dimecres, 3 de desembre de 2014

Lassanya

Ja farà gairebé dues setmanes, els que em seguiu per instagram vau veure els productes que molt amablement em van fer arribar la gent de Cosas de pasta. Era un pack molt interessant, uns tagliatelle nero di sepia, uns gnocci, i unas plaques de lassanya fresca. Avui us ensenyaré la lassanya que faig jo a casa, i que probablement no difereix gaire de les que feu vosaltres, però aquesta és meva, i és molt bona (i punto!). Sense voler fer la pilota, perquè sabeu que en aquest bloc no faig publicitat (per molt que m'agradi), aquesta pasta l'he trobada molt bona, una mica més gruixuda que la que habitualment compro (i també que com l'acostumo a fer quan és casolana), però molt ben parida, així que aquest cop va sortir una lassanya rodona (bé, va sortir rectangular, però que va sortir molt bé, vamos!).

Però abans de passar a explicar-vos com faig jo la lassanya, permeteu-me que us pregunti una cosa... sou solidaris? Que consti que a mi la resposta no m'hauria d'importar, tot i que de fet m'agradaria que la resposta majoritària fos que si, però no és aquesta la resposta que vull saber, sinó... si ho sou, ho sou tot l'any, o només per Nadal? Tampoc és que n'hagi de fer res amb les repostes, però aquesta pregunta em va venir al cap farà un parell de dies, quan em van trucar del banc de sang per demanar-me que anés a donar-ne, ja que del meu grup sanguini quedava poc plasma, i per aquestes dates era molt important la donació. Potser no ho hauria d'haver fet, però em vaig emprenyar molt. I de seguida us explicaré perquè. Casualment, el meu grup sanguini és escàs, i jo cada 3 o 4 mesos, en la mesura del possible, dono sang. També colaborem amb Oxfam mensualment, amb una petita donació, i sempre que pudem, a casa colaborem donant aliments i la roba, joguines... que a casa ja no fem servir. Amb això no vull dir que sigui la Mare Teresa de Calcuta, ni m'hi acosto, però fem el que bonament podem. Però el que em molesta, és que em truquin o m'enviin missatges per demanar-me que doni sang, o que faci donatius més elevats. I sobretot, el que més m'emprenya és que juguin amb la sensibloneria del Nadal. Per aquí no passo. Em sembla meravellòs que en la gent aflori l'esperit nadalenc i faci donacions, i sigui més solidària. Ho trobo fantàstic, però (i digueu-me raro, cap quadrat, el que vulgueu)... jo no vull ser solidari només al Nadal, jo ho vull ser, i ho intento ser, durant tot l'any, i no tinc cap necessitat de que em recordin que hi ha gent que passa gana, ni que els hospitals necessiten sang, ni que a poc més de 6h d'avió d'aquí, una malaltia tan insignificant per nosaltres com pot ser una ferida profunda, pot ser un infern al centre d'Àfrica, on els recursos no arriben. Desgraciàdament ho veig cada dia a les notícies, i a peu de carrer cada vegada més sovint. I que consti que entenc perfectament que han d'aprofitar aquesta época, i que mai de la vida que em truquin els diré cap paraula més alta que una altra, ni els parlaré malament, perquè considero que són feines totalment necessàries. Apa, ja m'he desfogat de gust, que consti que amb la lassanya que ve a continuació això de parlar de gent que passa gana pot semblar d'una hipocresia brutal, però us ho havia de dir.

Ingredients (per 4 racions generoses, o 6 normals):

- 1 paquet de lassanya fresca de Cosas de pasta
- 500gr. de carn picada barreja de vedella i porc
- 2 pastanagues
- 1 pebrot verd
- 1 ceba
- 1 gra d'all
- vi negre
- salsa de tomàquet casolana
- oli
- sal i pebre
- bitxo a dojo (si no han de menjar-ne nens, i evidentment, opcional)
- beixamel de boletus
- formatge ratllat

Per la beixamel de boletus:
- 30gr. de mantega
- 60gr. de farina (20gr. farina de boletus i 40gr. de farina de blat)
- 600ml. de llet
- nou moscada

Preparació:

El primer de tot serà preparar el 'farcit' de la lassanya. Tallarem totes les verdures molt picadetes, i les anirem sofregint a una paella amb oli, en aquest ordre: pastanagues i pebrot junts, seguidament ceba i all. 

Quan estiguin totes sofregides, a la mateixa paella (que tindrem totes les verdures), aboquem la carn, i quan comenci a agafar color, incorporem un rajolí (generòs) de vi negre, i deixem que evapori l'alcohol.

Seguidament, afegim 3/4 cullerades de salsa de tomàquet, i rectificarem de sal i pebre. En aquest punt, si sou canyeros del picant com la família Pumuky, a posar-hi bitxo!

