dijous, 21 de novembre de 2013

Coca de vidre

Si us soc sincer, no sé quant de temps fa que tinc pendent de publicar aquesta recepta. He fet molts cops coca de vidre, i fins i tot he fet fotos, però fins ahir, les fotos que havia fet no em van agradar. I us garanteixo que no són les millors que he fet mai, perquè no són una meravella, però què voleu que us digui, potser després de tants intents, un acaba claudicant i assumeix que no li surtiran millor que les últimes.

Per sort, la coca em surt millor que les fotos que faig, sinó, ja podríem plegar, jajaja!!!

És una coca molt senzilla, amb pocs ingredients, i que es prepara en un moment. I és molt agraïda perquè no conec a ningú que no li agradi.

Ingredients:

- 350 gr. farina de força
- 180 ml. d'aigua
- 15 gr. de llevat fresc
- 25 gr. de mantega a temperatura ambient
- 8 gr. de sal
- 8 gr. de sucre

Per 'guarnir' la coca:
- sucre a discreció
- anís (licor, el del mono!)
- pinyons o atmelles laminades (opcional)

Preparació:

La veritat és que no té molt misteri... barregem tots els ingredients a un bol i els amassem fins tenir una massa homogènia i llisa. Això us comportarà aproximadament uns deu minuts, no gaire més. Si teniu amassadora, segurament amb 5 minuts serà suficient.

Un cop amassat, fem una bola, que tapem amb paper film i deixem reposar entre 10 i 15 minuts. És una massa que no ens interessa que fermenti ni que pugi, per això el repòs és curt.

Dividim la massa en boletes d'entre 100 i 150 gr. aproximadament, i amb el corró les estirem fins donar-li forma ovalada, la típica d'aquestes coques, tan primes com ens sigui possible. La gràcia d'aquestes coques és que són tan primes que al forn queden cruixents, i per això es diuen de vidre, perquè es trenquen molt fàcilment.

Quan les tinguem estirades, les posem a la safata de forn amb molt de compte, perquè en haver-les deixat tan primes la seva manipulació no és fàcil. També les podríeu haver estirat directament a la safata de forn, però us haig de confessar que jo mai ho faig així, sempre caic a fer-ho quan ja és tard. I un cop a la safata de forn, disposem per sobre una bona capa de sucre, i si ens ve de gust, uns quants pinyons o ametlles laminades, o tots dos (a mi m'agrada la versió bàsica, sense pinyons ni res, però aquí va a gustos...), i les ficarem al forn preescalfat a 220ºC, a dalt i a baix, fins que el sucre comenci a caramelitzar (aproximadament 15 minuts, dependrà de com us agradi de torrada la coca, a mi m'agrada més aviat blanqueta). Jo acostumo a baixar de temperatura a 200ºC a meitat de procès, però no és necessari.

Tan bon punt les traiem del forn, els hi tirem un bon raig d'anís per tota la superfície de la coca, que li conferirà aquest aspecte brillant i cruixent característic, i un gustet molt especial.

Només ens cal deixar-les refredar una mica, i a menjar!!

Feliç dijous, i a gaudir del cap de setmana, que està ben a prop!




24 comentaris:

  1. Ohh boníssimes les coques de vidre!! n'he fet moltes vegades i les meves encara són més fàcils!!! saps que faig?? utilitzo la farina per a pizza!!! ja sé que no costa res fer-la així, però mira, amb això sóc mandrosa i l'utilitzo per a tot!!! Fan una pinta estupenda, i les fotos ho transmeten ;-)

    ResponElimina
  2. Avui mateix la faig!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! M'encanta Víctor!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Oleeeee mi niñooo!!! Com m'agraden les coques de vidre...jo les faig molt sovint i tens raó, són senzilles de fer i agraden a tohom!
    Les fotos són genials...sembla que les hagi d'agafar de la pantalla!
    Petons guapo!
    Gemma de Food&Cakes by GB

    ResponElimina
  4. A mi em passa sovint que tinc un munt de coses per a publicar i no ho faig perquè no m'acaben de fer el pes les fotos. Però el que és més important és que estiguen bones i aquesta coca teua no té gens mala pinta, tot el contrari!! i m'has fet recordar que és molt fàcil perquè porte tant temps sense fer-la!! a veure si m'hi pose! Marta

    ResponElimina
  5. Me encantan! Y cuando tengo mucho antojo y poco tiempo recurro a la masa Buitoni, espectaculares!!! ;)

    ResponElimina
  6. Buenísima tan crocante..., nos llevamos varios cachitos...
    Besos.

