dimecres, 28 de maig de 2014

Pull apart lemon bread

Com has dit? Us preguntareu molts... no, no m'he equivocat en escriure-ho, de veritat. Si feu us del traductor de google, us dirà que aquesta recepta va de separar el pa de llimona, i no li falta raó, però el nom 'real' d'aquest pa és pa separat de llimona. Separat, perquè son capes i capes d'un deliciós pa dolç, i de llimona perquè té un intens gust a llimona, però gens àcid.

Aquest tipus de pa, el pa separat, o pull apart bread, no és cap novetat gastronòmica, existeixen infinitat de versions, dolces i salades, i jo ho he descobert gràcies al meravellòs bloc de l'Ana, Hecho en la propriété, i del que a més de grans receptes, com la d'avui, té unes fotos que ja m'agradaria a mi que em sortissin així! Us recomano molt que el visiteu, us encantarà segur!

I com aquests dies continuo bastant liat, fins al punt que quan arribo a casa continuo treballant fins que el meu cap ja no dona per més, de moment continuaré sense exposar-vos les meves divagacions. Prova d'això és que aquest pa entrava al forn a la 1:30 de la matinada, i un servidor s'aixeca a les 6:00 cada dia, amb el que us podeu fer una idea dels moments que tinc de desconnexió de la feina aquesta temporada.

Però ja no m'enrotllo, us deixo amb la recepta d'aquest pa, i us convido a tastar-lo i em digueu què us sembla.

Ingredients (per a un motllo de plum cake):

Per la massa:
- 330gr. de farina de força
- 30gr. de sucre
- 1 paquet de llevat sec
- 1/2 culleradeta de sal
- 125ml. de llet tèbia
- 60gr. de mantega
- 1 i 1/2 culleradeta d'extracte de vainilla
- 2 ous L o XL
- 1 culleradeta de llavors de rosella

Per al farcit:
- 4 cullerades de pell de llimona ratllada
- 4 cullerades de mantega fosa
- 80gr. de sucre

Per al glacejat:
- el suc d'una llimona i mitja
- 115gr. de sucre de llustre

Preparació:

Ja veieu, potser molts ingredients, però fàcils d'aconseguir, oi?

A un bol barregem/batem tots els ingredients excepte la mantega, la farina i el llevat. Aquests dos últims els barrejarem a un bol apart.

Quan tinguem els ingredients del primer bol integrats, afegim el contingut del segon bol al primer, i pastem durant 8 minuts. A mi em va costar una mica més, gairebe 15 minuts per aconseguir un bon pastat.

Un cop la massa estigui llesta, és moment d'afegir la mantega tallada en daus, i tornar a pastar durant 10 minuts. No sé si per la farina o la llet que vaig fer servir, per aconseguir una massa adequada, vaig necessitar uns 70gr. més de farina, ja que la massa me l'admetia. El meu 'error' va ser afegir tota la llet de cop i no reservar per veure com evolucionava el pastat, i això em passa perquè he canviat de farina i encara m'hi estic acostumant... però continuem que em despisto i us despisto!

Ara és moment de deixar la massa reposant a un bol, cobert amb paper film, durant unes dues hores aproximadament, que augmenti el volum.

Estenem la nostra massa a la superfície de treball, donant-li un gruix de mig centímetre més o menys, si és un pel més gruix millor, i la farcim, barrejant la mantega fosa amb la pell de llimona i estenent-la per sobre de tota la massa. Seguidament empolvorem tota la superfície amb el sucre.

Amb la massa coberta amb el farcit, tallem quadrats de manera que ens càpiguen dintre del motlle, i els anem disposant en el motlle que prèviament haurem engrassat amb mantega, un darrera de l'altre, fins a omplir-ho tot.

 De nou toca deixar reposar la massa uns 90 minuts, coberta amb un drap, moment en el qual engegarem el forn i el deixarem que vagi escalfant a 180ºC.

I encara que no us ho creieu, ja estem arribant al final! Enfornem el pa, a mitja alçada del forn, entre 18-20 minuts, i si veieu que es comença a torrar el podeu cobrir amb paper d'alumini. L'Ana diu que a mitja cocció pot passar, i ho verifico, als 10 minuts vaig haver-ho de tapar.

