divendres, 29 de novembre de 2013

Gelat de parmesano

Doncs si, ho heu llegit bé, amb el fred que ens ha arribat, i a míster Pumuky no se li acut una altra cosa que fer un gelat! Els que em seguiu per instagram ja vau veure fa uns dies que estava enfeinat amb la geladora, i avui veureu el resultat.

I com esteu comprovant, estic tan 'locu', que a més l'he fet salat, i ni més ni menys que de parmesano. Bogeries transitòries que m'agafen, ves... però al que anàvem. Ja feia temps que li tenia ganes a un gelat salat, i per la xarxa veia moltes propostes que m'agradaven, però no trobava cap que em fes el pes, fins que buscant i buscant, un raig de llum em va iluminar, dient-me: "i perquè no de parmesano?", i allà que em vaig aventurar a provar de fer-lo.

 I és que últimament estic experimentant a la cuina, de moment amb poc éxit, però poc a poc estic convençut que aniran sortint els invents, i us els aniré ensenyant per aquí.

Per mi aquest gelat és ideal com a tastet, ja que té un gust molt potent, no obstant no deixa de ser el parmesano el que predomina, i a més als vostres convidats, si els hi oferiu, us miraran bastant sorpresos quan els hi presenteu una boleta d'aquest gelat acompanyat d'uns taquets de pernil salat, i els hi confirmeu que el que tenen davant és un gelat, d'aperitiu!

Comencem, que veureu que és molt fàcil de fer!

Ingredients:

- 400 ml. nata líquida mínim 35% m.g.
- 250 gr. parmesano ratllat
- 2 clares d'ou
- pebre negre molt
- pernil salat a taquets
- parmesano ratllat

Preparació:

La base és la d'un gelat 'normal', ja ho veieu que no té molt misteri. Posem a escalfar la nata amb la meitat del formatge i un pessic de pebre negre, fins que aquest últim hagi fos, moment que retirarem del foc i afegirem la resta del formatge.

Deixem refredar la barreja, i quan aquesta estigui ben freda, procedim a muntar les clares d'ou, fermes, i les incorporarem a la barreja de nata i formatge.

Seguidament, procedim a mantecar el gelat amb la geladora, seguint les instruccions de la màquina (en el meu cas 20 minuts van ser suficients), o de manera manual, avoquem a un recipient que es pugui tancar, i ho fiquem al congelador. Per al segon procés, cada mitja hora remenarem amb una forquilla per evitar la formació de cristalls de gel, durant les primeres 3-4 hores.

Un cop tinguem el nostre gelat, ho podem servir en versió tastet, com he fet jo, amb una mica més de parmesano ratllat per sobre, i uns taquets de pernil, i a sorprendre a convidats i a menjar!

Abans de les fotos, només us diré un parell de coses més.

La primera, que les culleres utilitzades per les fotos són gentilesa de l'empresa tast, que molt amablement m'han enviat una mostra representativa dels seus productes per a càtering, i que poc a poc aniré ensenyant-vos, ja que em van enviar un munt de productes! He començat amb aquestes culleres tan maques perquè m'han semblat ideals per al tastet del gelat. Tenen tot tipus de productes, gots, coberts, plats... tant per particular com per empresa, amb un disseny molt elegant, i que els hi dona un toc 'chic' a les presentacions.

La segona, pel facebook us vaig demanar que em recomanessiu llibres de cuina per demanar pel meu cumple i per reis. Ja m'heu recomenat alguns, però la llista és curta, vull més! I si em voleu suggerir altres regalets, seran benvinguts!

Ara ja si, a gaudir del gelat amb aquestes cullaretes tan xules, i bon cap de setmana!



diumenge, 24 de novembre de 2013

Pa de pessic de nata (Asaltablogs)

Un nou final de mes que s'acosta, i un servidor que es disposa a presentar una recepta robada, participant al repte asaltablogs. Que encara no sabeu què és? Doncs només cal que us paseu pel bloc de Conxy, i sabreu de què parlo...
Si, el mes passat no ho vaig fer, no vaig poder robar-li una recepta a l'Anna, però és que em va ser físicament impossible, i mira que em feia especial ilusió robar-li recepta...
Aquest mes, però, tot i anar molt just de temps (de fet no sé si la presentaré a temps), he pogut robar recepta, i aquí us la porto.

Ah! Ens ha tocat assaltar a la Rosalia de la Rosa i el seu bloc RossGastronómica, i un servidor, després de donar-li moltes voltes i mirar i remirar receptes, em va costar molt triar una, perquè n'hi ha moltes i molt bones a triar. Al final, tenia una selecció de cinc finalistes, i em vaig decidir per un senzill pa de pessic, que em va cridar l'atenció perquè estava fet amb nata muntada, i com no l'havia escoltat mai, i estava convençut que estaria bo, allà que ho vaig fer. Només dir-vos que a l'oficina va volar!