Retirem el sofregit de carn del foc, i prepararem la beixamel.
Teniu en compte que les quantitats són aproximades, cadascú té la seva recepta. A una paella escalfem la mantega fins que fongui i estigui ben calenta, moment en el que afegirem la farina per fregir-la, literalment, ja que no pot quedar crua (donaria un gust gens agradable a la beixamel), remenant sense parar amb una cullera de fusta (si, la cullera de fusta és una mania meva, però sempre ho he fet així). Quan la farina hagi enrossit, i comenci a enganxar-se a la fusta, abocarem a la paella un got de llet calenta i una mica de nou moscada, sense parar de remenar, fins que s'hagi integrat totalment. Aquest procés el repetirem fins que se'ns acabi la llet.

I finalment, coem la pasta segons les indicacions de l'envàs, i ens disposarem a muntar la nostra lassanya.
A una safata de forn de vidre (perquè si, de vidre...), estenem una capa de beixamel, una placa de lassanya, i una capa de carn, i repetim fins que se'ns acabi la carn (o la pasta). Finalitzarem amb una placa de lassanya, que cobrirem amb la beixamel, i finalment de formatge ratllat (al gust).

Enfornem a mitja alçada durant uns 30minuts, a 180ºC, i només ens quedarà servir aquesta deliciosa lassanya, esteu preparats?

Sigueu feliços, i solidaris!!

P.D.: Demà tindrem la primera 'crítica' al nostre bloc de vins, us espero! Podeu accedir aquí, o amb la pestanya que trobareu a dalt a la dreta.





15 comentaris:

  1. Començo per la recepta, aquesta lassanya tot i sent un plat contundent es delicius, es d´aquells plats que amb una amanida davant arregla molt un dinar de casa. Al punt de bitxo m´apunto el picantet m´agrada molt i encara mes aquesta beixamel amb farina de boletus que ha de ser un puntas,prenc nota de totes dues.
    El tema solidari em trobo amb el mateix exemple, soc socia del la Creu Roja i com vosaltres bonament ajudem a tots els que no tenen roba, menjar o escolaritat però de vegades aquest tipus de trocades a la porta o telèfon es per donar de menjar a part, Només hi ha aquest problema per nadals??? em de ser mes solidaris durant les festes? i la resta de l´any....!!!
    Mira aquesta lassanya m´agrada molt!!! :))))

    ResponElimina
  2. Victor puntazo esa bechamel con hariana de boletus,tan aromatica que debe de ser¡¡Una lasaña que con la buena pasta de cosas de pasta,te ha quedado magnifica¡¡
    Intento ser solidario durante todo el año,pero no llego a tus niveles¡
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Hola mi lindo!!!
    Eso mismo estaba pensando hoy..está genial que en Navidad seamos solidarios y aflore nuestro lado dulce y tierno..pero acaso no podríamos sera así siempre???...sé que es un sentimiento autentico para la mayoría de la gente, la Navidad tiene un efecto "sensibilizador"..pero porque solo durante un mes del año???
    En fin..yo no hago grandes cosas, pero procuro ser amable con la gente y dar lo que está en mi mano..tal vez eso solo llegue a los que están dentro de mi circulo..pero creo que ya es algo..no??? ;)
    Tu lasaña es hermosa y apetitosa..pero como hablabas de cosas más importantes, se quedó relegada a segundo plano ;)
    miles de besos de tu amiga :)

    ResponElimina
  4. Doncs amb la sang no soc solidària perque la por que em fan les agulles no la puc superar, pero amb la resta de coses soc solidària tot l'any.
    La lassanya t'ha quedat genial. Fa moltíssim que no en faig pero m'has obert les ganes amb la teva :)
    petons

    ResponElimina
  5. La lasanya té una pinta brutal, a mi és que m'encanta de totes maneres! i sobre la solidaritat... doncs jo també ho intento ser tot l'any, sóc donant de sang 3 cops a l'any, dono la roba a Cáritas, col·laboro amb el recapte d'aliments, una mica el que podem! un petó!

    ResponElimina
  6. que bona la lasanya!! m'agrada molt el toc de bitxo a dojo!!! jo no soc de donar sang...maxim me'n trec per un analisis,...no em fa massa gracia!! soc solidaria amb el banc d'aliments i tambe dono roba a les dones maltractades....em fa sentir molt be! petons

    ResponElimina
  7. Pel que fa a la lassanya que has preparat, dir-te que em crec totalment que ha d'estar boníssima, perquè la pinta és simplement brutal! I pel que ens dius de ser solidaris, a casa també mirem de ser solidaris tot l'any, no entenc massa que hi hagi gent que només ho faci per Nadal... a casa ens encanta el Nadal, però no per això canviem la nostra manera de ser. Nosaltres creiem que és important ajudar en la mesura del possible als que més ho necessiten sempre que podem, ja sigui aportant aliments, roba... fins i tot tenim una nena de l'Índia apadrinada des de fa molts anys, penso que si ho podem fer, és important que aportem el nostre granet de sorra.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. QUINA PINTARRA VICTOR , m'encanta la lasagna , com sigui pero es una cosa que m'agrada molt i pocs cops en vaig , sobre la solitaritat yo en sento solidaria tot l'any , i de cada vegada miro més on poso la meva solitaritat economica perque de avegades no es todo oro lo que brilla ..
    petonarros

    ResponElimina
  9. colaboro com solidaria junt al meu fill petit tot l'any ajudant a una entitat sensa ánim de lucre avegades dues hores al setmana avegades tres . sempre que piudem ho feim pero no per nadal .. que aviam si surt el coment ara .. besaaaaaaades

    ResponElimina
  10. Yo llevo tiempo queriendo donar con el señor dolce, pero es lo de siempre un día por otro y se pasan los días hasta que alguien te lo recuerda como es el caso.