Deixem refredar el pa i el desmotllem, i anem preparant el glacejat per quan el pa hagi refredat completament. Barregem el sucre de llustre i el suc de llimona, i glacegem el nostre pa. Jo he posat menys sucre de llustre del que deia la recepta, gairebé la meitat dels 115gr. per obtenir un glacejat més líquid i menys dolç, que a casa el gust àcid ens agrada molt. I el dolç també...

I ja només ens queda justament anar separant les capes de pa i degustar-lo... què, no em direu que l'Ana no és una artista?

Feliç setmana!




17 comentaris:

  1. Madre mía, pero esto esta pasando de verdad??
    Apunta maneras este pan,creo que sin probarlo ya te dijo yo que merece la pena hornearlo a la 1 y a las 4 de la mañana! Que sea lo más leve posible el curro guapo, un besito!

    ResponElimina
  2. Xato jo te´l veig la mar de be i segur que de bo un rato..., com vaig llegir que deies que no era molt maco! jajaja. Tu m´el fas i jo m´el menjo perquè no l.he fet mai i m´han dit que es molt molt bo. Petonets

    ResponElimina
  3. No ens facis això!!! Quina gana! Aquesta última foto es devora amb la mirada! ha ha ha. Petons

    ResponElimina
  4. Un pa per mi novedós total....! I no sembla gent que l'hagis fet amb un ull cluc! Ha d'estar deliciós! Ànims per acabar temporada...si et serveis de consol...jo estic al límit!!! Petons!

    ResponElimina
  5. Uauuu què bo! no coneixia aquest pa dolç, però amb aquest sabor intens a llimona del que parles ha d'estar tremendo!! ànims i a superar aquesta temporada, un petó!!

    ResponElimina
  6. ostres tu quina pinta!!! no ho coneixia pero queda apuntat! sóoc faaaan de la llimona! petons

    ResponElimina
  7. Qué maravilla!! El aspecto es verdaderamente irresistible...
    Los cítricos aportan un toque tan peculiar y aromático.. Nos ha gustado mucho.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  8. La Anna i tu sou uns artistes, ho vaig super complicat de fer i per mi t'ha quedat perfecte. Respira i descansa. Petonas.

    ResponElimina
  9. Doncs no l'havia sentit mai! Però té una pinta amb la mantega fosa, segur que es mortal!! Els petits caprichitos del temps lliure;)

    ResponElimina
  10. mmmm, qué rico de limón!!! Yo lo había visto mucho de canela, en plan cinnamon roll y yo lo he hecho una vez de ajo. Como el pan de ajo pero con esta textura como de brioche. Pero de limón tiene que ser un escándalo! Y tiene que oler!!
    Me ha encantado!

    ResponElimina
  11. Jo d´anglès no en tenc ni idea, així que es digui com es digui em sembla que t´ha quedat una recepta magnífica!!! qui en pogués tenir una molla d´aquest pa ;)

    ResponElimina
  12. oh my good , espectacular m'encanta , ja fas unes fotos ben chules tot es millorable tot es posar-hi una mica de ganes . excelent recepta . si et pasas per el meu blog que estic de concurs sorteixo un llibre de cuina de la meva illa . t'hi apuntes? va que sols es fins el juny .. besades menorquines

    ResponElimina
  13. Mare meva aquest bread fa molt bona pinta...jo diria que PINTASSA!!! :-) Ara mateix em cruspia un bon tros, jeje. T'ha quedat perfecte, de veritat. A mi tot el que porti llimona m'encanta però encara no he fet cap bread que en porti. Espero que a mi em surti tan bé com a tu, però de ben segur que aquest pa l'haig de provar!
    Espero que puguis desconectar una mica aquest cap de setmana i sobretot que dormis i descansis!
    ...però que la feina no falti mai!
    Petons.

    ResponElimina
  14. Que original, i quina delícia!!! Té una pinta estupenda! petons

    ResponElimina
  15. Mmmmmmmm, que lemon bread tan rico has preparado Víctor!!!! Seguro que su sabor conquista a todo comensal!!!! Llego tarde para un trocito???

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  16. Nen! Está perfecto!!! Quien pillara un trocito ahora mismo! ;)

    ResponElimina
  17. Aquests melindros de plecs sempre m'han cridat l'atenció, ja en el seu moment el pan de mono em va agradar molt, encara que mai ho he fet, i ara aquests pans plegats, per descomptat ha d'estar deliciós, i per fer-ho a aquestes hores és que ha de valer molt la pena.
    Un petó

    ResponElimina