Va, que comencem a preparar-lo!

Ingredients:

- 200 ml. de nata
- 150 gr. de sucre
- 2 ous
- 200 gr. de farina
- 1/2 sobre de llevat químic
- 1 cullerada d'extracte de vainilla
- sucre glass 

Preparació:

Ben fàcil! Muntem la nata i incorporem el sucre quan la nata estigui mig muntada. Aquí el meu toc personal: afegim l'extracte de vainilla.

Batem lleugerament els ous i els afegim a la nata i el sucre, sense batre excessivament. Incorporem la farina i el llevat que haurem tamissat prèviament, i barregem amb suavitat i moviments envolvents d'abaix a dalt, per evitar que la nata afluixi.

Ho aboquem a un motllo que haurem untat amb mantega i enfarinat, per evitar que s'enganxi quan el desenmotllem.

Deixem reposar i mentrestant escalfem el forn a 180ºC, calor adalt i abaix, i quan el tinguem calent enfornarem de 40 a 50 minuts (en el meu forn van ser 45), i quan quedin aproximadament 10 minuts, ho tapem amb paper d'alumini perquè acabi de fer-se per dintre i no es cremi per fora.

Quan estigui fet, el deixem refredar, i posem sucre glass per sobre. Jo no ho vaig fer, perquè em va agradar tal qual estava, i us haig de dir que em va encantar, i el repetiré!

Fins el mes vinent assaltadors!!



dijous, 21 de novembre de 2013

Coca de vidre

Si us soc sincer, no sé quant de temps fa que tinc pendent de publicar aquesta recepta. He fet molts cops coca de vidre, i fins i tot he fet fotos, però fins ahir, les fotos que havia fet no em van agradar. I us garanteixo que no són les millors que he fet mai, perquè no són una meravella, però què voleu que us digui, potser després de tants intents, un acaba claudicant i assumeix que no li surtiran millor que les últimes.

Per sort, la coca em surt millor que les fotos que faig, sinó, ja podríem plegar, jajaja!!!

És una coca molt senzilla, amb pocs ingredients, i que es prepara en un moment. I és molt agraïda perquè no conec a ningú que no li agradi.

Ingredients:

- 350 gr. farina de força
- 180 ml. d'aigua
- 15 gr. de llevat fresc
- 25 gr. de mantega a temperatura ambient
- 8 gr. de sal
- 8 gr. de sucre

Per 'guarnir' la coca:
- sucre a discreció
- anís (licor, el del mono!)
- pinyons o atmelles laminades (opcional)

Preparació:

La veritat és que no té molt misteri... barregem tots els ingredients a un bol i els amassem fins tenir una massa homogènia i llisa. Això us comportarà aproximadament uns deu minuts, no gaire més. Si teniu amassadora, segurament amb 5 minuts serà suficient.

Un cop amassat, fem una bola, que tapem amb paper film i deixem reposar entre 10 i 15 minuts. És una massa que no ens interessa que fermenti ni que pugi, per això el repòs és curt.

Dividim la massa en boletes d'entre 100 i 150 gr. aproximadament, i amb el corró les estirem fins donar-li forma ovalada, la típica d'aquestes coques, tan primes com ens sigui possible. La gràcia d'aquestes coques és que són tan primes que al forn queden cruixents, i per això es diuen de vidre, perquè es trenquen molt fàcilment.

Quan les tinguem estirades, les posem a la safata de forn amb molt de compte, perquè en haver-les deixat tan primes la seva manipulació no és fàcil. També les podríeu haver estirat directament a la safata de forn, però us haig de confessar que jo mai ho faig així, sempre caic a fer-ho quan ja és tard. I un cop a la safata de forn, disposem per sobre una bona capa de sucre, i si ens ve de gust, uns quants pinyons o ametlles laminades, o tots dos (a mi m'agrada la versió bàsica, sense pinyons ni res, però aquí va a gustos...), i les ficarem al forn preescalfat a 220ºC, a dalt i a baix, fins que el sucre comenci a caramelitzar (aproximadament 15 minuts, dependrà de com us agradi de torrada la coca, a mi m'agrada més aviat blanqueta). Jo acostumo a baixar de temperatura a 200ºC a meitat de procès, però no és necessari.

Tan bon punt les traiem del forn, els hi tirem un bon raig d'anís per tota la superfície de la coca, que li conferirà aquest aspecte brillant i cruixent característic, i un gustet molt especial.