    Donamos ropa a una asociación que tenemos aquí que se llama BASIDA y siempre que podemos nos gusta echar una mano siempre.

    La lasaña espectacular aunque yo le pondría un toque ligero de guindilla que no somos muy de picantes en villa dolce, jejeje.

    Besitos cielo, buen finde! :)

    ResponElimina
  11. A més de la lassagana m'agrada el que comentes. Jo intente ser solidària també encara que supose podria ser-o mésm també done sang i a bancas d'aliments, arregplegue tapons per causes socials... però sí que és de veres que pel Nadal tots ens enrecordem més de tot acò, però més val ara que mai.
    Un beset,
    Angi

    ResponElimina
  12. a vegades solen fer campanyes més agresives per sensivilitzar a la gent, encara que això no sempre funciona, com és el teu cas. No t'enfadis home, que amb aquesta lassanya segurq ue vas quedar ben content! petonets

    ResponElimina
  13. Vaya pedazo lasaña que nos traes en esta ocasión!!!! Adoro este plato y a tí te ha quedado de maravilla!!!! A autoinvito a comer a tu casa, jejeje.

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  14. la lasaña es un plato tan sencillo y tan agradecido! La tuya, y la de cualquiera, porque cada uno le da su toque pero todas están tan ricas! Una de las cosas que menos entiendo de la comida precocinada es la lasaña. Con lo fácil que es hacerla casera, y lo distinta que sabe, porque mira que están malas las compradas congeladas, a mí no me saben a lasaña para nada.
    En fin, con respecto a lo de la solidaridad, me pasa como a ti, soy de un grupo sanguíneo rarito y también dono cada 3/4 meses. Colaboro con una ONG y cuando me acuerdo, o algo me lo recuerda, intento hacer lo que buenamente puedo. Más o menos como lo que cuentas tú. A mí personalmente no me molesta que me recuerden que done sangre, es algo que hago principalmente porque me lo recuerdan, de hecho. Y la alegría con la que me reciben cada vez que voy y les digo mi grupo sanguíneo ya hace que merezca la pena ir. Pero por otro lado hay cosas que no soporto. Por ejemplo, UNICEF me perdió como colaboradora potencial por hacer uso indebido de mi información personal. Hace unos años hubo una campaña en la que si mandabas un sms después de ver un vídeo muy mono, donabas la cantidad que costaba el sms. Yo mandé 5 sms. Bueno, pues unicef almacenó, sin mi consentimiento, mi número de teléfono, y se dedicó a llamarme por teléfono de forma MUY insistente. De esto que miras el teléfono y ves que tienes 7 llamadas perdidas y te pegas un susto de muerte pensando que ha pasado algo. En una de estas llamadas cogí y era una señorita de UNICEF que me llamaba para que me hiciera socia con una aportación mensual. Le pregunté que cómo había obtenido mi teléfono y me dijo que por el sms. Cuando le dije que eso era ilegal y que además yo no había autorizado el uso de mis datos, encima se puso chula y borde y me dijo que si es que yo no quería ser solidaria y no me apetecía colaborar que me buscara otro pretexto....
    Este rollo te puedo contar con respecto a cómo entienden algunos la solidaridad. Con los peores métodos de márketing agresivo que existen.
    Yo trabajo en un operador móvil y te puedo asegurar que si llamamos a un cliente en circunstancias similares (cosa que se intenta evitar pero que sucede) nos ponen a parir en todas las redes sociales.
    y ya no me enrollo más.!
    besos

    ResponElimina
  15. Jajajaj m'encanta el 'porque lo digo yo y punto!'! té molt bona pinta, i jo mai l'he provat amb tant de bitxo com tu dius, pero pinta massa bona i tot!!
    Jo sí intento ser solidaria tot l'any, també veig bastant hipòcrita (o immadur o insensible o com vulguis dir-li...) això de donar x diners o donatius només per nadal. Per altre banda, posant-me en el lloc dels organitzadors d'aquestes campanyes entenc que aprofitin que la gent al nadal està més sensibilitzada i sentimental per demanar més, però tampoc passo per això de que et truquin exigin-te més i més quan ja fas el que toca tot l'any. En fi... penso que lo important és col·laborar, és igual al nadal que a l'estiu, però fer-ho i no només una vegada. Ja no cal anar tant lluny ni pensar només en Àfrica quan es parla de pobresa, cada cop la tenim més present al nostre dia a dia i és important aportar un granet (per petit que sigui) de sorra!
    Petonassos Victor!

    ResponElimina