema de roquefort, perquè aquí tenim diverses possibilitats... una seria per exemple la crema que vaig utilitzar per les tartaletes de roquefort, un altra la beixamel de les croquetes... hi ha on triar! En aquest cas he fet una beixamel de roquefort, igual que per les croquetes. Només hem de desfer uns 100 grs. de formatge roquefort en 100ml. de llet, i un cop fet això, cal coure (=fregir) una cullerada de farina amb una cullerada de mantega, i anar incorporant la barreja de llet i formatge a poc a poc, sense parar de remoure-ho per anar-ho lligant. Si utilitzeu més farina, us quedarà una crema més densa, potser més apropiada per aquest farcit. Si us queda molt liquada, pot ser una tasca bastant complicada farcir els pebrots...
Ok, ara, com us he dit, hem de farcir els pebrots. Suposo que per això no necessiteu indicacions... o si? Amb una culleradeta anem omplin a poc a poc i amb paciència els pebrots, anant amb compte no se’ns trenquin. Hem d’intentar que quedin tant sencers com puguem, i els anem col•locant segons els anem farcint, a una safata de forn, o bé a una cassola de fang, que queda molt bé.
Quan tinguem tots farcits, els cobrim amb una capa de formatge ratllat, i els gratinem al forn fins que el formatge s’hagi fos. Aquí no hi ha ni temps ni temperatures. L’ideal seria uns 180º, i el temps variarà en funció de com us agradi de gratinat el formatge. Les fotos corresponen a uns piquillos gratinats aproximadament 5 minuts (poc per al meu gust, que consti).