Només ens cal deixar-les refredar una mica, i a menjar!!

Feliç dijous, i a gaudir del cap de setmana, que està ben a prop!




dijous, 14 de novembre de 2013

Polos de Nesquik

Si us heu fixat, últimament publico sobretot receptes senzilles i ràpides... si, ja sé que el pa de sègol potser no era precisament ràpid o extremadament senzill, però per norma és el que actualment puc fer: receptes que no requereixin molta tècnica ni molt temps, ja que s'està convertint en un bé molt preciat, i escàs!
Però al que anàvem. Aquesta recepta la tenia pendent de fa ja un temps, i tot i que sembla que el fred comença a despertar-se i l'estiu l'hem deixat enrere, soc dels que pensa que els gelats no són exclusios de les époques caluroses, així que al final m'he decidit per fer-vos aquests polos de Cola-Cao que vaig veure a la Tere de Las Maria Cocinillas. A més tenia uns motllos de polos que volia estrenar i m'han vingut de fàbula. He respectat la recepta original excepte l'ingredient principal, perquè jo soc més de Nesquik. Què hi farem, no es pot ser per perfecte, jajaja!!!

Ingredients:

- 2 iogurts grecs ensucrats
- 2 cullerades grans de Nesquik
- 1 cullerada de sucre (opcional)

Preparació:

Emm... què podríem fer amb dos iogurt i dos cullerades de Nesquik? Doncs això, barrejar-les fins que el Nesquik estigui ben integrat amb els iogurts, i omplim els motllos dels polos.

Els fiquem al congelador entre dues i tres hores, i a menjar!

Feliç final de setmana!

P.D.: Normalment les meves fotos no són excepcionals, però aquest cop, a més, com la majoria de treballadors d'aquest país, surto de casa quan encara és fosc, i arribo quan ja és de nit, així que un extra afegit, espero que no m'ho tingueu en compte...





dijous, 7 de novembre de 2013

Pa de sègol

M'agrada el pa. Molt. Moltíssim! Menjar-lo, preparar-lo, veure com es fa al forn... fins i tot passar per aquests forns de pa tan bons que tenim per aquestes terres i veure totes les varietats que tenen.
Fa gairebé cinc anys que per casa corre una panificadora que ens vam comprar quan em va començar a intrigar el tema del pa casolà, així que no es pot dir que la meva afició sigui recent... bé, en comparació als anys que tinc, potser si, però per mi no ho és pas. El més curiós és que gairebé no la faig servir, només a vegades per estalviar-me la feina d'amassar, una feina que tot s'ha de dir és molt desestressant, proveu i ja em direu!

I seguint amb aquesta afició 'panarra', que ja us he fet constar més d'un cop al bloc, en aquesta ocasió m'inicio amb la farina de sègol, ja que curiosament, sempre havia fet servir les típiques, la farina de força i la farina de força integral. Ja tenia ganes d'innovar a la meva cuina i sortir una mica de la norma habitual a casa, i se'm va ficar al cap que començaria amb el sègol, i així ha estat.

La recepta d'avui és una mica llarga, però per un bon motiu, ja que el pa d'avui està fet amb massa mare de sègol, així que us porto un 2x1, i també d'aquesta manera us compenso una miqueta per aquests dies bojos que estic tenint, on la feina em consumeix gairebé tot el temps que tinc, i quan arribo a casa la meva ment només pensa en descansar... com tots, anem per ratxes!

Ingredients:

Per la massa mare de sègol:

- 125 gr. de farina de sègol integral
- 250 ml. d'aigua

Per al pa de sègol:

- 350 gr. de farina de força
- 200 gr. de farina de sègol (jo 75gr.)
- 10 gr. de sal
- 330 gr. d'aigua (jo 80 gr.)
- 150 gr. de massa mare de sègol (jo tota la massa mare, 375 gr.)

Preparació:

Com veieu, he variat la proporció d'ingredients del pa, per una raó ben simple, i és que he substituit les proporcions de farina de sègol i aigua per la seva corresponent part de massa mare, ja que volia un pa més potent, amb un gust més àcid, proporcionat en aquest cas per la massa mare. Per a la massa mare de sègol, he seguit les instruccions del bloc un pedazo de pan, que dona unes explicacions i ens mostra un pas a pas espectacular.
La recepta del pa de sègol no està extreta de cap lloc en concret, seria injust dir que ho he fet seguint una recepta concreta, ha estat una mica barreja d'unes quantes receptes, ja que a part de la variació en la proporció d'ingredients, també he fet una versió sense llevat, assumint que amb la massa mare ja estaria bé, i tenint en compte que volia un pa de molla densa, com són la majoria d'aquests tipus de pans.

