dimarts, 25 de juny de 2013

Pa Barbari (pa Persa)

Ja fa unes setmanes que estic una mica desconnectat de la blogosfera, pel que fa sobretot a escriure al bloc.  Continuo llegint les vostres receptes, intento deixar comentaris i respondre als comentaris que em deixeu, i vaig xafardejant tot el que es cou per facebook, twitter i instagram. Però m'estava costant molt seguir el ritme de publicacions que portava fins ara. I no és perquè no cuini, o no tingui receptes per publicar, ni per falta de temps... és per pura mandra, ho haig de reconèixer. Se'm feia una muntanya publicar, i he considerat que valia més la pena distanciar-se una mica, agafar forces, i escriure les receptes al ritme que el temps i les ganes em permetin. No és bo escriure per obligació, ja que no és aquesta la finalitat del bloc, sinó que és la de (sent egoista) escriure quan em vingui de gust, el que em vingui de gust, i passar-m'ho bé fent-ho. I em sembla que molts dels que em llegiu sabeu de què parlo. Només espero que els que heu arribat fins aquí,  continueu, i gaudiu llegint-me tant com jo ho faig escrivint, i escrivint-vos. I ara, després d'un bon rotllo, anem amb la recepta!

Els que em coneixeu, sabeu de la meva febre pel pa. Cada setmana faig pa a casa, i ja fa molt temps que no en compro pa, ni tan sols per tenir-ne per si de cas.

Fa no gaire, em vaig apuntar a l'aventura 'panarra' que el Daniel Jordà ha muntat a través d'un grup de facebook, i després d'uns dies d'incertesa pel rumb del grup, el putuchef ha agafat el timó amb força, i no permetrem que el deixi anar, i el primer repte que em vaig animar a fer va ser aquest.

El Barbari és un pa d'origen persa, que per resumir-vos-ho en poques i planeres paraules, és una barra llarga, plana i densa, semblant a la focaccia (visualment, i fins i tot també potser en el gust), amb un exterior més aviat cruixent, i un interior esponjós i tendre.

També se'l coneix a molts llocs com pa xato, i és (diuen) originari de la cultura iraní, on se sol menjar per esmorzar amb formatge feta i una bona tassa de té carregat.

És un pa laborios, ja que requereix temps, però gens difícil de fer, ja veureu.

Però deixem-nos de romanços, que segur que el que voleu és saber com es fa, oi? Doncs comencem!

Ingredients:

Per al Levain:

- 10grs. de massa mare
- 100grs. de farina blanca
- 100grs. d'aigua

Per al Barbari:

- la meitat del Levain
- 500grs. de farina (qualsevol excepte de sègol)
- 350grs. d'aigua
- 12grs. de sal
- 5grs. de llevat fresc
- llavors de lli daurat (opcional)


Preparació:

Em sembla que a aquestes alçades, no cal que us expliqui com es fa la massa mare, no? Com crec que no serà necessari explicar-vos-ho de nou, us remeto a l'entrada del bloc on feia un pa amb aquesta massa.

I després de saltar-nos la llarga explicació de com fer massa mare, procedim al que ens interessa.

El dia abans de fer el pa, barrejarem tots els ingredients del levain a un bol, que guardarem tapat amb un drap a la nevera durant tota la nit, fins al dia següent.

I al dia següent, continuem amb la preparació del nostre pa:

Barregem tots els ingredients i els amassem. No es tracta de fer un súper amassat, només això, amassar tots els ingredients fins a tenir-los tots integrats, i obtenir una massa homogènia, i un pel humida i enganxosa (a mi almenys em va quedar així).

Deixem reposar tapat amb un drap humit fins que dobli el volum (aproximadament hora i mitja amb aquestes calors que ja tenim).

Després del repòs, dividim la massa en peces d'uns 400grs. i formem barres llargues, d'entre 25 i 30cm., que deixem reposar un quart d'hora.

Passat aquest segon repòs, aixafem les barres, obtenint unes barres 'xates' d'un pam d'amplada aproximadament, i igual de llargues que abans, o una mica més. Tingueu en compte l'ample del vostre forn per fer les barres, ja que depenent d'això, si us passeu no us hi cabran dintre. Deixarem reposar les barres aplanades 45 minuts més.

Preescalfem el forn a 230ºC, i just abans d'enfornar, amb els dits de les mans tracem quatre liníes al llarg de tota la barra, fent pressió. Us recomano que us unteu els dits d'oli, podreu aixafar millor la massa i els dits no se us quedaran enganxats.

Tirem un raig d'oli a les barres (i en el meu cas unes llavors de lli), i enfornem durant 12 minuts. Només sortir del forn, pintem amb oli d'oliva, esperem que refredin a una reixeta, i a cruspir-nos-les!




34 comentaris:

  1. Aquestes barres xates perses em semblen genials! I això de cuinar i escriure per divertir-se és el més essencial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mònica!

      Són ben bones, i fàcils de fer! A vegades perdem de vista el motiu del bloc, i hem de mirar-ho des de perspectives diferents per poder continuar...

      Petons!

      Elimina
  2. Desconocíamos este pan, se ve sabroso, muy rico.
    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola chicas!

      Es tal y como decís, muy sabroso y muy rico, y además, nada difícil!

      Besos!

      Elimina
  3. Gracias a ti estoy conociendo unos panes muy interesantes. Estos panes persas deben estar ricos ricos! Estas hecho un panadero en toda regla Victor! Un abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja, muchas gracias!

      Me alegro de hacerte descubrir nuevos panes, es un placer!

      Saludos!