    ResponElimina
  7. Ha ha ha... em fa gràcia això que dius que és més bona la coca que les fotos. La coca, sí, es veu boníssima! Però les fotos també són màques, tan lluminoses i amb la coca tan a prop... que sembla que ens la poguem menjar i tot per la pantalla. Quan dius anís vols dir la beguda alcohòlica? O hi poses anís d'espècie? Jo ho vaig amb el del Mono, per això ho dic, per si ho feies diferent. Petons i a gaudir de coca deliciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Marina!
      Si, volia dir la beguda alcohòlica, ja ho tinc rectificat per que no hi hagi més confusions.

      Merci per avisar, petons!

      Elimina
  8. Boníssima. Però em falta l'anís aqui a Irlanda... ja fa temps que la tinc a la llista i avui encara faré un mal cap si continueu posant aquestes coques de vidre.... Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  9. Nen, quina pintassa, això es una coca de vidre en tota regla!!!! Ja que estem et donaré uns consells de fotos, gratis per tu, jajaja i no es que les meves siguin res del altre mon. Primer, llum natural, això de fer-les a la nit, no funciona, i ja ho tinc clar. Segon, una bona càmara i trípode. Tercer, agafar distància. Només amb això ja tens tres elements importants. Ara si las fas amb el mòbil i de nit com les feia jo, no tens masses opcions.
    Y m'emporto unes quantes coques que amb el cor a la ma, tenen una pintassa impressionant, d'allò millor i com a mi m'agraden, finetes, ostres que en saps!

    Bon cap de setmana!!! (Un dia deixo el bloc, tu cuines i jo faig les fotos, que et sembla?)

    ResponElimina
  10. Doncs les fotos potser no fan justícia a la coca, però en tot cas fa una pinta boníssima!!!! Sembla una bona recepta per un bon berenar de tardor, fàcil, ràpida, bona... M'ho apunto!
    Marta

    ResponElimina
  11. Jo també la tinc pendent de fa molt temps però de fer-la, encara no n'he fet mai a casa i això que m'encanta! A veure si mi poso.... La teva recepta m'ha agradat, intentaré fer-la aviat! petons

    ResponElimina
  12. Nunca las hice, pero viendo la pinta que tienen mmmmmm ten por seguro que las hago mmmmm así que con tu permiso me la apunto
    Besos

    ResponElimina
  13. Uy!!! que bona aquesta coca i la part mes torradeta es la que m´agrada mes! Petonets i bon cds.

    ResponElimina
  14. Ondia, doncs si que es fàcil de preparar!! T'ha quedat de vici... Petons!

    ResponElimina
  15. Una de mis recetas pendientes,que tanto me gustan,que lindo color y que crocante se ve Víctor,me la llevo,que bona!!!

    Buen fin de semana.

    ResponElimina
  16. Buuffff Esto me encanta! Tiene un sabor increible y es un vicio, cuando empiezas a comerla ya no puedes parar. Te ha quedado con una pinta fantastica, no hay mas que ver las fotos. Esta receta me apetece mucho hacerla asi que me la apunto en pendientes. Un abrazo y buen finde!

    ResponElimina
  17. Ole Víctor! Quan era peque vaig fer un curs de cuina i recordo que vaig fer coca de vidre! (de fet, es una de les úniques receptes que recordo haver fet... jejeje) y m'encantava, un cop vaig saber la recepta, la feia a casa cada setmana en un moment! Aquesta teva es una bona per tornar-la a fer, que tinc els ingredients oblidats!
    Petons y bon cap de setmana! ;)

    ResponElimina
  18. Aquesta coca la tinc pendent, i després de veure la teva recepta, i la versió que n'ha fet la Marta....no tardaré a animar-me!! I a mi les fotos, Víctor, em semblen fantàstiques! Petons!

    ResponElimina
  19. Victor una coca de vidre siempre es bienvenida y irresistible.Para mi lo importante es el contenido no el continente y esta foto tambien capta bien lo buena que te ha quedado.
    Buen domingo

    ResponElimina
  20. que ganas tenía de una buena receta de coca cristal, te has saido perfecta, pero perfecta, perfecta. Ahora habrá una asturiana haciendo cocas cristal como loca. Bsss!

    ResponElimina
  21. No conocías estas tortas y me has dejado maravillada!!!!! Que buenas!!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  22. Vols saber què jo també he fet moltíssimes vegades coca de vidre i que fins al moment tampoc l'he publicat mai al blog? I el pitjor, és que sempre penso que li he de fer fotos per penjar-la i mai n'hi faig!! Sóc un cas...

    Fa molt bona pinta i les fotos no estan pas malament, home! ;)

    Petons!

    ResponElimina