dimecres, 27 de juliol de 2011

Truita de patates

Dissabte passat vam estar de festa de cumple, i per sopar, vam fer un pica-pica, i d'entre els plats que hi havia ens vam trobar amb una mega-truita de patates espectacular. És la millor definició que se li pot donar a la truita en qüestió. Setze ous i ves a saber quantes patates, amb un gruix que treia el sentit. Reconec que després de voler fer una truita de patates en condicions, vaig tenir una mica d'enveja, i dilluns al vespre, per inaugurar les paelles noves que acabàvem de comprar, ens vam animar, i vam creuar els dits perquè ens sortís bé.
I aquí teniu el resultat...

Ingredients (una truita per unes 3 persones):

- 6 ous mitjans o 4 grans
- 1/2 kilo de patates
- 1 ceba
- sal i pebre
- oli per fregir les patates

Preparació:

Sobretot el que necessitem una bona organització i tenir-ho tot apunt. Pelem les patates, i en el nostre cas les hem tallat a rodanxes molt i molt primes, tant com el ganivet ens ha permés. Les fregim sense que estigun cruixent, només que no quedin crues, tot i que això entenc que va al gust (aquí nosaltres vam fer trampa i les vam fer a la fregidora, queden igual, i acabes abans, a més que et despreocupes bastant), i mentre es van fregint les patates, tallem la ceba ben prima, i també la sofregim, que quedi transparent. I ara toca el més cansat de tot: a un bol posem els ous, i a batre amb energia. La meva recomanació per una truita esponjosa és començar amb les clares, i quan estiguin ben batudes, seguir amb els rovells. Un cop haguem batut bé els ous, ja només queda 'muntar-la'. Incorporem als ous la ceba i les patates, remenem una mica, afegim sal i pebre (nosaltres vam salar per una banda els ous, i a més també les patates un cop fregides), i a la paella amb unes gotes d'oli (i prou), un cop aquesta estigui ja calenta. No hem de tenir el foc molt fort, ja que sino es farà molt ràpid per fora, i per dintre quedarà molt crua. Passada una estona al foc, que la truita ja haurà començat a quallar per la part de sota, li donem la volta (cadascú com bonament pugui, jo vaig tenir sort i tenia un plat que era una mica més gran que el tamany de la paella) i que tingueu sort, no us puc donar cap consell aquí. Una estoneta més de l'altre cantó, perquè s'acabi de fer, i ja la tindreu feta. L'estona de cocció dependrà molt de com us agradi de feta per dintre: amb uns deu minuts la teniu un punt crua per dintre, i amb uns cinc minutets més, està tota ella quallada.

Una mica de pa amb tomàquet?

P.D.: Precisament amb pa amb tomàquet ens queda un montadito de truita 'que ni te cuento'!!





Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada