dijous, 26 de febrer de 2015

Baci di dama

Sabíeu que els homes tenim una capacitat innata per recordar dades completament inútils? Això és així, és un fet.
La nostra ment considera que no és necessari enrecordar-nos que en el segon calaix de l'armari del bany hi han les aspirines, però en canvi, creu que és de total importància saber que un elefant asiàtic té les orelles petites i rodones i que l'elefant africà les té grans i en forma del seu continent. Com veieu, està clar que és molt més important saber això, que no pas on està el remei per quan tens mal de cap. On vas a parar!!

En el meu cas particular, dintre d'aquest ampli ventall de capacitats inútils que tenim els homes, tinc una molt bona memòria per les cares (però no pels noms...). Difícilment oblido una cara, fins al punt de que quan torno a veure algú, trigo molt poc a ubicar-la en el temps i el lloc en el que l'he vist anteriorment. Sí que és veritat que això a vegades és bo, com quan se't presenta algú que ja has vist alguna vegada, de seguida pots saber qui és (però no com es diu...), però de manera habitual, no em serveix de gaire creuar-me amb algú pel carrer i saber que és la caixera del súper on compro, o el que un dia es va seure al meu costat quan vaig anar al cine a veure El senyor dels anells.

On si té una avantatge aquesta capacitat particular dels homes, és en els jocs de preguntes i respostes. Ja sabeu per on vaig: Trivial. I similars... És aquí on aprofitem al màxim aquest potencial, que d'una altra manera no podríem fer servir mai. Estic convençut que l'inventor del Trivial el va crear justament així. Va començar a escriure totes les coses inútils que sabia en forma de pregunta, les va classificar per temes, i apa, ja tenim un nou joc!!

I a vosaltres us passa (si sou homes), o a les vostres parelles (si són homes)?

Després d'aquesta reflexió que no aporta res, us vull ensenyar a fer uns Baci di dama, o petons de dama, uns dolços originaris de la regió italiana del Piamonte, i que van fenomenal per acompanyar un café, o, perquè no, per menjar-nos-ho mentres demostrem les nostres habilitats recordant coses innecessàries.

Ingredients (per unes 80 galetes, o 40 baci):

- 140gr. de farina
- 140gr. de farina d'ametlla (també es fa servir d'avellana)
- 100gr. de mantega
- 100gr. de sucre
- 3-4gr. de sal
- colorant en gel vermell (opcional)
- xocolata negra de cobertura per unir les galetes


Preparació:

A un bol, barregem tots els ingredients excepte la mantega, el colorant i la xocolata.

Seguidament, afegim la mantega en daus a temperatura ambient (molt important això), i barregem amb les mans fins a obtenir una massa homogènia.

Ara separarem la massa en dos parts, i a una de les dues li afegirem el colorant vermell, que incorporarem fins que tinguem tota la massa del mateix color.

Reservem els dos bols amb la massa a la nevera uns 20 minuts, i preescalfem el forn a 165ºC. Si la cuina es un lloc fred, no caldrà refredar la massa, és un pas que ens ajuda a manipular-la, després d'haver-la estat treballant i escalfant amb les mans.

Quan tinguem la massa freda, formem boletes de 5gr. aproximadament, i les anem colocant amb una mica de separació a la safata de forn.

Enfornem durant uns 15 minuts aproximadament. El moment just és quan la galeta sembla que comença a fer crosta i esquerdar-se, així que atents.

Passem totes les galetes a una reixeta i deixem refredar.

Un cop fredes les galetes, desfem la xocolata de cobertura amb el micro, però apurant tant com puguem. No volem que la xocolata estigui tan desfeta que a l'unir les galetes se'ns desmunti l'invent. Si cal val la pena desfer la xocolata i esperar una mica que comenci a refredar i endurir.

El muntatge, com us podeu imaginar, és ben senzill. Una mica de xocolata a la base d'una galeta, i a unir-les de dos en dos, fins que ens quedem sense galetes.

Feliç setmana, i molts petons (di dama, o di signori)!!



13 comentaris:

  1. Chulísimos!! M'agraden aquets petons!! Un per tú.

    ResponElimina
  2. No coneixia aquests dolços, i aquests petons-mossegada es veuen ideals per acompanyar un cafè a mig matí, mitja tarda o quan sigui!! m'has fet riure molt amb això de les dades que recordem ;)., Un petó!!

    ResponElimina
  3. Ohhhhh te han quedao de escándalo!!!! Que maravilla, seguro que están deliciosos!!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  4. Ummm, ultimament veig aquesta recepte i crec que no trigaré ja en fer-la
    Petons

    ResponElimina
  5. Oh que macos són els teus baci di mama Víctor! Tant els vermells com els naturals tenen un color molt maco i el tamany és perfecte per acompanyar un cafè amb llet o un té. A mi em passa lo mateix respecte a les cares: mai me n'oblido d'una cara encara que l'hagi vist només un cop, jeje. Sobretot amb els actors/presentadors que surten a la tele (encara que siguin secondaris). Els noms també els recordo bastant bé! ^_^

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. quina monada victor segur que son bonisims no els coneixia aixi que quedan puntadets perque son genials de allo de anar fent mosets petis sensa que ningu ho s´´apiga jejeje besades i bon cap de setmana

    ResponElimina
  7. Jajaja, me meo con la conjetura de cómo nació el TRIVIAL. Es totalmente verosímil dado lo insólito de la mayoría de las preguntas.
    Me encanta.

    Esta receta la llevo viendo tiempo por la web y no la he hecho nunca, pero es que creo que no la he probado nunca. Tiene una pinta muy delicada. Con un cafelito verdad?

    ResponElimina
  8. Estos Baci di dama estan muy buenos y desde luego perfecto para tomar con el cafe.
    Me pasa como a ti las caras se me quedan mucho, pero el nombre no, a vces al caabo de un rato me viene a la memoria.Yo pensaba que era yo solo y veo que no jajja
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. T´han quedat perfectes aquests petonets!! N´agafo un parell per no passar gola :)) Per cert, sóc dona i també em quedo amb les cares però mai amb els noms de la gent :)

    ResponElimina
  10. Que bonitos los besos Víctor, me encantan! Yo recuerdo las caras, pero no las ubico y es una locura! Dónde te he visto, de qué te conozco?
    Mi habilidad es tener memoria fotográfica de los sitios por lo que he estado y visitado, un pequeño street view. Guardo fotos de las calles, edificios...

    Besis guapo!

    ResponElimina
  11. Tens tota la raó, a mi particularment se m'obliden les cares i els noms així que imagina quines situacions pas, encara que jugar al Trivial em va genial, record dades que ni jo vaig creure que sabia, hahahaha...crec que m'he guanyat un baci di dama o dos ;)
    Petons

    ResponElimina
  12. Pues yo me uno al despiste de nombres y soy mujer, vaya un desastre, ajaj pero estos baci di dama no se me olvidaran
    Bss

    ResponElimina
  13. Doncs no els coneixia i tenen molt bona pinta, maquísims per fer un detallet a algún/a enamorat/da no?! M'agrada jejejej...
    Docs estic del tot segura que el trivial es va inventar així, però va necessitar temps perquè anda que per recollir tota la quantitat de preguntes que hi ha!!! A mi no em solen passar aquestes coses però recordo al meu antic treball com reia amb els nois perquè oblidaven les coses del dia a dia i en canvi recordaven les cançons i episodis de les series que veien a la seva infancia, quins riures!

    ResponElimina