dijous, 21 de novembre de 2013

Coca de vidre

Si us soc sincer, no sé quant de temps fa que tinc pendent de publicar aquesta recepta. He fet molts cops coca de vidre, i fins i tot he fet fotos, però fins ahir, les fotos que havia fet no em van agradar. I us garanteixo que no són les millors que he fet mai, perquè no són una meravella, però què voleu que us digui, potser després de tants intents, un acaba claudicant i assumeix que no li surtiran millor que les últimes.

Per sort, la coca em surt millor que les fotos que faig, sinó, ja podríem plegar, jajaja!!!

És una coca molt senzilla, amb pocs ingredients, i que es prepara en un moment. I és molt agraïda perquè no conec a ningú que no li agradi.

Ingredients:

- 350 gr. farina de força
- 180 ml. d'aigua
- 15 gr. de llevat fresc
- 25 gr. de mantega a temperatura ambient
- 8 gr. de sal
- 8 gr. de sucre

Per 'guarnir' la coca:
- sucre a discreció
- anís (licor, el del mono!)
- pinyons o atmelles laminades (opcional)

Preparació:

La veritat és que no té molt misteri... barregem tots els ingredients a un bol i els amassem fins tenir una massa homogènia i llisa. Això us comportarà aproximadament uns deu minuts, no gaire més. Si teniu amassadora, segurament amb 5 minuts serà suficient.

Un cop amassat, fem una bola, que tapem amb paper film i deixem reposar entre 10 i 15 minuts. És una massa que no ens interessa que fermenti ni que pugi, per això el repòs és curt.

Dividim la massa en boletes d'entre 100 i 150 gr. aproximadament, i amb el corró les estirem fins donar-li forma ovalada, la típica d'aquestes coques, tan primes com ens sigui possible. La gràcia d'aquestes coques és que són tan primes que al forn queden cruixents, i per això es diuen de vidre, perquè es trenquen molt fàcilment.

Quan les tinguem estirades, les posem a la safata de forn amb molt de compte, perquè en haver-les deixat tan primes la seva manipulació no és fàcil. També les podríeu haver estirat directament a la safata de forn, però us haig de confessar que jo mai ho faig així, sempre caic a fer-ho quan ja és tard. I un cop a la safata de forn, disposem per sobre una bona capa de sucre, i si ens ve de gust, uns quants pinyons o ametlles laminades, o tots dos (a mi m'agrada la versió bàsica, sense pinyons ni res, però aquí va a gustos...), i les ficarem al forn preescalfat a 220ºC, a dalt i a baix, fins que el sucre comenci a caramelitzar (aproximadament 15 minuts, dependrà de com us agradi de torrada la coca, a mi m'agrada més aviat blanqueta). Jo acostumo a baixar de temperatura a 200ºC a meitat de procès, però no és necessari.

Tan bon punt les traiem del forn, els hi tirem un bon raig d'anís per tota la superfície de la coca, que li conferirà aquest aspecte brillant i cruixent característic, i un gustet molt especial.

Només ens cal deixar-les refredar una mica, i a menjar!!

Feliç dijous, i a gaudir del cap de setmana, que està ben a prop!