Ja no m'enrotllo més, allà anem!

El primer de tot serà preparar la nostra massa mare de sègol, que ens portarà entre 4 i 5 dies. A un pot d'uns 3/4 de litre de capacitat, i que es pugui tapar, barregem 25 gr. de farina de sègol i 50 ml. d'aigua. Tapem el recipient i el deixem tranquil durant 24h. a temperatura ambient, al lloc més càlid de la cuina. Podem obrir el pot passades 12h. per deixar sortir una mica el gas, però no tenir-ho sempre destapat per evitar la formació de crosta a la massa.

Dia 2. Afegim a la barreja anterior 25 gr. de farina de sègol i 50 ml. d'aigua, barregem, i de nou tapem i a esperar 24h hores més. Igual que abans, podem destapar-ho per treure l'excés de gas.

Dia 3. Fem exactament el mateix que el dia anterior.

Dia 4. Aquest cop afegim 50gr. de farina de sègol i 100ml. d'aigua, i fem com els dies anteriors, tapem i deixem reposar. A partir d'aquest dia, si hem fet bé les coses, l'activitat de la nostra massa mare ja serà més explosiva, creixerà amb molta més rapidesa.

Dia 5. La massa ha pujat considerablement, i ha tornat a un estat 'normal', és a dir, ha baixat el volum respecte el màxim i gairebé haurà tornat al nivell del principi del dia 4. Ja tenim una estupenda massa mare amb un 200% d'hidratació de sègol llesta per fer servir!!

Després d'haver aconseguit la nostra massa mare, passem a fer el pa. Jo vaig iniciar tot el procés un dimarts, i així dissabte al matí ja tenia tot a punt per començar a amassar.

A un bol gran barregem les farines i la sal, i a un altre bol barregem la massa mare amb l'aigua.

Fem un volcà amb les farines, i afegim la barreja d'aigua i massa mare. I a embrutar-se les mans una mica. He fet servir la tècnica que va molt bé per aquest tipus de masses difícils de tractar: 10 segons d'amassat i 10 minuts de repòs.
Per tant, fem un amassat de 10 segons, i deixem reposar la massa durant 10 minuts, tapada amb un drap humit. Aquest procès el repetirem entre tres i quatre cops (normalment són 4 més que 3...), cosa que comportarà uns 40 minuts "d'amassat" i 40 segons de feina.
Després de l'últim amassat, que podria ser el quart o el cinqué, farem un repòs a un bol untat d'oli fins que la massa augmenti gairebé al doble del seu volum inicial. Aquí hem de tenir paciència perquè és una massa sense llevat, l'únic llevat és el que li proporciona la massa mare. Per mi van ser unes 3 hores i mitja, ja que a més la temperatura d'aquell dia no va ser gaire càlida.

Passat aquesta estona de fermentació, disposem la massa a una superfície untada d'oli (per evitar que se'ns enganxi per tot arreu...) i li donem la forma que més ens agradi. La majoria de versions li donen forma de batard, però com no tenia cap banetton amb la forma adequada (ni amb la forma adequada ni cap banetton), en aquest cas li he donat forma de pa rodó, i el deixarem reposar amb la forma 'lletja' cara amunt a un bol ben enfarinat. El millor que podeu fer és, en comptes de posar-ho a un bol enfarinat, enfarinar un drap i posar-lo de base cobrint el bol, i a posteriori ficar dintre el pa. I el deixem reposar de nou unes tres hores (és que tenim un pa molt senyor, que necessita descansar molt!).

Abans no s'acabi aquest últim temps de repós, anem pre escalfant el forn a 220ºC, i preparem un recipient apte per al forn a la base del mateix, per poder posar-hi aigua i generar vapor. També és preferible deixar la safata del forn on courem el pa dintre del forn, perquè es vagi escalfant (si tenim pedra de forn, genial, però si no, doncs com jo...).

I ja, arriba el moment. Aboquem el pa a sobre de la safata del forn, i aigua al recipient de la base, i ho mantenim a aquesta temperatura inicial durant 10 minuts. Posteriorment, baixem a 180ºC i coem 30 minuts més.

Deixem refredar el pa sobre una reixeta per evitar la generació d'humitat a la base, i el deixarem reposar d'un dia per l'altre (ja us he dit que és un pa molt senyor aquest), i finalment, després d'una setmana, ens el cruspirem!

Un pa per mi realment espectacular, on amb la proporció de massa mare sobresurten els sabors acidificats d'aquesta, que a mi m'encanta!

Feliç final de setmana!!