dijous, 18 de juliol de 2013

Patates Cajun i un agraïment especial

No sé perquè, però últimament no dono a l'abast. I curiosament, amb la majoria de gent que parlo, el comentari és el mateix. Se'ns escapa el temps. No sé si és per l'estiu, que casualment hi ha hagut un augment sobtat de feina a totes les empreses, o ves a saber què.
La qüestió és que tothom sembla que vagi més atabalat del normal. Jo voto per les calors. I en el meu cas, un monstruito de tres mesos i mig, suposo que també ajuda a fer-ho possible.

Aquesta recepta que us porto avui, és una de les que vam fer al taller de la MJ farà ja dos mesos, així que us podeu imaginar el ritme que porto de treball, en general.
L'agraïment especial, el trobareu al final, cosa que també agrairé si el llegiu.

De moment, comencem per la recepta. És ben senzilla, molt socorreguda, i que tant es pot servir acompanyant un bon tros de carn, com en format tapa, que és el que us ensenyo jo avui.

Les patates Cajún són el que més comunament coneixem com Deluxe, d'una coneguda cadena de fast food, de la qual no diré el nom, però és el McDonalds. En aquest cas, estan servides per una maionesa de curry, que també ens va ensenyar la MJ al seu taller, i que està per llepar-se els dits.

Ingredients:

Per les patates

- 500 grs. de patates
- 50 grs. de farina
- 1/2 c/c de pebre vermell de la Vera
- 1 c/c d'orenga
- 1 c/c de farigola
- 1 c/c de estragó (jo no li vaig posar)
- 3 c/s oli d'oliva verge extra
- 1 c/c de sal

Per a la maionesa de curry

- Maionesa
- Curry

Equivalències: c/c = Cullerada de café
c/s = cullerada sopera

Preparació:

Primer de tot netejarem molt bé les patates, ja que les prepararem amb pell. Us recomano que les patates siguin noves, i el més netes i llises possible. També és interessant que tingui totes més o menys la mateixa mida, per allò la cocció sigui uniforme, i l'efecte visual més maco.

Un cop netes, les obrim per la meitat per la part més llarga, i de cada meitat fem grills com si fos una taronja. I mentres comencem a preparar l'arrebossat de les patates, encenem el forn, a 250º, que vagi escalfant.

Posem tots els ingredients, excepte les patates, a un bol gran, i els barregem tots. Seguidament fiquem les patates, que quedin arrebossades per tot arreu, i les anem disposant a una safata de forn.

Baixem el forn a 200ºC i fiquem les patates dintre, durant 30 minuts aproximadament.

I ja les tenim, ara només les hem d'acompanyar amb la maionesa de curry, que la farem barrejant una culleradeta de postre de curry a la maionesa, tot i que aquí anirà una mica al gust de cadascú.
Eh! I que podeu servir-les amb la salsa que vulgueu, que consti!




I ja que has arribat fins aquí, et demano que facis un esforç, i llegeixis aquest petit (sempre serà petit) agraïment.

No vaig crear aquest bloc per reflexar sentimentalismes, ni caure en el que molts pensareu que és nyonyeria, però hi ha moments que t'has de saltar normes no escrites per tu mateix i a vegades autoimposades, i aquest és un d'ells, així que allà vaig.

Tot i gairebé no tenir temps per res, treballar fora de la ciutat on visc, cosa que comporta afegir dues hores més fora de casa, i un petit que t'absorveix la major part del teu temps disponible (cosa de la qual no em queixo), i obligacions varies, tot i això, gràcies a la Marta, que desgraciàdament i de manera involuntària està fent més sacrificis que jo pel simple fet de ser mare, encara tinc temps per dedicar-me a una de les coses que més m'agraden, que és cuinar.

És gràcies a ella que vaig poder anar al taller de la MJ, al taller de la Loreto, al sopar de bloggers que vam organitzar divendres passat... si aquests dies, i molts altres, no hagués fet un sobreesforç i s'hagués quedat ella cuidant del peque, aquestes 'escapades' meves, no haguessin estat possibles. Són moltes les vegades que les persones que estimem fan coses per nosaltres, coses que als que tenim a prop se'ls pressuposa, i no acostumem a veure, perquè precisament es donen per sentades, i no hauria de ser així.

A més, per ella aquesta etapa està sent especialment difícil, i què menys que fer públic el meu agraïment, cosa que no faig tan sovint com hauria de fer (ni de manera pública ni privada). Són aquests petits detalls, i molts altres, els que fan que t'estimi cada dia que passa, i que se'm dibuixi un somriure cada cop que torno a casa i veig els meus dos tresors.

Aquest serà un any especial per als dos per moltes coses, bones i dolentes, espero que tots dos aconseguim veure sobretot les bones, i ens quedin al record totes i cadascuna d'elles.

Podria continuar escrivint agraïments i dient coses sobre ella, però com sempre em diu, les paraules són paraules, i el que conten són les accions. Aquesta entrada no deixaran de ser paraules, però és una petita acció, i espero que així ho vegi...

Bon cap de setmana a tothom, sigueu feliços!