dijous, 26 de febrer de 2015

Baci di dama

Sabíeu que els homes tenim una capacitat innata per recordar dades completament inútils? Això és així, és un fet.
La nostra ment considera que no és necessari enrecordar-nos que en el segon calaix de l'armari del bany hi han les aspirines, però en canvi, creu que és de total importància saber que un elefant asiàtic té les orelles petites i rodones i que l'elefant africà les té grans i en forma del seu continent. Com veieu, està clar que és molt més important saber això, que no pas on està el remei per quan tens mal de cap. On vas a parar!!

En el meu cas particular, dintre d'aquest ampli ventall de capacitats inútils que tenim els homes, tinc una molt bona memòria per les cares (però no pels noms...). Difícilment oblido una cara, fins al punt de que quan torno a veure algú, trigo molt poc a ubicar-la en el temps i el lloc en el que l'he vist anteriorment. Sí que és veritat que això a vegades és bo, com quan se't presenta algú que ja has vist alguna vegada, de seguida pots saber qui és (però no com es diu...), però de manera habitual, no em serveix de gaire creuar-me amb algú pel carrer i saber que és la caixera del súper on compro, o el que un dia es va seure al meu costat quan vaig anar al cine a veure El senyor dels anells.

On si té una avantatge aquesta capacitat particular dels homes, és en els jocs de preguntes i respostes. Ja sabeu per on vaig: Trivial. I similars... És aquí on aprofitem al màxim aquest potencial, que d'una altra manera no podríem fer servir mai. Estic convençut que l'inventor del Trivial el va crear justament així. Va començar a escriure totes les coses inútils que sabia en forma de pregunta, les va classificar per temes, i apa, ja tenim un nou joc!!

I a vosaltres us passa (si sou homes), o a les vostres parelles (si són homes)?

Després d'aquesta reflexió que no aporta res, us vull ensenyar a fer uns Baci di dama, o petons de dama, uns dolços originaris de la regió italiana del Piamonte, i que van fenomenal per acompanyar un café, o, perquè no, per menjar-nos-ho mentres demostrem les nostres habilitats recordant coses innecessàries.

Ingredients (per unes 80 galetes, o 40 baci):

- 140gr. de farina
- 140gr. de farina d'ametlla (també es fa servir d'avellana)
- 100gr. de mantega
- 100gr. de sucre
- 3-4gr. de sal
- colorant en gel vermell (opcional)
- xocolata negra de cobertura per unir les galetes


Preparació:

A un bol, barregem tots els ingredients excepte la mantega, el colorant i la xocolata.

Seguidament, afegim la mantega en daus a temperatura ambient (molt important això), i barregem amb les mans fins a obtenir una massa homogènia.

Ara separarem la massa en dos parts, i a una de les dues li afegirem el colorant vermell, que incorporarem fins que tinguem tota la massa del mateix color.

Reservem els dos bols amb la massa a la nevera uns 20 minuts, i preescalfem el forn a 165ºC. Si la cuina es un lloc fred, no caldrà refredar la massa, és un pas que ens ajuda a manipular-la, després d'haver-la estat treballant i escalfant amb les mans.

Quan tinguem la massa freda, formem boletes de 5gr. aproximadament, i les anem colocant amb una mica de separació a la safata de forn.

Enfornem durant uns 15 minuts aproximadament. El moment just és quan la galeta sembla que comença a fer crosta i esquerdar-se, així que atents.

Passem totes les galetes a una reixeta i deixem refredar.

Un cop fredes les galetes, desfem la xocolata de cobertura amb el micro, però apurant tant com puguem. No volem que la xocolata estigui tan desfeta que a l'unir les galetes se'ns desmunti l'invent. Si cal val la pena desfer la xocolata i esperar una mica que comenci a refredar i endurir.

El muntatge, com us podeu imaginar, és ben senzill. Una mica de xocolata a la base d'una galeta, i a unir-les de dos en dos, fins que ens quedem sense galetes.

Feliç setmana, i molts petons (di dama, o di signori)!!