      Elimina
  4. Quan es fa el pa a casa, no es pot deixar de fer-ne de nous sobretot.. Aquest que ens presentes fa molt goig!!! petons,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, un cop n'has fet, a més de continuar, intentes fer-ne de nous!

      Petons!

      Elimina
  5. jolin se m'obre la gana per segons!!! quina pinta aquest paaaa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es menja sol Roser!

      Acompanyat d'uns bons formatges i/o embotits, és perfecte!

      Petons!

      Elimina
  6. s'ha de trobar el punt just entre la vida virtual i la vida real ;)
    i la vida virtual, com tu dius, és una afició... de tant en tant cal parar per agafar més forces i ganes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Georgina!

      És ben bé que a vegades no ens adonem i convertim l'afició en obligació...

      Petons!

      Elimina
  7. Víctor! Com sempre, genial!! Tens tota la raó amb el que dius, ademés!! Que sàpigues, que espero les teves entrades i els teus comentaris al meu blog!!! Així que...agafa les forces que vulguis, perquè et necessito per la gastrosfera!! Molts petons guapo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa!

      Moltes gràcies, me n'alegra molt que sigui així! Jo també espero les teves receptes, però portes un ritme frenètic, jajaja!

      Petonets!

      Elimina
  8. Arj, no sé que ha pasado pero ha desaparecido el comentario que te había escrito :-(

    Bueno Víctor... venía diciendo que este pan tiene una pinta riquísia y que te quedó genial!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja, eso es que las tecnologías se están rebelando contra nosotros!

      Muchas gracias! La verdad es que siguiendo las explicaciones de Daniel es difícil equivocarse!

      Besos!

      Elimina
  9. Vim te conhecer e gostei muito de tudo o que vi... Com certeza voltarei muuuuiiitas vezes, pois já estou te seguindo.
    Adorei a receita.... Huuuuummmmm!!!!
    Aproveito a oportunidade para te convidar a visitar o meu Blog. Lá as postagens são diárias, e tem de tudo um pouco: Receitas, Dicas, Artesanato... E seria um prazer ter a sua companhia como meu seguidor :0)
    Beijos Márcia (Rio de Janeiro - Brasil)

    http://decolherpracolher.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi Márcia,

      muito obrigado pela sua visita, um prazer para minha cozinha.

      Eu vou ser feliz para visitar o seu blog.

      Beijos!

      Elimina
  10. Que adictivo es hacer pan en casa, verdad? y que diferencia, me encanta como te ha quedado y con masa madre gana en sabor una barbaridad. Te felicito!!

    un besazo y feliz verano

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Isabel!

      Es realmente adictivo, además que los resultados son muy agradecidos, y con masa madre, tú lo has dicho, qué sabor!

      Besos!

      Elimina
  11. Per molt que m'agrada fer pa a casa, si és gaire exigent em desanimo ràpidament ja que encara no he aconseguit resultats prou bons... Tu fas que sembli fàcil! Quina bona pinta!
    Marrta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, sobre mantenir el ritme de publicacions al bloc, l'important, com dius, és gaudir fent-ho, si no no val la pena. Ja fem prou coses per obligació, a la vida! He passat pel mateix que expliques i un cop he acceptat que el meu ritme és molt més lent del que "hauria de ser", visc més tranquil·la, tot flueix molt millor... Ànims i endavant!
      Marta

      Elimina
    2. Moltes gràcies Marta!

      Em sembla que a partir d'ara serà així, el ritme me'l marcaré jo, i no pas el bloc a mi!

      I anima't a fer-ho a casa, poc a poc surten uns pans boníssims!

      Petons!

      Elimina
  12. Anda! no sabía de ese pan, que bueno. Yo si suelo hacer pan... vamos que no se compra desde hace 6 años o mas, y ahora me gusta experimentar con masas nuevas, y con esta receta que has puesto, pues genial. Un besazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ana!

      Como el pan hecho en casa, creo que no hay ninguno! Yo estoy enamorado de las chapatas que tienes en tu bloc, me encantan!

      Besos!

      Elimina
  13. Béee, una altra recepta!! és normal que faci mandra això d'escriure al blog, porta la seva feina tu! però m'agrada (ens agrada) que de tant en tant publiquis cosetes, sempre tan bones! Aquest pa, si és casolà, no té desperdici!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pels ànims Eva!

      Aquí seguiré poc a poc donant guerra!

      Petonets!

      Elimina
  14. Quina bona pinta aquest pa Víctor!! Me l'anoto ara mateix!!! ;)

    I tens tota la raó, al blog s'hi ha d'escriure quan es vulgui i quan vingui de gust, perquè ha de ser per diversió que es faci i no per obligació! ;)

    Molts petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Cristina!

      A partir d'ara així faré, tot i que m'agradaria publicar més sovint, sempre em fa la sensació que als dies els hi falten hores!

      Petons!

      Elimina
  15. m'encanta nin!!! m'encanta! un 10 :-D

    ResponElimina
  16. Víctor...pas a pas que cal tenir temps de gaudir i assaborir el que fas i llegir i gaudir del que fan els altres!!! A vegades jo també em sento sota pressió i no entenc com hi ha gent que duplica les hores del dia però noi... Jo no puc i intento acceptar-ho! :) No per publicar menys el bloc perd qualitat. Tu tranqui que els que estem per aquí et sabrem esperar!!!!! ;)
    Una abraçada!!!
    P.D-El barbari és pur vici!!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules Dolors!
      Em sembla que el primer pas és ser conscient de a què arribes i a què no, i a partir d'aquí, tot ve rodat!

      Petonets!

      Elimina
  17. Aquet pa es veu extraordinari...a mi amb relaxa molt ferlu...i a cas encara mès !!!!
    Petonssss.

    ResponElimina